Si el passat mes de desembre vàrem visitar l'ermita de Santa Maria de Butsènit, d'origen medieval, sense deixar l'Horta de Lleida avui anirem virtualment a l'ermita de la Mare de Déu de Grenyana, també d'orígen medieval. Deixarem la partida de Bursènit per anar a la Grenyana en la que al setembre del 2.016 passejàvem pel camí de Grentanya per donar un cop d'ull al Molí de Cervià.
A tocar de l'entrada al Parc de la Mitjana, que trobem a l'esquerra, cal anar a la dreta per creuar el pas a nivell amb barreres de la via del ferrocarril Lleida- La Pobla de Segur. A pocs metres trobem el que queda del molí, que l'any 1.340 era de titularitat municipal.
Al març del 2.019 els propietaris del molí van cedir a l'Ajuntament la seva propietat. Malgrat estar declarat Bé Cultural d'Interès Local li falta poc per acabar d'enrunar-se. S'ha netejat, esbrossat i tancat perimetralment però cal actuar amb urgència si el volem conservar.
Deixem el molí i tornem al camí de Grenyana i en pocs minuts trobem la primera creu de terme que hi ha a la partida.
És una creu de pedra aïllada, prop de l'ermita, coronada amb una creu decorada amb un senzill crucifix i amb el crismó a la corona situada abans de la creu, en forma de capitell com podeu veure a la propera fotografia de detall.
Deixem la primera creu de terme per continuar uns minuts més pel camí de Grenyana i, ara sí, arribem al nostre objectiu l'ermita de Grenyana protagonista de la fotografia següent.
Com podeu veure, l'edifici té un aspecte molt senzill. L'ermita té planta baixa, un pis i coberta a dues aigües de teula àrab. En aquest primer pis, d'uns dos-cents metres quadrats, hi havia la casa de l'ermità i la casa del mestre. Damunt de la portalada d'entrada de l'ermita ( esquerra de l'edifici ) hi ha un ull de bou i un campanar d'espadanya corona l'ermita.
La finca trenta-set de la Partida de Grenyana, com podeu comprovar a la fotografia de detall anterior, és l'ermita que està representada a la part superior dreta del petit plafó informatiu. A la casa contigua, que fou la casa de l'ermità i l'antiga rectoria, hi entrarem per una porta d'arc de mig punt adovellada.
L'ermita actual és el resultat de la restauració feta després de la Guerra Civil en la que es van cremar els altars i la imatge gòtica de la Mare de Déu de Grenyana. Però anteriorment patí les conseqüències de la Guerra dels Segadors i de Successió. Si us fixeu, una mica abans d'entrar, veureu a la dovella clau el monograma de Jesús ( IHS ).
De l'ermita, d'origen medieval, un document del 1.317 explica que una resident d'Alcoletge que es deia Nicolava feia una donació d'uns diners a l'obra de Santa Maria de Grenyana. És el document més antic que parla de l'ermita lleidatana.
Del 1.340 és el document en el que el Papa Benet XII atorgava beneficis als fidels que fessin peregrinatge a l'ermita els dies de: Nadal, Nativitat de la Verge, diversos sants i diumenges. Si el Papa atorgava beneficis al peregrins és evident que ja hi havia una tradició important.
La primitiva ermita fou destruïda durant la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ). La mateixa sort tingué en aquella guerra l'ermita de Butsènit.
A la fotografia anterior podeu veure la portalada d'entrada a l'ermita sobre la que hi ha una fornícula amb una imatge de la Verge i un ull de bou. L'ermita està coronada amb un campanar d'espadanya, també anomenat de cadireta o de paret. Ens apropem a la portalada que convida a visitar-la, però com podeu veure està tancada. Com hi entrarem?
L'ermita fou reedificada després de la Guerra dels Segadors. Si ens apropem a la portalada i aixequem la mirada, a la llinda de la porta podem llegir-hi 1.653.
Si encara aixequem més la mirada podrem observar detalladament el senzill campanar d'espadanya, fet de maó, amb la seva campana.
Continuo uns metres pel camí de Grenyana per mostrar-vos el lateral de l'ermita amb la petita plaça empedrada on hi ha l'altra creu de terme que trobem a la Partida de Grenyana. Com podeu veure a la propera fotografia aquesta no és tota de pedra, la creu que la corona és de forja. Les dues creus de terme foren reposades l'any 1.979 en unes obres de millora del santuari. A la base de la creu podem llegir: "Perquè Terra Ferma / no oblidi a qui deu / aquest bé de Déu / beneeix el terme / signe de la creu ". A la cara oposada el text és: "Brigada de Monumen del Exm. Ajuntame de Lleida ( 1.979 )" ( sic ).
Ja hem donat un cop d'ull a l'exterior del vell edifici. Com hem vist abans la portalada de l'ermita està tancada, però la de l'antiga rectoria ens convida a passar... En Ramon Mercadé, que té cura de l'ermita, molt gentilment em deixa accedir a l'ermita però abans quedo bocabadat.
Només entrar, a la dreta, hi ha damunt d'una antiga banqueta la tremuja de fusta ( també anomenada capçal ) i el batall de l'antiga campana. Al prestatge superior podem observar el penell de l'ermita ( propera fotografia de detall ).
El Ramon i els seus amics estan envoltats d'antigues eines penjades a les parets d'aquesta gran sala. Al sostre podeu veure l'embigat de fusta.
Antigues eines de les feines i de la vida quotidiana del pagès omplen les parets del que fou la casa de l'ermità i l'antiga rectoria. Serres, xerracs, tascons, malls, politges, martells, esberlacanyes, balances romanes, claus, falçs, ferradures, sarpetes, destrals, barrines, filaberquins, podadores, esclopets, esquelles... A la propera fotografia de detall en podeu veure una petita mostra.
Si al segle XIV, com us he explicat abans, el Papa Benet XII atorgava beneficis als fidels que peregrinaven a l'ermita; al segle XV el Papa Calixt III ( que es doctorà en Dret Canònic i Civil a l'Estudi General de Lleida ) l'any 1.458 concedí indulgències als fidels que anessin a l'ermita de Grenyana el dia de la Nativitat de Maria ( 8 de setembre ) festa patronal de l'ermita.
Anem amb el Ramon fins al fons de la gran sala i per una de les portes que hi ha a l'esquerra em convida a entrar a l'ermita...
A la propera entrada dedicada a l'ermita de Grenyana hi entrarem per observar-la atentament. Evidentment pujarem al cambril on es venera la Mare de Déu de Grenyana.
Quan sortim de l'ermita per la porta que veieu a la fotografia anterior, tornarem a l'antiga rectoria on gràcies al Ramon Mercadé farem un curiós descobriment amb el que tancarem la visita virtual.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada