A l'entrada anterior dedicada a la Puglia després observar detalladament Castel del Monte vàrem baixar del turó que corona per donar un cop d'ull a les construccions de pedra seca que l'envolten. Al final de l'entrada vaig dir-vos que a la propera entrada dedicada a terres italianes aniríem a Alberobello considerada la capital dels trulli.
Alberobello forma part del Valle d'Itria, coneguda també com Valle dei Trulli. Els trulli foren declarats per la UNESCO el dia sis de desembre del 1.996 Patrimoni de la Humanitat. El perquè de la consideració d'Alberobello com a capital dels trulli és fàcil d'entendre. Dels onze mil habitants de la petita ciutat, quatre mil viuen en trulli.
Comencem la passejada a la piazza del Popolo en la que hi ha el Monumento in memoria dei caduti della Grande Guerra, que podeu veure a la fotografia anterior. Un obelisc de marbre, bronze i pedra calcària dissenyat per l'arquitecte Antonio Curri i construït per l'escultor G.Lariechia.
En tres de les quatre plaques de marbre de l'obelisc hi ha el nom dels caiguts precedits de versos de grana poetes. A la fotografia anterior en podeu parcialment una i a la propera de detall constatareu que a la terrible llista hi ha tres Palmisano: Giuseppe, Leonardantonio i Nicola.
No us explicaré a l'entrada d'avui qui són els Palmisano sinó que ho faré a la propera entrada dedicada a la Puglia, al poble de Locorotondo que està a només deu quilòmetres i mig d'Alberobello, que també forma part del Valle d'Itria...
A pocs metres del monument trobem l'espectacular Belvedere Santa Lucia, un mirador que ens deixa bocabadats el veure centenars de trulli.
La petita ciutat d'Alberobello fou fundada a finals del segle XVI pel conte di Conversano Andrea III Acquaviva, un terratinent que confià la gestió del territori a una quarantena de famílies de pagesos.
Per evitar el pagament d'impostos al virrei espanyol del Regne de Nàpols el comte obligà a construir les cases només amb pedra seca, sense emprar gens de morter.
Si des del mirador em giro, puc fer la fotografia anterior en la que entre les cobertes dels trulli treu el nas el campanar de la chiesa de Santa Maria, copatrona d'Alberobello.
Deixem el mirador i baixem el tram d'escales de la via Contessa Acquaviva amb l'objectiu d'observar detalladament aquestes construccions de pedra seca anomenades trullo en italià ( trulli en plural ).
L'estiu del 1.797 Antonio Francesco D'Amore construí el primer trullo de dos pisos conegut actualment com a Casa d'Amore.
Els murs dels trulli, que poden fer fins a un metre i mig d'amplada, suporten la coberta de forma cònica. Cada trullo acaba amb un pinacle de pedra diferent.
Per crear les cobertes de forma cònica es van posant anells circulars concèntrics de lloses de pedra calcària. Cada anell circular que fem té els radis una mica més petits que l'anterior. Les lloses de la coberta s'anomenen chiancarelle.
Alguns trulli tenen símbols pintats amb calç a les cobertes còniques. L'origen d'aquesta simbologia es tot un misteri. N'hi ha de màgics, pagans, cristians, monogrames, sigles, emblemes... Sigui quin sigui el seu significat es consideren part del trullo i es repinten periòdicament.
A Alberobello hi ha dos barris de trulli que s'enfilen a dos turons. El Rione Aia Piccola, format per uns quatre-cents trulli és menys turístic, menys visitat, més tranquil. En aquest barri els trulli s'empren majoritàriament d'habitatge. El barri més turístic és el Rione Monti, on hi viu poca gent i la majoria dels trulli són botigues de records, tallers d'artesania, allotjaments, bars, restaurants...
Enfilat als carrerons de Rione Monti faig la propera fotografia en la que podeu veure darrere de les cobertes còniques dels trulli el campanar de la chiesa de Santa Maria.
En algun raconet de Rione Monti, malgrat ser el barri de trulli més turístic d'Alberobello, encara es pot gaudir de raconets amb molt encant.
Baixem del Rione Monti i anem al Rione Aia Piccola on ens aturarem a la piazza Maip Pagano per donar un cop d'ull a la Casa Lippolis construïda a finals del segle XVIII per ordre del primer rector d'Alberobello, Vitonofrio Lipppolis, perquè fos la seva residència privada.
Per construir aquesta casa s'emprà morter, anul·lant així el veto dels comtes de Conversano que obligava a fer construccions de pedra seca. Fou tota una revolució, però la Casa Lippolis no és estrictament una construcció de pedra seca. L'any 1.797 s'hi van reunir els set alliberadors per decidir un pla de revolta contra les imposicions feudals dels comtes d'Acquaviva.
Casa Lippolis està formada per un nombre important de trulli interconnectats dels que destaquen els anomenats trulli a schiena di asino ( trulli d'esquena d'ase ) que són dos trulli que tenen les dues cúpules agrupades formant una sola coberta.
Dues de les entrades a Casa Lippolis estan coronades per petits arcs i sobre el portal de l'entrada principal hi ha un timpà.
Al plafó informatiu que trobareu al costat de Casa Lippolis, a més a més d'una petita explicació hi ha tres fotografies. A la superior ( propera fotografia ) es veu la casa frontalment al 1.988.
Passejant només un parell de minuts anem a la via Duca delli Abruzzi on hi ha un petit i agradable parc amb els trulli protagonistes de la fotografia següent. A quest petit parc i aparcament forma la Villa Comunale ubicada entre Aia Piccola i el Rione Monti.
Faig l'últim cop d'ull als trulli de la tranquil·la i poc turística Aia Piccola baixant per la via Brigata Regia, tot un regal de la mirada.
Quan arribem al tram d'escales de la via Contessa Acquaviva les enfilem per tornar al Belvedere Santa Lucia. A pocs metres ens espera la piazza del Popolo amb el Monumenti in memoria dei caduti della Grande Guerra en el que, al començament de l'entrada hem vist que a la llista de morts hi ha tres Palmisano.
Agafo el cotxe per anar a Locorotondo on, a la propera entrada dedicada a la Puglia us explicaré perquè ens hem fixat en la família Palmisano...
Atentament
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada