El municipi de Lluçà el dia tres de maig del 2.023 s'integrà a la nova comarca del Lluçanès. Fins aleshores formava part de la comarca d'Osona. El Lluçanès està format per vuit municipis, té 6.197 habitants i ocupa una extensió de 226,6 quilòmetres quadrats. La comarca natural del Lluçanès, situada en un altiplà del centre de Catalunya, té una extensió d'uns vuit-cents quilòmetres quadrats i està formada per tretze municipis.
Lluçà, un dels municipis més petits, està format per un munt de masies i l'entitat de població de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
A la fotografia anterior, que vaig fer enfilat al turó de 896 metres d'altitud coronat pel Castell de Lluçà, podeu veure la carretera BV-4341 flanquejada pel monestir de Santa Maria de Lluçà ( esquerra ) i la petita fonda amb quatre habitacions dobles en la que podeu menjar i dormir ( dreta ). Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor el monestir, a vista d'ocell.
Encara que les dues fotografies estan fetes a pocs metres del castell de Lluçà i l'església de Sant Vicenç del Castell a l'entrada d'avui baixarem a observar detalladament el monestir i en una propera entrada ens enfilarem fins al castell i l'església.
Com heu vist a la fotografia anterior, a tocar del monestir hi ha un aparcament on deixarem el cotxa. Apropant-nos a la porta d'accés trobem el cartell protagonista de la propera fotografia que ens anuncia que a Santa Maria de Lluçà veurem l'església i el claustre del se XII i les pintures del segle XIV.
Idelguer, bisbe de Vic, consagrà la primitiva església de Santa Maria de Lluçà el 21 de juny de l'any 905. Aquesta primera església tenia una nau amb un petit creuer amb un absis central i una absidiola a cada extrem. Cap al 1.170 - 1.190 es va fer una reedificació i la nova església es construí en estil romànic. Al segle XVII es va refer la façana en estil barroc. La porta de fusta, que conserva l'antiga ferramenta romànica datada entre els anys 1.1170 i 1.300, està emmarcada pel portal barroc d'arc rebaixat que trobem actualment.
Apropant-me a la porta, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, puc mostrar-vos la part superior el la que hi podem llegir AVE MARIA PURISIMA.
Aixecant una mica la mirada a la fotografia següent veiem l'austera façana del frontispici amb dos òculs. El més gran dona llum natural al cor de l'església.
Entrem a l'església d'una sola nau capçada amb un absis semicircular. Dues capelles obertes als murs nord i sud formen una mena de transsepte. la volta de canó apuntat es va refer desprès dels terratrèmols del segle XV.
A la capella sud hi ha una absidiola semicircular. Cap al 1.765 es mutilà l'absidiola del costat nord per construir la Capella del Santíssim al costat del campanar.
La propera fotografia és de la Capella del Santíssim en la que a les vitrines hi ha una petita exposició d'orfebreria religiosa.
A la dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure el plafó informatiu Els colors de Lluçà en el que s'explica la policromia de l'altar de l'església. La seva lectura ens explica com feien els daurats i els colors negre, blanc, verd, blau, groc i vermell.
L'altar que hi ha a l'església és una còpia del frontal romànic d'influència bizantina del primer quart del segle XIII. L'original està al Museu Episcopal de Vic, Museu d'art medieval.
Al centre hi ha la Mare de Déu amb el Nen a la falda envoltada per quatre àngels que al costat tenen el nom dels evangelistes. Els àngels sostenen amb les mans el firmament on hi ha la Mare de Déu i el Nen, el sol i la lluna. Maria duu a la mà dreta la poma de l'arbre del Paradís.
Flanquejant la representació de la Mare de Déu amb el Nen hi ha les escenes de l'anunciació, la Visitació, l'Epifania i la fugida a Egipte.
Al lateral dret ( propera fotografia ) podeu veure a Maria i a Sant Joan asseguts en dos bancs. Set coloms, cadascun a l'interior d'un cercle vermell, envolten a Maria. Els coloms representen els set dons de l'Esperit Sant. A l'altre lateral es representa la Coronació de Maria per Crist.
Al proper vídeo del Museu Episcopal de Vic, Museu d'art medieval ens permet observar l'original de l'altar. Una joia de pintura al tremp sobre fusta feta entre els anys 1.210-1.220.
Deixo l'altar i mirant als peus de la nau faig la fotografia següent del cor de l'església i l'òcul que omple aquell espai de llum natural.
Al 1.954 es van descobrir unes pintures al fresc que decoraven l'espai del sotacor i la part anterior al cor. Al 1.961 les pintures foren arrencades i fixades sobre tela i des del 1.963 s'exposen a la Sala de Pintures del mateix monestir a la que s'accedeix des del claustre. Observarem aquestes pintures a la propera entrada dedicada al monestir de Santa Maria de Lluçà.
Quan es construí l'actual façana barroca, el sotacor i la part anterior al cor es recobrí amb una capa de calç i pintura que ocultà les pintures murals fetes entre 1.349 i 1.370.
A la propera entrada dedicada al Lluçanès observarem detalladament el claustre, la Sala de Pintures, l'antiga cuina del monestir i l'hort del rector.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada