A l'entrada d'avui continuarem observant detalladament l'exposició Campanes i rellotges organitzada per l'Arxiu Capitular de Lleida. A la taula tres es podia fer la consulta dels documents vint-i-nou al trenta-vuit.
Si a l'entrada anterior, dedicada a l'exposició que organitzà el Capitular el juny de l'any passat per celebrar el Dia Internacional dels Arxius, ens vàrem fixar en la documentació sobre campanes de la Seu Vella que hi havia a la taula dos, a la d'avui consultarem la que feia referència als rellotges de la Seu Vella i a les campanes i rellotges de la Catedral Nova.
Comencem pel document vint-i nou, protagonista de la fotografia anterior, que forma part del Fons documental, dipòsit: Fàbrica Seu Vella ( 1.390 ). Sembla que el primer rellotge mecànic de la Seu Vella no s'instal·là al campanar sinó a la Torre del rellotge perquè el campanar encara estava en obres que no van acabar fins al 1.431.
Del segon paràgraf endavant del foli 5v explica que a dos de maig per manament del senyor bisbe i del capítol, es dóna el mestre que ha fet el rellotge quatre florins. Aquest primer rellotge mecànic el va fer el mestre rellotger Antoni Core.
A la propera fotografia podeu veure els dos llocs de la Seu Vella que han acollit rellotges i campanes. Si el campanar és evident la funció que ha tingut des del segle XV, pocs coneixen la Torre del rellotge...
Al document trenta ( fotografia següent ) s'explica que aquest rellotge es reparà varies vegades i l'any 1.403 es tornà a intervenir en la maquinària per fer el canvi de vint-i-quatre a dotze hores.
Gràcies al document trenta-u, protagonista de la propera fotografia, sabem en nom del mestre rellotger que no consta al llibre d'obra. És un justificant de pagament amb data 30 de juny de 1.390, en el que el prevere beneficiat de la Seu de Lleida Guillem Carbó paga a Antoni Core de Bolonya fabriquer i mestre rellotger quaranta florins d'or d'Aragó per fer un rellotge.
El document trenta-dos era el llibre manuscrit del 1.404, de cinquanta folis de paper amb enquadernació de pergamí que està obert pel foli 36r.
Després de diverses reparacions l'any 1.404 el rellotge que va fer Antoni Core es va deixar d'utilitzar i s'emprà un rellotge manual de sorra.
El document deixa clar que es van comprar dotze hores de vidre procedent de Barcelona signe clar que era un rellotge de sorra. Al cinquè paràgraf hi podem llegir: ...Ítem doni a mossén en Johan Exemeniç obrer per rahó de XII (h)ores de vidre que (h)avie comprades per al alerotge i (h)ores complides i 11 miges (h)ores costaren de pura compra X florins d'or d'Aragó a for de XI sou II diners de peça que fan an albarà... CI sous VIII diners...
El document trenta-tres fa referència al contracte entre el Capítol i el mestre Matheu, rellotger de Saragoça sobre el rellotge que ha de fer per a la Seu Vella en el campanar i de com ha de tenir cura del mateix. Aquest rellotge s'encarregà al febrer del 1.406.
El document trenta-quatre, dels fons gràfic P_0041 [ s. XVIII-XIX ] és un dibuix sobre paper a tinta i aquarel·la que mesura 420 X 600 mil·límetres.
Darrere del paper hi ha una nota manuscrita que diu: "Diseño del reloj de la nueva Catedral de Lérida". Aquesta nota pot ser un error comés en la catalogació feta al segle XVIII perquè el rellotge estava a la Seu Vella. O potser el volien aprofitar per fer un rellotge a la Catedral Nova...
No està clar si és un error o si realment s'aprofità part del rellotge de la Seu Vella per fer-ne un per a la Catedral Nova.
A la taula quatre, que observarem detalladament a la propera i última entrada dedicada a l'exposició Campanes i rellotges, el document quaranta-tres parla d'aprofitar els ferros del rellotge vell i fer-ne un com si fos nou...
A la capella de Santa Úrsula del claustre de la Seu Vella i les onze mil verges hi ha la maquinària del rellotge del segle XVII.
El dibuix a tinta i aquarel·la sobre paper no és exactament igual a la maquinaria que hi ha a la capella del claustre però són molt similars.
El document trenta-cinc fa referència a un contracte sense signar per fer un rellotge i encarregar-se del seu manteniment. És un contracte del vint-i-dos d'agost del 1.751 entre el capítol i el senyor Lleopart que pertanyia a una família d'orfebres, argenters i rellotgers.
A tocar d'aquests documents ( trenta-quatre i trenta-cinc ), d'esquerra a dreta verticalment hi havia una cartel·la amb informació dels rellotges de la Seu Vella i tres fotografies de la pàgina oficial dels Campaners de la Catedral de València ( campaners.com ). Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu veure l'entrada dedicada a la Seu Vella de Lleida.
A la propera fotografia feta el divuit de juliol del 1.989 per Vivent España i Laveda i Juan Ignacio Gonzalo Álvaro podeu veure el rellotge mecànic en funcionament.
Font fotografia: campaners.com
A la seva dreta hi havia la fotografia de detall feta el vint-i-cinc d'octubre del 2.001 per Mari Carmen Álvaro Muñoz i Francesc Llop i Bayo en la que, a més amés d'alguns engranatges al rellotge s'hi pot llegir Manufacturas / Blasco / Roquetes.
