D'Alberobello a Locorotondo.

Sense marxar del Valle d'Itria deixem Alberobello, que vàrem observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a la Puglia, per anar fins a Locorotondo; un poble amb el centre històric format per un conjunt de cases blanques disposades en anelles concèntriques.

 

Us recomano aparcar a la part baixa del poble i anar pujant els carrers i carrerons per accedir al centre històric enfilat dalt d'un turó,  en els que el color blanc és el protagonista.

 

 

En un d'aquest carrers vaig trobar la placa  de l'Associazione nazionale fra mutilati ed invalidi di Guerra que podeu veure a la propera fotografia de detall. Una placa que ens recorda als ferits durant les dues guerres mundials.

 

 

Després de passejar per aquesta circumferència gairebé perfecta d'un diàmetre de dos-cents cinquanta metres que forma el centre històric arribem a la piazza Vittorio Emanuele i al seu jardí amb una gran balconada des de la que podem mirar i admirar el Valle d'Itria.

Però l'objectiu de l'entrada d'avui és el Monumento ai caduti  de marbre i pedra, del 1.930, que podeu veure al centre i al fons del jardí de la fotografia següent. Darrere del monument hi ha la gran balconada.

 

 

Malgrat en contrallum a la propera fotografia podeu veure la part del Monumento ai caduti orientada a la piazza Vittorio Emanuele.

 

 

A la part superior hi podem llegir AI CADUTI DI TUTTE LE GUERRE i a la part central el protagonisme és pel relleu d'un soldat amb el seu fusell abraçat pel darrere per la Pàtria, una al·legoria de la Victòria premiant a un soldat.

 

Sota l'al·legoria de la Victòria premiant a un soldat del relleu central, a la base del monument hi ha un escrit en el que hi podem llegir :

 

QUI
DOVE IN VIGILIA DI GLORIA E DI MORTE
CON ANIMA INTENTA
ROMANAMENTE SOGNARONO
LA PATRIA PIÙ GRANDE
LOCOROTONDO
ESALTA I SUOI EROI

 

Com que només puc fer-vos una traducció literal del text de la base del monument als caiguts li he demanat a la Rose que m'ajudi. Aquí teniu el resultat:

Locorotondo exalta als seus herois aquí

on en la vigília de la glòria i de la mort,

 somiaren romànticament en la pàtria més gran,

amb valentia romana.

Als altres tres costats del monument hi ha la terrible llista de morts de Locorotondo a les dues guerres mundials. A la base del monument hi ha els noms dels que van morir a la Segona Guerra Mundial, entre 1.940 i 1.945 ( Itàlia hi participà a partir del juny de 1.940 ). A la part superior -frontal i a les dues laterals- la llista és dels morts a la Primera Guerra Mundial entre 1.915 i 1.918 ( Itàlia hi participà a partit del 1.915 ). A la propera fotografia podeu veure la llista de trenta noms d'una de les làpides laterals de la part superior del monument. A la làpida de l'altra lateral hi ha trenta noms més.

Però la llista de morts al costat del monument orientat al Valle d'Itria és molt més llarga. A la part superior del monument hi ha cent quaranta-cinc noms en dues columnes i a la base del monument  cinquanta dos noms en quatre columnes.

 

Entre els noms de la part superior, corresponents als soldats morts durant la Primera Guerra Mundial, hi ha vint Palmisano: Angelo Dom./ Angelantonio / Donato fu Franc / Donato di Mart / Donato di Vitant / Donato di Vitrant / Francesco / Giuseppe fu Franc / Giuseppe di Giov / Giuseppe Oronzo / Giuseppe Domen / Giuseppe fu Piet/ Giuseppe di Vitant / Giuseppe di Vitant / Giuseppe fu Vito / Martino / Silvestro / Stefano / Vito i Vitantonio.

 

 

A la segona Guerra Mundial Itàlia lluità entre el juny del 1.940 i l'estiu del 1.943 al costat de l'Alemanya nazi. A partit del derrocament de Mussolini l'estiu del 1.943, el rei Vittorio Emanuele III di Savoia i el seu govern signaren un armistici i s'alinearen amb els aliats mentre els alemanys controlaven gran part del país. 

El 12 de setembre del 1.943 Mussolini fou alliberat per paracaigudistes de la SS alemanya i creà una república feixista al nord d'Itàlia. Entre 1.943 i 1.945 hi havia tropes italianes als dos bàndols en conflicte que van arribar a lluitar entre elles en el que fou una Guerra Civil dintre de la Segona Guerra Mundial... 

A la propera fotografia de detall podeu veure la base del monument on hi ha el nom dels cinquanta-dos soldats de Locorotondo morts a la Segona Guerra Mundial.

Dels cinquanta-dos soldats morts, set eren Palmisano: Alfredo / Francesco / Giovanni / Giuseppantonio / Giuseppe / Ignazio  i Vito Antonio. Entre les dues guerres mundials van morir vint-i-set Palmisano de Locorotondo.

 

 

Recordeu que a l'entrada anterior dedicada a la Puglia vàrem llegir al Monumento in memora dei caduti della Grande Guerra d'Alberobello el nom de tres Palmisano: Giuseppe / Leonardantonio i Nicola. Al final de l'entrada us comentava que a la d'avui us explicaria perquè ens hem fixat amb els Palmisano...

Sempre que Rafel Nadal i Farreras ( Girona 1.954 ) presenta un dels seus llibres a Lleida gaudeixo de les seves explicacions. El vint-i-quatre de setembre del 2.015 fou un plaer escoltar-lo parlant del seu llibre La Maledicció del Palmisano editat per Columna. 

Des del primer moment vaig quedar bocabadat quan explicava el seu viatge a la Puglia. Al començament del pròleg del llibre explica que quan va arribar amb la seva dona Anna a les dues del migdia del 24 d'agost del 2.012 a Bellorotondo ( que evidentment és Locorotondo ) el termòmetre fregava els trenta-nou graus. Després de recuperar-se de la calorada diu que s'apropà al monumento ai caduti i quedà molt sorprès de la quantitat de Palmisano que hi havia a la terrible llista de soldats morts. Al final del pròleg afirma que quan li explicava a la seva dona i li dei en veu alta el nom dels Palmisano un home vell que hi havia assegut al banc del costat el va interrompre per dir-li el nombre exacte dels Palmisano morts per afegir després, Tots víctimes de la Primera Guerra Mundial. La maledizione dei Palmisano!

No us diré res d'aquesta novel·la que explica una espectacular història d'amor i que és tot un viatge literari al sud d'Itàlia i al fons de les passions humanes. Però si no l'heu llegit, no trigueu a fer-ho.

 

El jardí de la piazza Vittorio Emanuele ens omple d'emocions. A la tristesa per tots el morts a les dues guerres mundials cal afegir-hi la bellesa del paisatge que ens regala la gran balconada.

Un mar d'oliveres i de vinyes fins a l'infinit ens anima una mica després d'observar detalladament el Monumento ai caduti. Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos una mica millor les construccions de pedra seca que envolten Locorotondo.

 

El Valle d'Itria també es coneix com Valle dei Trulli. Com podeu constatar a la fotografia anterior als peus de Locorotondo hi ha una colla d'aquestes construccions de pedra seca, els trulli, dels que es veuen perfectament les seves cobertes còniques.

Sortim del jardí de la piazza Vittorio Emanuele, tornem a entrar al centre històric per la Porta Napoli i baixem a buscar el cotxe amb l'objectiu de donar un cop d'ull a la propera entrada dedicada a la Puglia a Ostuni conegut com la Città Bianca ( la ciutat blanca ) que també està al Valle d'Itria.

Atentament.

Senyor i