dijous, 20 de gener de 2022

Cal Granotes.

El passat mes d'octubre vàrem visitar Cal Sabaté, una adoberia d'estil modernista que fou el primer gran edifici industrial construït a Igualada, coneguda popularment com "la catedral dels blanquers". Si cliqueu sobre l'enllaç anterior ho podreu recordar. Al final de l'entrada vaig comentar-vos que aniríem passejant tranquil·lament pel barri del Rec des del carrer del Sol baixant pel carrer Sant Faust. Quan trobem el carrer del Rec anem a l'esquerra i molt aviat veurem els contraforts de l'adoberia de Cal Granotes.


Cal anar a l'esquerra quan arribem a la Baixada de la Unió on ens espera, a pocs metres, l'antiga adoberia construïda al segle XVIII. Cal Granotes és un edifici preindustrial de planta rectangular que començà la seva funció d'adoberia amb anterioritat al 1.763.


L'edifici, d'arquitectura popular, està construït amb pedra i  morter de calç i arena; a tocar del rec perquè per adobar les pells cal aigua. S'hi treballava artesanalment l'adob de la pell grossa per fer soles de sabates, corretges o guarniments per a les cavalleries.
A Cal Granotes hi treballaven de quatre a sis persones que també feien les feines del camp. Quan arribaven les pells de l'escorxador estaven brutes i calia netejar-les bé. Es posaven en remull, després es ferrejaven amb el ferro de ferrejar per treure'n les cascàrries ( boletes d'excrements i brutícia enganxades a la llana o la pell d'ovelles, bous,... ). Posteriorment en un segon remull les deixaven preparades per tallar-les i començar la feina dels calciners.


L'adoberia té dues plantes. A la planta baixa, anomenada ribera, s'hi feia la preparació i l'adob de les pells i a la planta superior, anomenada estenedor, s'encarregaven de l'assecat i acabat de la pell.
A les dues fotografies anteriors podeu veure com el treballador està enfeinat en un dels calciners on les pells s'inflaven i les arrels dels pèls cedien una mica, Primer anaven al calciner vell ( aigua i calç vella ) i després al calciner nou ( aigua i calç viva ). Aquest procés durava uns trenta-cinc dies.


La coberta d'aquesta planta està formada per deu voltes d'aresta, fetes amb un encofrat de morter de calç i pedra, que es recolzen en sis pilars centrals de secció quadrada.


Després de passar pels calciners es posava la pell al post i el treballador, amb el ferro de  pelar extreien el pèl. La pell es posava després al dipòsit d'aiguamel ( aigua amb molt poca calç ) per netejar-la. La pell és posava en un altre post  i amb el ferro de descarnar es treia la carn que encara hi havia. Aquesta feina la podeu veure representada a la fotografia següent.


Per acabar la preparació de la pell la deixaven al clot de l'alum amb aigua i excrements d'animals ( gallinassa i colomassa ) per eliminar la calç, obrir les fibres i deixar-la preparada per l'adob.


Per adobar les pells calia posar-les en remull amb roldor ( una planta arbustiva de fruits verinosos, també anomenada emborratxacabres o raola ) i escorça de pi. La pell absorbia les substàncies tànniques d'aquests vegetals que la transformaven en cuir.


L'Ajuntament d'Igualada i la Generalitat van comprar l'edifici l'any 1.983 a Josep Maria Martí Civit. El Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona rehabilità l'antiga adoberia. L'any 1.990 s'inaugurà el Museu de la Pell d'Igualada, del que Cal Granotes és una visita imprescindible. 


L'edifici, declarat Bé Cultural d'Interès Local, funció com adoberia des del 1.763 al 1.917 any en que es va mecanitzar el procés d'adob de les pells. A la fotografia següent de detall podeu veure un ferro de ferrejar. Té els mànecs de fusta i un muntant de ferro que agafa una fulla de pissarra.


Les dues plantes de Cal Granotes, ribera i estenedor, estan comunicades per un forat al sostre anomenat trapa per on es pujaven les pells adobades per fer-ne els acabats.

 
Al restaurar l'edifici van fer l'escala que comunica la ribera amb l'estenedor. Aquesta fou la intervenció arquitectònica més compromesa en la que s'obrí un forat circular centrat en un dels arcs  creuats d'una de les deu voltes d'aresta. Amb un cinturó de formigó vist es resolgué el problema de les tensions que suposà treure la part central de la volta.
A les fotografies anterior i propera podeu veure com un operari estira la corda per pujar les pells adobades des de la ribera a l'estenedor per la trapa.


La pell s'estenia sobre el taulell i amb la boixera s'estirava per treure-li l'excés d'aigua i s'allisava per reduir les arrugues. La boixera és una eina de fusta amb una fulla d'aram fina i tall mort. Després amb el pinzell que podeu veure a l'esquerra de la fotografia següent, s'hi aplicava una barreja d'aigua i salfumant al 10% per eliminar les taques de ferro fetes amb les diferents eines ( ferros de ferrejar, pelar, descarnar, i la boixera ). Posteriorment sestrebava amb el merlet per eliminar-ne les arrugues. Els merlets ( que poden ser de coure, acer o vidre ) tenen el caire amb una mica de tremp.
A la propera fotografia podeu veure cinc merlets i tres boixeres ( dos sobre el taulell i laltra la fa anar loperari ).


Després d'eliminar les arrugues amb el merlet les pells es penjaven a les barrades perquè s'assequessin per posteriorment posar-les al taulell on es carnellejaven passant el pinzell amb oli, talc i barita. Calia tornar-les a penjar a les barrades perquè es tornessin a assecar.
A la propera fotografia de detall podeu veure cinc pots de vidre que contenen, d'esquerra a dreta: oli de moellí, talc, mangra, cúrcuma i sulfat de bari.


La restauració de l'antiga adoberia la projectà l'any 1.985 l'arquitecte Pere Puig i Rodríguez i el projecte museogràfic és d'Enric Franch, Jordi Enrich i Magí Puig. Les dues tasques cal situar-les en el marc del conjunt de les operacions que es van fer al barri del Rec per transformar aquesta zona industrial de la capital de l'Anoia en una zona d'equipaments culturals. 


Les obres de restauració van començar l'abril de 1.986 i s'acabaren al febrer de 1.990. Posteriorment l'equip d'Enric Franc Miret s'encarregà de l'adequació museogràfica. La intervenció feta a Cal Granotes suposà la restauració de l'antiga adoberia, la construcció d'un cos annex i la museïtzació.
A la fotografia anterior podeu veure pells penjades a les barrades perquè s'eixamorin ( s'eixuguin ) i a l'esquerra ( i a la propera fotografia de detall ) el canastró, una gran balança que servia per pesar les pells i calcular el preu del fardell, també anomenat fardot. Amb tinta feta d'aigua, escorça i trossos de ferro marcaven els fardells en els que s'escrivia qui havia fet el cuir, el pes del fardell, el preu i el nom del comprador.
L'espai d'emmagatzematge i expedició mostra les operacions que es feien quan les pells ja estaven adobades i acabades. 


Després de passar les pells per la pedra de cilindrar, que les deixava llises , es feien fardells amb l'enginy que podeu veure a la fotografia següent.


Només calia deixar les pells al magatzem, que podia estar annexat a l'adoberia, preparats per trametre-les a les seves destinacions.
No oblideu reservar una part del vostre temps a Cal Granotes quan visiteu Igualada.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada