Servicio Municipal de Desinfecciones.

Comencem l'entrada d'avui al número dos de Zankoeta Kalea, al barri de Basurto de la capital de Bizakaia, on observarem detalladament l'edifici centenari del Servicio Municipal de Desinfecciones una de les poques mostres d'arquitectura modernista industrial de Bilbao.

 

Dissenyat per Ricardo Bastida Bilbao l'any 1.916, inicialment era un edifici exempt als afores de Bilbao, però amb l'eixample de la ciutat actualment el veiem adossat a edificis d'habitatges per l'esquerra i a l'església de la Immaculada Concepció a la dreta.

És un dels edificis construïts per l'Ajuntament de Bilbao els primers anys del segle XX en el marc de la campanya d'equipaments urbà de beneficència i sanitari. Està ubicat molt a prop de l'Hospital de Basurto, un complex de quinze edificis d'estil modernista dissenyat per l'arquitecte Enrique Epalza y Chafreau  l'any 1.908.

L'Ajuntament de Bilbao va crear l'any 1.884 el Servicio Municipal de Desinfecciones amb l'objectiu d'evitar la transmissió de malalties infecciones com el còlera. Fumigaven les mercaderies que arribaven a Bilbao des de llocs on hi havia epidèmies i actuaven en els domicilis de persones malaltes esterilitzant o destruint, si calia, les robes que podien estar infectades.

El Servicio Municipal de Desinfecciones estava al centre urbà, inicialment a l'Estació d'Abando i després a Zabalbide. Posteriorment decidiren traslladar-lo a un lloc més allunyat del nucli urbà, molt a prop de l'Hospital de Basurto.

L'edifici té un cos central amb dues plantes, flanquejat per dos cossos laterals on hi havia a l'esquerra l'entrada de vehicles amb el material infectat i la sortida de vehicles amb el material higienitzat a la dreta. Les dues parts nomes estaven en contacte amb la diferent maquinària que tenia dues portes, una per on col·locaven el material infectat i l'altra per la que el treien ja higienitzat. La planta superior del cos central era l'habitatge de l'encarregat del servei i també a zona d'aïllament en cas d'epidèmia. A la propera fotografia podeu veure la porta de l'esquerra per la que entraven els vehicles amb el material que calia desinfectar.

Com podeu constatar a les fotografies, sobre un sòcol de pedra calcària s'aixequen els murs revestits de maó vist i la decoració amb rajola de ceràmica vidrada.

Durant el segle XIX diverses epidèmies van afectar al País Basc, la principal fou la de còlera que tingué una incidència molt virulenta i esdevingué pandèmia que afectà diversos continents.

 

 

En plena Guerra Carlina ( 1.833 - 1.839 ) Bilbao patí un important episodi de còlera l'any 1.9834. Malgrat les mesures sanitàries que s'adoptaren per l'amenaça d'epidèmia aquell any entre l'agost, el setembre i l'octubre hi van morir 768 persones, un increment del 700 %. L'any 1.893 el còlera tornà a Bizkaia en un paquet de roba infectada que venia d'Anglaterra.

Si m'apropo al cos lateral de la dreta  puc fer la fotografia anterior en la que podeu veure a la dreta part de la porta per on sortien els vehicles amb el material higienitzat, al centre la decoració amb rajola de ceràmica vidrada  i a la part superior esquerra s'hi pot llegir R. BASTIDA ARQUITECTO AÑO DE 1.918. Ho apreciareu millor a la propera fotografia de detall.

L'any 1.906 s'encarregà el projecte a Ricardo Bastida i l'any 1.918 començar a funcionar el Servicio Municipal de Desinfecciones al nou edifici de l'actual Zankoeta Kalea. L'edifici rehabilitat s'ha transformat en el Centro de Distrito de Basurto i en haurreskola ( escola de primer cicle d'educació infantil, de 0 a 2 anys ). Al centre de districte hi ha oficines municipals, sala d'actes, aules per fer reunions i un centre d'activitats per adults.

A la dreta de la fotografia següent podeu veure parcialment l'església de la Immaculada Concepció adossada a l'antic edifici modernista.

L'arquitecte José María Menchaca fou el responsable d'aquesta rehabilitació. Al ser un edifici protegit s'han respectat la façana modernista, els cossos laterals i la xemeneia de l'antic crematori. El centre municipal obrí les portes l'any 2.011.

A la fotografia anterior podeu veure el cobriment d'un dels carrers interns ( el de l'esquerra ) que es va fer durant la reforma i a la propera fotografia la petita exposició en la que hi ha part de la maquinaria emprada per fer les desinfeccions.

Només entrar a l'edifici trobem les dues grans comportes de les cambres de de formol i vapors sulfurosos. Segons els objectes que calia desinfectar s'emprava una cambra o l'altra.

A la cambra del formol es desinfectaven els mobles, estris de grans dimensions i objectes de metall. La cambra de vapors sulfurosos era per objectes tèxtils i de grans dimensions com coixins, matalassos, cortinons...

A la fotografia anterior i a la propera de detall us podeu fer una idea més clara de la mida d'aquestes grans comportes de les cambres de formol i de vapors sulfurosos.

A la fotografia següent d'un dels plafons informatius de la petita exposició podem veure a dos operaris lluitant contra el còlera una malaltia transmesa per l'aigua o aliments contaminats que a finals del segle XIX encara causava una gran mortalitat.

La protagonista de la propera fotografia de detall és una antiga màquina de rentar que formava part de la bugaderia mecànica dels servei municipal de desinfeccions.

A la bugaderia mecànica, a més a més de les màquines de rentar, hi havia les centrifugadores com la que podeu observar a la fotografia següent, també de detall.

Al Servivio Municipal de Desinfecciones hi treballaven les bugaderes ( feina reservada a dones, moltes vídues de funcionaris ), el cos de fumigadors i camillers ( format per tretze homes que posteriorment es van transformar en la Unidad de Ambulancias y de Desinfecciones de Bilbao ), els mestres de desinfecció i ambulàncies ( responsables de les màquines i dels cotxes de recollida -a la fotografia són els que van amb corbata-), i el director ( anomenat caporal practicant que vivia al Centro de Desinfecciones i tenia coneixements d'infermeria ).

Un dels plafons ens explica el camí del material infectat que entrava per la porta del cos adossat de l'esquerra ( 1 ) fins que sortia desinfectat per la porta del cos adossat de la dreta ( 2 ). Hi veiem la funció de les diferents màquines: càmera de formol, càmera de vapors sulfurosos, "lejiadora" ( esterilitza la roba interior i la de llit ), les estufes de vapor ( per desinfectar objectes metàl·lics petits ), el forn crematori ( per incinerar matalassos, llits i roba que no podien ser desinfectats ), la màquina de rentar, la centrifugadora i l' assecadora de vapor.

A l'exposició també podem observar el Servicio Municipal de Desinfecciones a principis del segle XX, quan era un edifici exempt i solitari allunyat del nucli urbà de Bilbao.

Per acabar us proposo veure el vídeo del canal Bilbao Arquitectura en el que l'arquitecte Bernardo Iñigo Garcia de la Torre ens explica la segona vida d'aquesta instal·lació centenària de la capital de Bizkaia.

 

El vídeo ens mostra des del projecte de Ricardo Bastida de l'any 1.916 a la rehabilitació de José María Menchaca que obrí les portes al públic ja com a Centro de Distrito de Basurto i haurreskola l'any 2.011.

Atentament.

Senyor i