Al final de la primera entrada vàrem observar a l'espai central de la primera planta la motora "La Bañuguera" construïda a Luanco l'any 1.927 i la caseta de la merlucera Nuevo Jaimar. Aquesta merlucera del Cantábrico, embarcació característica del Golf de Biscaia, fou construïda a les drassanes Suárez de Luanco l'any 1.990. Per acabar la visita al museu a l'entrada d'avui continuarem gaudint de l'espai dedicat a la pesca tradicional per pujar després a la segona planta on el protagonisme és per a la història de la navegació.
El nou museu dissenyat per l'arquitecte Ángel Romero González fou edificat entre els anys 1.998 i 2.001. L'edifici acull l'exposició permanent, exposicions temporals, biblioteca, arxius, tallers i magatzems.
Com podeu constatar a les fotografies anteriors, en aquest espai lateral hi ha exposades una gran varietat d'arts i ormeigs de pesca ( xarxes, palangres, nanses, sedassos, poteres... ) classificades segons les espècies a capturar al Cantàbric ( bonítol, congre, llobarro, lluç, verat, besuc, pop, angula... ).
La fotografia anterior és dels diferents sedassos emprats per pescar l'angula. En moltes localitats asturianes es pesca l'angula, però la més important és San Juan de la Arena a la riba dreta de la desembocadura del Nalón. La temporada de pesca va del novembre al febrer.
La pesca del bonítol "a la cacea o curricán" no es fa amb esquer viu sinó amb altres tipus de cimbells artificials ( pops de plàstic, "rapala"-un peixet ple d'hams-, "zape",... ). A la propera fotografia de detall podeu veure el zape, una cinta de tela emprada com esquer.
La fotografia següent, també de detall, de la vitrina dedicada a la pesca del bonítol el protagonisme és pels "baldes", les caixes de fusta on els pescadors portaven el menjar a bord.
Per pescar congre s'utilitzaven el palangre "de percha y bola" amb una pedra de sulfat de barita que fa de plomada. Aquesta pedra s'anomena potada.
Deixem la planta baixa on hem vist els espais dedicats a la biologia marina, els mestres d'aixa i la pesca tradicional per pujar a la primera planta on ens espera la història de la navegació. Abans de començar observem la planta baixa a vista d'ocell.
A l'esquerra hi ha l'espai de la biologia marina ( 1 ) i al lateral del fons del centre la carpinteria de ribera ( mestre d'aixa ). Al lateral de la dreta i al centre, la pesca tradicional ( 3 ). Al centre hi ha la motora "La Bañuguera" ( 4 ), la caseta de la merlucera Nuevo Jaimar ( 5 ) i l'embarcació de vela de regates Snipe "Gloria" ( 6 ) construïda a Gijón l'any 1.966 a les drassanes del Real Club Astur de Regatas per Manuel Martínez Menéndez "Manolín el calafate".
A l'espai dedicat a la història de la navegació podem seguir l'evolució dels vaixells des de l'antiguitat als nostres dies. Hi ha exposades gairebé un centenar de maquetes fetes molt detalladament. Us deixarà bocabadats la reproducció facsímil de l'Atles Català del jueu mallorquí Abraham Cresques. Abraham Cresques, cartògraf i constructor d'instruments de navegació, va fer a Mallorca aquest atles amb l'ajut del seu fill Jadufa.
L'original, una joia del 1.375, es conserva a París a la Bibliothèque Nationale de France. Clicant sobre l'enllaç anterior el podeu observar complert molt detalladament . Utilitzeu el zoom i podreu ampliar molt qualsevol punt de l'atles sense perdre gens de qualitat.
Abraham Cresques va fer l'atles per encàrrec de l'infant Joan, primogènit de Pere III el Cerimoniós i futur rei Joan I d'Aragó, per obsequiar-lo al seu cosí Carles VI amb motiu de la seva coronació com a rei de França l'any 1.381.
L'Atles Català, que descriu geogràficament el món conegut al segle XIV, no fou una innovació perquè reproduïa el model de la cartografia mediterrània del seu temps però hi ha molta informació i força or a les seves miniatures il·luminades.
L'atles original està fet sobre sis fulls dobles de pergamí de vitel·la. Cada full està enganxat sobre una taula de fusta plegable exceptuant la primera meitat del primer full i la segona meitat de l'últim full que estan encolades sobre les contraportades de fusta i cuir. Cada full de l'atles mesura 65 X 50 centímetres i tot l'atles desplegat 65 X 300 centímetres.
Al facsímil del museu de Luanco només hi ha els fulls tercer, quart, cinquè i sisè. Hi falten el primer full ( on hi ha el diagrama de les marres, el diagrama de les festes mòbils i l'home zodiacal ) i el segon full ( amb el calendari lunisolar ).
Font fotografia: Wikimedia Commons.
A les vitrines veurem maquetes de vaixells egipcis, fenicis, grecs, la caravel·la portuguesa i el galió espanyol ( que fan referència al desenvolupament de la vela ), els espectaculars navilis de gran aparell, els ràpids clípers, els vaixells de vapor i finalment els de motor.
També s0hi exposen molts objectes i instruments relacionats amb la navegació, des dels emprats per l'orientació astronòmica o per al govern del vaixell fins a mapes i cartes de navegació.
Deixem el museu però no Luanco on a la propera entrada dedicada a Astúries veurem alguns dels seus edificis singulars per anar després fins al Cabo de Peñas sense marxar del conceyu de Gozón.
Atentament.
Senyor i
