Església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega ( 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a l'església de Santa Maria de l'Albal de Tàrrega vàrem observar detalladament les pintures murals al fresc que el pintor targarí Josep Minguell i Cardenyes ( 1.959 ) pintà als murs del transsepte, les voltes de la nau central i les del presbiteri. Un total de mil catorze metres quadrats. A la fotografia següent podeu donar un cop d'ull a les de les voltes de la nau central pintades entre els anys 2.009 i 2.011.

Recordeu que l'actual església d'estil barroc classicista es construí sobre l'església romànica anterior que era més petita. El 15 de febrer del 1.672 s'enfondrà el campanar sobre la nau i l'església romànica quedà molt malmesa. Fra Josep de la Concepció projectà l'església nova de la que es col·locà solemnement la primera pedra el dia 31 de juliol del mateix any. 

 

Quan visiteu l'església hi trobareu diferents plafons informatius. En un d'ells hi podem veure el pergamí de Fra Josep de la Concepció amb les traces de l'església que projectà ( fotografia anterior ). Al plafó de la seva dreta un plànol de planta de l'església ens indica on hi ha les diferents pintures mural al fresc de Jaume Minguell ( propera fotografia ).

 

 

A l'entrada d'avui i a la propera dedicada a l'església de Santa Maria de l'Alba observarem les pintures mural, al fresc que Jaume Minguell i Miret ( Tàrrega 1.922 - 1.991 ), pare de Josep Minguell i Cardenyes, va fer a l'església parroquial de Tàrrega. Em centraré en les de la capella de la Verge de Montserrat (1) i les de la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Dolors (2). A més a més de les dues capelles Jaume Minguell en va fer quatre a les naus laterals. Tres a la del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) i una al costat de l'Epístola ( el costat dret ).

Les del costat de l'evangeli són: el Sopar d'Emmaús (3) -dècada de 1.960-, Josep de l'Antic Testament (4) -1.963- i Conjunt d'àngels (5) -dècada de 1.960-. La del costat de l'Epístola, que podeu veure a les dues properes fotografies, és el Baptisme de Jesús (6) - dècada de 1.960-. 

A la fotografia de detall podeu apreciar millor com Sant Joan Baptista deixa caure l'aigua del riu Jordà sobre el cap de Jesús. A la part superior hi ha l'Esperit Sant descendent sobre Crist. Entre l'Esperit Sant i Jesús batejat per Sant Joan Baptista hi podem llegir "HIC EST FILIVS MEVS DILECTVS" ( Aquest és el meu fill estimat ).

 

 

Deixem el costat de l'Epístola per anar a la Capella de la Verge de Montserrat ( antiga capella del Roser de la que el retaule i altres elements foren destruïts durant la Guerra Civil) per veure les pintures al fresc que Jaume Minguell hi va fer l'any 1.962. Per deficiències a la teulada i les humitats la capella fou restaurada per Josep Minguell ( fill d'en Jaume ) l'any 2.016. 

 

 

Als murs de l'altar hi ha pintats cinc àngels sostenint escuts amb una creu blanca sobre fons vermell en els que en el centre hi ha uns escuts més petits. En el de l'àngel central l'escut petit és el de Montserrat i als altres quatre ells escuts són els de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

 

 

Flanquejant l'escultura de la Mare de Déu de Montserrat hi ha pintades dues làmpades de foc amb les inscripcions BONVS PASTOR ( esquerra ) i GREX FIDELIS ( dreta ).

 

 

A la propera fotografia de detall el protagonisme és per la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que està sobre una peanya amb l'escut de Lleida.

 

 

Al mur lateral esquerre mirant cap a l'altar veiem a Judit (יהודית)  preparada per decapitar al general invasor assiri Holofernes. Sobre aquesta representació hi ha la inscripció en llatí "Tu honorificentia populi nostri" ( Tu ets l'honor del nostre poble ).

 

 

Acompanyada de la seva criada, la vídua Judit enganyà al militar i li va fer creure que estava enamorada d'ell. Després d'accedir a la seva tenda, l'embriagà i llavors li tallà el cap.

 

 

Al mur lateral dret la protagonista és Ester ( אֶסְתֵּר  ) davant del rei persa i espòs Xerxes I. Aquesta dona jueva es considerada una profetessa pel judaisme i una santa pel cristianisme.

 

 

 

Ester és un nom d'origen persa que significa estel. Gràcies a la seva intervenció salvà a la comunitat jueva de Pèrsia de la mort que planificà Aman, el primer ministre del rei.

A sobre d'aquesta escena  podem llegir la inscripció en llatí "Accede igitur et tange sceptrum"  ( Ells es va acostar i va tocar la punta del ceptre ).

 

Els gabaonites van executar als set fills de Saül ( שאול ) rei d'Israel. La mare de dos d'aquests fills era Rispà que a la pintura al fresc del mur de la porta protegeix els cadàvers de l'atac dels depredadors.

 

Rispà fou concubina del rei Saül. Després de les execucions va agafar un sac i el va estendre sobre la penya per poder dormir al costat dels cadàvers. S'hi va quedar des del començament de la sega fins que van arribar les pluges per impedir que els depredadors els toquessin.

 

 

A les quatre petxines de la cúpula de la capella hi ha representades Raquel, Susanna, Abigail i Rut. La propera fotografia de detall és de la petxina on hi ha pintada Susanna ( שׁוֹשַׁנָּה ), que és un personatge d'una paràbola escrita per Daniel. Susanna, nom d'origen persa, significa lliri.

 

 

Deixem la capella de la Verge de Montserrat per anar, a la propera entrada, a la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Dolors.

Atentament.

Senyor i