dimecres, 26 d’agost del 2020

Celestí Campmany a l'Arxiu Municipal ( 2 ).

Si a la primera entrada dedicada als documents custodiats a l'arxiu municipal de l'arquitecte lleidatà Celestí Campmany vàrem donar un cop d'ull al dossier amb els plànols, sol·licituds de construcció i memòria descriptiva de l'antiga Casa Aldomà, avui quedareu bocabadats al fullejar el projecte que ha trobat l'arxivera...


Obrir el dossier en el que podem llegir " Ayuntamiento de Lérida. Arxivo. Capsa nº 170.  1.880. Proyecto de teatro de verano en los Campos Eliseos de Lérida. Año 1.880.  1439 Obres municipals 1.880", és molt emocionant.


Molts enamorats de Lleida desconeixen la història del Teatre dels Camps Elisis. Pera Bardají. governador civil de Lleida, l'any 1.848 proposà a l'Ajuntament la construcció d'un passeig en terrenys municipals i del gremi d'espardenyers a l'altre costat del riu Segre. Entre 1.860 i 1.864 es van crear els Camps Elisis dissenyats per Àngel Carmona. L'any 1.864 es van trasplantar dues llargues rengleres d'impressionants plàtans provinents de la Devesa de Girona. El parc s'inaugurà el 12 de maig de 1.864. Entre la documentació del teatre d'estiu, he trobat aquest plànol, sense signar, en el que es pot llegir al mig paseo central, a la part de baix carretera i en el que apareixen punts numerats que podrien ser els plàtans.


Poc després de la inauguració, Armengol Cornudella, Marià Codina i Montagut van proposar la construcció del teatre dels Camps Elisis. L'Ajuntament concedí la llicència el 31 de juliol d'aquell mateix any ( 1.864 ). Era un teatre sense programació estable, amb un cafè i altres senzilles instal·lacions.
La segona fotografia és del plànol de la fachada de costado i la propera del de planta. Els dos plànols estan signats - a l'esquerra- per l'Ajuntament el 27 de febrer de 1.882 ( la sessió d'aprovació es celebrà el 14 de febrer ). Al centre, l'escala ( 0,02 por metro al de la fachada de costado i 0,01 por metro al de planta. A la dreta signa a Lerida ( sense accent ) 15 de setiembre de 1.880 El arquitecto Celestino Campmany.


El tercer plànol és de la sección transversal. A la part baixa podem llegir, al centre, l'escala ( 0,02 por metro ), a la seva dreta la signatura de l'Ajuntament , i a la seva dreta la de Celestí Campmany. Les dues signatures amb les mateixes dates que ela altres dos plànols.


A més a més dels tres plànols, la lectura dels diferents documents ens permet seguir detalladament el procés d'aprovació del projecte. A la propera fotografia podeu veure la primera pàgina del document que autoritza la construcció del teatre malgrat que la planta circular no despertava passions entre els tècnics municipals: ..." Que aun cuando la forma circular para la sala de un teatro no es la mas apropiada para reunir las mejores condiciones de visualidad, ni el desarrollo de palcos"...


La  fotografia següent és d'un document timbrat presentat per "Armengol Cornudella Codina y Mariano Codina Bastús ambos vecinos de esta ciudada". Demanen que "visto el abandono que se nota en el teatro y demás dependencias anejas de los Campos Eliseos ... llevar a cabo una serie de reformas haciendolo asequible a toda clase de espectaculos teatrales"...


El dibuix del timbre és diferent al que vàrem veure a la documentació de la Casa Aldomà perquè aquest és de 1.882  i l'altre del 1.881. Però el text és el mateix ( exceptuant l'any ): "SELLO 11º    AÑO 1882   IMPTO GUERRA   50 POR %   50 C DE PESETA".


La petició fa referència al teatre inaugurat l'any 1.864, el primer teatre dels Camps Elisis, també promogut per Cornudella i Codina. Van presentar la documentació abans que s'acabés la concessió del teatre primigeni. El document està signat el 14 de novembre de 1.882.


A la memòria descriptiva, signada el 6 de febrer de 1.883 per Celestí Campmany, podem llegir la capacitat del teatre: ..."Salón central 874 espectadores, Palcos 34 id., Asientos fijos 61 id., Público 325 id. Total 1.294 espectadores"...


Els tres plànols estan signats el 15 de setembre de 1.880 per Celestí Campmany. L'Ajuntament signà el 27 de febrer de 1.882, però especifica que s'aprovà a la reunió del 14 de febrer. L'escala és de "0,02 por metro" als plànols de fachada de costado i sección transversal; i de "0,01 por metro" al de planta.


A la fotografia anterior de detall del plànol de sección transversal, podeu observar les signatures de l'Ajuntament ( centre ), i de Celestí Campmany ( dreta ).
La propera, també de detall, és de la part central del plànol de la fachada de costado. Flanquejant la porta Celestí Campmany dibuixà dos cartells...


Si utilitzem el zoom de la càmera fotogràfica descobrirem que l'arquitecte lleidatà anunciava l'obra programada al teatre d'estiu: Marina. Una òpera en tres actes d'Emilio Arrieta estrenada com sarsuela l'any 1.855 i que al 1.871 ho fou com òpera al Teatre Real de Madrid.


Malauradament el teatre es va cremar el dia vint-i-dos de gener de 1.886. Al juny de 1.893 l'Ajuntament anul·là la concessió del teatre a Armengol i Codina i la concedí a Ramon Mañe, però el teatre d'estiu s'abandonà i finalment fou enderrocat l'any 1.901.


El projecte del nou teatre, que es construí al mateix lloc que l'anterior, també és de Celestí Campmany. S'inaugurà al 1.902 i si passegeu pels Camps Elisis li podeu donar un cop d'ull.


A la fotografia anterior, d'esquerra a dreta, podeu observar: el teatre dels camps elisis, el quiosc de música i el cafè-teatre.
La fotografia següent, dels anys 20 del segle passat, és una postal ATV, concretament la número 959. Àngel Toldrà Viazo ( ATV ) era un empresari dedicat al món de la impremta. No era fotògraf però es dedicà a l'edició de postals. La primera era de Barcelona, a la 959 ( que podeu veure a la propera fotografia ) hi podem llegir: "A.T.V - 959 - LÉRIDA. Teatro de los Campos Eliseos". Àngel Toldrà Viazo edità 4.477 postals


Al 1.918 el teatre va passar a ser propietat municipal i tingué aquesta funció fins al 1.936. Després de la Guerra Civil l'arquitecte Mariano Gomà reformà la façana. Posteriorment es transformà en equipament esportiu. Actualment està tancat i barrat...


Recullo curosament tota la documentació i la torno a l'arxivera, agraint-li el seu interès per ajudar-me a descobrir els secrets de Celestí Campmany custodiats a l'Arxiu Municipal.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada