El Santuari de Massarúbies ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada al santuari vàrem donar un cop d'ull a l'exterior de l'església d'origen romànic, transformada en estil barroc al segle XVII i ampliada els segles XVIII i XIX. A la masia Cabiscol, molt gentilment, ens van obrir la porta d'accés a l'església a la que avui entrarem. 

 

A la fotografia anterior podeu veure part del porxo des de l'interior de l'església. Només entrar us sorprendrà el retaule barroc que podeu observar a la propera fotografia. 

A la fotografia anterior, als murs laterals del presbiteri veureu penjats ciris ( a l'esquerra ) i espelmes i candeles ( a la dreta).

 

 

El dos de febrer, dia de la Candelera, es dóna un ciri als priors de les comandes ( Montpol, Cambrils, Timoneda, La Llena, Ceuró, Ogern i Castellar de la Ribera ) i una espelma o una candela als assistents. Hi ha una colla de refranys que ens parlen de la Candelera, el més conegut ens ajuda a fer de meteoròlegs: "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu". Això vol dir que si aquell dia plou ( plora), ja falta poc pel bon temps, però si no plou encara queda hivern.

Al retaule barroc, datat al 1.713, li falta la part superior i les escultures originals que foren destruïdes durant la Guerra Civil. L'any 1.955 fou restaurat per l'equip de Pere Roca Fius, que era un daurador i pintor de Manresa.

El retaule té tres carrers separats per les quatre columnes salomòniques que hi ha sobre la predel·la. El carrer central, més alt que els que el flanquegen, està coronat per una cúpula-baldaquí que podeu veure a la segona fotografia. 

El carrer central del retaule comunica el presbiteri amb el cambril, del segle XIX, presidit per la talla gòtica de la Mare de Déu de Massarrúbies.

La Mare de Déu de Massarrúbies està flanquejada per les imatges de la Fortalesa ( que agafa una columna ) i la Justícia ( amb una espasa a la mà dreta i que amb la mà esquerra agafava les balances - que s'han perdut-).

Aquestes imatges possiblement estaven acompanyades per les de la Prudència i la Temprança que degueren ser protagonistes de la part superior ( destruïda )  del retaule barroc.

 

A la predel·la podem veure els relleus historiats de L'Adoració dels pastors ( a l'esquerra del retaule i a la fotografia anterior ) i de La Nativitat ( a la dreta del retaule i a la fotografia següent ).

 

Si deixem de mirar el retaule i ens girem podrem veure la nau de l'església i el cor que hi ha sobre la porta d'accés.

Tota la nau està decorada amb pintures de to popular en les que es representen escenes de temàtica religiosa. Algunes fan referència a la iconografia del santuari, com les processons. Les pintures de la volta, protagonistes de la fotografia següent, representen escenes de la vida de la Mare de Déu.

Ens tornem a girar i anem a l'esquerra de l'altar on trobarem una escala per pujar al cambril del segle XIX que fou reconstruït i ampliat entre 1.879 i 1.889. Ja enfilats al cambril podem veure, d'esquena, a la Mare de Déu de Massarrúbies.

Però la persona de la masia Cabiscol que ens acompanya ens descobreix el "secret" del pedestal sobre el que hi ha la imatge gòtica. Com podeu constatar a la propera fotografia, és possible girar l'antiga imatge de la Mare de Déu i fer-la "mirar" a l'interior del cambril.

M'apropo a la talla gòtica de transició de la Mare de Déu perquè gaudiu de la seva bellesa. Com podeu constatar a la fotografia, encara recorda a les imatges romàniques pel seu hieratisme. Les pintures de l'interior del cambril són de Pere Roca Fius.

 

 

Diu la llegenda que la imatge fou trobada per un pastoret del mas Cabiscol. la talla sagrada no volia marxar del lloc on la trobà el pastoret i, quan l'allunyaven augmentava de pes i era impossible moure-la. Finalment s'edificà el santuari a tocar del mas Cabiscol, on el pastoret va trobar la imatge de la Mare de Déu. 

A la fotografia anterior de detall podeu veure el llanternó, de planta octogonal amb una finestra amb vitralls a cada cara, que dóna llum natural al cambril.

Cada primer diumenge després de l'Ascenció del Senyor, es celebra al santuari la Festa del Perdó en la que es reuneixen una bona colla de veïns del Municipi i de tota la comarca del Solsonès. Es fa una missa, la benedicció del terme, un dinar popular i ball.

La marededéu de Massarrúbies, molts anys enrere, era invocada quan hi havia sequera per demanar pluja. Als "Goigs de lloança de la Mare de Déu de Massarrúbies que es canten al seu Santuari, situat al terme de St. Miquel, de Montpol, Bisbat de Solsona" ( que podeu veure a la fotografia anterior ); a la penúltima estrofa hi podem llegir:

 

" Vostre perdó en fa verneda

del temps de gran sequedat:

Montpol, Llena, Timoneda, 

Castellà i tot el veïnat:

dant-nos pluja copiosa,

si us visitem amb fervor."

 

Al cambril trobem el que fou el retaule de Santa Anna, del 1.814, actualment dedicat a Sant Josep. Obra de Josep Pujol i Juhí, considerat l'últim gran escultor del barroc català.

Baixem del cambril i abans de sortir del santuari donem un cop d'ull a l'escala de cargol de pedra ( esquerra ) per pujar al cor i al campanar; i als exvots ( a la dreta ).

Deixem el santuari  per continuar el nostre periple per la comarca del Solsonès amb l'objectiu de gaudir del seu patrimoni.

Atentament.

Senyor i