Església de Sant Vicenç del Castell de Lluçà.

Després de sortir del monestir de Santa Maria de Lluçà, que hem vist detalladament a les tres entrades anteriors dedicades a la comarca del Lluçanès, anem a l'aparcament que hi ha a tocar de monestir i anem cap a la dreta per la BV4341 direcció nord cap a Santa Eulàlia de Puig-oriol. A uns cinc-cents cinquanta metres cal anar a l'esquerra, vigilant perquè la corba és molt tancada. Veureu indicadors cap a Casa Castell, Sant Vicenç del Castell, El Castell de Lluça...

Comencem a enfilar el camí de terra i a uns set-cents cinquanta metres trobem una espectacular masia abandonada, el Mas del Castell. Podem deixar el cotxe a la gran era que hi ha davant de la masia. 

Mas del Castell té un volum principal amb planta baixa, primer pis i golfes. Al nord  del volum principal hi ha un volum adossat i una pallissa al sud. L'antiga masia està feta amb murs de maçoneria de pedra amb carreus ben escairats a les cantonades.

La trobem documentada en el fogatge de l'any 1.553 i en el cadastre de cases de Lluça de l'any 1.716. La masia actual és dels segles XVIII - XIX.

Just davant de la masia veureu una pista forestal que puja cap al turó. A l'indicador de fusta, amb força líquens, hi podem llegir: "Lluçà. Deixeu el cotxe a descansar i aneu a caminar".

Començo a pujar per la costeruda pista forestal  que en quinze minuts ens durà dels peus del turó fins al Castell de Lluçà i a l'església de Sant Vicenç del Castell de Lluçà. Em giro un moment als pocs metres de començar a caminar perquè constateu com s'enfila la pista.

A tocar de la pista forestal, a la dreta amagada entre la vegetació, trobem quan entrem al bosc la font del Castell. La font és de bassal en la que en l'estructura rectangular s'hi acumula l'aigua. Feta de carreus de pedra, estava coberta amb una volta de lloses, de les que algunes han caigut.

Ja al tram final de la pujada, en una corba molt pronunciada cap a l'esquerra, deixem un moment la pista forestal per observar a vista d'ocell el monestir de Santa Maria de Lluçà

Podeu veure el monestir a la fotografia anterior a l'interior de l'el·lipse groga que he dibuixat i amb més detall a la següent, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica. 

Girem cua i tornem a la pista forestal per fer l'últim esforç que ens deixarà a tocar de la sorprenent església romànica de Sant Vicenç del Castell de Lluçà.

Documentada l'any 988 i reedificada als segles XI-XII és una església d'una nau, de planta circular, amb un diàmetre de sis metres i mig i amb una alçària, al centre, de cinc metres.

El document en el que es cita per primera vegada fa referència al jurament sacramental de Sunifred I, senyor del Castell de Lluçà. L'any 1.006, Guisard I, fill de Sunifred I, va fer un jurament similar al deu seu pare en la mateixa església.

Resseguint perimetralment la curiosa església, una de les poques que hi ha a Catalunya de planta circular, veiem que a l'est està capçada per un absis semicircular ( fotografia anterior ). Com podeu constatar a la fotografia no puc continuar resseguint l'absis perquè hi ha un risc de caiguda evident. Abans de girar cua per resseguir-la a partir de la porta d'arc de mig punt  que hi ha a l'oest, m'enfilo una mica al turó perquè vegeu millor la coberta de pedra.

Anant una mica a l'esquerra  puc fer la fotografia següent en la que podeu observar a l'esquerra de l'església ( oest ) la porta d'accés d'arc de mig punt i a la dreta la finestra de doble esqueixada de la part sud.

Dues finestres de doble esqueixada il·luminen l'interior de l'església, l'altra està al centre de l'absis. Gràcies a la forma divergent dels bancals o l'ampit, les finestres de doble esqueixada augmenten la quantitat de llum natural que entra de l'exterior. Torno a baixar per apropar-me a la finestra per poder fer-ne la fotografia següent de detall.

A les primeres cinc fotografies de l'església constatareu que a la part superior els carreus són més grossos i d'un altre color. Sembla que indiquen la represa d'obra després d'una aturada.

Vaig a l'esquerra fins a la porta adovellada d'arc de mig punt i faig la propera fotografia en la que al fons es veu la finestra de doble esqueixada de l'absis.

Entrant a Sant Vicenç del Castell de Lluçà el protagonisme és per l'absis semicircular amb coberta de quart d'esfera que s'obre a l'est de la plata circular.

Posant-me al centre de la circumferència i aixecant la mirada puc mostrar-vos la coberta de la nau, una espectacular cúpula de pedra totalment circular. L'any 1.987 la Generalitat de Catalunya començà la primera fase de restauració de l'església.

Es consolidà l'església i es construí una nova teulada de pedra. L'arquitecte Manel Anglada s'encarregà de la primera fase de restauració de Sant Vicenç del Castell de Lluçà.

Dirigint la mirada a esquerra ( fotografia anterior ) i dreta ( fotografia següent ) podem observar les fileres de petits carreus de pedra i l'abundant morter de calç que els uneix.

La propera fotografia de detall és de la finestra de doble esqueixada que hem vist abans des de l'exterior de la petita església romànica.

Sortint de l'església vaig cap a la dreta per intentar arribar a l'absis des de l'exterior perquè abans ja hem constatat que no es podia pel risc de caiguda.

Aixecant la mirada faig la fotografia següent en la que a la part superior podem veure també els carreus més grossos i d'un color diferent. Trenta-nou anys després de la restauració la vegetació torna a ser un problema per garantir la conservació.

Com podeu constatar a la propera fotografia per aquesta banda tampoc ens podem apropar a l'absis i no puc ensenyar-vos l'altra finestra de doble esqueixada.

Girant cua, a la dreta de l'església, coronant el turó de vuit-cents noranta-sis metres, es veu el mur nord del Castell de Lluçà que conserva l'alçària de dos pisos.

El primer document que fa referència al castell és de l'any 905 quan Idalguer, bisbe de Vic, va anar a Lluçà per consagrar l'església de Santa Maria de Lluçà. Era un castell totalment adaptat a la topografia del cim del turó i de planta gairebé triangular.

A més a més del pany del mur nord de dos pisos d'alçària en el que hi ha una finestra geminada ( amb dues obertures dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell ) al sud queden restes de dues estances de planta rectangular. La finestra geminada del mur nord ha perdut el mainell.

Si continuo anant a l'esquerra puc fer la fotografia següent de la cantonada dels mur nord i el poc que queda del mur est, que ja fa segles que es resisteixen a perdre la verticalitat...

El tipus de carreus uniformes disposats en filades molt uniformes lligades amb morter de calç s'emprà en totes les dependències del castell. Sembla que les restes són del segle XII i una part dels segles XIII - XIV que correspondria a l'ampliació del sector nord-est.

Deixem el castell i l'església però al començar a caminar per la pista forestal per baixar del turó aixecant la mirada al tornar a entrar al bosc dic adéu al poc que queda del Castell de Lluçà.

Atentament.

Senyor i