dimarts, 6 de gener del 2026

El claustre de la Seu Vella ( 1 ).

Després d'observar detalladament l'església de la que es col·locà la primera pedra l'any 1.203 a les quatre entrades anteriors dedicades a la Seu Vella, a la d'avui accedirem al claustre construït atípicament per falta d'espai als peus del temple. Abans de la construcció del claustre entre finals del segle XIII i el segle XIV les tres portes del fons del temple foren les portes del frontispici de l'antiga catedral de Lleida. Actualment la Porta de les Fonts ( anomenada també Porta de l'Evangeli ), la Porta Major i la Porta de l'Epístola estan a la galeria est del claustre. Les podeu tornar a observar detalladament clicant sobre el proper enllaç "Joies de l'Escola de Lleida ( i 4 )".
Sortint al claustre per la Porta de les Fonts trobem la galeria nord on hi ha quatre portes que la comuniquen amb la Canonja.
 
 
Dirigint la mirada una mica a l'esquerra puc fer la fotografia següent en la que podeu observar dos finestrals de la galeria est ( a l'esquerra ) i els tres de la galeria nord ( a la dreta ).
 
 
No és estrany quedar bocabadat al claustre de planta lleugerament trapezoïdal de la Seu Vella perquè és un dels més grans de l'arquitectura gòtica europea.
Dirigint la mirada al sud, al fons es veu l'últim dels cinc finestrals oberts a la ciutat ( el més llunyà al campanar ) de la galeria sud. Els finestrals de la dreta són de la galeria est.
 

A la propera fotografia feta des de la falsa braga ( la petita fortificació consistent en una muralla baixa davant de la muralla principal ) podeu observar els cinc finestrals d'aquesta galeria oberta. El que es veu al fons de la fotografia anterior és el de la dreta de la fotografia següent.
 
 
A les galeries del claustre hi ha disset finestrals apuntats gòtics. Dotze envolten el pati central ( tres a cada galeria ) i els altres cinc estan oberts a la ciutat. Només dos dels finestrals tenen traceries idèntiques i estan a la galeria sud. Un al pati central i l'altre, just davant, és dels oberts a la ciutat. Els finestrals del pati i els oberta a la ciutat estan entre potents contraforts.
 
 
Entrant al pati vaig fer la fotografia anterior abans de l'enjardinament actual en la que a l'esquerra es veu la cantonada entre les galeries est i sud. A l'esquerra, parcialment un dels finestrals de la galeria est, a la dreta dos dels finestral de la galeria sud i al fons tres dels finestral de la galeria sud oberts a la ciutat.
Les galeries, cobertes amb volta de creueria, es divideixen en cinc trams i el patí central està a un nivell més alt que el paviment de les galeries.
A la propera fotografia, feta des de la galeria est, ja es veu parcialment l'actual enjardinament. En primer terme la cantonada de les galeries sud i oest i darrere l'imponent campanar.
 
 
Torno a la galeria sud i vaig fins al fina, gairebé la tocar de l'escala per pujar al campanar. Girant-me faig la fotografia següent de la galeria sud amb els finestrals del pati a l'esquerra i els oberts a la ciutat a la dreta.
 
 
Al finestral obert a la ciutat més proper al campanar, a la cantonada amb la galeria oest, hi ha una petita sorpresa. Si aneu amb nens vigileu perquè està a l'últim carreu i hi ha risc de caiguda.
 
 
La fotografia de detall ens permet observar millor l'alquerc, paraula que ve de l'àrab al qirkat. És un joc àrab d'estratègia amb cinc línies paral·leles, cinc perpendiculars i algunes diagonals en el que cal menjar-se les peces del company de joc saltant-les. Es juga amb vint-i-quatre peces, dotze d'un color i dotze d'un altre. 
 
 
La fotografia següent mostra la posició de sortida del joc que va néixer a l'Antic Egipte i els àrabs van portar a la Península Ibèrica.
 

 Font fotografia: Wikimedia Commons.
 
Aquest és un dels alquercs que trobareu al claustre de la Seu Vella. Un joc que tingué molts seguidors a l'Edat Mitjana. L'alquerc va passar de la Península Ibèrica a Occitània on barrejat amb els escacs donà lloc a un joc nou, les dames.
 
 
Des del mateix indret en el que he fet la fotografia de la galeria sud ( a tocar de l'escala del campanar ), dirigint la mirada a l'esquerra fotografio la galeria oest. Avançant uns metres faig la propera fotografia frontal en la que podeu veure parcialment en primer terme un dels finestral, darrere els tres finestrals de la galeria est i per sobre part de la rosassa del que fou el frontispici de l'església abans de la construcció del claustre, el cimbori i la Torre del Rellotge.
 
 
Tornem a entrar al pati del claustre per mirar i admirar els finestral central de la galeria oest. Al fons de la fotografia es veu la reixa de la Porta dels Apòstols.
 
 
Dels disset finestrals del claustre aquest és el que té una traceria més sorprenent que podeu apreciar millor a la propera fotografia.
 

A la part superior central, emmarcada pel gran arc apuntat del finestral i els tres arcs apuntats de la traceria hi ha una gran Estrella de David que a l'hexàgon interior té una estrella de sis puntes amb una figura sedent al centre.
 
 
A la part inferior central de les traceries del finestral, sota l'arc apuntat més petit dels tres de la traceria, hi ha esculpit un Calvari.
 
 
El zoom de la càmera fotogràfica em permet ensenyar-vos millor aquest Calvari amb sis àngels, dos recollint la Sang de Jesús. Flanquegen a Jesús crucificat la seva mare Maria i Sant Joan Evangelista.
 
 
Apropant-me al finestral i aixecant la mirada puc ensenyar-vos la part inferior d'aquest Calvari amb la base de les figures de Maria i Sant Joan Evangelista tenen decoració vegetal.
 
 
Torno a la galeria oest i aprofito per ensenyar-vos un altre alquerc que trobareu a la part superior del muret de tancament del claustre entre la base de dues columnes.
 
 
Anant a la cantonada de les galeries oest i nord faig la fotografia en la que podeu observar a l'esquerra el primer finestral de la galeria nord, a la dreta els tres finestrals de la galeria oest i al fons el finestral de la galeria sud oberta a la ciutat més proper al campanar, on abans hem vist el primer alquerc.
 
 
Des del mateix indret dirigint la mirada a l'esquerra fotografio la galeria nord amb les portes que la comuniquen amb la Canonja a l'esquerra i els finestrals a la dreta. Al fons, la Porta de les Fonts per la que hem entrat al començament de l'entrada al claustre des de l'església.


Les galeries del claustre tenen una alçària mitjana d'onze metres i mig, una amplària de set metres i mig i una llargària entre els quaranta-cinc i els cinquanta metres.
Anant al fons de la galeria m'aturo davant de la Porta Vella de Santa Maria l'Antiga i aixecant la mirada faig la fotografia en la que podeu veure dues finestres romàniques de la façana sud de l'església de Santa Maria l'Antiga
 
 
Dirigint la mirada al que fou el frontispici de la Seu Vella, tenim a quatre passes la Porta de les Fonts que donava accés a la nau del costat de l'Evangeli i per la que hem accedit al claustre.
 
 
A la propera entrada dedicada a la Seu Vella observarem detalladament alguns dels capitells, traceries i capelles del claustre.
Atentament.
Senyor i 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada