Les fotografies del cartellista.

El proper divendres dia 23 comemça la 18 Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya. Fins al dia 30, La Llotja, CaixaForum, Espai Funatic, i Cafè del Teatre ompliran Lleida de cinema.

Una de les exposicions que formen part de la Mostra és: " Ciutat de Mèxic, 1966-1.967", amb fotografies de Carles Fontserè. Podeu visitar-la fins al 8 d'abril a la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

Carles Fontserè va néixer a Barcelona l'any 1.916. Són molt coneguts els cartells que va dissenyar per la CNT, la FAI i el POUM durant la Segona República i la Guerra Civil. L'any 1939 l'exili el va portar a França, Mèxic i Nova York. L'any 1.973 va tornar a Espanya i al 1.989 li van donar la Creu de Sant Jordi.Els últims anys de la seva vida va lluitar per la recuperació dels Papers de Salamanca. Els seus cartells havien estat espoliats . Va morir a Girona l'any 2.007 ,als 90 anys , sense recuperar-los...

Font fotografia: Diari El País.

Però l'exposició de l'IEI no ens mostra cap dels seus cartells. Podem veure una selecció de les més de cinc mil fotografies que Carles Fontserè va fer en un treball impulsat per l'escriptor Juan Rulfo, en tres viatges a Mèxic entre 1.966 i 1.967. No deixeu de descobrir les fotografies del gran cartellista.
Atentament.
Senyor i

El llibre que es va perdre...

En una trucada telefònica l'any 1.988 José Saramago va retrobar la seva segona novel·la acabada al gener de 1.953. Saramago s'estava afaitant i Pilar del Rio, la seva dona, li va passar el telèfon. No era la gent de la seva editorial, li comunicaven que en un canvi d'instal·lacions havien trobat un original seu, i que per a ells seria un honor publicar-lo. Claraboia va tornar a la llum després de gairebé quatre dècades.

L'any 1.953 Portugal patia la dictadura de Salazar. Com en totes les dictadures imperaven les pors i els silencis. Claraboia ens situa en un edifici on viureu el dia a dia de famílies tristes i desesperades. Si us agrada Saramago, Claraboia és tota una joia. En aquesta novel·la atmosfèrica gaudireu d'un conjunt de retrats espaterrants. Silvestre, el sabater-filòsof,Mariana, Clàudia, Amèlia, Justina, Isaura,.... Arriba un nou personatge a l'edifici, l'Abel Nogueira, que ho trastoca tot...

Saramago va començar el discurs per recollir el Premi Nobel de Literatura del 1.998 dient:
" L'home més savi que he conegut a la meva vida no sabia ni llegir ni escriure". Aquest home era el seu avi Jerónimo Hilário, a qui va dedicar Claraboia.
La cita de Raul Brandao abans de començar la novel·la, ens dóna una pista: "En totes les ànimes, com en totes les cases, més enllà de la façana, hi ha un interior amagat".
Bona lectura!
Atentament.
Senyor i

Lladres a la plaça de la Sal.

El passat dissabte 11 de febrer la plaça de la Sal es va despertar sense la Verge del Pilar que, des de l'any 1.740, estava a la façana de la Llibreria Fregola. L'any 1.800, en aquesta plaça hi havia quatre imatges als balcons, ara ja no en queda cap.

Els lladres ens han deixat sense una talla de fusta que , quan Ramon Fregola Fabregat fundador de la llibreria va comprar la casa, ja feia més d'un segle i mig formava part de la façana.

Els pispes s'han endut una imatge que durant dos-cents setanta-dos anys ha acompanyat als lleidatans mentre passejaven tranquil·lament per la ciutat....
Una de les llibreries més antigues de Lleida ha perdut un dels seus símbols l'any del seu centenari.
Atentament.
Senyor i

L'hivern de la vida.

Cada any, al bell mig de l'hivern, Paul Auster aprofita per començar a escriure un nou llibre. El passat 23 de febrer l'escriptor de Nova Jersey, va fer seixanta-sis anys.
Mirar per la finestra i veure com neva... Recordar la mateixa situació quan tenia sis anys... , és el començament del seu últim llibre: "Diari d'hivern".
La realitat és molt clara, la pròpia joventut queda lluny. Amb el seu estil inconfusible Paul Auster fa balanç de la seva vida i ens permet compartir amb ell una colla de vivències i sensacions.

Diari d'hivern es va presentar abans en català ( Edicions 62), i castellà (Anagrama), que en anglès als Estats Units...
El temps que passa ens omple el sac d'experiències de tota mena. El llibre no parla de premis ni dels seus llibres sinó de moments alegres, dolorosos, de l'amor, de la mort, la felicitat,...
Si us agrada Paul Auster i els llibres de memòries, aquesta lectura és imprescindible.
Un petit regal, aquí teniu el començament i el final del llibre. No trigueu a llegir-ne la resta!

"Et penses que no et passarà mai, que no et pot passar, que tu ets l'única persona del món a qui cap d'aquestes coses no passarà mai, i llavors, una per una, et comencen a passar totes, de la mateixa manera que passen a tothom"

............................

"Tenir els teus fills petits als braços.

Tenir la teva dona als braços.

Els peus descalços al terra fred quan surts del llit i camines fins a la finestra. Tens seixanta-quatre anys. A fora, l'aire és gris, gairebé blanc, i el sol no es veu. Et demanes: ¿Quants matins queden?

S'ha tancat una porta. Se n'ha obert una altra.

Has entrat a l'hivern de la teva vida".

Diari d'hivern ens ensenya a aturar-nos observar-nos i a fer balanç...
Atentament.
Senyor i

Aratusteak ( i 2 ).

El diumenge de Carnestoltes és un dia molt important a Mundaka ( Bizkaia). A les deu els txistularis comencen la festa amb la cercavila. A dos quarts d'una, dos-cents atorrak es troben davant de la casa del músic local José Mari Eguileor que va ser l'impulsor de la celebració durant la Guerra Civil i la dictadura.
Vestits de blanc amb faldilla, brusa, pantalons i una funda de coixí al cap; la nota de color és el mocador vermell al coll. El director va vestit amb un frac negre .

Diuen que el comte local Anton Erreka un dia va tornar a casa una mica begut i es va vestir amb els enagos de la seva dona. En veure'l el va treure de casa a cops d'escombra. Els veïns sorpresos de com anava vestit, van pensar que era una genialitat de la primera autoritat local i van decidir incorporar-ho al calendari local.

Als bascos els agrada molt cantar. Les últimes dècades els atorrak estrenen anualment una peça satírica que recull els esdeveniments més importants de l'any. Acompanyats per guitarres, acordions, banjos,... omplen el poble de cançons i alegria.

És una de les tradicions rurals més singulars del carnestoltes de Bizkaia. Els atorrak conserven cançons de començament del segle passat. La gent s'emociona en el moment que comencen a cantar la cançó més popular:

Aratuste zara, Aratuste,

Mundakarrentzat egun oberik ez,

marrau atorra zuriakaz,

buruan pañelu sedazko ederrekaz .

Aratuste, zara, Aratuste

tostada eguna ederrak onexek,
onek jan eta, neskak artunda.
plazara dantzan iluntzerarte. ..

Carnestoltes, ets el carnestoltes,
per als de Mundaka no hi ha dia millor,
amb la camisa blanca
amb el bonic mocador de seda.

Carnestoltes, ets el carnestoltes
el dia de les millors torradetes de Santa Teresa,
menja'n i amb les noies
ves a ballar a la plaça fins al vespre...

Quan es fa fosc apareixen les lamiak. Cent dones vestides de negre, amb perruca i cara blanca, galtes vermelles i les conques dels ulls negres. Canten i ballen en una cercavila espectacular. Una hora més tard les lamiak i els atorrak es troben i continua la festa.
Al vídeo següent els podeu veure cantant al port:



Grans i petits, tots estimen l'Aratusteak.
Eskerrik asko argazkiak eta azalpenak.Musu bat Eduardo.
Atentament.
Senyor i

Propostes de futur que ens descobreixen el passat ( i 3 ).

Ara que ja heu "visitat" Cal Metge Solé i descobert els problemes que generen els tèrmits i corcs en la conservació del patrimoni, ens centrarem en Casa Morató, al número 19 del mateix carrer del Castell. Les dues construccions de tipus noble d'origen medieval, s'han modificat al llarg de l'època moderna.
Les restes que han trobat els arqueòlegs a l' enderrocar la part de l'edifici que no calia conservar ens parlen de molts anys enrere. Les obres per construir la nova biblioteca comarcal van posar al descobert restes arqueològiques que ens ajuden a entendre com era la ciutat medieval.Aquest edifici estava en un punt neuràlgic de la Solsona dels segles XIV al XVI.

Algunes de les restes arqueològiques desapareixeran perquè per escalfar la nova biblioteca s'utilitzarà l'energia geotèrmica, que utilitza l'energia provinent dels jaciments d'aigua calenta i vapor, conseqüència de l'activitat tèrmica a l'interior de la Terra.

Font: Enciclopèdia.cat

L'arqueòleg municipal comentava a les visites guiades a Cal Morató que es mantindran el perímetre exterior de la casa. També es conservaran tres arcades medievals i dos cups de vi. Es recuperarà l'antiga plaça de l'Escudelleria on es pensa que hi havia un obrador de llana.

Aquestes excavacions ens ajuden a entendre els efectes del setge del rei Felip IV. Solsona va patir els efectes de la guerra entre França i Espanya que va acabar amb el Tractat dels Pirineus. Les bombes van caure sobre Solsona durant els quatre mesos d'assetjament. de les tropes espanyoles .

Les restes arqueològiques ens permeten imaginar-nos com era l'urbanisme medieval abans de la destrucció que van suposar les guerres de l'era moderna. Els arqueòlegs han trobat restes de metralla dels canons dels soldats de Joan d'Àustria. Amb la rendició de Solsona, Felip IV la va desposseir del títol de ciutat i dels seus privilegis. L'any 1.659 Solsona va recuperar-los tots.

Enfilat al mirador de l'Ajuntament contemplo com avancen les obres i comencen la teulada. Ja tinc moltes ganes d'entrar a la nova biblioteca.
Voldreu visitar-la amb mi?
Atentament.
Senyor i

Aratusteak ( 1 ).

Un dels tresors de la vida, nenes i nens, són els amics. A vegades els tenim a prop, altres molt lluny... Avui vull compartir amb vosaltres unes fotografies i explicacions que m'han sorprès molt quan he obert el correu electrònic.

L'Eduardo, un mestre del País Basc, m'ha dit que us expliqui una tradició de Bizkaia que ja apareix documentada l'any 1.700.

Si voleu saber qui són els atorrak i les lamiak, no deixeu de visitar el blog. Una pista..., si demà fan l'enterrament de la sardina, tots sabeu que estem parlant del final del carnestoltes. El dimecres de cendra marca el començament de la quaresma...
Els atorrak i les lamiak són els protagonistes del aratusteak ( carnestoltes) més antic de Bizkaia.
Aviat descobrireu els secrets d'aquesta tradició basca.
Atentament.
Senyor i

Propostes de futur que ens descobreixen el passat ( 2 ).

Una de les cases que formaran part de l'illa cultural per rehabilitar el nucli històric és Cal Metge Solé. Aquesta casa situada al número 15 de carrer del Castell, presenta problemes a la teulada per teules mogudes. Aquesta entrada d'aigua i el problema dels tèrmits que es mengen les vigues, fan urgent una actuació per evitar el deteriorament progressiu. Posteriorment s'actuarà sobre la façana i els balcons que estan catalogats amb el màxim nivell de protecció pel Pla Especial del nucli antic. Els esgrafiats i els balcons són d'origen barroc. Esgrafiar és una tècnica que consisteix en traçar dibuixos en un mur fent saltar en certs indrets la capa superficial i deixant al descobert la capa següent que és d'un altre color.

L'estructura inicial de Cal Metge Solé, també coneguda com Cal Ginestà, data de mitjans del segle XV, però al llarg dels segles s'hi han fet reformes importants.
Els encarregats de vetllar per la conservació del nostre patrimoni tenen ens els tèrmits i els corcs un gran problema. La feina d'aquest tècnics ens permet entrar a Cal Metge Solé gràcies al programa científic del canal 33 Quèquicom. El reportatge "Toquem fusta, venen els tèrmits" ens descobreix aspectes molt interessants de la vida social d'aquests insectes que mengen fusta. El reportatge que podeu veure en el següent vídeo ens ajuda a resoldre preguntes i dubtes sobre aquests misteriosos insectes. Per què els tèrmits no s'han menjat la Majestat de Beget, una talla romànica del segle XII feta amb fusta de noguera, i en canvi devoren altres joies del nostre patrimoni? Descobrireu que el niu on viu la reina pot estar a un quilòmetre del lloc afectat, com s'ho fan els tèrmits per pair la fusta, què és un material higroscòpic, com funciona un termògraf,....
El vídeo és molt interessant, però el que més m'ha sorprès és el misteri de la ratlla de bolígraf ( minut 12 amb 45 segons del vídeo). Els tèrmits es guien per rastres olfactius i en aquest experiment es veu com en un foli fan una ratlla de bolígraf i llencen uns quants tèrmits dels que han capturat amb la trampa. L'olor de la tinta els fa seguir perfectament la ratlla!.
Si no voleu veure tot el vídeo, del minut 3'50 fins al 9,40 es centra en Cal Metge Solé.

Ara que ja heu descobert els secrets de Cal Metge Solé no deixeu de seguir el blog perquè molt aviat veureu els misteris de Cal Morató.
Atentament.
Senyor i

Humor i misteri.

Avui vull proposar-vos una novel·la que m'ha deixat bocabadat. És un clàssic de la novel·la de detectius anglesa plena d'humor i misteri. "La juguetería errante" d'Edmund Crispin, publicada l'any 1.946, és llibre imprescindible per als que aprecieu el gènere de la novel·la detectivesca.
He de confessar-vos que no coneixia a Bruce Montgomery ( nom real d'Edmund Crispin), ni la editorial Impedimenta, amb uns llibres magníficament editats. L'any 2.008 va rebre el Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural.
Em sembla que el llibre no està traduït al català, però no ho puc assegurar. Algú ho sap?

Del que estic segur és que si llegiu aquest llibre ho passareu molt bé..., és tot un plaer . No us donaré cap pista, però mireu que es pot llegir a la contracoberta del llibre:
" Cuando el poeta Richard Cadogan decide pasar unos dias de vacaciones en Oxford tras una discusión con el avaro de su editor, poco puede imaginar que lo primero que encontrará al llegar a la ciudad, en plena noche, serà el cadáver de una mujer tendido en el suelo de una juguetería. Y menos aún que, cuando consigue regresar al lugar de los hechos con la policía, la juguetería habrá desaparecido y, en su lugar, lo que encontrarán será una tienda de ultramarinos en la que, naturalmente, tampoco hay cadáver. Cadogan decide entonces unir fuerzas con Gervase Fen, profesor de literatura inglesa y detective aficionado, el personaje más excéntrico de la ciudad, para resolver un misterio cuyas respuestas se les escapan. Así, el dúo libresco tendrá que enfrentarse a un testamento de lo más inusual, un asesinato imposible, pistas en forma de absurdo poema, y persecuciones alocadas por la ciudad a bordo del automóvil de Fen, Lily Christine III".
Bona lectura.
Atentament.
Senyor i

Propostes de futur que ens descobreixen el passat ( 1 ).

Les ciutats en determinades circumstàncies es plantegen propostes que il·lusionen als que hi viuen i les fan avançar. Solsona, una de les ciutats amb més personalitat de la Catalunya Central, té engegat un engrescador projecte d' illa cultural per rehabilitar el centre històric. En aquestes entrades no explicaré en que consisteix el projecte sinó els misteriosos descobriments que han fet els arqueòlegs , historiadors i tècnics en les actuacions que han dut a terme en les dues cases que formaran aquesta illa cultural: Cal Metge Solé i Casa Morató.

El complex cultural suposarà la construcció de la nova biblioteca comarcal d'un 900 metres quadrats i el gegantòrum ( museu del gegant).

Al número 15 del carrer del Castell trobem Cal Metge Solé. L'estructura inicial és de mitjans del segle XV, però s´hi han fet reformes importants al llarg dels segles. El programa Quèquicom del canal 33 va entrar-hi per explicar-nos com s'organitzen els tèrmits, uns insectes que mengen fusta i com hi lluiten els tècnics per eliminar-los,... és sorprenent!

Al número 19 del mateix carrer tenim la casa dels Morató, una nissaga d'escultors del segle XVIII. Carles Morató hi tenia el taller. Les obres per construir la futura biblioteca ens permeten conèixer els secrets de la història medieval de Solsona...
Molt aviat descobrireu els secrets amagats en aquestes dues cases antigues.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: La llum del capvespre al monestir....

Aquests dies de fred intens tenim un bon company que ens acarona: el Sol d'hivern. Un dels plaers visuals que ens acompanya a l'estació més dura , és la llum de capvespre.

Del llibre "Como los trenes de la noche " , editat al 1.994, vull regalar-vos el poema de José Agustín Goytisolo Atardece en el monasterio. Si passegeu per la Ruta del Cister podreu descobrir aquests instants eterns dels que parla el poeta barceloní. A les fotografies podeu gaudir d'un d'ells al claustre del monestir lleidatà de Vallbona de les Monges.

ATARDECE EN EL MONASTERIO.

Respirando la paz del claustro
y el aire suave que contiene
piensas que eso que llaman cielo
está ya aquí. Rumor del agua
en la fuente bajo el templete
y los cipreses y sus pájaros.
Mientras la luz se vuelve roja
y se encamina hacia el ocaso
vives aquí el instante eterno
y su deleite que encandila.

Deixeu-vos seduir per la bellesa i la poesia.
Atentament.
Senyor i

El llibre del faroner ( i 2 ).

Només obrir el llibre podem llegir: "Servicio de Faros. Libro personal del torrero D. José Riveira Carrera. Consta el libro de 47 folios, de los que rubrico el primero y el último. La Coruña 5 de junio de 1.951" Signa l'enginyer.

A cada pàgina calia escriure l'any, mes i dia; i a l'apartat d'anotacions, totes les incidències de cada torn del faroner.
El 6 de juny del 1.951 podem llegir: "Con esta fecha se presenta en este establecimiento D. José Riveira Carrera, aspirante en la última convocatoria para ingreso en el cuerpo Técnico Mecánico de Señales Marítimas y da comienzo a las prácticas reglamentarias de dos meses para las que fue autorizado por la Jefatura de Puertos de esta provincia ( Obras Públicas).
Faro "Torre de Hércules" 6 de junio de 1.951". Signa el tècnic encarregat.

La majoria dels comentaris fan referència a l'absència de novetats i a les neteges reglamentàries: " Primer turno sin novedad". "Segundo turno, sin novedad y limpiezas reglamentarias". Per a un faroner era molt important que tota l'òptica del far estigués impecable.
Els dos d'agost del 1.951 podem llegir una incidència: " Segundo turno. Sin novedad hasta las 2h 30' que se paró la rotación por agarrotamiento en el engranaje del regulador y corregido immediatamente continua el servicio sin otra novedad. Seguidamente se practica con el grupo electrógeno y se hacen las limpiezas reglamentarias".

El 25 de febrer del 1.953 ens explica el nomenament de Don José Riveira Carrera com a membre del Cuerpo Técnico-mecánico de Señales Marítimas amb un sou anual de deu mil vuitanta pessetes ( uns seixanta euros ) , més una paga extraordinària al desembre.

També hi podem llegir que queda destinat " al faro aislado de Machichaco", a la bellíssima costa de Bizkaia, prop de Bermeo. A la foto següent podeu veure el Cabo Machichaco des de San Juan de Gaztelugatxe.

L'ofici de faroner és història i poder fullejar el " Libro personal del torrero", ens ajuda a descobrir els secrets d'una feina imprescindible per a la navegació segura.
Atentament.
Senyor i

El llibre del faroner ( 1 ).

Al febrer del 2.009 vaig recomanar-vos el llibre editat per l'Ajuntament de Palafrugell-Arxiu Municipal: " El far de Sant Sebastià 150 anys de vida ( 1.857 - 2.007 )". El llibre ens explica la vida als fars i l'ofici de faroner.

Far de Sant Sebastià a Palafrugell.

Actualment els fars no tenen faroners, la tecnologia els controla i els programes informàtics substitueixen a les persones ... El far, nenes i nens és una torre amb una gran llanterna a la part superior que podeu veure a les costes o als esculls. Serveix perquè els mariners es puguin situar. El faroner és la persona que té cura d'un far.

Far del Cap de Creus.

La vida està plena de sorpreses. En uns dels viatges que vaig fer al meu estimat País Basc, m'esperava una descoberta genial. Un cop a Bizkaia em van dir:
.- Mira que me han prestado. Seguro que te gusta....
Em vaig quedar bocabadat, a les meves mans tenia una petita joia...


"Libro personal del torrero". Al meu amic li havia deixat la filla del faroner José Riveira Carrera...
El voleu obrir?
Atentament.
Senyor i

L'altra Barcelona.

Al blog ja he recomanat les dues anteriors novel·les de Javier Pérez Andújar, gran enamorat del món de llibre i col·laborador dels desapareguts programes "Saló de lectura" de Barcelona televisió i "L'hora del lector" del canal 33. Si éreu seguidors d'aquests magnífics programes conduïts per l'Emilio Manzano, segur que recordeu moltes de les genials recomanacions i comentaris del Javier.
Avui torno a la colección andanzas de Tusquets Editores per parlar de la seva tercera novel·la "Paseos con mi madre". Les dues anteriors , "Los príncipes valientes" i "Todo lo que se llevó el diablo", de la mateixa col·lecció, ja van deixar molt clar que Javier Pérez Andújar, a més a més de ser un gran lector , és un bon escriptor.

El llibre ens descriu una Barcelona que coneixem però de la que no volem parlar. Nascut a Sant Adrià de Besòs l'any 1.965, ens retrata el seu barri de gent treballadora. Recorda les lluites socials per aconseguir la democràcia, els deficients transports públics, els blocs plens d'aluminosi, ....
Uns anys en els que, malgrat les dificultats, tot semblava possible. Pérez Andújar ens emociona en moltes pàgines de la novel·la.
Sempre ha deixat molt clara la seva passió pel còmic. A les pàgines 27 i 28 ens recorda a Josep Coll i Coll, que els que ja teniu una colleta d'anys recordareu del TBO. "Coll es un dibujante de Barcelona que ha revolucionado el TBO y nadie de su tiempo sabrá verlo. Le pagan tan poco por sus dibujos que tiene que dejar el lápiz para ganarse la vida como albañil, cantero, maestro de obras."...

Font: TBO

..."Sabe lo que busca el niño: mirar y divertirse; devorar el mundo con los ojos como un marinero subido a la cofa del barco. Aprender mirando. Los niños miran, el anciano lee. La lectura es un proceso de envejecimiento"...
A la pàgina 45 podem viatjar en un autobús atrotinat i mirar ...
..." En los días de lluvia el vaho empaña los cristales como si fuéramos al pantano del perro de los Baskerville; pero lo que estamos atravesando son los bloques de los veinticinco años de paz y treinta de aluminosis. Llueve sobre la acera como llueven palabras sobre los libros"...
En aquest moments de confusió que ens toca viure és tot un regal llegir fragments com el de la pàgina 58, en el que parla dels que van lluitar per la democràcia. Avui , molts d'ells, són vells o han mort... L'últim punt d'aquest fragment segur que us farà reflexionar...
..." La democracia la fueron conquistando estos hombres y mujeres calle por calle, árbol por árbol. La democracia es una cosa que se puede tocar, y que esta gente tuvo en sus manos durante dias seguidos y noches enteras. Conseguir un colegio público en un barrio que no lo tenía; la construcción de un ambulatorrio donde no llegaban los médicos; dejar una plaza sin edificar para que los niños jueguen; hacer un polideportivo para que el único deporte no sea apedrear perros; lograr que pase el autobús por donde no pasaba nada o que llegue el metro a donde no llegaba para poder ir al trabajo sin necesidad de pisar charcos, sin aguantar la lluvia y el frio de la madrugada, sin andar por los descampados que separaban el barrio de los transportes públicos, esa es la democracia que hicieron realidad estas gente encerrándose en los locales de sus asociaciones de vecinos, encadenándose a verjas, cortando el tráfico, protestando en la calle, luchando. La democracia es algo que se ve y se toca, y donde no se percibe es que no la hay"...
Vosaltres la podeu tocar ?
Paseos con mi madre, no deixeu de llegir la tercera novel·la de Javier Pérez Andújar.
Atentament.
Senyor i

Llibres vells...

L'agost del 2.010 recomanava el llibre "Enfermos de libro. Breviario personal de bibliopatías propias y ajenas" de Miguel Albero, editat per la Universidad de Sevilla dins la Feria del Libro Antiguo. Avui torno als llibres editats en el marc d'aquesta fira per parlar del dietari de José Carlos Cataño " De rastros y encantes".

Tarragona, plaça de la Seu.

Editat conjuntament per la Universidad de Sevilla i l'associació Amigos del libro antiguo de la mateixa ciutat, no és exactament un dietari, però l'estructura és molt similar. L'autor ens descriu una colla de moments viscuts al llarg del temps remenant i remenant llibres al Mercat de Sant Antoni i als Encants Vells de Barcelona. També ens retrata aquesta passió pel llibre vell en mercats d'altres ciutats del món.

Tarragona. Llibres a les voltes gòtiques del segle XIV. Antic mercat medieval al carrer merceria.

Buscar als mercats del llibre vell ens fa pensar en la vida d'alguns dels que en aquell moment tenim a les mans... Fons desestimats per les editorials, biblioteques que els seus propietaris van crear amb molta il·lusió i ara els seus hereus les venen, cases que es buiden després de la mort dels propietaris,...

Cuesta de Moyano. Madrid

A la part final del llibre hi ha un recull de fotografies en blanc i negre dels dos centres de venda de llibre vell més importants de Barcelona: Els Encants Vells i el Mercat de Sant Antoni. Les fotografies que podeu veure en aquesta entrada no són del llibre, les he fet en diferents mercats a Tarragona, Madrid, Stockholm, Istanbul i París .

Al llibre "De rastros y encantes", l'autor ens explica la quotidianitat d'aquests mercats, la passió pel llibre vell que s'hi respira,... A la pàgina 21 podem llegir: ..." Luego, cuando acaba, empieza por disponer con cierta parsimonia las tijeras, los tablones, y nosotros le ayudamos con el trapo azul que dispone encima, y empezamos a subir los libros de las cajas de cartón que ha traído en el coche, y los colocamos sobre el paño que hemos extendido, que hemos alisado con meticulosidad de monaguillos"....

Sahaflar Çarsisi. Istanbul.

El retrat del que passa en aquells moments al mercat dels llibres vells ens pot emocionar, entristir, sorprendre... A la pàgina 88 ens parla de la seva frustració: ..." Ah, qué humillación para este pobre librero de lance tener que devolver al montón un Carl Schmitt de 1.934 porque le pedían ¡cincuenta euros!"....

Sahaflar Çarsisi. Istanbul.

També ens parla de la recerca de llibres per París. A la pàgina 70 ens comenta: ..."Las librerias de viejo apagan a las siete de la tarde y a mí me gusta ir con tiempo para derrocharlo en el encuentro casual. Por si fuera poco, los bouquinistas de estampitas y suvenires para turistas con inquietudes empezaban a cerrar las hornacinas"...

Les bouquinistes. Paris.

Podreu estar d'acord, o no, amb les opinions de José Carlos Caraño sobre els escriptors dels que parla. Però el que segur que us sorprendrà és la descripció de les interioritats en aquests mercats del llibre vell.

Les Bouquinistes. Paris

O la sorpresa al trobar després d'una colla d'estius a Suècia un mercat de llibres vells a Stockholm com ens explica a la pàgina 198: ...." En ninguno de estos años de verano en Suecia me había encontrado con un rastro. Aunque esto, lo de la calle Drottinggatan, no es un rastro, sino un mercadillo que ocupa el centro de la calzada, con mucho disco, con mucho libro nuevo en edición de bolsillo, con alguna parada en la que el poeta vende, con toda su escandinava dignidad, hermosos ejemplares, en edición limitada y numerada, en sueco"....

Parades de llibres a Stockholm.

Ja al final del dietari, ens parla de lllibres orfes i el trisi destí que tenen molts d'aquests llibres... La pàgina 285 és contundent: ... " En principio, cualquier librería de ocasión puede calificarse como depósito de libros huérfanos, salvo que se enoje el librero con ambiciones o quien la rige con el apelativo de librería anticuaria.
Si me apuran, cualquier librería de viejo, de nuevo, de medio hacer.., también es un montón de páginas cosidas o encoladas y huérfanas con sus cubiertas, aterradas ante la posibilidad de ser devueltas a los almacenes, o, en el caso más frecuente, de acabar en las máquinas trituradoras, que también hay libros nuevos a los que se les escucha el tiemblo de hojas con solo imaginar que, por no venderse, se convertiran en pasta de papel para editar títulos más llamativos"...
Entreu al món del llibre vell de la mà de José Carlos Cataño.
Atentament.
Senyor i

El misteri del carrer major de Cervera ( i 2 ).

El que m'explicava la picaporta atrotinada del carrer major, és que en aquell edifici on es van reunir els representants dels nobles, militars i l'església l'any 1.359 es va celebrar la Cort General de Catalunya. Aquest fet històric va ser l'origen de la Diputació General, la Generalitat.

La Generalitat va néixer com a un organisme delegat de les Corts. L'Acta de les Corts de Catalunya del 1.359, que podeu consultar a l'Arxiu Comarcal de la Segarra, recull el nomenament de dotze persones. Tres representants dels nobles, tres dels militars, tres de l'església i tres del rei ; tenien la tasca de governar el regne.

L'acta està datada el 19 de desembre del 1.359 a l'església de Santes Creus de Cervera. Està redactada en llatí. És un pergamí amb segell reial pendent , de plom.

Font fotografia: Web Patrimoni gencat. Arxius.

El segell reial té forma rodona i es pot apreciar la figura de Pere III assegut en un seient de cerimònia ( setial), gòtic. També podem llegir la llista de títols nobiliaris del rei.

Font fotografia: Arxiu Comarcal de la Segarra.

Aprofito aquesta explicació per recomanar-vos el còmic "Viatge a l'origen de la Generalitat", editat pel Centre Municipal de Cultura de Cervera , amb text de la historiadora M.Teresa Salat. Ton Granell s'encarrega de les il·lustracions. Còmic fet amb rigor històric i ambientat al segle XIV.
Algú roba el pergamí que es va signar a les Corts i que es guarda a l'Arxiu Comarcal de la Segarra. L'arxiver i la seva neboda viatgen en el temps i esbrinen que ha passat...

Com podeu veure, nenes i nens, el carrer major de Cervera ens parla de fets històrics molt importants. Penseu que el president actual, Artur Mas i Gavarró, és el president 129 de la Generalitat. El primer va ser Berenguer de Cruïlles al 1.359.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Eskerrik asko Jabier.

El vespre del passat diumenge al Cafè del Teatre, un petit grup de lleidatans vam poder gaudir de la presentació de "Bikote bat", últim disc del cantautor basc Jabier Muguruza . Les cançons dels seu onzè disc es basen en poemes dels poetes bascos Harkaitz Cano, Iñaki Irazu, Gerardo Markuela, Lourdes Oñaederra, José Luis Padrón, Rikardo Arregi Diaz de Heredia, i Bernardo Atxaga. La poesia extremenya és la protagonista d'una cançó sobre un poema de Javier Rodríguez Marcos.

En Jabier sempre ens parla als seus recitals d´Iñaki Irazu, el poeta que no publica... Muguruza canta els seus poemes, en aquest cas dos : Arima lapurra ( El lladre d'ànimes), i Lausoa kristalean (Vidre entelat).
Jabier Muguruza ha creat una obra molt intimista. Tot un plaer escoltar l'acompanyament al piano de Mikel Azpiroz, o la música de l'acordió del mateix Jabier.
Poesia basca cantada magistralment per Jabier Muguruza. Un tastet. El vídeo que podeu veure és del poema que dóna nom al disc " Bikote bat" ( Una parella), del poeta Harkaitz Cano.



Eskerrik asco ( Gràcies), Jabier.
Atentament.
Senyor i

El misteri del carrer major de Cervera.

Avui volia explicar-vos una història molt misteriosa que vaig viure al carrer major de Cervera. Passejant tranquil·lament per la capital de la Segarra vaig atansar-me a la Paeria per gaudir d'aquest edifici iniciat al segle XVII. Són impactants les cinc mènsules que podem veure sota de cadascun dels tres balcons. Les mènsules, nenes i nens, són elements arquitectònics que sobresurten per a sostenir alguna cosa; en aquest cas, els balcons.

Enfilo el carrer major i en una de les moltes cases antigues sento que em crida una picaporta una mica atrotinada. Vosaltres que sou de l'època de l'alta tecnologia potser no sabeu que una picaporta és una peça de ferro, penjada en la part superior d'una porta, i que en alçar-la i deixar-la caure, serveix per a trucar.

.- Senyor i, diu la picaporta. Vigila que els cavalls no et trepitgin. Molt aviat començarà una reunió molt important per a la història de Catalunya.
Molt confús dono un cop d'ull al carrer i no hi veig ningú. Estic parlant amb una picaporta que em diu:
.- Estem al 1.359, el rei Pere el Cerimoniós, ha convocat una reunió per demanar una aportació econòmica molt important per a la guerra. Després de les Corts de Barcelona i Vilafranca del Penedès, les de Cervera seran fonamentals. A canvi d'aquesta aportació econòmica, el rei cedeix més facultats a les Corts. És un pas decisiu per crear la Ge....

La sorollada dels cavalls que entren al galop pel carrer major no em deixa acabar de sentir el que diu la picaporta, i em quedo sense saber que és el que es va crear...
S'aturen i entren en un edifici. Hi ha representants dels nobles, militars i l'església. Els soldats tanquen la porta i aprofito per sortir del porxo on m'havia amagat i tornat a la casa de la picaporta parlant.

Li pregunto que és va decidir en les Corts de Cervera del 1.359, però no em contesta. Miro el carrer i ja no hi ha cap cavall, el silenci és absolut. Torno a l'edifici on han entrat els estranys personatges misteriosos... Ni rastre d'ells. Unes lletres metàl·liques a la llinda d'una de les portes ens deixen clara la funció actual d'aquest edifici. És l'Auditori Municipal.
Nenes i nens, sobretot els de cicle superior,podeu ajudar-me? Què va passar al carrer major de Cervera l'any 1.359 ? Es va crear la Ge...
Atentament.

Senyor i