Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 6 ).

Als arxivadors de l'Inventari d'Esglésies de Catalunya, classificats per comarques i municipis, hi ha 217.000 fotografies d'esglésies, catedrals, ermites, santuaris, cartoixes, oratoris... de Catalunya, Franja de Ponent, Andorra i Catalunya Nord. Avui compararem les antigues fotografies de l'arxiu amb les actuals que acompanyen les quatre entrades titulades "Romànic andorrà" que vaig publicar el passat estiu.

Comencem a la parròquia d'Encamp, al nucli de població de Les Bons, en el que enfilada dalt d'un turó trobem l'església de Sant Romà, que fou consagrada el 23 de gener de 1.164. 

Poques diferències trobareu entre la propera fotografia del 1.960 i la següent feta gairebé seixanta anys després. El porxo que veieu davant s'afegí l'any 1.589.

Les dues imatges que podeu observar a la propera fotografia del 1.980 són del presbiteri. Al fragment interior de la volta hi ha la pintura mural del Crist en Majestat, però l'absis està enguixat. A la fotografia actual podeu veure la còpia de les pintures murals originals, del segle XII, que es conserven al Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ).

Deixem Les Bons, marxem de la parròquia d'Encamp per anar a la d'Escaldes-Engordany. A l'arxivador guaitarem les antigues fotografies de Sant Miquel d'Engolasters. Les cinc primeres estan acompanyades del text mecanografiat: "Les Escaldes-Engordany. Engolasters. Església de Sant Miquel - any  ?- 1.919 / 1.950 / 1.960 / 1.961".

La fotografia de detall és de la postal, sense data, en la que podem llegir: " 14 República d'Andorra. Ermita de S.Miquel d'Engolasters. Ermitage de S. Michael d'Engolasters". A la fotografia , de V. Claverol,  podeu veure que moltes de les finestres geminades ( de dues obertures, separades per una columna central anomenada mainell ), emmarcades en un fris de tres arcs cecs; estan tapiades.

La fotografia de detall següent, del 1.910, i la propera del mateix indret estan separades per cent deu anys. Compareu el campanar adossat al mur nord, de disset metres i mig d'alçària, de les dues.

Torna el campanar de Sant Miquel d'Engolasters a ser el protagonista de les dues properes fotografies. La primera de 1.960 i l'altra, feta també al mateix indret, gairebé seixanta anys després.

Del 1.980 són les dues imatges de la fotografia següent. Com podeu veure els murs estan enguixats. A l'altra fotografia, feta quaranta anys després, podeu observar la reproducció de les pintures murals originals que es conserven al MNAC.

Deixem la parròquia d'Escaldes-Engordany per anar a la d'Andorra la Vella, concretament a l'església romànica de Santa Coloma, construïda en un moment indeterminat entre els segles VIII i IX. Les cinc primeres fotografies estan acompanyades del text, en màquina d'escriure: "Andorra la Vella. Santa Coloma  E.S. de Santa Coloma - any ? - 1.960 / 1.960 / 1.960 / 1.963".

A la propera fotografia del 1.900 podeu veure el campanar ( a la dreta ) i el porxo construït en algun moment indeterminat dels segles XVI o XVII. Compareu-la amb la següent - del mateix indret- feta cent vint anys després.

A les dues properes fotografies dedicades al campanar de planta circular, amb finestres geminades als quatre vents, construït al segle XII les separen cinquanta-cinc anys.

Del 1.980 és la fotografia del presbiteri en la que podeu veure algun fragment de les pintures murals que el controvertit antiquari Josep Badolet comprà per 15.000 pessetes. Després d'una agitadíssima història, les pintures murals han tornat a l'Espai Columba, a pocs metres de l'església de Santa Coloma. Actualment, gràcies al vídeo mapping podem imaginar com era l'església...

Marxem de la parròquia d'Andorra la Vella per anar a la d'Ordino, on ens espera Sant Martí de la Cortinada, una església romànica construïda al segle XII i modificada els segles XVI i XVII. Les cinc primeres imatges estan acompanyades del text fet amb la màquina d'escriure: " Ordino. La Cortinada. E.S. de Sant Martí  - any  - 1.960 / 1.960 / 1.963 / 1.963 ".

Entre les dues properes fotografies hi ha, aparentment, poques diferències. La primera és de 1.963 i la següent està feta cinquanta-set anys més tard.

Si ens fixem amb l'absis, transformat en capella lateral després de canviar l'orientació de la nau i reconstruït al segle XX, el podeu observar al 1.980 i actualment.

A les fotografies següents ( del 1.980 i actual ) podeu veure l'altar major resultant del canvi d'orientació de la nau a l'època barroca. El retaule de fusta policromada està dedicat a Sant Martí.

Torno l'arxivador al Josep Sansalvador i li demano una estoneta per descansar perquè ja hem consultat molts arxivadors i em cal estirar les cames.

Quin millor lloc que el claustre del Monestir de les Avellanes, a tocar de l'Arxiu Gavín. Gaudeixo una estona del silenci i la llum del claustre romànic abans de tornar a l'arxiu per submergir-me, altra vegada, en l'espectacular Inventari d'Esglésies de Catalunya.
Atentament.
Senyor i

Fallar ( 3 ).

El dia tretze de març publicava, entristit, l'entrada "Fallar ( 2 )" en la que us explicava que el divendres anterior sortia l'últim camió carregat amb les obres del Museu de Lleida reclamades per Aragó. Cent onze obres, ja fa mesos que estan al Museu de Barbastre. En aquella visita virtual vàrem veure els espais buits on estaven exposades algunes de les obres.

Amb anterioritat, al novembre del 2.016, a l'entrada "Fallar..." us mostrava les peces exposades en aquell moment al Museu de Lleida i que, tretze mesos després de publicar-la, un gran operatiu policial comandat per la Guàrdia Civil, s'encarregà de traslladar quaranta-quatre peces el monestir de Sixena... Si voleu recordar les peces exposades ( tres caixes sepulcrals del segle XV de fusta policromada i quatre compartiments del retaule d'alabastre de Santa Anna, del segle XVI que van sobreviure a l'incendi del 1.936 ), cliqueu sobre l'enllaç anterior. 

El passat mes de maig s'inaugurà al Museu de Lleida una nova sala de dos-cents metres quadrats dedicada al gòtic en la s'han omplert els espais que van buidar les sentències judicials.

Però abans d'anar virtualment al nou àmbit expositiu del gòtic, ens aturarem a l'espai expositiu del romànic on, a l'entrada d'avui, us mostraré les magnífiques obres que es van endur, l'espai buit i les peces que han tornat la dignitat a aquest espai del Museu de Lleida. A la fotografia anterior podeu veure, a l'esquerra, l'espai on hi havia el frontal de fusta policromada de Sant Hilari, del segle XII, de l'església parroquial de Buira i a la propera fotografia de detall el frontal romànic.

L'espai buit de la dreta estava ocupat pel frontal de Sant Vicenç de Treserra, una obra romànica de la segona meitat del segle XIII de tremp sobre fusta amb relleus en estuc cobert d'estany amb colradura.

Aquests dolorosos espais buits ja estan ocupats per dues obres espectaculars. En l'espai on hi havia el frontal de Sant Hilari ara podem gaudir del frontal d'altar dels Apòstols o d'Estet, del segle XIII. Dipòsit del Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ).

 

El frontal d'altar és un tremp sobre fusta amb relleus d'estuc ( pasta feta amb calç o guix, pols de marbre i cola que s'endureix quan s'asseca i que s'utilitza per decorar ).

Com podeu veure a la fotografia anterior al centre de la taula hi ha la imatge de Crist en Majestat, beneint amb la mà dreta i sostenint un llibre amb la mà esquerra. A la coberta del llibre podem llegir IhS  XPS monogrames de Jesucrist, Iesous Christos. Els monogrames que fan referència a Jesucrist s'anomenen cristogrames.

Als quatre compartiments laterals estan representades les figures dels dotze apòstols agrupats de tres en tres.

Tots els apòstols estan representats amb nimbe ( cercle lluminós col·locat darrere del cap dels personatges sagrats  ) adornats amb relleus d'estuc. El nimbe també pot ser triangular, radiant, oval o crucífer.

 

 

Els dotze apòstols, a més a més del nimbe, porten filacteri, una cinta utilitzada pels artistes medievals i renaixentistes per comunicar -a qui observa la seva obra- un text explicatiu o el nom del personatge representat.

Alguns dels filacteris amb els noms dels apòstols són il·legibles. Tots els apòstols miren al centre de la taula, al Crist en Majestat.

A l'espai buit de la dreta de la segona fotografia de l'entrada d'avui, on hi havia el frontal de Sant Vicenç de Treserra ara podem mirar i admirar el frontal d'altar de la Mare de Déu del Santuari de la Mare de Déu de Rigatell d'Areny de Noguera ( Alta Ribagorça - Osca - ).

Aquesta joia del romànic de la segona meitat del segle XIII és també un dipòsit del MNAC. Mesura 104 X 111,5 X 5,5 centímetres i és un tremp sobre fusta amb relleus d'estuc amb restes de colradura ( vernís transparent de color groguenc que dóna aparença d'or ).

A la fotografia anterior de detall podeu veure el compartiment central de la taula amb la Mare de Déu de la Llet entronitzada, donant el pit al Nen Jesús.

Aquest és un dels deu frontals que es conserven dels que es van fer al taller que hi havia a la Ribagorça especialitzat en els frontals d'altar.

A la fotografia anterior de detall podeu veure el cap de la Maria que està situada sota un arc trilobat sostingut per dues columnes amb els seus corresponents capitells. A la fotografia següent, també de detall, el protagonisme és pel Nen Jesús preparat per mamar.

Els compartiments laterals estan dividits en dos parts per una franja amb decoració vegetal feta d'estuc. Si seguim l'ordre de lectura, les quatre escenes són: l'Anunciació, el Naixement, l'Epifania i l'Anunci als pastors.

A la fotografia anterior podeu veure l'escena de l'Anunciació, amb l'arcàngel Gabriel a l'esquerra. Com podeu aprecia, la fotografia de detall ens permet observar la superfície de la taula, amb decoració de pastillatge que fa un fons romboïdal. La fotografia següent, també de detall, mostra l'escena del Naixement.

Com podeu constatar a la propera fotografia de l'escena de l'Epifania ( l'Adoració de Jesús dels tres Reis o Savis d'Orient ), s'han perdut petits fragments de pintura a la part de les cames dels tres reis i al rostre de Melcior.

Per acabar, l'escena de l'Anunci als pastors en la que com podeu veure a la fotografia següent de detall també ha perdut algun fragment de la capa pictòrica.

Ara que hem quedat bocabadats amb les dues obres romàniques que estan en dipòsit del MNAC i ja formen part del fons del Museu de Lleida, en una propera entrada visitarem la nova sala del gòtic.

Atentament.

Senyor i

Postals antigues de Lleida a l'Arxiu Gavín ( 1 ).

El passat dia catorze de març vaig començar la sèrie d'entrades "Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya" amb les que estem fent un periple per les esglésies, ermites, santuaris, monestirs... que hem visitat aquests anys al blog i on comparem les antigues fotografies custodiades a l'arxiu amb fotografies actuals. De les 217.000 fotografies d'aquest impressionant inventari, 214.000 les va fer Josep Gavín i Barceló. Les altres tres mil són de l'arxiver Josep Sansalvador que torna a fotografiar les esglésies o de donacions externes.
Però, a més a més de les fotografies, m'explica l'arxiver que a l'Arxiu Gavín hi ha sobre unes 1.550.000 postals! Algunes de les postals, poques, les hem vist o les veurem a les entrades dedicades a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya perquè estan als arxivadors; però avui començo a centrar-me exclusivament en les postals antigues de la nostra petita i estimada ciutat de Lleida.
El Josep m'indica a quin dels calaixos dels grans mobles arxivadors horitzontals hi ha les postals de la ciutat de Lleida. Una senzilla cadira m'ajudarà a fer la recerca amb més comoditat.

Avui observarem detingudament les antigues targetes postals dedicades a la Seu Vella. Però abans de començar a buscar, primer us mostro una antiga postal del 1.915 que he trobat a l'arxivador de l'Inventari d'Esglésies de Catalunya. El text: "7. Lérida. Primitivo Campanario de la Antigua Catedral". A la part del darrere: "Tarjeta postal. Unión Postal Universal. Colección Urriza. Lérida".
Procuraré comparar cada postal amb un fotografia meva actual del mateix edifici, i si ja no existeix, del que hi ha ara on hi hagué l'edifici.

A la part superior dreta de la propera postal podeu veure la Seu Vella transformada en caserna. El text: "Lérida. Vista parcial y Plaza de Bores Romero". A l'esquerra de la postal es veu, en construcció, l'edifici Pal·las que s'edificà entre els anys 1.912 i 1.915. Probablement la postal sigui del 1.915 perquè estan acabant el coronament. A la part posterior podem llegir: "Tarjeta postal. Libreria Rosa Valls. Plaza de la Sal 19". La postal forma part d'un àlbum de vint postals, aquesta és la número dos, separades per un paper fi. Les postals estaven encunyades per l'esquerra. L'antiga targeta postal i la fotografia actual següent del mateix indret estan separades per més de cent anys.

La propera fotografia de detall de la postal anterior i l'actual que la segueix de la nostra estimada Seu Vella deixa molt clar el gran esforç que s'ha fet i encara cal fer per dignificar-la...

Deixem un moment la Seu Vella per observar la postal número cinc del mateix àlbum de la Libreria Rosa Valls amb el text: "Lérida. Detalle de la calle de Blondel". Podeu veure molt millor com estan coronant l'edifici Pal·las. Coronament que, malauradament, ja no hi és.

També del mateix àlbum, la número set, amb el text: "Lérida. Detalle del Puente y Castillo Principal". Afortunadament ara el que veureu és molt diferent, però el riu Segre actual ha canviat molt i la seva canalització fa oblidar que és l'afluent més important del riu Ebre.

A la web del Departament de Cultura de la Generalitat es poden consultar el línia més de 64.000 imatges del fons fotogràfic TAF Helicòpters S.A. Els vols es van fer entre 1.950 i 1.980. A la part baixa de la propera posta podeu veure part de les cases del Canyeret. El text del darrere: "Nº 49 Vista aérea. Distribuidor IBCE Mayor 76 tel 4304. Foto T.A.F".

La propera postal té al darrere el text: "Tarjeta Postal. Ediciones García Garrabella. Zaragoza. 40 Lérida La Seo antigua catedral". A la dreta podeu valorar l'estat lamentable de la Capella de Jesús. Família Sescomes, construïda durant la primera meitat del segle XIV.
Les fotografies actuals que acompanyen a les antigues targetes postals per ajudar-vos a valorar les diferents restauracions de la Seu Vella, les vaig fer durant les últimes obres de restauració realitzades per la Generalitat de Catalunya amb un pressupost d'un milió set-cents mil euros. Iniciades l'octubre del 2.019 tenien que estar acabades el primer trimestre del 2.021, però l'aturada conseqüència de l'estat d'alarma ha allargat els terminis. Es restauraran la Porta dels Apòstols, el campanar i les cobertes del claustre. L'objectiu és que la Seu Vella sigui declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial.

A la targeta postal següent, l'indret fotografiat és gairebé el mateix que a l'anterior, però podem veure en primer terme la porta de l'Anunciata. Encara s'aprecia millor el mal estat de la capella de Jesús. Família Sescomes. El text del darrere: "Tarjeta Postal. 3 Lérida. Antigua Seo. YBCE Lérida".

Els esforços de restauració de la maltractada Seu Vella són evidents. Malauradament la destrucció va ser tant espectacular que les cicatrius són i seran evidents. Les dues properes fotografies de la porta de l'Anunciata ens parlen de la bona feina dels professionals. A la postal podem llegir: "13. Lérida. Castillo. Puerta Anunciata", i darrere: "Tarjeta Postal. Correspondencia. Dirección. Sol y Benet Impresor".

Si  la porta de l'Anunciata fou castigada , el que li van fer a la porta dels Fillols no té nom... A la propera postal, també de Sol y Benet Impresor, podem llegir davant: "14 Lérida. Castillo. Puerta Infantes".

Era més difícil fotografiar l'interior de la Seu Vella. A la targeta postal següent podem llegir: "Lérida. Nave lateral de la Seo Vieja. L.Roisin fot. Barcelona". L'antiga fotografia ens mostra com van trinxar l'espectacular edifici per transformar-lo en caserna. Quan passegeu per la Seu Vella, visita imprescindible quan esteu a Lleida, alceu la mirada i veureu les cicatrius que han quedat als murs a les naus laterals...

Deixem la Seu Vella per continuar, a la propera entrada dedicada a les postals antigues de Lleida a l'Arxiu Gavín, guaitant com era la nostra ciutat fa una colla d'anys.
Atentament.
Senyor i