Continuem la visita a l'exposició permanent de l'Itsasmuseum Bilbao a l'espai dedicat a Salvamento en el Mar. Entre el milagro y la técnica. Aquesta zona expositiva està dedicada a la por, les supersticions i els diferents artefactes de salvament marítim per fer front als perills associats a la mar.
Es comença analitzant els miracles, creences populars, supersticions, rituals o cerimònies religioses per demanar protecció a déus, verges, sants i santes. Aquestes situacions irracionals són la resposta als molts riscos i perills que la mar genera, al terror i l' incertesa. Per continuar, s'expliquen els avenços en la tècnica i el coneixement que ens permeten enfrontar-nos amb els perills de la mar. La tria de les peces, objectes, quadres l'ha fet l'historiador marí especialista en la matèria Xabier Armendariz.
Al la fotografia següent podeu veure el gran plafó informatiu dedicat als Exvotos y ermitas marineras, que forma part de la barana d'una de les escales per accedir a la primera planta.
Al centre del plafó Exvotos y ermitas marineras hi ha la pintura votiva de Charles Gregory, del 1.853, que estava a la Basílica de Begoña .
A sota d'aquesta pintura votiva hi ha un mapa amb diferents ermites i esglésies biscaïnes de les que us mostraré exvots de la de San Juan de Gaztelugatxe ( Bermeo ) i de San Pedro Apóstol ( Sopelana) .
Gaztelugatxe és un illot màgic unit a la costa per un pont amb dos arcs de mig punt de la localitat de Bermeo ( Bizkaia ), prop del cabo Machichaco. Corona l'illot l'ermita de San Juan de Gaztelugatxe. L'ermita original era del segle X però l'indret ha patit diferents atacs de pirates i corsaris.
Al novembre de 1.978 fou destruïda per un incendi però dos anys després estava reconstruïda. A l'interior de l'ermita hi ha diferents exvots de mariners que s'han salvat d'algun naufragi.
L'església de San Pedro Apóstol actual, d'estil renaixentista, fou edificada Gonzalo de Sopelana cap al 1.520 i reconstruïda al segle XVIII. La primitiva església era del segle XII.
Suspès de les voltes emblanquinades de l'església hi ha un vaixell votiu que mostra la tradició marinera de Sopelana.
Tornem a l'exposició i davant del plafó dedicat als Exvotos y ermitas marineras hi ha l'Exvot fragata mercant artillada
feta entre 1.875 i 1.899, procedent de l'església de San Nikolas y Santa Ana d' Olabeaga. ( propera fotografia )
Deixem les creences, miracles i supersticions per passar a la ciència on podem veure l'evolució del coneixement i com ens enfrontem a la por a la mar al llarg de la història.
La propera fotografia és de l'andarivel, un dels primers equips de l'estació de Salvament Marítim d'Arriluze ( Getxo ). S'emprava per rescatar persones dels vaixells que havien tingut algun sinistre prop de la costa. Un sistema en el que es rescatava des de terra, amb un sistema semblant a una tirolina i com a màxim a quatre-cents metres de distància.
Deixem la planta baixa del museu pujant per l'escala que hi ha davant de la proa de l'exvot fragata mercant artillada de l'església de San Nikolas y Santa Ana d' Olabeaga. Encarats a l'escala, a l'esquerra hi ha la Sala d'exposicions temporals. A la propera entrada dedicada a Itsasmuseum Bilbao us mostraré la que hi havia durant la meva visita: Selma Huxley: descubriendo a los vascos en Terra Nova, siglo XVI.
Pujant l'escala trobem els espais dedicats a Construyendo en madera. A partir del segle XIII la Ría de Bilbao es convertí en un lloc de drassanes. La seva ubicació i l'abundància de fusta i ferro van propiciar-ho. Eren espais artesanals per a la construcció d'embarcacions, des de senzills tinglados temporals fins al Real Astillero de Zorroza.
Si m'apropo a la barana que veieu a la dreta de la fotografia anterior puc mostrar-vos la vidriera que reprodueix l'oli sobre llenç que el pintor bilbaí Lucio Ortiz de Urbina ( 1.892 - 1.986 ) on s'hi representa el paisatge idealitzat de Bermeo a principis del segle XX. L'obra original forma part de la col·lecció del Museo de Bellas Artes de Bilbao. També la podeu observar a la primera fotografia de l'estrada d'avui.
A la Ría sorgí un centre de construcció naval en el que es fabricaven vaixells, s'encarregaven del seu manteniment, de la manufactura de l'utillatge i l'armament del buc. Hi treballaven constructors i arquitectes, fusters, mestres d'aixa, calafatadors, corders...
Les eines emprades pels mestres d'aixa no han canviat amb el pas del temps per la peculiaritat de les formes dels bucs. A més a més de les eines comunes a altres branques de la fusteria s'empraven unes altres específiques d'aquest ofici.
A la fotografia anterior de detall podeu veure la maceta de calafatar i a sota tres ferros de calafatar diferents ( de dalt a baix: per obrir la junta, de dues boques, de tres boques ). A la dreta ferro de calafatar i penjant del ferro l'estopa preparada per ser introduïda en les juntes.
Fent mitja volta puc fotografiar les maquetes de diferents bucs velers. Al fons de la fotografia es veuen els espais dedicats a Euskadi en la historia del surf, Entrada en Europa i la de Ocio y deporte.
Anant a l'esquerra trobem l'espai Puerto comercial dedicat a l'activitat comercial de la Ría de Bilbao i concretament a Bilbao, que durant els segles XV i XVI va aconseguir el domini comercial marítim del Señorio de Bizkaia.
El port de Bilbao es convertí en el lloc de sortida dels productes de Castella cap al nord d'Europa ( especialment la llana ) i d'arribada dels productes del nord d'Europa per a distribuir-los posteriorment per Castella. També fou el principal port exportador de ferró biscaí.
Al costat trobem els espais dedicats a La industria i a La Ría, puerto industrial que presenta la Ría com espai industrial modern. A la segona meitat del segle XIX, amb el descobriment a Anglaterra del convertidor Dessemer, s'incrementà moltíssim la industria minera. El convertidor Dessemer va permetre produir en massa l'acer fonent lingots de ferro de primera fusió a un preu raonable. També acull les peces i elements associats al desenvolupament de les navilieres a Bilbao.
A les fotografies anterior i propera podeu veure les maquetes de finals del segle XIX dels cargaderos de mineral. Des de les mines del barri bilbaí de Miribilla ( Malaspera, San Luis, Abandonada... ) es transportava el mineral de ferro fins als molls de Marzana, Urazurrutia i Iberni on amb els cargaderos de mineral el carregaven a les gavarres ( embarcació de càrrega fluvial ).
Al centre de la fotografia anterior podeu veure la maqueta del cargadero de tranvía de baldes que fou projectat l'any 1.892 per l'enginyer Daniel de Meñaca. El de la dreta és el el cargadero elevado de vagones del Ferrocarril Minero de Triano, projectat l'any 1.879 per l'enginyer director Guillermo Goitica.
A les dues properes fotografies i a l'esquerra de la fotografia anterior ( parcialment ) podeu observar el mural decoratiu de l'antiga residència de l'industrial i polític conservador Tomás Allende Alonso al barri bilbaí d'Indautxu. Aquesta és una de les obres més importants del ceramista Daniel Zuloaga Boneta tiet del pintor Eduardo Zuloaga Zabaleta.
El mural de ceràmica vidrada, dissenyat l'any 1.900, estava al vestíbul d'una de les primeres cases construïdes a Indautxu al segle XIX. Els plànols són de l'arquitecte Severino Achúcarro.
Només s'han conservat quatre de les vuit escenes principals després de que Daniel Errazu, propietari de l'habitatge a la dècada dels seixanta del segle passat decidís desmuntar-lo abans d'enderrocar la casa per col·locar-lo al nou habitatge que estava construint a Lezama.
A les escenes del mural es fa referència a l'activitat minera, portuària i industrial de la Ría de Bilbao a finals del segle XIX i principis del segle XX.
S'hi veuen explotacions mineres a cel obert, un port amb cargaderos de mineral, bucs per transportar-lo, treballadors descarregant mercaderies, dones carregades de mineral, sardineres i una vista dels Altos Hornos de Vizcaya.
Daniel Zuloaga emprà fotografies i postals de l'època dels suïssos Oscar Hauser, Adolf Menet i del polonès Ladislas Konarzewski.
Malauradament del mural ceràmic que tenia una superfície de cinquanta-quatre metres quadrats, vint-i-cinc requadres i vuit escenes, només s'han conservat vint metres quadrats de superfície, quatre escenes emmarcades per sanefes amb motius vegetals a les pilastres i sòcols amb sirenes, tiges i flors.
L'alçària original era de 3,64 metres i l'actual és de 2,85 metres. Les rajoles de ceràmica vidriada són quadrades i mesuren divuit centímetres de costat. A les pilastres hi ha peces ceràmiques amb relleu.
Continuant la visita, si anem a l'esquerra trobem els espais dedicats a Ocio y deporte i al Surf i si continuem recte trobarem l'espai dedicat a la Construcción naval en acero.
Al centre de la fotografia anterior, a tocar de la barana, hi ha la maqueta del Puente de Bizkaia de Portugalete feta l'any 1.945 per la Escuela de Aprendices de Altos Hornos de Vizcaya.
L'estructura bàsica d'aquest pont de ferro inaugurat l'any 1.893 està formada per quatre torres de ferro de cinquanta-un metres d'alçària, dos a cada costat de la Ría, que són els pilars. Les torres estan unides per un travesser de cent seixanta metres de longitud a quaranta-cinc metres sobre el nivell de pleamar ( el moment més alt de la marea ). L'espectacular pont està fixat per vuit cables d'acer, quatre a cada costat, ancorats en blocs de cimentació ubicats a cent-deu metres de les torres. A més a més, les torres estan assegurades en sentit perpendicular amb cables d'acer ancorats als molls paral·lels a la Ría.
El pont enllaça Portugalete amb el barri de Las Arenas ( Getxo ). La barqueta que penja del pont pot transportar vehicles i persones.
El creixement econòmic de finals del segle XIX i principis de XX suposà la creació de la cultura de l'oci entre les classes acomodades. El Cantàbric es transformà en lloc d'estiueig de la monarquia i la nova burgesia. S'incrementà l'activitat turística lligada als banys de mar, balnearis, esport nàutics, rem i vela.
A la fotografia anterior, en primer terme hi ha l'As de Copas, un veler de la classe STAR construït als Estats Units a la dècada dels seixanta de segle passat. Durant molts anys va romandre sota bandera del Real Sporting Club del Abra ( Getxo ). L'any 2.001 el seu propietari el donà a l'Itsasmuseum Bilbao.
Al fons a la dreta, darrere del veler, es veu parcialment el mural ceràmic del ceramista Daniel Zuloaga Boneta.
A tocar de la trainera hi ha l'espai dedicat a la història del surf i la seva evolució a Euskadi que ens apropa als pioners d'aquest esport i a la seva indústria local.
Continuem la visita a l'espai de la Construcción naval en acero on ens expliquen que a finals del segle XIX i principis del XX, a la Ría de Bilbao es van fer les primeres drassanes dedicades a la construcció de bucs d'acer. Aquestes drassanes donaven feina a molts treballadors i foren un dels pilars de l'economia de Bizkaia.
A l'espai dedicat a La salud de los oceanos es visibilitza la degradació del medi marí i la destrucció de la fauna i flora. En vuit mòduls trobem textos, imatges i objectes que fan referència a escombraries marines, degradació dels residus, microplàstics, tècniques d'avaluació de la contaminació, especies invasores, energies marines, economia circular i recuperació d'ecosistemes.
A Port Center descobrirem el funcionament del port de Bilbao, la seva importància i els reptes de futur. Penseu que el port actual supera els tres milions de metres quadrats de superfície i presta serveis marítims regulars que li permeten connectar-se amb vuit-cents ports de tot el món.
Sortint de l'interior del museu vaig tenir la sort de poder mirar i admirar en el marc del Programa Grandes Veleros el Buque Escuela Guayas, insígnia de l'Armada Ecuatoriana.
Aquest impressionant veler té una eslora de vuitanta metres ( inclòs el baupès - pal que neix a la proa dels grans velers en direcció més o ments horitzontal on hi subjecten els flocs i els estais del trinquet- ), una eslora entre perpendiculars de cinquanta-sis metres i deu centímetres i una profunditat de sis metres i seixanta centímetres.
El Buque Escuela Guayas fou construït a los Astilleros Celaya d'Erandio i deixà Bilbao el dia vint-i-vuit de juliol del 1.977. Quaranta-set anys després va recalar al moll de l'Isasmuseum Bilbao entre el vint-i-tres i el vint-i-sis d'agost.
A les mateixes drassanes d'Erandio entre 1.967 i 1.981 es van construir tres bucs escola més per Colombia, Venezuela i Mèxico.
A la propera i última entrada d'aquesta segona visita a l'itsasmuseum Bilbao donarem un cop d'ull a l'exposició temporal Selma Huxley: descubriendo a los vascos en Terra Nova, siglo XVI.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada