Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 11 ).

Després de donar un cop d'ull a les antigues fotografies de la Seu Vella de Lleida continuem cercant als arxivadors les dels altres edificis religiosos de la capital de Ponent. Comencem per l'església de Sant Llorenç, un temple construït entre els segles XII i XV en el que podem mirar i admirar un dels conjunts escultòrics més important de Catalunya. A questa església, de visita imprescindible si veniu a Lleida, en dos moments històrics ha tingut funció de catedral. Primer al segle XVIII, quan la Seu Vella fou durament castigada i transformada en caserna l'any 1.707, fou la catedral fins al 1.781, quan s'inaugurà la Catedral Nova. També va ser catedral des de 1.940 fins al 1.952 perquè l'any 1.936 la van cremar.

A la primera fotografia, feta des de la plaça de Sant Josep, en la que podeu veure una antiga ambulància a la dreta, és del 1.961. La fotografia següent ens mostra el mateix indret seixanta anys després.

A la mateixa pàgina de l'arxivador, dues de les fotografies mostren l'estat de conservació dels absis. A la primera podeu veure a l'esquerra l'absis romànic de la nau central ( el temple primitiu construït la segona meitat del segle XII ) i  a la dreta l'absis gòtic. La segona fotografia antiga, la de la dreta, és de l'absis gòtic de la nau de Santa Bàrbara ( una de les dues naus - l'altra és la de Santa Llúcia- construïdes al segle XIV que suposaren la primera gran ampliació del temple romànic. Podeu comparar les imatges del 1.979 amb les fotografies actuals del mateix indret.

Al blog he dedicat una colla d'entrades a l'església de Sant Llorenç. La del gener del 2.008, titulada "La porta dels peus del temple", ens permeté  accedir a un dels espais més desconeguts de l'església. Als peus de l'església primitiva ( la nau central romànica ), es conserva la porta més antiga de l'església coneguda popularment com Porta de les núvies. De difícil accés, aquest espai tancat per una reixa vaig poder-lo fotografiar gràcies a la gentilesa del rector Mn Francesc Xavier Jauset. Les fotografies les podeu veure si cliqueu l'enllaç anterior. Molt poques vegades s'obre aquesta porta, ja que només les núvies accedeixen a l'església per ella.
A l'arxiu Gavín he trobat una fotografia del 1.979 d'aquest espai que podeu comparar amb la que vaig fer fa tretze anys. Al text mecanografiat podem llegir: "Lleida. A. Convent de Crist Trobat -junt a l'E.P. de Sant Llorenç- -restes- any 1.979".

Durant la primera meitat de segle XVIII, aproximadament entre 1.709 i 1.740,es construí la capella  d'estil barroc classicista del Sant Crist Trobat. Un dels murs estava adossat a l'església de Sant Llorenç. Part d'aquest mur encara es conserva. L'any 1.936 es va cremar l'església de Sant Llorenç i el sostre de la Capella del Sant Crist Trobat es desplomà.
Les dues properes fotografies són del fascicle editat l'any 1.982 per l'Ateneu Popular de Ponent dedicat a l'església de Sant Llorenç de la sèrie "Lleida. Coneixes la teva ciutat?". La primera, del 1.911, és de la plaça de Sant Josep. A l'esquerra podeu veure la capella i el seu cimbori. A la segona fotografia , de Ton Sirera, podeu veure a vista d'ocell el que quedà de la capella després de la Guerra Civil.

A la fotografia següent podeu veure el mateix indret de la fotografia del 1.911. A l'esquerra observareu, adossat a l'església de Sant Llorenç, part dels murs perimetrals, de maó vist, que es conserven de l'antiga capella del Sant Crist Trobat. En un dels murs hi ha un ull de bou pel que més endavant mirarem...

La capella del Crist Trobat, un petit temple de tres naus, estava presidida per un retaule major fet al 1.804 per l'escultor d'orígen francès Bonaventura Corselles establert a la Segarra. Corselles va fer, conjuntament amb Felip Saurí, els orgues de la Catedral Nova cap al 1.777. La capella tenia una cúpula amb cimbori. El sostre es desplomà perquè al 1.936 van cremar la capella.
El passat mes de juny a la segona entrada de la sèrie "Postals antigues de Lleida a l'Arxiu Gavín" vàrem veure la targeta postal feta per Huecograbado Mumbrú de Barcelona  amb una fotografia d'aquest retaule major destruït per l'incendi.

Dues fotografies més, també del 1.979. mostren les restes de l'antic convent de Crist Trobat. A la primera podeu veure l'edifici del bisbat a l'esquerra. A la seva dreta la Porta de les núvies i el mur amb la part superior de maó vist; i a la dreta del mur el poc que queda de l'antic convent. Al mur de maó vist superior, prop del campanar, constatareu que hi ha un ull de bou...
La fotografia següent la vaig fer des del jardí de la Casa Sacerdotal del carrer del Sant Crist. Feta amb la mateixa perspectiva podeu veure part de la Porta de les núvies, el mur i part del misteriós ull de bou. Les capçades dels arbres no ens deixen observar les restes de l'antic convent de Crist Trobat.

A la tercera fotografia del 1.979 de l'arxiu Gavín s'aprecia millor el poc que queda de l'antic convent. Vaig tindre la sort, gràcies altra vegada al rector de Sant Llorenç, d'enfilar-me al campanar - una torre gòtica octogonal del segle XV - La descoberta està explicada a  les quatre entrades titulades "El misteri de la Plaça de Sant Josep". Després del primer tram d'escales s'accedeix a un primer espai on hi ha les cobertes del temple. Un segon tram d'escales puja fins on hi ha les campanes i posteriorment a la coberta del campanar. Tornem al primer espai, on hi ha les cobertes de l'església, on podem veure restes de l'antic convent. Recordeu l'ull de bou de la segona fotografia de l'arxiu Gavín?...

Si ens apropem a l'ull de bou , gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, veurem el coronament de la capella de l'antic Seminari Diocesà. L'edifici del 1.893, d'estil historicista, obra de l'arquitecte Celestí Campmany fou remodelat l'any 1.992 per ser el Rectorat de la Universitat de Lleida i acollir quatre noves facultats. L'antiga capella és l'eix vertebrador del gran complex universitari. L'antiga capella té tres grans finestrals neogòtic. El que veiem per l'ull de bou és la cornisa que corona la façana de la capella.

A les dues fotografies anteriors podeu veure que el mur de maó vist està rematat per una cornisa decorada en la que s'intercalen motius decoratius florals amb la graella, símbol del martiri patit per Sant Llorenç l'any 258.

La fotografia següent està feta des de la Plaça de Víctor Siurana situada entre la Rambla d'Aragó i l'edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. Entre la Casa Sacerdotal i el campanar de l'església de Sant Llorenç, podeu observar les restes de la capella del Crist Trobat d'estil barroc classicista construïda entre 1.709 i 1.740 i destruïda durant la Guerra Civil. Es veu perfectament l'ull de bou des del que hem fotografiat abans el coronament de l'antiga capella de l'antic Seminari Diocesà.

Deixem l'església de Sant Llorenç, que fou la catedral de Lleida fins al 1.781 any en el que es consagrà la Catedral Nova. L'edifici amb elements barrocs i neoclàssics no s'acabà fins al 1.790. Al paperet mecanografiat podem llegir: " Lleida. Catedral de l'Assumpció -nova- 1.929". El cor barroc del segle XVIII de la Catedral Nova  que podeu veure a la propera fotografia fou destruït en un incendi l'any 1.936. El cadirat del cor era una obra del 1.774 de l'escultor Lluís Bonifàs i Massó. Aquest cadirat era una de les obres més importants del barroc català. Els incendis del 1.936 van destruir part del patrimoni lleidatà...

El Capítol de la Catedral de Lleida organitzà una exposició fotogràfica, amb col·laboració del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, per celebrar el cinquantè aniversari de la restauració feta per Regiones Devastadas després de ser cremada al 1.936. Les fotografies exposades eren dels arxius: Mas de Barcelona, del de  l'Institut d'Estudis Ilerdencs i Gómez Vidal.

Les dues properes fotografies són del cadirat del cor cremat l'any 1.936, una joia del barroc català. A la tercera podeu veure com els membres de la columna anarquista " Los Aguiluchos de la FAI ", una milícia paramilitar, cremen al carrer Almodí Vell  mobles i objectes que han tret de la Catedral Nova.

Deixem la Catedral Nova, amb una història convulsa com la de les altres dues catedrals que ha tingut la nostra ciutat ( la Seu Vella i l'església de Sant Llorenç ) per dedicar la propera entrada de  l'Inventari d'Esglésies de Catalunya a un petit temple romànic que ha tingut múltiples funcions. Parlo de l'església de Sant Martí.
Atentament.
Senyor i