A la primera entrada dedicada a l'ermita de Grenyana ens vàrem aturar, mentre passejàvem pel camí de Grenyana, a donar un cop d'ull al molí de Cervià i a una de les creus de terme de la partida. Un cop a l'ermita, primer vaig mostrar-vos l'exterior de l'edifici per posteriorment entrar a l'edifici de l'antiga rectoria. Ramon Mercadé, que té cura de l'ermita, ens acompanyà fins al fons de la gran sala i ens convidà a entrar per una de les portes que hi ha a l'esquerra.
Avui entrarem a l'ermita d'origen medieval i pujarem al cambril. Comencem anant al final de la nau per fer la propera fotografia en la que podeu veure, al centre, el cambril on es pot venerar a la Mare de Déu de Grenyana.
Durant la Guerra del Francès, l'any 1.808, la imatge gòtica de finals del segle XIII o principis del XIV fou traslladada a l'església de Sant Joan. No va tornar a l'ermita fins al 1.814. L'any 1.881 s'amplià l'edifici afegint-hi el creuer, les tribunes i el cambril elevat amb les escales laterals per accedir-hi.
De la restauració que es va fer als anys cinquanta del segle passat són els quatre altars laterals. A la fotografia anterior podeu veure els dos de l'esquerra dedicats a Sant Antoni Abat ( el de l'esquerra ) i al Sagrat Cor( el de la dreta ).
A l'esquerra de l'altar dedicat a Sant Antoni Abat hi ha, a tocar de la portalada d'entrada a l'ermita, el confessionari amb el monograma de Jesús ( JHS ) a la porta. Com podeu veure a la fotografia següent, els problemes d'humitat són evidents.
Des del confessionari faig la fotografia de la banda dreta de l'ermita on podeu veure els altars laterals dedicats a Sant Josep ( dreta ) i a Sant Nicolau de Bari ( dreta ). A la dreta d'aquest altar hi ha un Sant Crist que no surt a la fotografia.
L'any 1.936 uns milicians saquejaren l'ermita i tragueren els altars i les imatges, inclosa la Mare de Déu de Grenyana gòtica, per calar-hi foc. L'ermita es transformà durant la Guerra Civil en caserna de l'exèrcit republicà. No fou fins al 1.947 que es reprengué el culte i les peregrinacions a l'ermita que s'havia reconstruït amb les aportacions dels fidels.
A la fotografia anterior podeu veure el presbiteri, amb l'altar major i el cambril, d'estil barroc popular de mitjans del segle XV amb remodelacions dels segles XVIII, XIX i XX.
Anant a l'esquerra, abans de les escales que pugen al cambril i a les tribunes, el Ramon m'explica un "secret" de la seva infantesa...
La capella que podeu veure a la fotografia següent fou durant una colla d'anys, dels anys cinquanta als vuitanta del segle passat, l'escola de la Partida de Grenyana. Malauradament els nens de Grenyana ja fa anys que no tenen escola a la Partida...
El Ramon, que hi havia anat, fa que em fixi en la marca que encara hi ha a la paret on hi havia la pissarra ( entre la imatge i la finestra de la dreta ).
A la propera fotografia podeu veure l'exterior de l'antiga escola pública de la Partida de Grenyana, que ja fa una colla d'anys deixà d'acollir als nens i nenes.
Sortim de l'antiga escola per pujar al cambril. Quan ja hi estic enfilat faig la fotografia en la que podeu veure, al fons a l'esquerra, el Sant Crist que hi ha davant del confessionari.
A la primera entrada dedicada a l'ermita de Grenyana ja vaig explicar-vos que el primer document que en parla és del 1.317. Al 1.340 el Papa Benet XII atorgava beneficis als fidels que hi feien peregrinatge uns dies determinats, un d'ells el de la Nativitat de Maria dia vuit de setembre. El mateix dia és la festivitat de les marededéu trobades.
Diu la tradició popular que abans de la invasió musulmana els fidels havien amagat imatges de la Mare de Déu per protegir-les. Després de la conquesta de Catalunya foren retrobades per pastors, ermitans...
El passat mes de desembre, a l'entrada dedicada a l'ermita de Butsènit, vaig explicar-vos que la tradició explica que un pastoret va veure que un bou furgava la terra. Hi anà i descobrí una petita imatge de la Verge Maria.
Els que no sou de Lleida no sabeu que els nostres bous són molt espavilats. En el cas de la Mare de Déu de Grenyana s'explica que un pastor va veure que un bou del ramat s'apropava a una bardissa. Va anar-hi i trobà una imatge de la Mare de Déu. Els fidels de la parròquia de Sant Joan aixecaren en aquell indret una ermita per venerar la marededéu trobada.
El nom de la partida i de l'ermita fa referència a Berenguer de Grenyana a qui s'atorgaren aquestes terres després de la conquesta de Lleida l'any 1.149.
El dia 19 de maig de 1.955 fou entronitzada al seu cambril la talla de la Verge, de fusta de noguer policromada, esculpida per Jaume Gort i Farré, que substituïa a la rèplica feta després de la Guerra Civil al taller d'escultura i fusteria de Ramon Borràs. En aquest taller també va refer l'altar major de l'ermita. Si cliqueu sobre el proper l'enllaç podreu llegir l'article de Marc Ballesté " El taller escultòric de Ramon Borràs de Lleida i la reconstrucció dels altars després de la Guerra Civil a les comarques de Lleida" ( revista Taüll, número 35 ). La talla de Jaume Gort no té cap relació formal amb la primitiva destruïda durant la Guerra Civil.
La Mare de Déu està asseguda i sosté al Nen Jesús ( dret sobre la cuixa esquerra de la seva mare ) amb el braç esquerre. Amb la mà dreta agafa una flor de magraner. La talla, de 44 X 55 centímetres, representa a la Mare de Déu amb dues trenes lligades amb un llacet de color blau que podeu veure a la fotografia de detall anterior i a la propera en la que, malgrat el contrallum originat pels focus que il·luminen el cambril podeu observar a l'esquena de la Mare de Déu la segona trena.
El dia 18 de maig de 1.955 fou beneïda a l'església de Sant Joan i l'endemà, a les set del matí, els joves de la parròquia la van portar fins a l'ermita.
Quan esteu al cambril observant la talla de fusta policromada si mireu a l'esquerra veure un cartell que explica la restauració que es va fer l'any 2.014 en el que hi ha dotze parelles de fotografies en les que es mostren diferents detalls de la talla de fusta abans i després de la feina feta pel restaurador i vuit fotografies més de les principals accions que es dugueren a terme.
L'any 2.014 el rector, Mn Lluís Sallán i Abizanda, i l'Associació de la Partida de Grenyana van demanar a la Delegació de Patrimoni Artístic i Cultural del bisbat un pressupost i un estudi per restaurar escletxes, peladures de policromia, acció d'insectes xilòfags i brutícia de la petita talla de fusta.
Si ens apropem al cartell podem veure com els tècnics reparen els petits desperfectes que s'han acumulat durant seixanta anys.
El CAEM ( Centre d'Art d'Època Moderna ), una prestigiosa institució de la Universitat de Lleida, s'encarregà de la recuperació de la talla policromada de Jaume Gort.
Les fotografies anterior i propera són del cartell de la Delegació de Patrimoni Atrístic i Cultural del Bisbat de Lleida i del CAEM que trobareu al cambril. A l'anterior podeu veure el Dr, Ximo Company ( director del CAEM ) i el restaurador Aleix Barberà inspeccionant la talla abans de la restauració. A la propera el protagonista és el restaurador Aleix Barberà reincorporant color al lateral esquerre de la talla de fusta de noguer.
El CAEM descobrí que la talla estava feta amb diversos blocs de fusta enganxats entre si que s'estaven obrint en alguns punts. La fusta de noguer començava a ser atacada per insectes xilòfags ( que s'alimenten principalment o exclusivament de fusta ). La policromia s'havia desgastat, sobre tot a la cama esquerra de la Verge que acostumen a tocar els fidels. També calia netejar les restes de cera, la pols acumulada als plcs de roba, les teranyines i els excrements de mosca.
Tota aquesta acurada informació puc explicar-vos-la gràcies a l'article d'Aleix Barberà ( el restaurador ) i Lluís Casaña "La Mare de Déu de Grenyana, obra de Jaume Gort Farré ( 1.955 ): procés de recuperació" ( Revista Taüll, número 45 ).
Si aixequem la mirada quan estem al cambril podrem donar un cop d'ull als daurats que l'embelleixen. Abans de baixar aprofitem per observar les dues tribunes que hi ha a dreta i esquerra de l'altar major.
A la fotografia anterior podeu veure la tribuna de la dreta, on hi ha el cor, i a la propera la tribuna de l'esquerra. Les dues tribunes es van afegir a l'ampliació de l'ermita que es va fer l'any 1.881.
M'apropo a la barana de la tribuna de la dreta per fer la propera fotografia amb angle picat en la que podeu veure el presbiteri. A la part superior esquerra hi ha la rampa que duu a la capella que va ser l'escola de la Partida de Grenyana.
Malgrat les guerres que han destruït repetidament aquesta petita ermita, des del silenci que omple l'espai penso amb els personatges històrics que l'han visitada diverses vegades com Calixt III que fou Papa entre 1.455 i 1.458 o Sant Josep de Calassanç que estudià filosofia i dret a l'Estudi General de Lleida ( on residí de 1.571 a 1.577 i de 1.581 a 1.583 ) i fou un gran devot de la Mare de Déu de Grenyana.
La senzillesa de l'ermita no convida a pensar en grans obres d'art, però no sempre aquest espai fou així. Al Museu de Lleida es conserven quatre fragments del retaule de Grenyana. Són relleus esculpits en pedra, amb algunes restes de policromia. A la sala dedicada als retaules de pedra de l'Escola de Lleida en podem veure el de l'escena de la Visitació. A la propera fotografia, és el de la dreta.
Quan entreu a la sala quedareu bocabadats per les peces escultòriques d'aquest moviment sorgit a Lleida al segle XIV. Un petit espai del museu amb escultura gòtica caracteritzada pels espectaculars retaules de pedra. El compartiment exposat formava part del retaule procedent de l'ermita de Grenyana però possiblement sigui originari de l'antiga església de Sant Joan, parròquia a la que pertanyia l'ermita.
Entre l'absurd enderroc de l'antiga església romànica de Sant Joan l'any 1.868 i la creació del Museu Diocesà l'any 1.893, l'ermita s'emprà per salvaguardar algunes peces del patrimoni lleidatà.
Les protagonistes del compartiment escultòric de la Visitació, de 90 X 56,5 X 11 centímetres, són Maria i Isabel abraçades al centre. La cosina de Maria s'inclina per fer-li un petó i li posa la mà al ventre. La Verge Maria, jove, està amb el cap descobert. Un grup nombrós de persones les observen.
Com podeu veure a la fotografia anterior de detall, l'escena està representada en un marc arquitectònic típicament gòtic.
Dels altres tres relleus esculpits en pedra amb algunes restes de policromia, dos representen l'Anunciació ( el de la Verge fa 37 X 25 X 11,5 centímetres i el de l'àngel 37 X 25 X 11,5 centímetres ). El tercer, dedicat a l'Adoració dels Mags mesura 90 X 56 X11 centímetres.
El retaule del tercer quart del segle XIV, atribuït a Bartomeu de Robió i al seu taller, és una joia de l'escutura gòtica catalana.
Baixo de la tribuna i surto de l'ermita per la porta que em duu altra vegada a l'antiga rectoria. Abans de marxar el Ramon em pregunta si vull veure una cuina molt antiga. Evidentment li contesto que sí. Una petita finestra li dóna llum. Com podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia l'aigüera és de pedra i les olles,cassoles i altres estris de cuina ja tenen una colla d'anys. A la part de baix, al centredreta, podeu veure dos dels tres cremadors ( el tercer - el de la dreta- té coses a sobre i gairebé no es veu ) de la cuina econòmica que funcionava amb llenya o carbó. A sota de cada cremador hi ha el forat por on posaven les brases.
A la llar de foc la llenya està preparada per fer una bona brasa. A la propera fotografia podeu veure el trespeus, la tenalla i el recollidor. A la part superior es veu una mica l'embigat de fusta de l'antiga casa de l'ermità.
A l'esquerra de la llar de foc hi ha un antic armari raconer encastat a la paret, un moble amb forma de prisma triangular. A la part superior, amb vidres, es guardava la vaixella.
El Ramon obre la porta superior esquerra de l'armari per ensenyar-me un espai estratègic de protecció. Una part d'una de les dues cares del prisma triangular, pintada del mateix color que l'emprat a l'interior de l'armari, es pot posar i treure...
El forat a la paret era l'amagatall on deixaven els objectes de més valor per protegir-los en cas de robatori. La fusta dissimulava l'existència del forat.
Agraeixo al Ramon, un ermità del segle XXI, la seva gentilesa i les facilitats que m'ha donat per descobrir tots els racons de l'ermita de Grenyana i marxo per continuar gaudint del nostre patrimoni.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada