La destil·leria misteriosa... ( i 2 ).

Vaig explicar-vos a l'entrada anterior dedicada a la destil·leria Carulla que, després d'intentar buscar en diferents hemeroteques digitals on estava ubicada la Gran Fábrica de Licores de José Carulla, no havia trobat cap informació documental que em permetés situar-la en el plànol de la ciutat de Lleida.

Quan ja estava encallat en la recerca, un correu electrònic que vaig enviar a l'Arxiu Municipal va obrir la porta a descobrir el misteri de la destil·leria misteriosa.

Amb el classificador 1564/27 preparat a la vella taula de fusta de l'arxiu vaig llegir, satisfet, el text: "Sol·licitud de permís d'obres i projecte de construcció d'un fàbrica d'aiguardent a la carretera de Madrid, cantonada amb la carretera d'Osca. 1.875. Promotors: J. Sabaté i J.Carulla".

Els tres documents del classificador ( sol·licitud de permís d'obres, la memòria descriptiva i el plànol d'alçat de les façanes de la fàbrica ), donaven resposta a les preguntes sobre la destil·leria que em vaig plantejar des del dia en que a l'Arxiu Gavín de les Avellanes descobria les dues targetes postals de la destil·leria Carulla i del fundador i successors.

A la part superior de la sol·licitud podem llegir: "Exm Sr: D. José Sabaté y D. José Carulla propietarios y vecinos de la presente ciudad ..... deseando edificar el patio de su propiedad ..." El text continua donant resposta a la ubicació de la fàbrica de licors: ".... sito en las afueras de la expuerta de San Antonio carretera de Madrid esquina á la de Huesca ....".

Acaba el text amb..." Gracia que se prometen de la rectitud y proceder de V.E... ". Signen la sol·licitud José Sabaté i José Carulla a " Lérida treinta de Abril de mil ochocientos setenta y cinco ".

A l'entrada anterior vaig explicar-vos que la destil·leria fou fundada a Lleida l'any 1.865 per D. José Sabatés Duran. Els seus successors foren D. José Carulla Arrufat ( 1.870 ) i D. José Carulla Sabatés ( 1.899 ). Els que signen la sol·licitud, l'any 1.875, són els dos successors. La documentació consultada parla d'una nova construcció. Potser hi hagué una destil·leria més petita anteriorment, ja que el negoci s'inicià deu anys abans de la signatura del document.

La propera fotografia és de la part del document en que es concedeix el permís de construcció de la fàbrica. Està signat els dies 2 i 3 de maig del 1.875.

El segon document que trobo al classificador 1564/27 és la memòria descriptiva de l'obra projectada. Aquest document està cosit, per l'angle superior esquerre, a la sol·licitud del permís d'obra i al plànol del projecte.

La primera frase de la memòria descriptiva em torna a repetir l'adreça de la destil·leria: " Memoria descriptiva de la obra que proyecta edificar D. José Sabaté sita en las afueras de la Expuerta de San Antonio de la presente ciudad en la carretera de Madrid esquina a la de Huesca".

La memoria descriptiva explica tots els detalls del projecte de construcció de la fàbrica de licors. Podem llegir-hi: "... y proporcionar el mejor efecto se construirá un banquillo a todo alrededor del edificio... ".

Al girar tota la documentació, cosida amb fil d'empalomar, veig el plànol del projecte plegar. Cal anar amb molta cura per desplegar-lo al ser un document centenari.

Al desplegar-lo podem veure dos plànols d'alçat de la façana. A la part superior la que està orientada a la carretera d'Osca i a la part inferior la " que mira" a la carretera de Madrid. Està signat, sense data, per José Rosell i Rosell N.O.

Torno a mostrar-vos l'antiga targeta postal que vaig trobar a l'Arxiu Gavín de les Avellanes, en la que podem llegir: " 3. Destileria Carulla. Jardín y Chalet habitación ".

Al plànol d'alçat de la façana de la part superior podem llegir-hi: " Perfil de las fachadas que proyecta edificar D.José Sabaté en las afueras de San Antonio carretera de Huesca ".

Al plànol d'alçat de la façana de la part inferior el text és : " Fachada á la carretera de Madrid " .  Malgrat el pas dels anys el document té un bon estat de conservació.

Al coronament del segon plànol d'alçada de la façana d'aquest senzill edifici, al centre, es pot llegir: " Fábrica de aguardiente de José Sabaté y Carulla ".

A la part inferior del plànol podem veure dues escales. La primera mesurada en palmos catalanes i , a sota, la segona: 1 por 50 metros.

Evidentment la ciutat de Lleida ha canviat molt des de 1.875 i el que en el seu moment estava situat ... " en las afueras de la expuerta de San Antonio carretera de Madrid esquina a la de Huesca  " ... , actualment està dins de la ciutat.
A l'arxiu municipal em van deixar l' "Atlas de Lleida. Segles XVII - XX"  de Bernat Catllar Costa i Pere Armengol i Menen.

Al " Plano del sitio de Lérida. Año 1.810. Atlas de la Guerra de Independencia. Lámina 22. Escala 1 : 10.000 " podeu constatar que petita era la ciutat. L'any 2.019 la capital de Ponent tenia 138.965 habitants, i l'any 1.800 nomes n'hi havia 10.000.

Com podeu veure la petita ciutat emmurallada de Lleida s'enfilava pels vessants nord i est del turó de la Seu Vella. A la dreta hi ha el turó de Gardeny.

A la propera fotografia de detall a la part superior esquerre està escrit : Convento de la Trinidad en ruinas. A la muralla de la ciutat podem llegir-hi Pueta Nueva i Puerta de San Antonio, i a la dreta Castillo de Gardeny. Entre la Puerta de San Antonio i el Castillo de Gardeny hi havia un Molino.

Com podeu constatar observant les dues properes fotografies fetes des del turó de Gardeny ( la primera ) i des del turó de la Seu Vella ( la segona ), l'espai entre l'antiga ciutat emmurallada i el turó de Gardeny s'ha omplert d'edificis i més edificis.

Està clar que per situar la destil·leria Carulla actualment no podríem escriure com en els documents del segle XIX  ... " sita en las afueras de la expuerta de San Antonio " ... perquè avui estaria al centre de la ciutat.
Atentament.
Senyor i.

Gaudint del Monestir de Santes Creus ( 3 ).

Després de visitar a l'entrada anterior, la cuina, el refetor i el Palau Reial deixem la nau de migdia per anar a la de llevant on trobem una porta per la que sortim del claustre posterior i accedim a les estances primitives del monestir cistercenc.

Del conjunt d'edificacions, que probablement formaven les dependències monàstiques dels primers monjos procedents de Valldaura que es van instal·lar a Santes Creus als voltants del 1.158, només queden alguns arcs de pedra i l'alçat d'algunes parets.

L'únic edifici que queda  d'aquest conjunt d'edificacions és la capella de la Trinitat, de la que podeu veure a les fotografies anterior i propera.

A la fotografia següent de detall podeu veure una creu patriarcal, amb doble travesser desigual, símbol del monestir de Santes Creus que hi ha davant de la porta de mig punt de la capella.

La petita capella de la Trinitat és un auster edifici de planta rectangular, sense absis, construït a final del segle XII. D'una sola nau, amb una porta lateral d'arc de mig punt i coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, aquesta fou la primitiva església dels monjos.
 

A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure la talla renaixentista de fusta de Crist crucificat del segle XV - XVI protegida per un metacrilat, una mica atrotinada, que potser prové de l'antiga capella de la Santa Creu.

Quan van acabar l'església major es transformà en la capella de la infermeria. Davant de la porta hi ha un petit claustre per als monjos convalescents.

La infermeria és un edifici barroc construït al segle XVII amb pedres irregulars i petites. La galeria del segon pis, que podeu veure a la part superior de la fotografia anterior, es va fer al segle XVIII. Les arcuacions de la galeria són de maó vist. A la planta baixa hi havia un magatzem de roba i uns rentadors, i al primer pis la infermeria nova. L'edifici, reconstruït l'any 1.935, actualment no es pot visitar.

Entre la nau de tramuntana del claustre posterior i la infermeria trobem les restes de les estances dels monjos jubilats. A més a més del que queda de les parets, us deixaran bocabadats els arcs ogivals i un llarg arc escarser aplanat ( fotografia anterior ). Sorprenentment aquest arc va "sobreviure" a la destrucció patida durant la tercera guerra carlina ( 1.872 - 1.976 ). Fins a la desamortització aquestes estances estaven en bones condicions, però l'any 1.874 van endur-se les bigues i la pedra  per fortificar el poble de Vila-rodona.

Si alcem la mirada en direcció a l'església veurem la torre de les hores. Jeroni Contijoch, que fou abat entre 1.560 i 1.593, ordenà la construcció de la torre l'any 1.575 per acollir la maquinària del rellotge i les campanes. A la seva dreta, impressionant, el cimbori...

Torre de planta quadrangular en la que és fàcil adonar-se que en un a de les parets hi ha un bombament que ens "explica" per on s'enfila l'escala de cargol. Ho podeu apreciar a la propera fotografia de detall.

Pugem el tram d'escales per anar al cementiri, un espai auster d'una sobrietat pròpia de l'Ordre del Cister. Quan un monjo moria el despullaven, rentaven i el tornaven a vestir amb l'hàbit. Després de la cerimònia a l'església, l'enterraven, sense taüt, al cementiri. Una gran creu recorda a tots els monjos que descansen en aquest espai a tocar de l'absis central.

La capçalera observa, tranquil·lament, el cementiri del monestir. Destaquen la gran rosassa i els tres finestrals allargassats d'arc de mig punt que actualment estan tapiats. La façana està coronada per merlets amb espitlleres. A la fotografia també podeu observar el cimbori.

La fotografia següent, de detall, ens permet veure la rosassa construïda al voltant de l'any 1.193. Podeu apreciar l'escacat que la tanca i els setze lòbuls. Restaurada l'any 1.992, conserva bona part dels vitralls originals considerats dels més antics de tipus cistercenc.

El zoom de la càmera fotogràfica encara ens permet veure més detalladament la rosassa romànica en la que els dos cercles concèntrics estan units per vuit columnetes de fust hexagonal amb dos capitells. Les columnetes s'enllacen amb parelles d'arcs semicirculars.

La singularitat de l'església monacal de Santes Creus és que l'espectacular rosassa està a la capçalera, a l'absis principal de planta quadrangular ( absis carrat ). En la majoria de les esglésies la rosassa està ubicada al frontispici ( façana principal ).
La propera fotografia de detall és dels tres finestrals allargassats amb arc de pig punt tapiats que hi ha sota la rosassa.

Les obertures de la capçalera, la rosassa i els tres finestrals, fan referència a la Santíssima Trinitat. La rosassa representa Déu ( una sola naturalesa ) i els tres finestrals la Trinitat ( Pare, Fill i Esperit Sant ).
Deixem les estances primitives, tornem al claustre posterior i, pel parlador, anem al claustre major on, a la proper entrada dedicada al Monestir de Santes Creus, continuarem el nostre periple.
Atentament.
Senyor i

Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 11 ).

Després de donar un cop d'ull a les antigues fotografies de la Seu Vella de Lleida continuem cercant als arxivadors les dels altres edificis religiosos de la capital de Ponent. Comencem per l'església de Sant Llorenç, un temple construït entre els segles XII i XV en el que podem mirar i admirar un dels conjunts escultòrics més important de Catalunya. A questa església, de visita imprescindible si veniu a Lleida, en dos moments històrics ha tingut funció de catedral. Primer al segle XVIII, quan la Seu Vella fou durament castigada i transformada en caserna l'any 1.707, fou la catedral fins al 1.781, quan s'inaugurà la Catedral Nova. També va ser catedral des de 1.940 fins al 1.952 perquè l'any 1.936 la van cremar.

A la primera fotografia, feta des de la plaça de Sant Josep, en la que podeu veure una antiga ambulància a la dreta, és del 1.961. La fotografia següent ens mostra el mateix indret seixanta anys després.

A la mateixa pàgina de l'arxivador, dues de les fotografies mostren l'estat de conservació dels absis. A la primera podeu veure a l'esquerra l'absis romànic de la nau central ( el temple primitiu construït la segona meitat del segle XII ) i  a la dreta l'absis gòtic. La segona fotografia antiga, la de la dreta, és de l'absis gòtic de la nau de Santa Bàrbara ( una de les dues naus - l'altra és la de Santa Llúcia- construïdes al segle XIV que suposaren la primera gran ampliació del temple romànic. Podeu comparar les imatges del 1.979 amb les fotografies actuals del mateix indret.

Al blog he dedicat una colla d'entrades a l'església de Sant Llorenç. La del gener del 2.008, titulada "La porta dels peus del temple", ens permeté  accedir a un dels espais més desconeguts de l'església. Als peus de l'església primitiva ( la nau central romànica ), es conserva la porta més antiga de l'església coneguda popularment com Porta de les núvies. De difícil accés, aquest espai tancat per una reixa vaig poder-lo fotografiar gràcies a la gentilesa del rector Mn Francesc Xavier Jauset. Les fotografies les podeu veure si cliqueu l'enllaç anterior. Molt poques vegades s'obre aquesta porta, ja que només les núvies accedeixen a l'església per ella.
A l'arxiu Gavín he trobat una fotografia del 1.979 d'aquest espai que podeu comparar amb la que vaig fer fa tretze anys. Al text mecanografiat podem llegir: "Lleida. A. Convent de Crist Trobat -junt a l'E.P. de Sant Llorenç- -restes- any 1.979".

Durant la primera meitat de segle XVIII, aproximadament entre 1.709 i 1.740,es construí la capella  d'estil barroc classicista del Sant Crist Trobat. Un dels murs estava adossat a l'església de Sant Llorenç. Part d'aquest mur encara es conserva. L'any 1.936 es va cremar l'església de Sant Llorenç i el sostre de la Capella del Sant Crist Trobat es desplomà.
Les dues properes fotografies són del fascicle editat l'any 1.982 per l'Ateneu Popular de Ponent dedicat a l'església de Sant Llorenç de la sèrie "Lleida. Coneixes la teva ciutat?". La primera, del 1.911, és de la plaça de Sant Josep. A l'esquerra podeu veure la capella i el seu cimbori. A la segona fotografia , de Ton Sirera, podeu veure a vista d'ocell el que quedà de la capella després de la Guerra Civil.

A la fotografia següent podeu veure el mateix indret de la fotografia del 1.911. A l'esquerra observareu, adossat a l'església de Sant Llorenç, part dels murs perimetrals, de maó vist, que es conserven de l'antiga capella del Sant Crist Trobat. En un dels murs hi ha un ull de bou pel que més endavant mirarem...

La capella del Crist Trobat, un petit temple de tres naus, estava presidida per un retaule major fet al 1.804 per l'escultor d'orígen francès Bonaventura Corselles establert a la Segarra. Corselles va fer, conjuntament amb Felip Saurí, els orgues de la Catedral Nova cap al 1.777. La capella tenia una cúpula amb cimbori. El sostre es desplomà perquè al 1.936 van cremar la capella.
El passat mes de juny a la segona entrada de la sèrie "Postals antigues de Lleida a l'Arxiu Gavín" vàrem veure la targeta postal feta per Huecograbado Mumbrú de Barcelona  amb una fotografia d'aquest retaule major destruït per l'incendi.

Dues fotografies més, també del 1.979. mostren les restes de l'antic convent de Crist Trobat. A la primera podeu veure l'edifici del bisbat a l'esquerra. A la seva dreta la Porta de les núvies i el mur amb la part superior de maó vist; i a la dreta del mur el poc que queda de l'antic convent. Al mur de maó vist superior, prop del campanar, constatareu que hi ha un ull de bou...
La fotografia següent la vaig fer des del jardí de la Casa Sacerdotal del carrer del Sant Crist. Feta amb la mateixa perspectiva podeu veure part de la Porta de les núvies, el mur i part del misteriós ull de bou. Les capçades dels arbres no ens deixen observar les restes de l'antic convent de Crist Trobat.

A la tercera fotografia del 1.979 de l'arxiu Gavín s'aprecia millor el poc que queda de l'antic convent. Vaig tindre la sort, gràcies altra vegada al rector de Sant Llorenç, d'enfilar-me al campanar - una torre gòtica octogonal del segle XV - La descoberta està explicada a  les quatre entrades titulades "El misteri de la Plaça de Sant Josep". Després del primer tram d'escales s'accedeix a un primer espai on hi ha les cobertes del temple. Un segon tram d'escales puja fins on hi ha les campanes i posteriorment a la coberta del campanar. Tornem al primer espai, on hi ha les cobertes de l'església, on podem veure restes de l'antic convent. Recordeu l'ull de bou de la segona fotografia de l'arxiu Gavín?...

Si ens apropem a l'ull de bou , gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, veurem el coronament de la capella de l'antic Seminari Diocesà. L'edifici del 1.893, d'estil historicista, obra de l'arquitecte Celestí Campmany fou remodelat l'any 1.992 per ser el Rectorat de la Universitat de Lleida i acollir quatre noves facultats. L'antiga capella és l'eix vertebrador del gran complex universitari. L'antiga capella té tres grans finestrals neogòtic. El que veiem per l'ull de bou és la cornisa que corona la façana de la capella.

A les dues fotografies anteriors podeu veure que el mur de maó vist està rematat per una cornisa decorada en la que s'intercalen motius decoratius florals amb la graella, símbol del martiri patit per Sant Llorenç l'any 258.

La fotografia següent està feta des de la Plaça de Víctor Siurana situada entre la Rambla d'Aragó i l'edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. Entre la Casa Sacerdotal i el campanar de l'església de Sant Llorenç, podeu observar les restes de la capella del Crist Trobat d'estil barroc classicista construïda entre 1.709 i 1.740 i destruïda durant la Guerra Civil. Es veu perfectament l'ull de bou des del que hem fotografiat abans el coronament de l'antiga capella de l'antic Seminari Diocesà.

Deixem l'església de Sant Llorenç, que fou la catedral de Lleida fins al 1.781 any en el que es consagrà la Catedral Nova. L'edifici amb elements barrocs i neoclàssics no s'acabà fins al 1.790. Al paperet mecanografiat podem llegir: " Lleida. Catedral de l'Assumpció -nova- 1.929". El cor barroc del segle XVIII de la Catedral Nova  que podeu veure a la propera fotografia fou destruït en un incendi l'any 1.936. El cadirat del cor era una obra del 1.774 de l'escultor Lluís Bonifàs i Massó. Aquest cadirat era una de les obres més importants del barroc català. Els incendis del 1.936 van destruir part del patrimoni lleidatà...

El Capítol de la Catedral de Lleida organitzà una exposició fotogràfica, amb col·laboració del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, per celebrar el cinquantè aniversari de la restauració feta per Regiones Devastadas després de ser cremada al 1.936. Les fotografies exposades eren dels arxius: Mas de Barcelona, del de  l'Institut d'Estudis Ilerdencs i Gómez Vidal.

Les dues properes fotografies són del cadirat del cor cremat l'any 1.936, una joia del barroc català. A la tercera podeu veure com els membres de la columna anarquista " Los Aguiluchos de la FAI ", una milícia paramilitar, cremen al carrer Almodí Vell  mobles i objectes que han tret de la Catedral Nova.

Deixem la Catedral Nova, amb una història convulsa com la de les altres dues catedrals que ha tingut la nostra ciutat ( la Seu Vella i l'església de Sant Llorenç ) per dedicar la propera entrada de  l'Inventari d'Esglésies de Catalunya a un petit temple romànic que ha tingut múltiples funcions. Parlo de l'església de Sant Martí.
Atentament.
Senyor i