Fa pocs dies vàrem entrar a l'oratori dels Dolors, un edifici barroc amb detalls neoclàssics situat al carrer Cavallers de Lleida. A la dreta de l'església d'una sola nau hi ha a la planta baixa l'espai dedicat a la sagristia i a les dues plantes superiors l'habitatge dels encarregats de vetllar per l'oratori que tenen els balcons plens de flors. Vaig explicar-vos que visitaríem virtualment en una propera entrada. Avui hi entrarem...
A l'edat mitjana el carrer dels Dolors era la suma dels carrers de Saporta i el d'Alfagerí. L'oratori dels Dolors, que es construí entre 1.724 i 1.737, acabà donant un sol nom als dos antics carrers.
Entrem, no per visitar l'església que ja vam veure el passat mes de febrer, sinó per donar un cop d'ull a la sagristia.
Si després d'entrar-hi i caminar uns metres per la nau ens girem, veurem a la dreta una placa que recorda el dia de la consagració de l'oratori. A l'esquerra hi ha la porta per la que accedirem a la sagristia.
Torno a recomanar el llibre "Els carrers i les places de Lleida a través de la història" de Josep Lladonosa, imprescindible per comprendre la nostra petita ciutat. A la placa, no gaire antiga perquè l'oratori fou gairebé destruit l'any 1.936, podem llegir: " D.Gregorio Galindo obispo de Lleida consagró este oratorio el 7 de abril de 1.737 LAUS DEO". Gregorio Galindo fou bisbe de Lleida del 1.737 al 1.756.
Si la placa commemora aquell moment històric, el llibre d'en Lladonosa explica que "el bisbe Francisco Olaso de Hipienza va beneir aquest oratori servista". L'Ordre dels Servites, coneguda també com l'Ordre dels Servents de Maria, és un ordre mendicant fundat a Florència l'any 1.233. Olaso va ser bisbe de Lleida del 1.714 al 1.735.
Només entrar a la sagristia veureu que els armaris utilitzats per la Congregació de Nostra Senyora dels Dolors tenen ja una colla d'anys.
La Congregació dels Dolors és hereva d'una altra més antiga que es deia "La Escuela de Cristo" i que era l'encarregada d'organitzar les processons de Setmana Santa i altres actes pietosos. Si observeu el sostre embigat de la sagristia podreu apreciar senzills elements decoratius.
Els protagonisme de les imatges que es guarden a la sagristia de l'oratori és, evidentment, per la Mare de Déu dels Dolors.
La passada Setmana Santa l'oratori obrí temporalment per poder celebrar la processó de la Mare de Déu dels Dolors i commemorar el 300 aniversari que el bisbe Olaso erigí canònicament la Congregació. L'oratori es clausurà el 14 de desembre del 2017 pels problemes estructurals que amenaçaven d'enfonsament l'edifici barroc.
Si ens fixem en la part esquerra de la sagristia veurem, a banda i banda, uns grans armaris. També sorprèn trobar-hi dues campanes de les que en parlaré detingudament molt aviat en una propera entrada.
L'any 1.810 durant l'ocupació francesa l'oratori fou saquejat i desaparegueren les joies i els vasos sagrats: calze, patena i copó. La Mare de Déu dels Dolors fou traslladada a la Catedral Nova.
Als armaris de l'esquerra, com podeu veure a la fotografia següent, es guarden els vestits de les nenes i els nens i les vestes de la processó de Setmana Santa.
Els armaris tancats de la dreta també estan relacionats amb la processó dels Dolors. A les etiquetes de la part superior es pot llegir "Armats Músic"; i a les de la part inferior, la de l'esquerra - "Tobilleres"- i les altres tres "Globos pasos. Electricista".
Explicar les explicacions de la gent de la Congregació era tota una descoberta. El meu interlocutor que gentilment m'orientava em preguntà mentre ens apropàvem altra vegada a la porta de la sagristia si sabia quina Mare de Déu era la que m'ensenyava. Vaig dir-li que desconeixia la resposta, una mala resposta per un lleidatà...
Ràpidament va explicar-me que era una imatge de pedra de la Verge Blanca de l'Acadèmia patrona de la ciutat de Lleida des del 5 de gener de 1.946, dia en que el papa Pius XII en va fer la proclamació.
Estava molt clar que la persona que m'informava gaudia fent-ho i preguntant-me. La resposta de la següent em deixà bocabadat. Evidentment jo no sabia l'ubicació anterior d' aquesta imatge. Em va dir que abans estava al xamfrà de l'edifci on va néixer Enric Granados.
Quan es reformà la façana, la fornícula on hi havia aquesta Verge Blanca es transformà en finestra, la que podeu veure entre les dues plaques que recorden al gran compositor i pianista lleidatà.
Abans de marxar de l'oratori, com us he explicat abans, us explicaré en un a propera entrada el secret de les campanes que hi ha a la sagristia.
Atentament.
Senyor i
Entrem, no per visitar l'església que ja vam veure el passat mes de febrer, sinó per donar un cop d'ull a la sagristia.
Si després d'entrar-hi i caminar uns metres per la nau ens girem, veurem a la dreta una placa que recorda el dia de la consagració de l'oratori. A l'esquerra hi ha la porta per la que accedirem a la sagristia.
Torno a recomanar el llibre "Els carrers i les places de Lleida a través de la història" de Josep Lladonosa, imprescindible per comprendre la nostra petita ciutat. A la placa, no gaire antiga perquè l'oratori fou gairebé destruit l'any 1.936, podem llegir: " D.Gregorio Galindo obispo de Lleida consagró este oratorio el 7 de abril de 1.737 LAUS DEO". Gregorio Galindo fou bisbe de Lleida del 1.737 al 1.756.
Si la placa commemora aquell moment històric, el llibre d'en Lladonosa explica que "el bisbe Francisco Olaso de Hipienza va beneir aquest oratori servista". L'Ordre dels Servites, coneguda també com l'Ordre dels Servents de Maria, és un ordre mendicant fundat a Florència l'any 1.233. Olaso va ser bisbe de Lleida del 1.714 al 1.735.
Només entrar a la sagristia veureu que els armaris utilitzats per la Congregació de Nostra Senyora dels Dolors tenen ja una colla d'anys.
La Congregació dels Dolors és hereva d'una altra més antiga que es deia "La Escuela de Cristo" i que era l'encarregada d'organitzar les processons de Setmana Santa i altres actes pietosos. Si observeu el sostre embigat de la sagristia podreu apreciar senzills elements decoratius.
Els protagonisme de les imatges que es guarden a la sagristia de l'oratori és, evidentment, per la Mare de Déu dels Dolors.
La passada Setmana Santa l'oratori obrí temporalment per poder celebrar la processó de la Mare de Déu dels Dolors i commemorar el 300 aniversari que el bisbe Olaso erigí canònicament la Congregació. L'oratori es clausurà el 14 de desembre del 2017 pels problemes estructurals que amenaçaven d'enfonsament l'edifici barroc.
Si ens fixem en la part esquerra de la sagristia veurem, a banda i banda, uns grans armaris. També sorprèn trobar-hi dues campanes de les que en parlaré detingudament molt aviat en una propera entrada.
L'any 1.810 durant l'ocupació francesa l'oratori fou saquejat i desaparegueren les joies i els vasos sagrats: calze, patena i copó. La Mare de Déu dels Dolors fou traslladada a la Catedral Nova.
Als armaris de l'esquerra, com podeu veure a la fotografia següent, es guarden els vestits de les nenes i els nens i les vestes de la processó de Setmana Santa.
Els armaris tancats de la dreta també estan relacionats amb la processó dels Dolors. A les etiquetes de la part superior es pot llegir "Armats Músic"; i a les de la part inferior, la de l'esquerra - "Tobilleres"- i les altres tres "Globos pasos. Electricista".
Explicar les explicacions de la gent de la Congregació era tota una descoberta. El meu interlocutor que gentilment m'orientava em preguntà mentre ens apropàvem altra vegada a la porta de la sagristia si sabia quina Mare de Déu era la que m'ensenyava. Vaig dir-li que desconeixia la resposta, una mala resposta per un lleidatà...
Ràpidament va explicar-me que era una imatge de pedra de la Verge Blanca de l'Acadèmia patrona de la ciutat de Lleida des del 5 de gener de 1.946, dia en que el papa Pius XII en va fer la proclamació.
Estava molt clar que la persona que m'informava gaudia fent-ho i preguntant-me. La resposta de la següent em deixà bocabadat. Evidentment jo no sabia l'ubicació anterior d' aquesta imatge. Em va dir que abans estava al xamfrà de l'edifci on va néixer Enric Granados.
Quan es reformà la façana, la fornícula on hi havia aquesta Verge Blanca es transformà en finestra, la que podeu veure entre les dues plaques que recorden al gran compositor i pianista lleidatà.
Abans de marxar de l'oratori, com us he explicat abans, us explicaré en un a propera entrada el secret de les campanes que hi ha a la sagristia.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada