La llibreria d'Arsèguel.

A l'entrada anterior dedicada al Baridà, un territori històric format per tres municipis de l'Alt Urgell i dos de la Cerdanya, vàrem donar un cop d'ull a l'església d'origen romànic de Santa Coloma d'Arsèguel.

Al final de l'entrada us explicava que després de creuar la carretera LV-4052, que hi ha just davant de l'església, només començar a passejar pel carrer Trias de Bes un gran portal ens convidava a entrar...

Després de mirar l'aparador de la dreta em vaig fixar en el plafó que hi ha sobre la porta de fusta i vidre , que podeu veure a la propera fotografia de detall, en el que es pot llegir el nom de la llibreria.

Trobar una llibreria en un poble de vuitanta habitants em deixà bocabadat però el que no em podia imaginar és que ja us havia parlat d'aquesta llibreria al blog al març del 2.011. A l'entrada "No tot són edificis moderns..." us explicava que només començar a passejar pel carrer de la Vall entrava al cor del barri antic d'Andorra la Vella. Descobrir la petita llibreria La Puça fou tot un plaer.

A pocs metres de la llibreria especialitzada en llibres d'Andorra i del Pirineu hi ha la Casa Bauró que acollí part dels fons de la Biblioteca Nacional d'Andorra entre 1.996 i el juliol del 2.020 en que es traslladà a l'antic Hotel Rosaleda d'Encamp.

 

A la fotografia anterior podeu veure la Casa Bauró quan era part de la Biblioteca Nacional d'Andorra i a la propera de detall la placa que hi havia a l'esquerra de la porta.

La llibreria La Puça, fundada l'any 1.984 per Anna Riberaygua i Pere-Miquel Fonollera, va tancar el local del barri antic d'Andorra la Vella el mes de febrer del 2.021.

A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure l'espai de la llibreria La Puça d'Arsèguel dedicat al llibre infantil i darrere la porta tancada del que fou el corral dels vedells. A la dreta els prestatges que acullen els llibres antics i vells.

Quan va tancar la llibreria explicaren que es tancava el local físic però que la llibreria continuava treballant en temàtica local i del Pirineu i que es podien fer comandes per telèfon, correu electrònic i a la pàgina web.

Pensava que la llibreria física havia desaparegut però constatar que continua viva al Baridà fou tota una sorpresa.

Després del tancament s'impulsà a Andorra la Vella la creació de la llibreria La Trenca amb l'objectiu de ser una referència pirinenca. La nova llibreria va obrir al setembre del 2021.

Sortim de la llibreria per passejar pels carrers empedrats i costeruts d'Arsèguel per gaudir de les seves cases de pedra amb coberta de teula àrab que després d'una bona reforma no han perdut el seu encant.

Obriu molt bé els ulls perquè no podeu perdre detall del paisatge i de les cases que encara conserven balconades de fusta d'una senzilla bellesa.

La plaça de l'Ajuntament ens convida a seure una estona per assaborir lentament l'arquitectura tradicional i l'entorn natural. Però, a més amés, és un dels llocs del municipi que conserva elements que pertanyien a l'antic castell.

El castell d'Arsèguel, propietat de la família Cadell, fou enderrocat després del setge reial de l'any 1.592. La noblesa catalana de finals del segle XVI i principis del XVII estava dividida en dos bàndols que lluitaven constantment des del segle XIII, els nyerros i els cadells. Els nyerros defensaven els drets dels senyors. La paraula nyerro fa referència a Tomàs de Banyuls, senyor de Nyer ( Conflent ). Els cadells eren partidaris dels camperols i ciutadans. L'origen del nom cal buscar-lo amb el del senyor del castell d'Arsèguel que, com us he dit abans era propietat de la família Cadell.

A la fotografia anterior podeu observar el gran arc de mig punt que hi ha en el mur d'una de les cases de la plaça de l'Ajuntament. Diuen que formava part del castell. La tradició també explica que una mitja torre adossada a una casa i les cares de forma circular esculpides en els carreus ben escairats de les cantonades del frontispici de l'església de Santa Coloma també eren part del castell.

Deixem Arsèguel i la seva agitada història i marxem del Baridà per continuar gaudint del nostre patrimoni en properes entrades.

Atentament.

Senyor i

L'església de Santa Maria la Major ( i 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a la Vila de Montblanc vàrem donar un cop d'ull a la creu de terme de Santa Maria, a la façana barroca de l'església de Santa Maria la Major que substituí la gòtica volada durant la Guerra dels Segadors i a l'interior de l'església gòtica d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts, absis pentagonal i coberta de volta de creueria que es començà a construir l'any 1.315 i fou consagrada l'any 1.578. 

Vaig explicar-vos que l'església no es va acabar i per aquest motiu la nau és més curta i el temple no té el campanar projectat. Però a la capella de la Sagrada Família, amb paviment de vidre que ens permet veure les restes de l'església romànica, vàrem anar a l'esquerra on hi ha una escala de caragol... 

Com podeu constatar a la fotografia anterior, mentre enfilem l'escala de gastats graons veurem alguns carreus amb la marca del picapedrer. Si em giro a mitja pujada puc mostrar-vos l'escala de caragol des d'una perspectiva diferent.

Sortim per la petita porta que ens permet accedir a la terrassa que hi ha sobre les capelles laterals de l'absis i dels costats de l'Epístola i de l'Evangeli.

A l'entrada anterior dedicada a l'església de Santa Maria la Major des de la plaça de Santa Maria, alçant la mirada, podíem veure sobre la façana barroca un senzill campanar de cadireta de dos ulls sense campanes, fet de maó amb carreus a les cantonades. On estan les campanes de l'església ?

Les campanes les trobem en un altre campanar de cadireta, de quatre ulls i quatre campanes, ubicat a la terrassa de l'absis entre dos contraforts. Al sortir per la petita porta a la terrassa només cal fer unes passes a l'esquerra per trobar la primera campana.

A les dues properes fotografies podeu observar la resta de campanes del campanar de Santa Maria la Major. A la primera les dues petites i a la segona l'altra campana gran.

A tocar de l'església, per falta de perspectiva no es pot observar aquest campanar, però a la propera fotografia feta al començament del carrer Major, a tocar de l'església de Sant Miquel i a pocs metres del Portal de Sant Francesc, el podeu veure.

 

Només deixar l'absis comencem a passejar per la terrassa sota la que hi ha les capelles laterals del costat de l'Epístola ( el dret des del punt de vista dels fidels mirant a l'altar ). Els arcs oberts als contraforts ens permeten gaudir d'aquest espai. A la propera fotografia podeu constatar que el primer és mig arc apuntat i els dels altres contraforts tots són arcs apuntats.

 

 

La terrassa de la façana sud ens permet gaudir d'unes magnífiques vistes de la Vila de Montblanc. A la fotografia següent podeu observar: l'església de Sant Miquel ( 1 ), el convent de Sant Francesc ( 2 ), la Casa Desclergue ( 3 ) i quatre torres ( T ) del recinte emmurallat.

Mirant cap a la dreta veiem quatre torres ( T ) i diferents panys de muralla ( M ) del recinte emmurallat construït al segle XIV que té un perímetre de mil cinc-cents metres i una trentena de torres.

Baixant la mirada, faig la propera fotografia en la que el protagonisme és per una gàrgola i la plaça de Santa Maria amb el seu curiós paviment fet amb còdols i carreus de pedra.

La gran majoria dels contraforts de l'església de Santa Maria estan coronats amb pinacles decorats amb frondes ( ornamentació típica del gòtic en forma de fulles ) i floró al cim que accentua la verticalitat del pinacle. A l'esquerra del pinacle treu el nas una gàrgola i a la façana sud podeu observar part d'un dels finestrals gòtics.

La fotografia següent de detall ens permet observar, gairebé a tocar, el dosseret que hi ha a la dreta de l'escut de la Vila de Montblanc que corona la façana barroca.

 

La propera fotografia us ajudarà a situar-vos en la nostra passejada per la terrassa de l'església. El dosseret que podeu veure a la fotografia anterior és el que està a l'interior d'una circumferència groga.

A la dreta de l'altre dosseret que flanqueja l'escut de la Vila de Montblanc ( a l'interior de l'el·lipse blava de la fotografia anterior ) hi ha un rellotge de campanar de pesos i pèndola protegit per una estructura de vidre. Fou fabricat per "Manufactures Blasco" de Roquetes i s'instal·là el dia nou de juny de 1.879. L'any 1.983 es retirà per substituir-lo pels nous sistemes de rellotgeria electrònica. Si hi poseu un euro el veureu funcionar una estoneta.

A la dreta de la fotografia següent, a més a més del curiós rellotge, podeu veure part del dosseret que a la fotografia anterior està a l'interior d'una circumferència blava.

Girem cua i tornem a la zona de l'absis per anar a la terrassa que hi ha sobre les capelles del costat de l'Evangeli, l'esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar, però abans de marxar de l'assolellada façana sud donem un cop d'ull a un dels finestrals gòtics amb els seus vitralls.

