dilluns, 19 d’octubre de 2020

Cases singulars de Lleida ( 55 ).

Sorpresos encara per la descoberta de les dues torres Vicens i Queralt, construïdes els primers anys del segle XX quan el turó del Secà de sant Pere era una terra de conreus de secà, avui passejarem virtualment fins al barri de la Bordeta, concretament als números 54, 56 i 58 de l'avinguda d'Artesa on ens estan esperant les cases Bastús.


El barri de la Bordeta fou inicialment un petit poble anomenat Vilanova de l'Horta que es formà amb la colonització de l'horta de Lleida al segle XII, concretament l'any 1.184. Amb el pas dels anys fou conegut també com Vilanova de Fontanet o Vilanoveta.


Al segle XVII a la Guerra dels Segadors varen destruir les construccions de l'horta en un radi de cinc quilòmetres amb centre a la Seu Vella. Només es va conservar el molí fariner de Sant Anastasi.
A la propera fotografia de detall podeu veure la decoració del frontó  de la porta del número 54, la mateixa que la de les altres dues cases Bastús.


A finals del segle XIX, es repoblà la zona amb les primeres cases que es construïren  als voltants d'un hostal del camí de les Garrigues conegut com l'hostal de la Bordeta que donà nom al barri. Quan es creà la Bordeta aquest barri de la ciutat de Lleida era un lloc d'estiueig, de segones residències de la gent benestant de la ciutat.


Aquestes cases unifamiliars foren promogudes per Ignasi Bastús, un comerciant de Barcelona que es va casar amb la filla d'Antoni Solé ( Ton de Tàrrega ), que fou alcalde del barri. En construïren quatre seguint el projecte del 1.928 de Manuel Cases Lamolla.


Una de les cases la van enderrocar i  queden tres casetes entres mitgeres, d'una planta amb coberta única de tres aigües. Les façanes principals donen a l'avinguda d'Artesa i les posteriors a uns horts-jardins.
Només la casa del centre ( el número 56 ) conserva el frontó ondulat al coronament que podeu veure a la fotografia anterior de detall.


Les tres façanes principals estan formades per un pany de paret amb sòcol simulat, seguit per les tres cases, i només tallat per les portes que estan emmarcades per dues pilastres. Dues finestres flanquegen cada porta d'accés.


Les façanes estan arrebossades i pintades. Només la casa del centre conserva dos grans gerros als extrems amb el capcer ondulat, amb boles a dreta i esquerra.


Amb senzills elements ornamentals clàssics les cases Bastús recorden les grans torres noucentistes del barri d'estiueig que fou la Bordeta.
Deixem les cases Bastús, però no l'avinguda d'Artesa, per anar concretament al número tretze. El 10 d'abril del 2.019 vàrem observar detalladament Vil·la Remei, un xalet modernista pendent de rehabilitació. Avui li donarem un segon cop d'ull per veure el resultat de les obres que han transformat l'antic xalet en un despatx jurídic i d'administració de finques. Us presentaré les fotografies aparellades, amb l'abans i el després de les obres, perquè en feu la valoració.



Les dues fotografies anteriors són del xamfrà de l'avinguda d'Artesa amb el carrer de Nostra Senyora del Carme, i les dues properes de la façana de l'avinguda d'Artesa.



Vil·la Remei és un edifici de planta baixa i pis amb parets arrebossades i pintades i maó de cara vista en les obertures ( portes i finestres ) i en les cantoneres que acaben en pinacles. Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.
A les dues properes fotografies podeu observar la façana principal d'accés a l'habitatge, abans i després de la remodelació.



Si ens fixem en el coronament, veurem que a la part central de les quatre façanes la senzilla cornisa de maó de cara vista es substituïda per merlets, també de maó vist. A la façana principal, entre els merlets i la part superior de l'obertura del balcó es podia llegir amb facilitat en nom de la casa. Amb la rehabilitació s'ha volgut esborrar-lo, però Vil·la Remei és tossuda i si us fixeu molt bé en les properes fotografies encara es veu una miqueta el nom de la casa...



Deixem, ara sí, el barri de la Bordeta per continuar el nostre llarg periple a la recerca de les cases singulars de Lleida.
Atentament.
Senyor i.

Cap comentari:

Publica un comentari