dimarts, 27 d’octubre del 2009

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (2).

Tal com havíem quedat vaig presentar-me a la recepció de les visites turístiques del monestir. A l'últim correu electrònic, en Norberto m'insistia que si per alguna raó imprevista ell no hi fos, no dubtés a demanar que m'ensenyés la biblioteca algú altre. Doncs en Norberto no hi era, però van dir-me que en Ramón ho faria encantat, però que tenia que esperar-me una mica perquè estava molt enfeinat a la biblioteca.
.- Puede usted unirse al grupo que entra a la visita turística. Ramón le estará esperando cuando la visita termine.
He de confessar-vos nens i nenes , que aquesta visita ja l'havia fet una colla de vegades, però no m'importava gens repetir-la. Els que heu estat Silos, segur que m'enteneu.

El claustre de Silos és una joia del romànic. Els seus capitells són una autèntica filigrana amb una iconografia molt variada, amb temes de l'Edat Mitjana. Als capitells podem veure: aus, lluites entre animals, éssers fantàstics, ocells monstruosos, harpies, lleons,...

A les cantonades del claustre, et deixen bocabadat els grans relleus amb temes de la vida de Crist. El claustre és el centre de la vida de la comunitat monàstica.
Els monjos de Silos van gestionar a l'Edat Mitjana un hospital i una leproseria. Aquesta activitat els convertí en coneixedors de la botànica. Encara es conserva una apotecaria del segle XVIII ( 1.705) , la botica. Hi havia un jardí botànic especialitzat, un laboratori bioquímic, una biblioteca i la magnífica col·lecció de 400 gerros de ceràmica amb l'escut del monestir, "el botamen".

La botica té una biblioteca amb gairebé 400 llibres, alguns del segle XVI, encara que la majoria són dels segles XVII, XVIII i XIX. El tresor de la biblioteca de la botica és un Dioscórides del 1.525, amb magnífics dibuixos de plantes i animals. Els apotecaris i els experts en licors d'herbes, consultaven sovint aquest llibre.


Les fotografies de la botica són de la web Camino de la lengua castellana. A la visita no deixen fer fotografies de l'apotecaria.
La visita toca a la seva fi i en Ramón ja m'està esperant. Ens saludem i comencem a xerrar mentre pugem al primer pis del claustre, ja fora de la ruta de la visita turística.

Estic molt emocionat. Caminem molt lentament fins que ens aturem davant de la porta tancada de la biblioteca del monestir.

Nens i nenes, voleu entrar?
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada