Sense marxar del municipi de les Avellanes i Santa Linya, ( format per les Avellanes, Santa Linya, Tartareu i Vilanova de la Sal ), anem de Vilanova de la Sal a Tartareu per gaudir del seu patrimoni.
Després d'aparcar al carrer Nou si aixequem la mirada ens adonem ràpidament del patrimoni que hi ha enfilat al turó que domina aquest petit poble de cent habitants.
Comencem a pujar pels carrers que ens portaran fins a l'església parroquial de Santa Maria, d'una sola nau, que fou construïda al segle XII però totalment reformada al segle XVIII.
Abans de continuar pujant, ens aturem per donar un cop d'ull al frontispici. Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera, els murs estan fets amb carreus irregulars però a les obertures i als angles cantoners els carreus estan ben treballats, escairats i polits. Sobre la portalada hi ha una fornícula buida feta amb una pedra molt diferent a la resta, i sobre la fornícula podeu veure una finestra quadrada amb llinda. Entre la llinda i el frontó triangular que corona la façana nord-oest es veuen restes d'un arc de mig punt adovellat. A l'esquerra tenim el campanar, afegit al segle XX.
A la llinda de la portalada hi podem llegir 1744. Com podeu observar a la fotografia següent de detall la façana conserva part de l'antic arc de mig punt adovellat.
Entre la llinda i les restes de l'antiga portalada romànica hi ha un carreu en el que podem llegir em monograma IHS, que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim.
Continuem enfilant el turó per continuar gaudint del patrimoni de Tartareu. L'església parroquial de Santa Maria, que podeu contemplar a vista d'ocell a la propera fotografia, és una de les tres esglésies d'origen romànic que trobarem.
Molt aviat trobem l'església romànica de Sant Miquel, que fou l'església parroquial de Tartareu fins al segle XVIII. A la propera fotografia podeu veure la sòbria façana de ponent amb una finestra cruciforme.
El plafó informatiu que podeu veure a l'esquerra de la fotografia següent ens explica la història d'aquesta església romànica. Darrere, ja baixant cap al poble, hi ha l'església parroquial de Santa Maria.
Sant Miquel és una església romànica dels segles XII -XIII, d'una sola nau amb planta de creu llatina i un sol absis de planta semicircular.
La fotografia de detall ens permet observar la porta adovellada d'arc de mig punt que trobem a la façana sud, la que mira al poble de Tartareu.
L'absis i el transsepte són els protagonistes de la fotografia en la que podeu veure, al centre de l'absis, la finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt.
En les excavacions arqueològiques que es van fer els anys 1.990 i 1.991, a l'est de l'absis varen descobrir les restes de l'església més antiga de Tartareu que probablement fou abandonada a la segona meitat del segle XII. Els seus carreus s'aprofitaren per construir la nova església de Sant Miquel.
Al plafó informatiu hi ha una fotografia de Carme Alós i Carles Carreño en la que es veuen les restes de la petita església romànica d'uns nou metres de llarg i sis d'ample. L'espai on hi havia l'esglesiola a partir del segle XIV s'utilitzà com a cementiri.
Font fotografia: Carme Alós i Carles Carreño
En un document de l'any 1.083, el comte d'Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida de Folcalquier donaven a la canònica de Santa Maria de Solsona l'església del castell de Tartareu.
Continuem enfilant el turó coronat per les restes del castell. Aprofito per aturar-me un moment i fer la fotografia en la que podeu observar la coberta de l'església romànica.
Deixem les dues esglésies romàniques de Sant Miquel i fem un últim esforç per arribar a les poques restes que es conserven del castell de Tartareu. Un plafó informatiu ens il·lustra abans d'enfilar l'últim tram d'escales.
A la dreta del plafó hi ha una fotografia d'un penjoll de bronze trobat l'any 1.994 entre les runes del castell per veïns de Tartareu. És una peça del segle XIII amb representació d'una cabra, símbol dels Cabrera, vescomtes d'Àger. El penjoll, que era un guarniment que penjava dels arnesos dels cavalls o dels cavallers, conserva part dels esmalts i està custodiat al Museu de la Noguera de Balaguer.
A tocar de cim del turó trobem el poc que queda d'aquest castell que formava part de la línea de frontera de la Marca Superior en època andalusí. La Marca Superior era una divisió administrativa i militar al nord-est d'Al-Àndalus.
Les muralles estan construïdes amb maçoneria irregular de pedra calcària unida amb morter de guix i calç.
Del castell, dividit en tres recintes, no estan clares les etapes constructives. Els nivells superiors poden ser de l'època andalusina, de mitjans del segle X. La construcció del tercer recinte cal situar-la al voltant de la conquesta feudal, aproximadament al 1.083.
Els dos primers recintes, adossats a la roca, eren de planta circular i estaven envoltats per una muralla gairebé de planta rectangular de catorze per vuit metres.
Del tercer recinte, amb muralla irregular, es conserven dues cisternes per recollir aigua d'uns 2,5 X 1 metre que estan arrebossades amb morter de guix i calç ( al sud-est ) i restes de dependències ( al sud-oest ). Al sud d'aquest tercer recinte hi ha l'església romànica de Sant Miquel, que era l'església del castell.
A la fotografia anterior podeu veure en primer terme part de les restes del castell i, ja baixant del turó, les esglésies de Sant Miquel ( esquerra ) i l'església parroquial de Santa Maria ( dreta ).
Reserveu una part del vostre temps per apropar-vos a Tartareu i enfilar-nos al turó que domina el petit poble.
Atentament.
Senyor i