Quan girem a l'esquerra per accedir al tram de la terrassa que hi ha sobre les capelles de l'absis hem de dir adéu al sol i a la seva lluminositat.

L'ombra i el fred ens acompanyaran en aquesta part de la passejada per la terrassa sota la que hi ha les capelles laterals de la façana nord les del costat de l'Evangeli ). A la propera fotografia podeu veure el llanternó ( L ) i darrere a l'esquerra, coronant el tossal on hi ha el poc que queda del castell de Montblanc, el mirador de Santa Bàrbara ( M ) des d'on vaig mostrar-vos a la primera entrada dedicada a Montblanc l'església de Santa Maria la Major.

La fotografia següent ens permet observar millor el mur del mirador de Santa Bàrbara ( M ) espai en el que, malauradament, poc es conserva del castell documentat per primera vegada l'any 1.161.

Tornem un moment al mirador per recordar la fotografia de l'entrada dedicada al castell de Montblanc en la que podeu observar, a vista d'ocell, la façana nord amb els seus contraforts i pinacles, el campanar de cadireta sense campanes de la façana sud i la façana oest amb una austera rosassa amb vitralls.

Baixem de la terrassa i sortim de Santa Maria la Major per apropar-nos a la propera entrada dedicada a la Vila de Montblanc al Casal del Josa ( una construcció que té el seu origen a mitjans del segle XII i que actualment acull el Museu Comarcal de la Conca de Barberà ) i a la Casa Cartanyà.

Atentament.

Senyor i

A la partida Les Tallades ( i 2 ).

Continuem passejant per la partida Les Tallades d'Aspa, concretament pel camí vell de Puigverd de Lleida, on a l'entrada anterior vàrem observar detalladament dues cabanes de pedra seca de planta circular i coberta de falsa cúpula ( A -fitxa 5.610- i B -fitxa 5.561- al proper mapa de la Wikipedra ) i una, C, de planta rectangular amb un petit tancat adossat a l'esquerra i amb coberta a una aigua d'uralita que no està catalogada a la Wikipedra.

 

 

Després de donar un cop d'ull a la cabana C tornarem al camí vell de Puigverd, al punt X del mapa anterior, on continuem avui la passejada per la partida Les Tallades. A uns quatre-cents metres trobem una sendera a l'esquerra, que no agafem, i uns minuts després trobem a la dreta del camí la cabana que a la Wikipedra té la fitxa 5.383.

Es tracta d'una construcció aèria adossada al marge de planta rectangular, orientada a l'est i amb coberta de volta de canó. 

Al desembre de l'any 2.008, Cossetània Edicions publicà "Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent" de Ramon Queralt i fotografies d'Oriol Cornudella. Tota una joia per als enamorats de la pedra seca.

A la taula 2 de la pàgina 38 fa referència les cabanes de volta en municipis de les Garrigues i nou municipis del Segrià. En total hi ha 1.181 cabanes, 0,96 per quilòmetre quadrat. D'aquestes cabanes, 28 estan ubicades al municipi d'Arpa ( 2,78 cabanes de volta per quilòmetre quadrat ).

A la fotografia anterior podeu veure el sostre amb la terra compactada, que es va emprar per construir la volta, i la vegetació que impermeabilitza la cabana. 

Per construir la cabana primer s'aixecaven les parets laterals fins al començament de la volta ( més o menys d'una alçària ). S'omplia l'espai amb terra que tenia la funció de motlle de la cabana sobre el que es construïa la volta. Després de fer la volta es construïen els estreps que compensen l'empenta lateral de la volta. Es buidava la terra de l'interior de la cabana i es col·locava al sostre molt premuda. Després es construïa, si calia, la paret posterior ( penseu que moltes cabanes estan recolzades sobre la roca. Per acabar feien la paret davantera i la porta.

 

A la fotografia anterior podeu veure la paret davantera de la cabana amb la volta, la llinda, els muntants de la porta i els estreps. La fumera de la dreta és molt posterior. La propera fotografia ens permet observar la paret nord de la cabana.

 

 

Anant una mica a l'esquerra puc mostrar-vos a la fotografia següent una perspectiva diferent dels murs nord i oest

 

 

Giro cua per tornar a la façana principal d'aquesta cabana amb porta de llinda plana. Però abans d'entrar-hi vull mostrar-vos a la fotografia de detall de la llinda en la que hi podem llegir la paraula AÑO, però no queda clar a quin any es construí.
 

 

Les protagonistes de la propera fotografia són la volta de canó de la cabana i la paret oest, en la que podeu veure a la part inferior que s'ha reforçat amb ciment.

 

Només entrar-hi, a dreta i esquerra podem veure els armaris de la cabana. A les construccions de pedra seca podem trobar-hi tres tipus d'armari: alt ( per deixar el menjar ), baix ( per mantenir l'aigua o el vi fresc ) i cocó ( armari fondo arran de terra per deixar les eines llargues ).

 

A la primera de les fotografies anteriors podeu veure l'armari de la paret nord i a la segona el de la paret sud que a la seva dreta té el foc a terra.

Als comentaris de la fitxa Pere Peiró escriu: " Cal Ramiro, situada a Les Tallades ". La fitxa, de l'agost del 2.011, diu que la cabana no està restaurada i presenta una bona conservació. Actualment en alguns espais s'ha emprat ciment.

 

A la pàgina 255 del llibre que Pagès Editors publicà al 2.005 "Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes, murades i aljubs de les terres de Lleida" de Fèlix Martin i Josep Preixens, trobem la fotografia d'aquesta cabana amb el text: "Aspa. Partida Les Tallades. Cabana amb volta de canó. Propietari Josep Peiró. Mides: alt. 2,50, ampl. 3, prof. 4,30 / 12,90 metres quadrats".

Sortint de la cabana de pedra seca i tornant al camp d'oliveres per on hem vingut, veig en la llunyania gràcies al binocles un aflorament rocós en el que hi ha una porta. Malgrat que al mapa de la Wikipedra no assenyala cap cabana en aquell punt, m'hi apropo. A la fotografia anterior està a l'interior de l'el·lipse groga.

Enfilo un marge alt i faig la fotografia anterior i les tres properes en les que podeu observar la curiosa barraca.

Com podeu constatar a les fotografies la barraca està força atrotinada, amb la porta apuntalada i una colla d'esquerdes. Evidentment no és una construcció de pedra seca però pot recordar una terrera encastada.

Una terrera encastada és una cabana que aprofita una cova o un forat a la roca, i a la part frontal es construeix una paret de pedra seca deixant una porta per accedir-hi.

 

Tornem al camí vell de Puigverd de Lleida i al trobar-lo anem uns metres a l'esquerra fins trobar una sendera de la dreta que seguirem uns dos-cents metres. Molt aviat veurem a la nostra esquerra la cabana de pedra seca que a la Wikipedra té la fitxa 5.609 i que al mapa del començament de l'entrada d'avui està indicada amb una lletra E.

Entre la vegetació veiem la part del darrere de la cabana de pedra seca, una construcció aèria aïllada de planta circular.

Al final del camp d'oliveres regat amb el sistema gota a gota ens espera la cabana que, malgrat no estar restaurada, pot presumir d'una conservació perfecta.

Orientada al nord té una curiosa porta amb arc primitiu també anomenat arc d'ametlla. A les Illes Balears aquest arc es coneix amb el nom d'arc de punta de metla.

Ressegueixo perimetralment la petita cabana per fer la fotografia anterior en la que podeu veure la part del darrere. Un petit cimadal de pedres corona la coberta de la cabana.

Tornem a la porta d'arc primitiu per entrar a la cabana i donar un cop d'ull a la coberta de falsa cúpula que podeu observar a la fotografia anterior.

Sortim de la cabana i anem recte uns cent cinquanta metres, passant del camp d'oliveres a un d'ametllers, i aviat veurem la banana que a la Wikipedra té la fitxa 5.608. 

Els pagesos que van construir aquestes cabanes de pedra seca es quedarien bocabadats al veure el sistema de reg gota a gota que ha canviat radicalment l'agricultura de les terres de secà lleidatanes.

M'apropo per darrere a la cabana, una construcció aèria aïllada de planta trapezoïdal que està perfectament conservada.

Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera la porta és de llinda plana. La cabana està orientada a l'est.

Entrant a la petita construcció de pedra seca i aixecant la mirada veiem que aquesta cabana té la coberta de falsa cúpula, que malgrat no ser el tipus de coberta més freqüent de les cabanes de les terres de Lleida, a la partida Les Tallades en podem trobar. La majoria són de volta de canó.

Deixem la coberta de falsa cúpula per donar un cop d'ull als armaris que hi ha a l'interior de la cabana en els que es deixava el menjar o la beguda.

Sortint de la cabana de pedra seca a pocs metres trobem una sendera que anant cap a l'esquerra en pocs minuts ens deixa al camí vell de Puigverd de Lleida, on hi ha la lletra X al mapa de la Wikipedra del començament de l'entrada. Deixem la partida Les Tallades per continuar gaudint del nostre patrimoni d'arquitectura popular en properes entrades.

Atentament.

Senyor i