Després d'observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a Castella l'església de San Julián y Santa Basilina de Rebolledo de la Torre, construïda al segle XII i reconstruïda al XVI, deixem Castella per anar a San Martín de Elines, un poble de Cantabria que pertany al municipi de Valderredible. Després de donar un cop d'ull a la seva col·legiata tornarem a Castella amb l'objectiu d'anar a Escalada.
San Martín de Elines és una de les cinquanta-dues poblacions del municipi de Valderredible, el més extens de Cantabria. La Col·legiata de San Martín de Elines fou construïda a principis del segle XII sobre les restes d'una església anterior d'estil mossàrab de la que en queden restes del segle X.
Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors i a la propera amb més detall l'absis està dividit en tres parts per dues columnes que es recolzen en contraforts prismàtics. Les tres petites finestres estan rematades per arcs de mig punt cecs que també estan a l'interior d'altres arcs de mig punt cecs amb guardapols de flors o fulles obertes. La finestra de l'esquerra no té columnes però al primer arc de mig punt cec hi veiem un guardapols d'escacat ( taqueado jaqués ). A tocar de les impostes dels altres arcs de mig punt cecs queden petits fragments d'escacat.
M'apropo a l'absis i gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos alguns dels permòdols que sostenen la cornisa. Al mig hi ha una ( la de l'esquerra ) de les dues columnes que divideixen l'absis en tres parts.
A més a més de tres dels permòdols de la cornisa a la fotografia següent, també de detall, podeu observar sota del permòdol de l'esquerra un curiós carreu...
Al relleu es pot veure un griu, animal fantàstic amb el cap i les potes del davant d'àguila i el cos de lleó, en una vinya i a la dreta un ocell picotejant raïms. Possiblement aquest carreu es reaprofità d'una construcció mossàrab anterior del segle X.
Vaig a l'esquerra de l'absis on, adossat al mur sud de la col·legiata, s'alça la torre campanar cilíndrica. La cel·la ( el lloc on hi ha les campanes ) és posterior, del segle XVII.
Avanço uns metres a tocar del mur sud i em giro per fotografiar des d'una perspectiva diferent el campanar. El veureu millor perquè ara no estic a contrallum.
Entro a la col·legiata de nau única capçada per un absis semicircular. En el moment d'accedir-hi tindreu la sensació de que la nau és molt alta, una sensació real perquè mesura deu metres i quaranta centímetres d'alçària. La coberta actual és de fusta, exceptuant la del creuer i el presbiteri que són de mig canó i de quart d'esfera respectivament. Els pilars cilíndrics que veieu a la fotografia fan dos metres i vuitanta centímetres de diàmetre.
Encara que és difícil de veure, a la dreta de l'arcada superior hi ha les úniques restes de pintures mural que es conserven a Cantabria. Aquestes pintures, que possiblement representen frontalment a dos apòstols, estan a l'interior de l'el·lipse groga que dibuixat a la fotografia.
Sortim l'església per anar al claustre renaixentista del segle XVI, de planta quadrangular, adossat al mur oest. En aquest petit claustre s'hi exposen peces de la mateixa col·legiata i d'algunes esglésies properes (mènsules, piles baptismals i una important col·lecció de sepulcres ).
Deixem la Col·legiata de San Martín de Elines i Cantabria per anar fins a Escalada, localitat que pertany al municipi burgalès de Valle de Sedano, a la comarca de Páramos.
A només deu quilòmetres de San Martín de Elines ens aturem un moment a Orbaneja del Castillo, la a la província de Burgos, comarca de Páramos. Només arribar-hi ens deixa bocabadats el Risco de los Camellos, una curiosa formació geològica formada per l'erosió de l'aigua i el vent.
El complex càrstic d'Orbaneja del Castillo és un dels més importants de la província de Burgos. Les aigües del rierol que brolla a la propera Cueva del Agua es precipita per la cascada que podeu veure a la fotografia.
Apropar-se a les petites basses que es formen mentre l'aigua cau entre les cases del poble és tot un regal visual com podeu constatar a la fotografia de detall.
Abans de marxar d'Orbaneja del Castillo tornarem a aquesta bassa però abans ens enfilem a tocar de la Cueva del Agua on, enfilada a la roca hi ha la Casa Fuerte, que probablement fou propietat de los marqueses de Aguilar.
Tornem a baixar fins a la bassa on, si sou prou valents perquè l'aigua està gelada, podeu gaudir d'un bany difícil d'oblidar.
Si teniu sort, hi ha poca gent i no sou massa sorollosos potser us observarà discretament una merla d'aigua europea ( Cinclus cinclus ), tot un regal !
Deixem Orbaneja del Castillo per anar a Escalada, però abans hi passarem de llarg per arribar a Pesquera de Ebro ( comarca de Páramos ), que està a només onze quilòmetres i mig d'Escalada. Vull mostrar-vos l'església parroquial de San Sebastián, d'una sola nau, amb volta de creuria i una capella del segle XVI.
A la fotografia anterior, darrere de la vella oma seca de l'esquerra i de la creu de terme de la dreta, ens observa el frontispici de l'església. Al frontó triangular hi ha una fornícula amb una imatge mutilada de Sant Sebastià. Al carreu que tanca la fornícula hi podem llegir ANO DE 1687.
A la fotografia de detall és de la creu de terme amb la figura de Crist Crucificat sobre una calavera amb les tíbies creuades. A l'altre costat de la creu hi ha la imatge de la Verge.
Abans de marxar de Pesquera de Ebro faig la fotografia amb l'espectacular oma seca en primer terme i el campanar de cadireta amb tres ulls i tres campanes darrere.
Girem cua i tornem per la carretera BU-V-5143 direcció Escalada, però abans d'arribar-hi ens aturem al Mirador del Cañón del Ebro que està a només dos quilòmetres de Pesquera de Ebro.
El riu Ebre ha format un espectacular congost que en alguns punts té una fondària propera als dos-cents cinquanta metres. Us regalo una fotografia panoràmica del meandre del riu vist des del mirador.
Si sou persones amb vertigen no heu de patir perquè el lloc és molt segur i una gran barana us protegeix mentre gaudiu de l'espectacular relleu, la diversitat botànica i la riquesa faunística que fan d'aquestes gorges un dels espais naturals més impressionants de la península ibèrica.
Des de la barana faig la propera fotografia amb angle zenital ( un angle picat extrem, amb la càmera totalment perpendicular al terra, de dalt a baix ), en la que al fons es veu el riu Ebre i la ruta de senderisme PR-BU 1 que ens permet recórrer el Cañón del Ebro.
Aixecant la mirada, abans de marxar d'aquest mirador que ens fa sentir molt petits, faig les fotografies a dreta i esquerra del meandre del riu.
Marxem del mirador i anem, ara sí, a Escalada. Una mica abans d'acabar de baixar-hi faig la fotografia següent en la que al fons es veu el poble a la riba esquerra del riu Ebre.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem observar una mica millor a vista d'ocell dos dels seus edificis singulars: l'església de Santa María la Mayor ( 1 ) i la Torre-Palacio de los Gallo ( 2 ).
Baixem fins a Escalada, un poble que conserva un conjunt urbà important d'arquitectura popular. Hi ha moltes cases d'estil muntanyès, amb planta baixa i zaguán ( espai similar al vestíbul ) des del que s'accedeix a les quadres de la part posterior i al pis superior, on hi ha les habitacions, i a les golfes que tenen funció de graner i traster.
Des de les habitacions del pis superior es pot accedir a la característica solana ( balconada orientada al migdia - al sud - on hi toca el sol bona part del dia ) o al balcón corrido de fusta.
A la propera entrada dedicada a Castella passejarem per Escalada i observarem alguns dels seus edificis singulars i després anirem fins a Moradillo de Sedano per mirar i admirar l'església de San Esteban.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada