Després de mirar i admirar a les entrades anteriors dedicades a la Seu Vella els cinc finestrals oberts a la ciutat de la galeria sud-est del claustre, la Porta de Sant Berenguer ( a l'extrem del braç nord del transsepte ), la Porta de l'Anunciata ( a l'extrem del braç sud del transsepte ) i la Porta dels Fillols de la façana sud, a l'entrada d'avui observarem les façanes nord i oest.
A la dreta de la porta de Sant Berenguer ( la primera que es construí, a principis del segle XIII ) hi ha una inscripció que podeu veure a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat a la fotografia anterior i més detalladament a la fotografia següent.
Mossèn Tarragona va traduir aquesta inscripció del segle XIII escrita en català antic que diu: "Lo pare d'en Pere de Bonaventura Gavassa fou mort en els calendes de juliol".
Des del mateix indret, dirigint la mirada a la dreta, puc mostrar-vos la façana nord de l'antiga catedral. Els edificis que veieu a la dreta de la catedral són els de la Canonja. Aquest conjunt d'edificacions, que acolliren les estances del Capítol i els seus òrgans de govern i de gestió, es construïren des de la segona meitat del segle XII fins al segle XVI.
A la propera fotografia frontal podeu veure la façana nord, entre el braç nord del transsepte i els edificis de la Canonja, A la dreta hi ha un cotxe aparcat i a l'espai central enfosquit sembla que no hi ha res...
Però apropant-m'hi puc ensenyar-vos la Porta del Lavacrum de la que la documentació en dóna molt poques referències sobre la seva funció.
En un document de l'Arxiu Capitular del 1.452 en el que s'acorda la construcció del sepulcre de pedra de Berenguer Gallart que s'ubicà damunt de la porta per la que es va al pou però no s'ha trobat cap resta del que fou el lavatori de la catedral.
Aixecant la mirada, sobre la porta es veu un dels finestrals de la nau de l'Evangeli, el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar.
La Porta del Lavacrum, com heu constatat a les fotografies anteriors, queda parcialment amagada per les capelles de Sant Vicenç i de Sant Erasme, les dues del segle XIII. A la propera fotografia, feta des de la Suda, podeu veure aquestes dues capelles a vista d'ocell aquestes capelles de la nau de l'Evangeli i la nau central ( més alta ), A la dreta, la coberta del claustre i en primer terme part dels edificis de la Canonja.
La porta no presenta cap tipus de decoració escultòrica i, com la porta de Sant Berenguer, té dos arcs adovellats de mig punt en degradació ( l'exterior en pitjor estat de conservació ) i una cornisa sostinguda per mènsules que està molt restaurada.
A la dreta de la façana nord el protagonisme és pel conjunt d'edificis de la Canonja en els que s'han recuperat les restes de l'església de Santa Maria l'Antiga, la Sala Capitular, la Pia Almoina, la Llibreria o Arxiu Notarial, el Deganat, la la Casa de la Volta i diferents capitells.
Tornant a la Suda puc mostrar-vos a la fotografia següent una perspectiva diferents de parts del conjunt d'edificis de la Canonja.
Baixant resseguint perimetralment el conjunt d'edificacions de la Canonja hi ha l'accés a la fortificació principal, però abans d'arribar-hi cal pujar cap a la dreta i passar per sobre de la muralla anant a l'esquerra s'accedeix a la façana de ponent de la Seu Vella.
Només girar faig la propera fotografia en la que, d'esquerra a dreta, podeu veure el braç nord del transsepte amb la porta de Sant Berenguer, el cimbori octogonal del creuer i part del conjunt d'edificis de la Canonja.
Al centre de la propers fotografia hi ha la porta d'accés a la Seu Vella per la Canonja. A la seva dreta es veu un dels contraforts del claustre i el mur de la capella de Sant Mateu de la galeria de ponent del claustre.
Dirigint la mirada a l'esquerra el protagonisme és per al Castell del Rei, conegut popularment com la Suda, construït entre finals del segle XII i el segle XIV en el lloc on hi havia la fortalesa andalusina del segle IX, a la part més alta del turó, la Roca Sobirana.
Però tornem a la façana de ponent de la Seu Vella que al centre té la Porta dels Apòstols construïda als segles XIV i XV per diversos escultors i per la que s'accedeix des de l'exterior al claustre.
Edificada seguint el model de l'arquitectura gòtica francesa, té quatre grans arquivoltes apuntades que es recolzen en brancals.
Les arquivoltes, els seus suports inferiors i el mainell estan plens de dossers i dosserets de pedra que aixoplugaven una colla d'estàtues.
Malauradament la gran majoria d'aquests dossers i dosserets no aixopluguen cap escultura, i els pocs que ho fan al mainell les imatges estan mutilades...
Als espais, actualment buits, hi havia les grans escultures de la Verge del Blau ( al mainell ) i els dotze Apòstols ( als brancas ), i a les petites peanyes de les arquivoltes i del mainell les estatuetes de profetes i angelets.
A l'exposició permanent del Museu de Lleida podeu mirar i admirar el cap de l'Apòstol Sant Jaume el Major obra de Rotllí Gautier, escultor normand que fou mestre d'obres de la Seu Vella entre 1.436 i 1.441. Va fer aquesta escultura entre 1.436 i 1.437.
A finals del segle XIV Guillem de Solivella inicià les escultures dels brancals de la Porta dels Apòstols i Rotllí Gautier les finalitzà.
Al timpà hi ha la representació del Judici Final amb Crist entronitzat flanquejat per relleus amb els símbols de la Passió.
A les properes cinc fotografies podeu observar detalladament el timpà que fou restaurat l'any 2.020. En aquesta restauració es van recuperar restes de policromia blava i vermella. Tot un miracle si penseu en el maltracte salvatge que ha patit al llarg de la història l'antiga catedral de la ciutat de Lleida.
El mainell o trencallums de la Porta dels Apòstols era el lloc que ocupava la Mare de Déu del Blau. Aquesta escultura gòtica presidia la que fou la bellíssima porta com Regina Apostolorum.
La fotografia anterior és del dibuix de la Mare de Déu del Blau que Joseph Manegat va fer al segle XVII quan l'escultura encara estava presidint la porta. Aquest dibuix està custodiat a l'Arxiu Capitular de Lleida.
Les fotografies anterior i propera són d'aquesta escultura. A l'anterior, del 1979 de l'Arxiu de les Avellanes, es veu la primera restauració que li va fer Ramon Borràs després dels desperfectes que patí al 1.936. L'any 1.989 es torna a restaurar recol·locant el cap del Nen Jesús i afegint les parts que li faltaven. S'observa perfectament a la pobra Mare de Déu del Blau amb els trossos recuperats empegats, però ni hi ha ni el cap del Nen ni la mà dreta de la Verge amb el colom.
Afortunadament la feina dels restauradors ens permet gaudir actualment de l'escultura de pedra policromada, de 217 X 74 X 57 centímetres, que al segle XV Jordi Safont esculpí. La podeu mirar i admirar al presbiteri de la Catedral Nova de Lleida.
També de l'Arxiu Gavín de les Avellanes es la propera fotografia en la que es veu parcialment la façana de ponent amb la Porta dels Apòstols quan la Seu Vella fou una caserna militar fins al 1.948. La fotografia és de l'any 1.910.
M'allunyo una mica per poder fer la fotografia següent amb prou perspectiva en la que podeu observar parcialment la façana de ponent amb la Porta dels Apòstols a l'esquerra i el campanar de seixanta metres d'alçària, de planta octogonal, construït entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV a l'angle sud-oest del claustre.
Deixem el campanar i la Porta dels Apòstols per tornar al conjunt d'edificis de la Canonja al que entrarem molt aviat per donar un cop d'ull a les seves dependències i anar al claustre per la porta vella de Santa Maria l'Antiga ( del segle XIII ) anar al claustre per mirar i admirar més portes romàniques de l'Escola de Lleida.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada