En el nostre periple pel Solsonès avui ens apropem a Montpol, una de les set entitats de població del municipi de Lladurs. Anant per la carretera que va de Cambrils a Montpol ( LV4011 ), abans d'arribar a Montpol trobem un indicador, a la dreta, en el que podem llegir Serra d'Angrill, Solsona C-26, Basella C-26. En pocs minuts veurem un nou indicador, a l'esquerra, amb el text: Cabiscol 2,2 Massarrúbies 2,2 La Vilella 2,8. Molt aviat ens deixa bocabadats la masia Cabiscol, un mas tradicional amb parets de pedra, arcs, dovelles i estreps.
A la pàgina 110 del llibre "De terra i de pedra" d'Ester Miralles Henares hi podem llegir: "Cabiscol podria tractar-se de l'antic mas de Massarrúbies del que hi ha diverses referències en documents antics". El més antic és del 1.103 quan "Berenguer Ramon de Puigverd i la seva dona, senyors de Terrassola, llegaren a Sant Pau de Terrassola l'alou de Mazana Rúbies -amb les seves terres i vinyes- que van comprar de Guillem Santa".
Passejar pel Solsonès és tot un regal per la nostra mirada. Una descoberta permanent del nostre patrimoni històric i natural. A la fotografia anterior i a la propera podeu observar un espectacular càdec ( Juniperus oxycedrus ) que rarament és un arbre i gairebé sempre el trobem com arbust. Però el de mas Cabiscol és un preciós arbre del que podeu fer-vos una idea perquè he aturat el Jeep al costat.
Darrere del mas Cabiscol, a la fotografia següent podeu veure a l'esquerra el campanar de cadireta i a la dreta el llanternó del santuari de la Mare de Déu de Massarrúbies. Vaig a l'esquerra per no molestar a la gent de la masia i ensenyar-vos detalladament el santuari.
Darrere del mas ens espera l'església, originalment romànica però molt transformada posteriorment. D'esquerra a dreta, a la propera fotografia lateral del santuari, podeu veure: el llanternó, les capelles laterals, la coberta a tres vessants, el campanar de cadireta amb un afegit de planta rectangular, i el porxo amb teulada a dues aigües.
La fotografia de detall ens permet observar detingudament el llanternó de secció octogonal que a cada cara té una finestra amb vitralls, i la coberta piramidal. La funció del llanternó és donar llum natural al cambril.
Ens apropem i aprofito per fer la fotografia en la que podeu veure molt millor el porxo. A la seva dreta hi ha una petita porta d'accés al cementiri. El santuari està fet amb maçoneria, però a les cantonades, les obertures i el campanar de cadireta hi ha carreus ben treballats.
El campanar de cadireta, amb dos ulls amb arc de mig punt i una campana a cada ull, està coronat per un frontó triangular. Com moltes altres marededéus la de Massarrúbies, en el passat, s'invocava en èpoques de sequera per demanar pluja.
Vaig una mica més a la dreta per fotografiar el porxo amb coberta a dues aigües, el frontispici de l'església, i a la seva dreta, part del cementiri amb el seu xiprer.
Pujo els dos graons i entro al porxo que ens convida a apropar-nos a la porta adovellada d'arc de mig punt flanquejada per dues finestres amb reixes.
Sobre la dovella clau, veureu pintat Nº 40, ( número que també trobareu en una rajola situada damunt de la part dreta de l'arc de mig punt ), hi ha la majòlica de la Festa del Perdó del vint-i-dos de maig de 1.977 feta pel ceramista Salvador Sunet Pahissa dedicada a la Mare de Déu de Massarrúbies.
Surto del porxo per continuar recorrent perimetralment el santuari de Massarrubies. El protagonista de la fotografia següent és el panteó del 1.957. A esquerra i dreta hi podem llegir Família Cabiscol, i al centre Juan Sala Basora.
Com podem constatar en la nostra passejada virtual queda molt poc de l'església d'origen romànic perquè l'edifici es transformà a l'estil barroc al segle XVII.
Faig la fotografia de l'altra façana lateral en la que podeu observar clarament el cementiri adossat i les capelles. També es veu molt bé l'afegit posterior darrere del campanar de cadireta que en una trucada telefònica posterior a la meva visita mossèn Ramon Calafell m'explicà que era un espai per poder fer els tocs de les campana protegits de la intempèrie. Fa poc temps que l'han refet perquè l'anterior, més antic, estava en molt males condicions.
Com suposava, el santuari estava tancat. Vaig apropar-me a la masia Cabiscol per preguntar si ells tenien la clau i era possible visitar-lo.
Molt gentilment van acompanyar-me per entrar a l''església que posteriorment a la seva transformació del segle XVII a l'estil barroc fou ampliada els segles XVIII i XIX.
Hi voleu entrar?
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada