La Casa Desclergue i el Palau dels Cervelló.

Continuem a la Plaça Major de Montblanc on a l'entrada anterior dedicada a la capital de la Conca de Barberà vàrem donar un cop d'ull a la Casa Cartanyà ubicada al número sis de la plaça. Gairebé a tocar, al número dotze ens espera la Casa Desclergue, un edifici renaixentista construït a la segona meitat del segle XVI.

Com podeu constatar a les fotografies, destaca el cos porticat que sobresurt de la resta de façanes de les cases veïnes. L'edifici de carreus de pedra picada es construí davant d'un antic habitatge medieval.

A la planta baixa hi ha el porxo amb quatre arcs adovellats, dos a la part frontal d'arc de mig punt i un d'apuntat a cada lateral. A la part central de l'edifici originalment hi havia quatre finestres, dues a la part central i una a cada lateral.

A finals del segle XVIII les dues finestres de la part central es transformaren en la balconada que podem veure actualment. Entre les dues obertures la família Desclergue hi afegí els seu escut heràldic.

 

A mitjans del segle XVI aquesta casa era propietat d'Ambrós Tàrrega. L'any 1.598 després de la mort dels propietaris el comprà Bonaventura Desclergue. La família Desclergue fou la propietària fins a principis del segon terç del segle XVIII. L'any 1.738 vengueren la casa al doctor Antoni Tomàs Rubinat. A mitjans del segle XIX es transformà en el cafè "de l'Isidre" i posteriorment "del Marcelino".

L'any 1.974 l'edifici es restaurà per acollir les oficines de la Caixa d'Estalvis de Tarragona, la nova propietària del Casal dels Desclergue.

Si aixequem la mirada podem veure la part superior amb la galeria emmotllada en guix amb dotze arcs carpanells suportats per pilars octogonals. A la part central hi ha sis arcs i a cada lateral tres. Aquesta galeria és una ampliació posterior de l'edifici.

L'espectacular façana està rematada amb una barbacana de sis nivells feta amb teules i rajoles i, com podeu constatar a la fotografia anterior, amb una colla de nius d'oreneta.

A l'edifici, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local, l'any 1.927 hi van fer una petita rehabilitació pel mal estat de conservació que amenaçava la seva estructura.

Deixem la Casa Desclergue per anar uns metres a la dreta on, al número catorze de la Plaça Major, un frontis amb porxo del segle XVIII no ens permet imaginar que al seu interior hi ha amagat un espectacular palau del gòtic civil...

El Palau dels Cervelló té la seva estructura oculta a l'interior de l'edifici de la botiga de perfumeria i regals Vives que podeu veure a les dues fotografies anteriors. Gràcies a la gentilesa de Jaume Vila Vives propietari actual puc mostrar-vos la planta baixa del que fou el palau dels Senyors de Vallespinosa ( segles XIV-XVI ) i explicar-vos la història de l'últim segle de palau. La casa fou venuda l'any 1.885 i els nous propietaris de l'edifici la van destinar a habitatge i usos comercials i industrials. El seu besavi Domingo Roca va comprar la casa l'any 1.923.

L'espai de la botiga probablement era el pati interior on hi havia una galeria d'arcs gòtics i una amplia escala per pujar a la planta noble. Anem al fons de la botiga i per una petita porta entrem al palau. Només  accedir-hi, em giro i faig la fotografia anterior en la que podeu veure, a l'interior de l'el·lipse groga que he dibuixat, la porta per on hem entrat. A la propera fotografia podeu veure els carreus de la volta de l'escala del pati interior.

Domingo Roca comprà la casa per emprar-la d'establiment industrial. El pou, que podeu observar a la fotografia següent, li facilitava l'aigua que li calia per fabricar sabó.

Ja no es conserven els dipòsits on el besavi del Jaume feia el sabó però sí l'entrada d'aigua que podeu observar, tapada amb una fusta, a la propera fotografia.

A la fotografia següent podeu veure en primer terme un gran arc adovellat rebaixat ( 1 ), darrere un arc carpanell de maó vist apuntalat ( 2 ) i a l'esquerra part del pou ( 3 ). L'estat de conservació no convida a apropar-s'hi.

 

 

La Maria, filla del Domingo Roca, es va casar amb Feliu Vives. La Maria Vives, filla de la Maria Roca i el Feliu Vives és la mare del propietari actual Jaume Vila Vives.

Caminant per la que fou planta baixa del palau dels Cervelló els diferents arcs adovellats ( apuntats, rebaixats o carpanells ) els envolten pertot arreu. Si aixequem la mirada podrem observar l'antic embigat de fusta.

Tot un luxe mirar i admirar l'arquitectura de la planta baixa del palau del segle XIV, una joia amagada del gòtic civil català.

 

Agraeixo al Jaume les seves explicacions i tornem a la botiga per la senzilla porta de fusta que ens permet tornar al segle XXI.

 

Deixem la petita botiga de perfumeria i regals Vives per, sense marxar de la Plaça Major, apropar-nos a Cal Malet, un edifici amb els baixos de pedra picada en el que als seus porxos hi ha un petit tresor que veurem detalladament a la propera entrada dedicada a la Vila de Montblanc.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a la Fundació Joan Miró ( 1 ).

A l'entrada anterior dedicada a Barcelona vàrem observar detalladament el Pavelló Mies van der Rohe ubicat a pocs metres de la plaça de Carles Buïgas, on hi ha la Font Màgica de Montjuïc. Vaig explicar-vos al final de l'entrada que enfilaríem la muntanya de Montjuïc fins a la plaça de Neptú per gaudir de la Fundació Joan Miró.

Mentre hi  pugem podem observar a vista d'ocell part de la ciutat. A la fotografia anterior podeu veure l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ( 1 ) ubicat a l'antic pavelló de La Caixa a l'Exposició Internacional del 1.929. Al fons, la Sagrada Família ( 2 ) d'Antoni Gaudí i la Torre Glòries ( 3 ) de l'arquitecte francès Jean Nouvell.

Quan arribem a la plaça de Neptú ens dóna la benvinguda l'edifici d'estructura racionalista més important de la ciutat de Barcelona, obra de Josep Lluís Sert i López ( 1.902 - 1.983 ).

L'edifici, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, és la seu de la Fundació Joan Miró. Una amplia rampa ens convida a entrar-hi per la porta principal. Com podeu veure a la propera fotografia sobre la porta principal podem llegir l'acrònim CEAC ( Centre d'Estudis d'Art Contemporani ).

Inaugurat l'any 1.975 fou ampliat els anys 1.988 i 2.000 per l'arquitecte Jaume Freixa i Janariz amb l'objectiu de donar cabuda a nous serveis i augmentar l'espai expositiu Les obres es van fer seguint el disseny de Josep Lluís Sert,. A la dreta de la porta, com podeu constatar a la fotografia anterior, hi ha l'escultura de bronze del 1.970 Personatge ( 200 X 120 X 90 centímetres ). La podeu observar millor a la fotografia següent.

L'edifici està fet amb formigó pintat de blanc amb les marques dels encofrats a la vista. El nucli central està format per un pati central quadrat ( el Pati de l'Olivera ) que és el nexe  entre els cossos que formen el museu. Els altres patis són el del Garrofer i el Nord.

La Fundació Joan Miró custodia algunes de les obres més importants del pintor barceloní. Entra pintures, escultures i tapissos hi ha 14.000 peces i, a més a més, 8.000 dibuixos preparatoris de les obres.

A la fotografia anterior i a les dues properes podeu veure el Pati del Garrofer, de forma poligonal i 300 metres quadrats de superfície. Li dóna nom el garrofer centenari portat des del Baix Camp, comarca molt estimada per Joan Miró. El terra és de fusta tropical i rajola blanca a la zona de la terrassa del restaurant. Hi podeu observar tres escultures anomenades Dona fetes per  Miró i Joan Gargy Artigas en gres esmaltat l'any 1.978 i que tenen una alçària entre 160 i 168 centímetres.

 

 

L'escala central de la Fundació Joan Miró ens permet gaudir dels volums dissenyats per Josep Lluís Sert i López. 

La Fundació Joan Miró fou la primera institució de Barcelona creada a partit de la feina conjunta d'un artista i un arquitecte. Deixem el Pati del Garrofer per anar al pati central de planta quadrada, el Pati de l'Olivera.

 

 

El pati,  nexe  entre els cossos que formen el museu, té una superfície de dos-cents metres quadrats. Les parets són de formigó, vidre i rajoles de pedra i hi ha un passadís de rajoles cuites, una zona de gespa i evidentment una olivera. Abans de marxar del pati central aixecant la mirada podem gaudir de l'arquitectura de Josep Lluís Sert.

A pocs metres del Pati de l'Olivera ens espera el Pati Nord que ens regala unes vistes espectaculars de Barcelona. De planta rectangular, el patí està presidit per un estany amb l'escultura de Joan Miró "Lluna, sol i una estrella", del 1.968.

A la propera fotografia podeu veure més detalladament l'escultura de bronze i ciment pintat que mesura 364 X104 X 97 centímetres. Sun, Moon and One Star (Lluna, sol i una estrella) . Estudi per a un monument ofert a la ciutat de Barcelona és una donació del marxant Pierre Matisse que era el fill petit del pintor Henri Matisse. 

Aquesta obra, amb una alçària de trenta metres, s'havia d'ubicar al capdamunt del Parc Cervantes de l'Avinguda Diagonal.

 

Inicialment Joan Miró la va dissenyar per a la ciutat de Chicago però van abandonar el projecte al no trobar finançament. L'any 1.989 els responsables de la ciutat de Chicago van construir l'obra en bronze, ciment i ceràmica. Va ser la primera obra que Miró dissenyà per a un espai públic d'una gran ciutat.

A la propera entrada dedicada a Barcelona continuarem passejant pels diferents espais de la Fundació Joan Miró.

Atentament.

Senyor i

Itsasmuseum Bilbao ( 1 ).

El canvi que ha transformat radicalment la ría de Bilbao i el seu entorn és espectacular. Un dels llocs on es pot gaudir d'aquest canvi és al moll Ramón de la Sota on, en el que abans era una vella drassana, actualment hi ha un magnífic passeig al costat de la ría. Ramón de la Sota y Llano  ( 1.857 - 1.936 ) fou un important empresari navilier, advocat i polític del Partit Nacionalista Basc L'any 1.900 fundà en aquests terrenys la Compañia de Construcción y Reparación de Buques Euskalduna.

Avui començo una sèrie d'entrades en les que gaudirem la part exterior del Museo Marítimo Ría de Bilbao -MMRB- ( Itsasmuseum Bilbao ). Aquest museu té una superfície total d'uns 27.000 metres quadrats dividida en dos espais. El que veurem és l'espai exterior dels antic dics on hi ha embarcacions, àncores, boies, la Grúa Carola... 

A la fotografia anterior podeu veure l'Euskalduna zubia ( el pont Euskalduna ), obra de l'enginyer Javier Manterola Armisén. A Lleida també tenim una obra d'aquest enginyer navarrès, el pont de Príncep de Viana.

Si, sense moure'm del lloc des del que he fet la fotografia anterior, em giro puc mostrar-vos parcialment l'Euskalduna jauregia ( el palau Euskalduna ) que observarem detalladament en una propera entrada.

Sota l'estructura del pont Euskalduna podeu veure l'espectacular gigapanoràmica de la capital de Bizkaia que l'any 2.018 va fer Juan Ignacio Llana Ugalde, i a la dreta de fotografia següent l'accés a l'espai interior de l'Itsasmuseum Bilbao

La gegantina fotografia d'altíssima resolució, que mesura 21,32 x 2,77 metres, està impresa sobre el mateix material tèxtil amb el que es fabriquen els globus aerostàtics d'última generació. La propera fotografia deixa molt clar que el palau Euskalduna està a tocar de la gigapanoràmica.

Per fer la gigapanoràmica es van combinar 273 fotografies fetes des del monte Arraiz amb la ròtula robòtica motoritzada GigaPan Epic Pro desenvolupada per la NASA.

La gigapanoràmica està muntada sobre una caixa retroil·luminada ( il·luminada pel darrere ) que ens permet observar-la detalladament malgrat les condicions de la llum natural del moment. Penseu que, a més amés d'estar col·locada sota un pont, a Bilbao són molts els dies grisos.

Podem gaudir d'una àmplia visió de la ciutat de Bilbao i el seu entorn i de la ría fins a la seva desembocadura a l'Abra. 

A la propera fotografia de detall he dibuixat una circumferència groga en la que podeu veure al seu interior el palau Eskalduna. Us podeu fer una idea d'on està ubicat l'Itsasmuseum Bilbao.

Per acabar aquest cop d'ull a la gigapanoràmica a la propera fotografia de detall podeu veure d'esquerra a dreta: l'edifici La Literaria de la Universitad de Deusto ( 1 ) que es va començar a construir l'any 1.883 seguint el projecte de l'arquitecte Francisco de Cubas y González Montes, la torre Iberdrola ( 2 ) de l'arquitecte argentí César Pelli, el Museu Guggenhein ( 3 ) de l'arquitecte canadenc Frank Gehry i el Puente de la Salve ( 4 ) construït a principis dels setanta del segle passat per l'enginyer Juan Batanero i que fou restaurat i ampliat amb "L'arc rouge" ideat per l'artista francès Daniel Buren l'any 2.017.

Al número u del moll Ramón de la Sota trobem l'entrada a la zona interior del museu però, com ja us he explicat abans, en aquesta sèrie d'entrades passejarem al costat de la ría per descobrir la proposta museística exterior.

Avançant uns metres més ja podem començar a gaudir de les peces exposades al que foren els antics dics d'Euskalduna inaugurats l'any 1.868. És el poc que queda, encara que parcialment per les mutilacions que patiren durant la demolició de la mítica Compañia de Construcción y Reparación de Buques Euskalduna , que ens recorda la construcció naval de la villa de Bilbao.

A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra la Casa de bombas ( de color blanc ) que acollia les bombes de buidatge ( las bombas de achique ) que s'empraven per buidar l'aigua dels dics i mantenir-los secs. Darrere de la petita construcció hi ha el pont Euskalduna i en primer terme les espectaculars cadenes i àncores que observarem detalladament a la propera entrada dedicada a l'Itsasmuseum Bilbao.

Atentament.

Senyor i

Romànic andorrà ( 5 ).

A les entrades anteriors dedicades al romànic andorrà hem visitat les esglésies de Santa Coloma ( parròquia d'Andorra la Vella ), Sant Miquel d'Engolasters ( parròquia d'Escaldes-Engordany ), Sant Romà de les Bons ( parròquia d'Encamp ) i Sant Martí de la Cortinada ( parròquia d'Ordino ).

Recordeu que el Principat d'Andorra administrativament està dividit en set parròquies. Una parròquia és una agrupació de nuclis de població amb una capital que li dóna nom. 

La protagonista de l'entrada d'avui és l'església de Sant Climent que presideix el nucli de població de Pal ( parròquia de la Massana ), que es troba a 1.551 metres d'altitud.

A la fotografia anterior podeu veure el mur est ( amb ombra ) i a l'esquerra el mur sud ( assolellat ) amb un porxo adossat amb dos arcs de mig punt ( un orientat a l'est i l'altre a l'oest ). L'església no la trobem documentada fins al segle XIV però la concòrdia del 1.112 ja parla d'un habitant de Pal.

S'accedeix a l'església pel porxo que està adossat al mur sud. Aquest porxo fou reconstruït al segle XX per l'arquitecte Cèsar Martinell.

La fotografia següent ens permet observar el mur de ponent ( oest ) amb l'arc de mig punt ( 1 ) que ens convida a entrar al porxo a la part inferior dreta i, a la part superior esquerra, el mur nord ( 2 ).

La fotografia de detall és de l'arc de mig punt orientat a l'oest que, com l'orientat a l'est, està decorat amb un fris de dents de serra.

L'església conserva gran part dels murs sud i oest i molts dels paraments originals. La propera fotografia ens permet observar Pal des del porxo d'accés a l'església.

Uns graons ens permeten pujar fins a la porta de Sant Climent, que com podeu constatar a la fotografia, també és d'arc de mig punt.

L'església, de finals del segle XI principis del segle XII, fou reformada a finals del segle XVII principis del XVIII. Sortim del porxo per l'arc de mig punt decorat amb el fris de dents de serra per observar l'absis de Sant Climent.

Girant a l'esquerra trobem el mur est en que, com podeu constatar a la fotografia, ha desaparegut l'absis original que en la reforma del XVII-XVIII es transformà en l'absis quadrat que podeu veure actualment.

A la propera fotografia podeu veure el porxo adossat a la façana sud en la que hi ha dues finestres que foren tapades en les reformes del XVII-XVIII i que s'han tornat a obrir. A la dreta, l'absis quadrat que eliminà l'original en les mateixes reformes i darrere l'espectacular campanar.

L'església d'una nau, de planta rectangular i amb coberta de volta de canó s'amplià pel costat nord amb una sèrie de dependències i capelles.

Després de resseguir perimetralment l'església mirarem i admirarem el seu campanar de planta quadrada d'estil llombard. A la fotografia següent podeu observar la cara nord del campanar que és l'única que al tercer pis no té finestres geminades dobles.

Als dos primers pisos del campanar hi ha finestres geminades i al tercer geminades dobles, excepte a la cara nord. Sant Climent de Pal és l'única església romànica d'Andorra amb finestres geminades dobles.

 

A la fotografia anterior podeu observar la cara oest del campanar i a la propera de la cara est. Les finestres geminades del segon pis són més altes.

Per acabar la fotografia dels dos últims pisos de la cara sud on podeu veure gràcies al zoom de la càmera fotogràfica que sobre les finestres geminades del segon i tercer pis hi ha una decoració d' arcs cecs fets amb tosca. Al segon pis quatre arcs cecs i al tercer sis.

Els mainells ( el pilar o la columna prima que divideix en dos el buit d'una obertura ) molt senzills, estan fets amb una pedra dreta que en suporta una altra. Sobre el tercer pis comença immediatament la coberta de lloses de pissarra.

Sant Climent de Pal està considerada una de les esglésies més antigues d'Andorra. Si us agrada el romànic apropeu-vos-hi.

Atentament.

Senyor i