Els temps no s'atura i avui torna a ser vint-i-tres d'abril. La celebració de la Diada de Sant Jordi d'enguany la comencem a la Piazza della Signoria de Firenze ( Florència ), concretament enfilats a la terrassa del Palazzo Vecchio.
A la dreta de la fotografia anterior, en la que podeu observar la gent passejant per la plaça, hi ha la Chiesa e Museo di Orsanmichele. A la fotografia següent, d'esquerra a dreta tenim: la Chiesa e Museo di Orsanmichele ( 1 ), la Basílica di San Lorenzo ( 2 ), el Battistero di San Giovanni ( 3 ), la Cattedrale di Santa Maria del Fiore - Duomo - ( 4 ), i l'ombra de la Torre d'Arnolfo del Palazzo Vecchio ( 5 ).
Baixem de la terrassa del palazzo per anar fins a la cantonada de la Via Orsanmichele amb la Via dell'Arte della Lana, on ens està esperant tranquil·lament el nostre Sant Patró, Sant Jordi, en una de les fornícules de la Chiesa di Orsanmichele.
Com podeu constatar a la fotografia anterior, durant la meva visita l'església estava en obres i no s'hi podia entrar. Sant Jordi ocupa una de les catorze fornícules dels segles XIV i XV amb les escultures dels sants patrons de diversos gremis. Afortunadament a la que hi ha Sant Jordi m'hi he pogut apropar. A la fotografia anterior ( en la que es veuen la façana nord - parcialment - on hi ha l'estàtua de Sant Jordi i la façana oest ) està a l'interior de l'el·lipse groga que he dibuixat.
A les dues fotografies anteriors es veu, des de perspectives diferents, l'arc que Bernardo Buontalenti construí l'any 1.569 per unir el Palazzo dell'Arte della Lana ( al que donarem un cop d'ull a la propera entrada dedicada a Firenze ) amb el primer pis de l'església museu d'Orsanmichele.
A la fotografia anterior, feta des de la Via Calimala, en primer terme hi ha el Palazzo dell'Arte della Lana i darrere l'església d'Orsanmichele. A l'interior de l'el·lipse gorga que hi he dibuixat hi ha les quatre fornícules amb les seves escultures a la façana nord. A la propera fotografia d'esquerra a dreta tenim les estàtues de Sant Pere ( a sota hi ha una bicicleta ), Sant Felip, els Quatre Sants Coronats i Sant Jordi.
Anem fins a l'estàtua de Sant Jordi, que fou encarregada pels constructors d'armadures i espases ( Arte dei corazzai e espadai ) i feta per Donatello l'any 1.416.
L'estàtua original esculpida per Donatello es conserva al Museu Bargello des del 1.891. La que hi ha a la fornícula és una còpia de marbre. Possiblement l'estàtua estava equipada amb casc, espasa i llança, armament que fabricava el gremi que encomanà l'estàtua.
A sota del petit pedestal on hi ha l'estàtua de Sant Jordi podem veure un sòcol de marbre que mesura 39 centímetres d'alt per 118 centímetres d'ample. Donatello aplicà la tècnica del stiacciato al paisatge que veiem darrere de la princesa i de la lluita de Sant Jordi amb el drac.
El relleu aplanat del stiacciato permet una variació mínima del fons, donant una il·lusió de profunditat. El gruix disminueix gradualment. Aquesta tècnica, emprada als segles XV i XVI, fou creada per Donatello. El sòcol de Sant Jordi és quatre anys posterior al de els Quatre Sants Coronats ( el que hi ha a l'esquerra de Sant Jordi ), obra de Nanni di Banco que esculpí en alt relleu als quatre artesans en un mateix pla sense diferenciar-los especialment. Comparant la fotografia anterior i la següent la diferència és evident.
Al centre del sòcol el protagonisme és per a Sant Jordi matant al drac. A l'esquerra del drac hi ha la cova on viu. Sant Jordi porta una armadura feta amb plaques petites, no medieval, que recorda les armadures de les legions romanes fetes amb petites plaques per protegir el tronc.
La propera fotografia de detall és de la part dreta del sòcol, amb la princesa en primer terme i darrere l'arquitectura, en contraposició a la cova del drac.
Flanquegen el sòcol l'escut d'armes del gremi de fabricants d'armadures i espases ( Arte dei corazzai e espadai ). El primer estatut d'aquest gremi és de l'any 1.321. A l'escut hi ha una espasa amb corretja i una armadura com podeu constatar a la fotografia de detall.
Vaig una mica a l'esquerra per mostrar-vos l'estàtua de Sant Jordi des d'una perspectiva diferent. Donatello ( 1.386 - 1.466 ), fill d'un cardador de llana, començà la primera formació en un taller d'orfebreria.
Constatareu a la fotografia següent que a tocar de l'estàtua de Sant Jordi hi ha un plafó informatiu del Ministerio della Cultura sobre la restauració de l'església, amb el Tabernacle de la Verge d'Andrea de Cione Orcagna a l'esquerra de la informació.
Malgrat estar tancada per obres, resseguint el perímetre de l'església vaig poder fotografiar la part del darrere del tabernacle i una de les columnes. Però abans de fer-ho, aixecant la mirada puc mostrar-vos la primera i segona planta de la façana nord amb les seves finestres geminades gòtiques.
L'església ocupa el mateix lloc on des del segle VIII hi havia un convent de monges. L'església d'aquell convent estava consagrada a Sant Miquel ( San Michele in Orto ), aquest és l'origen del nom de l'església actual. L'antiga església fou enderrocada l'any 1.240 per construir-hi un mercat cobert per a cereals. L'edifici quedà destruït per un incendi l'any 1.304 i fou reconstruït l'any 1.357. Entre 1.380 i 1.404 el mercat es transformà en l'església dels poderosos gremis de comerç i artesania. Els dos pisos superiors foren emprats com a magatzem de gra fins al segle XVI.
La fotografia de detall és del tondo ( composició realitzada en forma de disc ) de terracota i pintura, que mesura 180 centímetres de diàmetre. El va fer l'any 1.456 Luca della Robbia i representa l'escut dels Mestres de l'Art de la Pedra i la Fusta.
Les estàtues que veieu a les fornícules són copies de les originals, fetes amb diferents materials i per diversos artistes. La majoria es van traslladar a les plantes superiors, on hi ha el museu, per assegurar la seva conservació. Com us he explicat abans l'estàtua original de Sant Jordi està al Museu Bargello.
A la fotografia anterior podeu veure les dues plantes superiors amb les seves finestres geminades gòtiques de les façanes est ( esquerra ) i nord ( dreta ), i a la propera la planta baixa de les façanes oest ( esquerra ) i sud ( dreta ).
Com us he explicat abans, malgrat estar tancada per obres, a la façana est es podia accedir a l'entrada del Tabernacolo dell' Oreagna i, posant-se de puntetes per superar els plafons de fusta que barraven l'accés, fotografiar la part del darrere del tabernacle.
En aquesta joia treballada magistralment per Andrea di Cione Oreagna entre 1.349 i 1.359 hi ha esculpides les escenes de la Mort i l'Assumpció de la Verge . L'espectacular baldaquí té incrustacions de marbre de colors, daurats i minúscules decoracions geomètriques.
A la fotografia anterior podeu observar més detalladament l'escena del gran baix relleu en la que es representa la Mort de la Mare de Déu, coneguda també com la Dormició o el Transit. A la propera fotografia, també de detall, el protagonisme és per a l'escena de l'Assumpció de la Mare de Déu.
Al gran baix relleu hi ha la signatura d'Andrea di Cione Oreagna que es qualifica d'arquimagister, i la data 1.359.
El gran baldaquí de marbre està envoltat per una reixa de bronze a dos nivells. A cadascuna de les quatre cantonades hi ha una columna retorçada amb un àngel porta-espelmes, obra del 1.366 de Prieto Miglione.
Gaudiu intensament de la Diada de Sant Jordi, que malgrat ser un dia feiner a Catalunya, és molt important i estimada pels catalans.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada