Si voleu escriure amb plomí segur que a la Llibreria Fregola encara en podeu trobar. No és fàcil fer una feina polida, els vostres padrins saben de que parlo.
Fotografia de la pàgina del PEN català dedicada a Salem Zenia
La pel·lícula està basada en la novel·la de Alberto Méndez editada per Anagrama l'any 2004 . Amb aquest llibre Alberto Méndez va guanyar el Premi de la Crítica i el Premio Nacional de Narrativa. Llibre que ens parla de les histories de la postguerra , del silenci, de la por, ... un llibre fantàstic.
En les primeres exposicions individuals apareixen escales de cargol, balcons, baranes, terres òptics.. Dels elements arquitectònics passem a les figures i als grups de personatges. Totes les seves obres ens demanen que ens relacionem amb elles.
Aquesta exposició organitzada per la Tate Modern en col·laboració amb el museu Guggenheim Bilbao incorpora importants obres a gran escala: Escena de conversación 1994, Muchas veces 1999 ,Trece riéndose los unos de los otros 2001, Descarrilamiento 2000-2001.
Juan Muñoz treballa diferents materials en les seves obres: ferro, fusta, pasta de paper, bronze, linòleum, sorra, roba, resina , polièster i acer corten.
Inicialment transportaven els seus llibres en carros i lligaven les safates amb corretges de pell. Però l'any 1891 la ciutat els va autoritzar a deixar les seves caixes de forma permanent. Cada venedor té quatre caixes, i només en una poden vendre records turístics; les altres...plenes de llibres!
Han d'obrir" les petites llibreries" quatre dies a la setmana, i paguen 100 euros l'any pel lloc que ocupen. Molts dels llibres estan embolicats amb plàstic per protegir-los de la pluja.
Avui hi ha 250 bouquinistes i pots esperar 8 anys per ocupar un dels espais.
M'ha dit que havia marxat uns dies de la novel·la de la que forma part per visitar a un bon amic... Ara no recorda el títol del llibre al que ha de tornar, i està molt preocupat perquè els lectors sense ell i el seu submarí no podran gaudir llegint, ja que el llibre no tindrà cap sentit.
Pensa, m'ha dit, en la colla de nois i noies, de nens i nenes que aniran a les biblioteques i demanaran el llibre! Recordo bé que és un llibre molt i molt llegit, fins i tot han fet d'ell algunes versions cinematogràfiques.
Li agrada molt la música i tocar el seu piano. Ha lluitat contra calamars gegants. El llibre forma part de la serie Viatges extraordinaris.
És un dels llibres de la trilogia que completen les novel·les: Els fills del Capità Grant i L' illa misteriosa.
Una de les instal·lacions és d'en Juan Muñoz. ( Madrid 1953 - Eivissa 2001) . Els quatre personatges dobles ens produeixen diferents sensacions. Camineu entre ells, mireu les expressions dels seus rostres, ens fan riure o ens fan por?...
Aquesta és de les darreres escultures de Juan Muñoz. La seva obra ha estat una referència en la renovació de l'escultura contemporània internacional. Les seves escultures et conviden a relacionar-te amb elles...
Remeneu la vostra biblioteca, gairebé segur que no els teniu tots: El primer Arlequí, Cròniques de la veritat oculta, Gent de l'alta vall, Demà, a les tres de la matinada, Contes diversos, Aquí descansa Nevares, Invasió subtil i altres contes, Tot s'aprofita, De teves a meves, Un estrany al jardí,i L'honor a la deriva.Cal aclarir, però, que és un volum de 984 pàgines,... com és de gran la vostra butxaca?
Els privilegis de la Val d'Aran es guardaven a la sagristia de l'església de Vielha dins d'aquest armari tancat amb sis claus. Cada conseller tenia una clau.
Entre el 1613 i 1835, l'elecció dels consellers del Consell General es feia per insaculació. Dintre de les bosses es posaven els noms dels candidats per cada terçó i l'escollit era nomenat conseller.
En Pascual Izquierdo ens diu a la seva Guía Turística y Monumental de la Ribera del Duero:
Demanaven: torta, leticia, lechuguino, fabiola, espiga, panete,...
La torta : Pan redondo, fino, con la cara superior untada de aceite. Si en lloc de ser rodó, la forma és de barra es diu leticia El panete: Pan redondo como la hogaza pero que sólo pesa una libra. Si al panete hi ha un forat al mig es diu lechuguino. Pan sobao: Pan compacto y suave, por estar bregado o sobado. Si en lloc de ser rodó, la forma és de barra es diu fabiola.Si la fabiola te dibuixos trenats es diu espiga.
Nens i nenes cal anar amb els ulls i les orelles ben obertes. Hi ha tantes coses per descobrir!
El museu és de la Fundació Arqueològica Clos, una entitat cultural centrada en l'estudi, investigació i difusió de l'antic Egipte.
Al 1903 una expedició italiana dirigida per l'arqueòleg Ernesto Schiaparelli va descobrir a la Vall de les Reines dues tombes plenes de sarcòfags i mòmies. Si voleu veure part d'aquesta magnifica troballa i sentir-vos per uns moments uns grans arqueòlegs,...visiteu l'exposició temporal .
Les fotografies ens parlen dels quinze anys de la cursa per la llengua que es fa cada darrer diumenge de juliol; i de l'acte central a la plaça dera glèsia de Vielha. En aquesta cursa-festa es reivindica l'ús social de l'aranès.
Com cada any la caminada comença des de tres punts: Montgarri,la boca Nord del túnel de Vielha i Les. Tots els participants coincideixen a la Plaça de l'església de Vielha on es celebra l'acte central.
A la Val d'Aran parlen aranés, un idioma diferent al català; i evidentment a la biblioteca tenen un important fons de llibres en aquest idioma. Hi ha uns racons pensats per als nens i nenes: el de contes clàssics - Eth cornèr des classics -, o el de còmic - Eth cornèr deth comic-.
És molt interessant donar un cop d'ull a les prestatgeries de literatura occitana o la de colleccion locau.
Aquests contes ens presenten un grupet de nens i nenes amb moltes ganes d'aprendre. Un dia el Pedro i l'Aleix, entren a la Seu Vella,... la porta es tanca de cop i i una veu molt dolça els convida a passar. A partir 'aquest moment es fan molt amics de l'Ànima Maria, l'ànima de la nostra Catedral Vella. L'Alba, la germana d'en Pedro i l'Emma germana de l'Aleix; s'afegiran a partir del tercer llibre a la gran aventura de la descoberta dels secrets del monument més estimat pels lleidatans.
Els que participen al concurs de fanalets han d'estar fets a mà, sostinguts a l'extrem d'un bastó o d'una canya, i no pesar gaire
Un cop acabada la festa dels fanalets, Sant Jaume torna a la Capella del peu del Romeu.
Per recordar aquest fet es va construir una capella on hi ha una imatge en la que veureu a Sant Jaume en el moment de treure's la punxa . Un angelet li fa llum amb el fanalet. És obra de l'escultor lleidatà Jaume Gort Farré.
Hi ha gent llegint en un jardí, en un cafè, al carrer, al llit, al mig de la guerra...Tos els protagonistes estan gaudint de l'íntim plaer de llegir.