Font fotografia: campaners.com
Per acabar, la fotografia del contrapès del rellotge feta el mateix dia i pels mateixos autors que la fotografia anterior.
Font fotografia: campaners.com
Aquest rellotge mecànic el construí Blasco y Liza l'any 1928 i el seu manteniment el feia l'empresa Blasco Manufacturas. Funcionà fins als primers anys del segle XXI.
Actualment un BTE6 de l'empresa BODET instal·lat per l'empresa Carvajal Corredera d'Alcoletge ( que també s'encarrega del manteniment ) controla els tocs automàtics programats.
Deixem la Seu Vella per donar un cop d'ull a la documentació que fa referència a les campanes de la Catedral Nova, documentació curiosa perquè a les dues torres construïdes per acollir les campanes mai n'han tingut...
Entre el juliol i l'agost del 2.012, gràcies al Joaquim i al Ramon, vaig poder ensenyar-vos detalladament espais desconeguts de la Catedral Nova en la sèrie de vuit entrades titulades "Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( 6 )". A la sisena, que podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior, les protagonistes eren les dues torres-campanar i les cigonyes...
A les fotografies anterior i propera, que vaig fer després de pujar al terrat amb gran balustrada, podeu constatar que les dues torres-campanar després de gairebé dos-cents cinquanta anys encara no tenen campanes...
Al "Plano de la Yglesia Cathedral que se propone para la plaza de Lérida" signat a Barcelona el 27 de desembre del 1.760 hi podem llegir la següent explicació sobre aquestes dues torres: ..."Torres para las campanas y abitacion para el campanero"...
Aquest plànol no estava a l'exposició però el vaig fotografiar en una de les meves visites a l'Arxiu Capitular. És un dels sis plànols que vaig ensenyar-vos a la vuitena entrada de la sèrie "Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( i 8 )". A la propera fotografia de detall podeu veure l'explicació que hi ha a la part inferior, corresponent a les torres ( la B ).
A la primera cartel·la sobre les campanes de la Catedral Nova hi havia una fotografia publicada a la pàgina trenta-u del llibre de Cèsar Martinell "La Seu Nova de Lleyda: monografia artística" ( Valls: E.Castells 1.926 ) en la que es veuen les campanes que estaven ubicades a la crestallera ( la línia de teules sobre l'aresta que formen els dos aiguavessos de la teulada ) de la coberta de la catedral.
Al llibre Obra capbreus i comtes del 1.781 a 1.790, obert pels folis 161v - 162r es fa referència a la construcció del rellotge per la Catedral Nova, manteniment del mateix i campanes del rellotge.
És un llibre manuscrit de paper, enquadernat amb tapes de pergamí encolat sobre cartró i quatre cintes per lligar.
El foli 161v, que comença amb el títol Datas extraordinarias de la present administració en lo any 1.788, al segon paràgraf, R 20 diu:
... ítem fas data de sinch cemtes seixanta
lliures a Salvador Biscarri relotger
de la vila de Montblanch per la cons-
trucció de un relotge per la noca
Iglesia Cathedral...
Al tercer paràgraf, R 21, hi podem llegir:
... ítem fas datade mil cent dotze lliures
diset sous a Pere Barnola mestre cou-
rer de Lleyda a saber 1.013 llirres 5 sous per lo
valor de tres campanes fetas per lo re-
lotge de la nova Catedral de pes di-
nou quinta(r)s una arroba vinyqua-
tre lliures sis onses...
A l'esquerra de la propera fotografia podeu veure una matraca o maçola que antigament s'anomenava tenebra, i a la dreta una de les campanes de mà de la Catedral Nova.
Les matraques són instruments de fusta que al sacsejar-los fan un soroll sec i repetit. Aquest instrument de percussió s'emprava durant la Setmana Santa en substitució de les campanes. Hi havia matraques amb martells i altres ( com la de la fotografia ) amb dues plaques que colpejaven la placa central amb mànec a la que estan molt ben lligades. N'hi ha de molt grans als campanars i de petites a la sagristia per substituir les campanes de la missa.
Al document trenta-sis s'hi podia llegir el que es va pagar al fuster Morello i al seu companyó per arreglar les tenebres de la torre i lo torn.
Per acabar, el document trenta-set del 1.788, explica que s'han pagat quaranta-quatre lliures a Pere Barnola per les catorze campanes que ha fet pel rotlle de campanes i per blanquejar els faristols del cor.
La roda de campanes ( anomenada també rogle, rotlle de campanetes, rodella de campanetes o volta de campanetes ) que es conserva actualment a la Catedral Nova té vuit campanes. Com podeu constatar a la fotografia següent una s'ha perdut.
Es feia sonar en certes diades durant la missa, al moment de l'elevació i en cantar el Glòria. Fou motoritzada l'any 1.999.
Si la voleu veure aneu fins al petit tram d'escales que pugen fins al presbiteri i quan hi arribeu aneu a la dreta per accedir a la girola. A l'àmbit previ a l'entrada de la Sagristia, a la dreta, us espera la roda de campanes.
En aquest àmbit previ a la sagristia, a més a més de la roda de campanes, trobareu les vitrines amb la Dormició de la Mare de Déu ( 1.960 ) a l'esquerra i la Custòdia del Corpus ( 1.867 ) a la dreta.
A la propera i última entrada dedicada a l'exposició Campanes i rellotges observarem detalladament la documentació que hi havia a la taula quatre.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada