Passejant per Cudillero ( i 2 ).

Al final de la darrera entrada dedicada al municipi Cudillero vàrem  anar  fins a el Lugar de El Pito  a només dos quilòmetres del centre Cudillero que és la capital del municipi. El Pito un dels deu pobles de la parróquia de Piñeda, una de les nou del municipi de Cudillero. Abans de deixar el cotxe a l'aparcament de la Quinta de Selgas vaig mostrar-vos la fotografia de la porta amb forma d'arc de triomf romà de l'Avinguda Selgas.

Comencem la visita al punt de benvinguda on trobem un petit plafó informatiu que ens explica que l'any 1.883 els germans Ezequiel i Fortunato de Selgas varen decidir reformar la casa pairal propietat de la seva família. A més a més del Palau construïren edificis annexes i jardins dissenyats segons la moda de l'època. A Astúries s'anomena quinta a la finca amb la casa d'esbarjo i les seves dependències annexes. 

 

 

Només caminar unes passes accedim a l'espectacular jardí francès amb les escultures i les fonts de protagonistes.  Per dissenyar el jardí als germans Selgas els ajudà Henri Rigoreau Jouvert que s'havia format a l'escola de jardineria de Versalles.

Al fons de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar la porta amb forma d'arc de triomf romà que hem vist a la primera fotografia de l'entrada d'avui feta des de l'Avinguda Selgas .

 

Si faig mitja volta puc mostrar-vos la resta del jardí francès amb el palau al fons. Aquest jardí,ubicat al costat sud del palau, és una amplia avinguda marcada per la geometria dels seus elements.

Com podeu constatar a les tres fotografies anteriors el jardí francès esta delimitat per grans murs de camèlia ( Camelia japonica ). Aquest arbust, que pot arribar als sis metres d'alçària, està perfectament retallat.

A les fotografies de detall anterior i següent el protagonisme és per als elegants fanals que trobem a tocar als espais de gesta a prop de les fonts, de l'escalinata del palau i de la porta amb forma d'arc de triomf romà de l'Avinguda Selgas.

 

Tot el patrimoni cultural i artístic es reuneix al palau asturià de La Quinta, que fou residència d'aquesta família  fins al 1992, va passar a formar part del patrimoni de la Fundación Selgas-Fagalde.

 

 

Les línies rectes que van de la porta amb forma d'arc de triomf romà de l'Avinguda Selgas fins al palau estan fetes amb parterres de boix. 

A la fotografia anterior  podeu observar l'escultura de la deessa Diana amb un cérvol  de la font que hi ha al centre del jardí francès , i a la propera amb més detall tres caps de lleó amb els seus brolladors de la mateixa font.

Anant de la porta amb forma d'arc de triomf romà fins al palau, al jardí francès trobem una sèrie d'escultures organitzades en tres conjunts diferenciats iconogràficament. La naturalesa dionisíaca, el grup de Diana ( dues fotografies anteriors ) i el grup Eros i Psique.

 

 

A més a més dels grups escultòrics i les fonts mentre observem detalladament el jardí francès trobarem molts gerros. En veureu de pedra amb treball escultòric i altres esmaltats. 

Si la vostra visita coincideix amb la floració del nenúfar, de juliol a setembre, la passejada pel jardí us permetrà gaudir de la seva bellesa.

Ens apropem al palau, un edifici d'aspecte sobri i elegant similar a les villas italianes del Renaixement. El seu impulsor, Fortunato de Selgas després d'estudiar Dret la seva vocació fou el mon de l'art, l'arqueologia i la història. El mateix Fortunato dissenyà el projecte del palau que es comença a construir l'any 1.883. Al palau hi podem trobar els trets essencials de l'arquitectura civil italiana del segle XVI. 

El palau, de planta rectangular, té un semisoterrani, dos pisos principals i un de superior de menys alçària. Al cos central hi ha tres grans obertures als dos pisos principals. Les tres de segon pis principal, rematades amb frontons semicirculars, donen accés a una gran balconada i les del primer pis principal són portes que donen a una gran escalinata.

Com podeu constatar a la fotografia anterior, les tres portes de la façana sud estan flanquejades per quatre escultures. Dues representen la música i la dansa i les altres dues l'estiu i la tardor. Les escultures de l'hivern i la primavera estan a la portada de la façana oest.

No es poden fer fotografies de l'interior del palau, però si cliqueu sobre el proper enllaç el podreu veure detalladament. Aneu clicant sobre cada habitació als plànols de planta que podeu veure a la fotografia anterior de la web del palau i obriu bé els ulls.

A la propera fotografia feta des de l'escalinata del palau podeu veure l'espectacular avinguda del jardí francès.

 

 A la fotografia següent podeu observar millor el grup escultòric protagonitzat per Eros i Psique que com podeu constatar té a les de papallona.

Baixant l'escalinata i anant per la sendera de l'esquerra o la de la dreta a només quatre passes ja veiem el jardí italià ubicat al nord del palau i flanquejat  a l'esquerra pel Pavelló dels Tapissos i a la dreta pel Pavelló de Convidats a la dreta. Aquest jardí, que imita els models de les villas italianes, recorda els jardins del Renaixement italià.

Dos espectaculars araucàries formen una barrera vegetal que tanca el jardí italià pel nord. A l'altre extrem el jardí queda tancat per la façana nord del palau.

A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure parcialment el Pavelló dels Tapissos que com el palau es pot visitar però no fer-hi fotografies. Hi podeu entrar virtualment clicant sobre l'enllaç anterior. A la dreta, també parcialment, es veu el Pavelló de convidats.

 

 

Si ens apropem a les dues grans araucàries que veieu al fons de les dues fotografies del jardí italià, anant a esquerra o dreta trobem l'hivernacle.

L'hivernacle es dissenyà en estil victorià com els avantguardistes edificis de ferro i vidre de finals del segle XIX amb un cos central i dues prolongacions laterals. En aquesta instal·lació s'hi conreen les plantes que es trasplantaran als jardins i acull els exemplars exòtics.

 

 

Anant a l'esquerra de l'hivernacle hem d'oblidar l'estructura geomètrica dels jardins francès i italià per submergir-nos en el jardí anglès en el que sembla no haver-hi intervenció humana. Un bosc de sequoies vermelles tanca el jardí pel costat nord.

 

 

Passegem per camins irregulars acompanyats de multitud d'espècies exòtiques que el converteixen en un veritable jardí botànic. És un tipus de jardí que intenta emular un paisatge natural.

 

Gaudint del jardí trobem un riu que ens acompanya mentre observem magnòlies, aurons japonesos, eucaliptus, coníferes. 

 

El jardí anglès suposà una feina complicada en la que es van reordenar plantacions, fer voluminosos moviments de terres per crear desnivells del terreny, canviar els cursos de les aigües i crear llacs artificials...

Fortunato de Selgas s'inspirà en el tractat de jardineria de finals del segle XIX "L'arquitectura dels jardins"  per crear a la part final elements orientals i així aconseguir un jardí perfecte.

Gaudint de la passejada arribem al templet jònic sobre una petita gruta que podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall.

 

 

Després de passejar i passejar pel jardí anglès i abans de sortir de la Quinta de Selgas cal visitar el Museo Escolar on tampoc es poden fer fotografies però clicant sobre l'enllaç anterior li podeu donar un cop d'ull.

 

Hi ha una exposició col·lecció d'objectes didàctics, emprats durant la primera meitat del segle XX a les Escuelas Selgas, creades per Fortunato de Selgas y Albuerne  i  que actualment acullen l'Instituto de Educació Secundaria Selgas del municipi de Cudillero. Fundades el 1915 com a institució benèfica i docent, el seu objectiu era facilitar l'educació de nens i nenes de El Pito i dels altres pobles de la parróquia de Piñera. Si hi havia places suficients, podrien ser admesos alumnes d'altres pobles del conceyu.

Sortim de la Quita de Segas i deixem el conceyu de Cudillero per anar molt aviat fins al conceyu d'Avilés on gaudirem d'alguns edificis singulars de la seva capita.

Atentament.

Senyor i