dijous, 27 d’octubre de 2022

Als capitells de la portalada neogòtica...

El passat mes de setembre ens vàrem apropar virtualment a la plaça de Sant Joan de Lleida per recordar l'antic carrer de la Pilota. Al final de l'entrada vaig mostrar-vos la portalada neoromànica del carrer Sant Joan i el capitell en el que es veuen tres nens jugant a pilota, una clara referència al nom de l'antic carrer. 
Josep Lladonosa al seu llibre "Els carrers i places de Lleida a través de la història" ens explica que en una escriptura de l'any 1.634 apareix documentat el carrer de la Pilota. 


També us comentava que en una propera entrada tornaríem a la plaça de Sant Joan per situar-nos davant de la portalada neogòtica i observar-la detalladament.


A la fotografia anterior podeu veure, en primer terme, l'estructura de la plaça que ens recorda l'absis de l'església romànica de Sant Joan que es conserva a sota. 
L'Ajuntament de Lleida contractà a l'arquitecte basc Luis Peña Ganchegui per construir la nova plaça. El projecte del 1.982 canvià radicalment aquest espai. 
Darrere podeu veure parcialment la "nova" església de Sant Joan, un projecte de l'arquitecte Julio de Sarazíbar Gutiérrez de las Rozas, que també era basc.
La fotografia següent és del frontispici de la "nova" església. Escric nova entre cometes perquè l'església fou consagrada pel bisbe Meseguer el diumenge 27 d'octubre de 1.895.


Si compareu el frontispici de la fotografia anterior amb la propera fotografia del plànol d'alçat de la façana principal que es conserva a l'Arxiu Municipal de Lleida, constatareu que el projecte de Julio de Sarazíbar no es completà.


M'apropo a la portalada neogòtica, protagonista de l'entrada d'avui, per veure-la millor perquè els tendals de bar i la capçada de l'arbre en tapen una bona part.


Tornem al plànol anterior d'alçat de la façana per centrar-nos en la portalada neogòtica. Els plànols, custodiats a l'Arxiu Municipal, no estan signats per cap arquitecte. Poden ser còpies del projecte original de Juli de Sarazíbar fetes per Celestí Campmany. A la part inferior esquerra del plànol hi podem llegir: "Aprobado por el Exmo. Ayuntamineto en sesión del 10 del actual. Lérida 11 de Setiembre de 1.879". Sarazíbar va marxar de Lleida quan el van nomenar arquitecte municipal de Bilbao i Celestí Campmany es va fer càrrec de la direcció de l'obra.
 
 
El dia 1 d'abril de 1.877 es col·locà la primera pedra i, com us he explicat abans, el 27 d'octubre de 1.895 el bisbe Meseguer la va consagrar. A la propera fotografia podeu observar la llosa commemorativa de la col·locació de la primera pedra, Aquesta llosa està a la façana principal, a tocar de la cantonada amb el carrer Sant Joan. La podeu veure a la fotografia anterior del frontispici, a sobre i a la dreta de les dues persones que caminen.

 
Pujo els set graons per fer les fotografies següents dels capitells de la portalada. Cal observar-los detalladament per descobrir que en els dos que flanquegen la gran portalada de fusta hi podem veure dues decapitacions...


A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar el resultat del Martiri de Sant Joan Baptista, el cap del sant en una safata.


El capítol sis de l'Evangeli de Sant Marc narra el banquet ofert per Herodes el dia del seu aniversari:  "Heròdies ( esposa d'Herodes )  odiava [ a Joan ] i el volia matar.... Herodes, amb motiu del seu natalici, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tributs de l'exèrcit i als personatges importants de Galilea. Durant el convit entrà la filla d'Heròdies ( Salomé ) a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:- Demana´m el que vulguis i t'ho donaré.... La noia va sortir i preguntà a la seva mare. - Què haig de demanar?. Ella li respongué: -El cap de Joan Baptista".
A la dreta de la portalada neogòtica, protagonista de l'entrada d'avui,  un dels capitells ens mostra la llegenda de Salomé


Diu aquesta llegenda que Salomé, la filla d'Heròdies, morí ofegada al riu Segre. Herodes Antipies, Heròdies i Salomé foren exiliats a França i després a Lleida. La llegenda explica que un dia d'hivern Salomé creuava el riu Segre que estava gelat.
A la propera fotografia podeu veure la representació de la ciutat de Lleida en una de les cares del capitell més proper a la portalada de fusta.


El gel es va trencar i Salomé quedà enfonsada fins al coll. La força de l'aigua la va fer "ballar" i el gel la va decapitar. 


A la fotografia anterior podeu observar les dues cares del capitell. A la de la dreta i a la propera fotografia de detall es veu el pont sobre el riu Segre, el cap tallat de Salomé i una pandereta...


La decapitació de Sant Joan Baptista era la protagonista d'una de les taules del retaule major de l'antiga església romànica de Sant Joan, una joia romànica que els lleidatans, inexplicablement, vàrem enderrocar. 
Al novembre del 2.017, a l'entrada "Les cinc taules del retaule major ( 4 )" vàrem observar detalladament la taula gòtica del retaule major de l'antiga església que representa la decapitació de Sant Joan. Una magnífica pintura al tremp sobre fusta de 196,7 X 121,7 X 6 centímetres, obra de Pere Garcia de Benavarri.


L'any 2.017 cinc taules gòtiques del retaule major de l'antiga església romànica de Sant Joan van tornar a casa procedents del MNAC ( Museu Nacional d'Art de Catalunya ). Les cinc taules estan en dipòsit al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal.
A la fotografia següent de detall podeu veure a Salomé sostenint una safata amb el cap de Sant Joan Baptista.


Deixem, temporalment, la portalada neogòtica de l'església de Sant Joan a la que tornarem en una propera entrada per veure els efectes de l'incendi que patí l'església el dia 25 de juliol de 1.936.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada