dijous, 15 de juny del 2023

Passejant pel camí de l'Albagés ( 6 ).

A l'entrada anterior dedicada a la passejada pel camí de l'Albagés ens vàrem aturar a l'elegant cabana  de planta circular i coberta de falsa cúpula ( fitxa 14.059 de la Wikipedra ) situada a la partida de Coma Madrona del terme municipal d'Aspa. 
 
 
Continuant pel mateix camí, a uns quatre-cents metres trobem una nova construcció de pedra seca que podem consultar a la fitxa 14.060 de la Wikipedra. Les fitxes de les tres cabanes que visitarem avui  virtualment també són de Fer Maldonado.
 

A tocar del camí ens espera una cabana, orientada al nord, en perfecte estat de conservació que no ha estat restaurada. Camino uns metres més per poder fotografiar-la frontalment. 


Com les dues cabanes anteriors que hem visitat virtualment a la sèrie d'entrades dedicades a passejar pel camí de l'Albagés, aquesta construcció de pedra seca està ubicada a la Vall de Coma Madrona, al terme municipal d'Aspa.


Continuo uns metres més pel camí per fer la propera fotografia en la que podeu veure el mur esquerre i el sostre amb la terra compactada i la vegetació que impermeabilitza la cabana.


Avançant una mica més pel camí trobem, al costat de la cabana, una bassa en la que hi ha un codonyer al seu interior.


Gràcies a la xarxa de regadiu Segarra-Garrigues - Suport a l'arbrat ZEPA dels termes municipals d'Aspa i Artesa de Lleida, la transformació de l'agricultura és espectacular. A tocar del reg gota a gota trobem antics exemples de l'esforç dels pagesos per gaudir de l'aigua. La propera fotografia està feta a tocar de la bassa.


A la fotografia següent podeu constatar la proximitat entre la bassa i la cabana de la que podeu veure el sostre a la dreta del pi.


Girem cua i tornem per entrar a la cabana, una construcció aèria adossada al marge, de planta rectangular, coberta de volta de canó i amb la porta d'arc de mig punt.

Nomes entrar faig la fotografia següent en la que a més a més de constatar el bon estat de conservació de l'interior hi podem veure una menjadora a l'esquerra.
 

Els tubs recolzats al mur del fons i a l'interior de la menjadora són una petita mostra del gran canvi que ha suposat la nova xarxa de regadiu.

Si ens apropem a la menjadora podem observar un parell de penjadors. El que podeu veure a la propera fotografia de detall és el més proper al mur del fons de la cabana.
 
 
Abans de sortir de la cabana, ens aturem un moment per donar un cop d'ull al petit armari, ple de teranyines, que hi ha al mur dret.


A les fotografies anterior i propera de detall podeu observar el carreu que hi ha a la dreta de l'armari, en el que podem llegir-hi dues vegades AÑO 1880.


Surto de la cabana i la ressegueixo perimetralment, enfilant-me al marge, per fer-ne l'última fotografia del seu sostre. Veieu la cabana ?


Girem cua, agafem el cotxe i ens incorporem a la carretera Artesa de Lleida - Aspa ( LV-7021 ) anant a l'esquerra en direcció Aspa. A pocs metres trobem un camí a la dreta que agafarem. Aparquem en un lloc que no molestem i anem caminant fins a la cabana  ( fitxa 14.033 de la Wikipedra ), que com les dues anteriors estan al terme municipal d'Aspa. 

 
Les fotografies d'aquesta cabana, que vaig fer al febrer del 2.012 ( abans de la restauració) i al març del 2.020 ( després de la restauració ), intenten mostrar-vos el mateix indret perquè valoreu el resultat de la restauració.


Com podeu observar a la fotografia anterior, a l'esquerra de la construcció de pedra seca hi ha un plafó informatiu. Gràcies a la propera fotografia de detall  podeu veure l'encapçalament Cabana d'Aspa. Al  text hi podem llegir: "Al costat de la cabana podeu veure les restes d'una pedrera, i a sota del camí la bassa que arreplegava l'aigua de pluja i la pica de pedra on bevien els animals".
 
 
Vaig a l'esquerra de la cabana i faig les dues fotografies següents d'aquesta construcció aèria adossada al marge, de planta rectangular, coberta de falsa cúpula i porta amb llinda doble. 
 


A la descripció de la fitxa de la Wikipedra hi podem llegir: " Cabana amb coberta de falsa cúpula, feta per picapedrers al cantó de la pedrera. És la cabana amb coberta de falsa cúpula més gran de la comarca ( 7,54 metres quadrats ). Al seu davant, un recer amb forma d'U adossat a la cabana i una pica per abeurar els animals ".



Malauradament no puc mostrar-vos la coberta de falsa cúpula perquè sempre que hi he anat l'he trobat tancada. La cabana està construïda amb les pedres procedents del desbast dels blocs de pedra de la pedrera. 
Ara vaig a la dreta de la cabana per fer les fotografies següents d'abans i després de la restauració en les que podeu observar molt bé el revestiment exterior de la volta, amb pedres petites colgades de terra ben premuda que té la funció d'aconseguir un bon aïllament. A la dreta de la fotografia d'abans de la restauració podeu observar la pica per abeurar els animals, i a l'esquerra de la fotografia posterior a la restauració, el recer adossat a la cabana.

Continuo resseguint perimetralment la cabana i faig la propera fotografia en la que podeu observar el mur dret de la cabana en el que, a l'esquerra, hi ha la pica.
 

Camino uns metres més i giro una mica a l'esquerra per mostrar-vos el mur dret, el del fons de la cabana i la terra compactada que cobreix el sostre i impermeabilitza la construcció de pedra seca.


Per acabar, la fotografia del mur posterior en la que es veu molt bé la coberta de la volta de canó de la Cabana d'Aspa.


Agafem el cotxe per tornar a incorporar-nos a la carretera Artesa de Lleida - Aspa ( LV - 7021 ). Anem a l'esquerra, en direcció a Artesa de Lleida. Cal estar atents perquè ens hem incorporat al quilòmetre sis i ens caldrà agafar el camí a l'esquerra que trobarem al quilòmetre quatre.


La fitxa de la Wikipedra ( 14.029 ) i l'encapçalament del plafó informatiu que hi ha a la dreta de la construcció de pedra seca, en el que podem llegir Cabana d'Artesa de Lleida, ens deixen molt clar que ja hem sortit del terme municipal d'Aspa per tornar al d'Artesa de Lleida.


Al plafó informatiu hi podem llegir que és " una cabana amb coberta de volta de canó, estil predominant a la comarca, aixecada als quatre vents, és a dir, la cabana no es recolza en un turó o en un marge ".


La simetria de la façana d'aquesta cabana, construïda amb pedres ben treballades, és espectacular. La porta amb arc de mig punt està perfectament centrada al mig de la façana.


A la fotografia anterior podeu observar lo ben feta que està la façana. He marcat amb una circumferència groga la dovella de  la dreta de la clau, en la que podem llegir l'any de construcció de la cabana 1.876 ( propera fotografia de detall ).


Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta rectangular amb coberta de volta de canó. Molt ben conservada, no ha estat restaurada.


Vaig a la dreta per resseguir-la perimetralment i així poder mostrar-vos detalladament aquesta construcció de pedra seca .


A la fotografia anterior podeu observar la façana principal, el mur de la dreta i el sostre amb la terra compactada que impermeabilitza la cabana.
Dono mitja volta i torno a la façana principal per posteriorment anar a l'esquerra. A la fotografia següent podeu veure bé els estreps que es construïen a dreta i esquerra de la cabana per contrarestar l'empenta lateral que dóna la volta. Aquests estreps tenen la funció de contrafort.


Una mica més a l'esquerra, al costat de la cabana, hi ha la bassa que recollia aigua de pluja de la que bevien el pagès i l'animal de càrrega.
 
 
En els períodes de gran sequera a les basses és difícil trobar-hi  una gota d'aigua però encara hi podem veure vegetació que espera que les pluges tornin a omplir-les. A la fotografia anterior i a les dues properes podeu constatar que la bassa està seca però plena de canyís.
 


A l'interior de la cabana, que té catorze metres quadrats, a l'esquerra hi ha la menjadora que podeu veure a la propera fotografia, i dos petits armaris.


Sortim de la cabana construïda l'últim quart del segle XIX per tornar a la carretera LV - 7021 per continuar la nostra recerca del patrimoni.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 12 de juny del 2023

Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 4 a ).

Al final de l'entrada anterior per acabar la visita virtual a l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall ens vàrem enfilar al campanar de l'església romànica. Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica vaig mostrar-vos l'església de Sant Joan de Boí, que a la propera fotografia podeu veure a l'interior de la circumferència groga. Baixem del campanar, agafem el cotxe i en pocs minuts el deixem a l'aparcament que trobarem només entrar a Boí (al carrer dels Aiguals a la dreta veureu el senyal ). Només  baixar del cotxe veureu l'església de Sant Joan que visitarem en les dues properes entrades dedicades a la Vall.
 
 
La façana de ponent, gairebé flanquejada per dos arbres, ens dóna la benvinguda. La portalada original està a la façana nord però a l'època moderna fou substituïda per la de la façana de ponent que podeu veure parcialment a la fotografia. A la façana sud, prop de la capçalera s'alça la torre campanar de planta quadrada.


Acabem de pujar fins a l'església de Sant Joan i ens apropem al campanar en el que podreu els períodes constructius de l'església. La base correspon al primer romànic, els dos pisos següents són del segle XII i l'últim pis és un sobrealçament fet els segles XVII - XVIII.


Al segle XIII el campanar fou greument malmès per l'incendi que va patir l'església, perdent els tres pisos superiors. A la propera fotografia podeu veure amb més detall com a la base del campanar i als murs de l'església  els carreus emprats al primer romànic ( segle XI ) són irregulars i que els dels dos pisos següents que corresponen al segon romànic ( segle XII ) els carreus estan ben escairats. 

Sobre la base del campanar primer trobem a cadascuna de les cares una finestra amb arc de mig punt adovellat i al pis de sobre, també a cada cara, finestres geminades amb arcs de mig punt sostinguts per una columna amb capitell.
 
 
A la fotografia anterior de detall podeu veure les finestres de la cara de ponent i a la següent les de la cara est ( esquerra ) i nord ( dreta ). Com podeu constatar a les fotografies a la separació dels pisos hi ha les arcuacions cegues típiques de la decoració llombarda.


Les finestres estan flanquejades per dues franges verticals anomenades lesenes angulars. Sobre els cinc arcs cecs sobre les finestres geminades, també anomenades biforades, hi ha frisos de dents de serra. A la propera fotografia podeu observar el de la cara de ponent.


Deixem el campanar per resseguir perimetralment l'església romànica de planta basilical de tres naus separades per arcs de mig punt sostinguts per columnes i pilars. Anem a l'esquerra i només girar trobem, a la façana nord,  la portalada original que probablement estava protegida per un porxo.


La pintura mural que veiem és una còpia de l'original custodiat al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ). Estan al voltant de l'arc de mig punt de la porta, emmarcades per una sanefa amb motius geomètrics. A l'esquerra està representat un sant amb un llibre a la mà ( que podeu veure millor a la propera fotografia de detall ) i a la dreta tres personatges contemplen als quatre àngels que sostenen la representació d'una Teofania ( un Crismó, un Agnus Dei, ...).
 

Sense moure'm del punt on he fet la fotografia de l'antiga portalada original de l'església em giro una mica a l'esquerra i faig la propera fotografia en la que podeu veure la resta de la façana nord que encara conserva els arrebossats de morter de calç.


A la fotografia anterior i a la següent, feta des del final de la façana podeu veure les tres finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada del mur nord que omplen de llum natural l'interior de l'església romànica.


La propera fotografia de detall és de la finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada més pròxima a la capçalera. Les finestres de doble esqueixada faciliten l'entrada de llum de l'exterior gràcies a l'eixamplament esbiaixat dels brancals i la llinda.
 

Continuem resseguint perimetralment l'església i només girar a la dreta veurem la capçalera. A la fotografia podeu observar part de la façana est, amb l'absis central i el del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). Dos dels tres absis originals  ( el central i el del costat de l'Epístola - el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar-), i el porxo que protegia l'antiga portalada original van desaparèixer a les reformes dels segles XVII i XVIII.


Enfilo el petit tram d'escales que hi ha a tocar de la capçalera per fer la fotografia següent en la que podeu veure tota la façana est. De l'estructura original de l'església només es conserva l'absis del costat de l'Evangeli que podeu veure a la dreta de la fotografia anterior i de la propera.


Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors falta l'absis central fou enderrocat durant el procés de reformes que va patir l'església romànica durant els segles XVII i XVIII. L'absis sud es va refer en la restauració dels anys setanta del segle passat. L'original també s'enderrocà entre els segles XVII i XVIII. Els absis del costat de l'Evangeli i del costat de l'Epístola tenen una senzilla decoració d'arcuacions cegues.


Girem cua i tornem a la façana de ponent on trobarem l'actual porta d'accés a Sant Joan amb un senzill arc de mig punt. A la propera entrada dedicada a l'església de Sant Joan de Boí visitarem el seu interior,
Atentament.
Senyor i