Les cançons tel.lúriques a Lleida

El proper divendres 6 de febrer a les 22.30 en Roger Mas i Eduardo Canimas ens oferiran al Cafè del Teatre un petit concert impossible.
Roger Mas ha obtingut el premi al millor disc en català de l'any 2008 amb el sorprenent disc Les cançons tel·lúriques editat per K.Industria Cultural. El músic de Solsona ha musicat poemes de Jacint Verdaguer i ha versionat de forma màgica músiques tradicionals com els "Goigs de la Mare de Déu del Claustre Solsona" , el "Ball de Gegants de Solsona",o el "Ball de l'Àliga de la Patum de Berga".

Eduard Canimas era l'ànima del grup gironí Zitzània i ara ja ha editat dos discos amb solitari. Les seves lletres no us deixaran indiferents...
Recordeu, divendres el Cafè de Teatre ens regalarà un magnífic concert impossible.
Atentament.
Senyor i

El roc de les esquelles

Passejant per Solsona m'aturo a la Plaça Major i dono un cop d'ull a l'aparador de la Pastisseria Can Massana. Entro i agafo un mica de coca de croissant - no deixeu de fer-ho si hi aneu . Començo a enfilar el carrer del Castell i just quan estic decidit a donar una mossegada a la coca veig una pedra molt estranya. Em diuen que és el roc de les esquelles.

Com sempre us he dit nens i nenes, la curiositat és molt important . Pregunteu, i descobrireu moltes coses. Jo jo he fet i comparteixo amb tots vosaltres els resultats de la meva recerca.
Aquesta pedra formava part de la façana sud de l'església de Santa Maria del Soler ( Timoneda) al municipi de Lladurs. És una església pre-romànica, un temple de transició visigòtica. A l'Arxiu de la Catedral de Solsona hi ha una escriptura de venda de l'any 999. Sembla que la pedra procedia d'un temple anterior i que es va aprofitar en unes obres fetes al segle X ( fa més de mil anys!).
Aquesta pedra era utilitzada com un amulet. La santa era protectora de les dones que anaven de part. També protegia al bestiar malalt. Calia agafar l'esquella i el collar i col·locar-los als espais que hi ha a la pedra. Un cop l'esquella era al forat es demanava a la santa la curació de la bèstia.
La revista Descobrir en fa una petita ressenya aquest gener.
El que no he descobert és com el roc de les esquelles ara forma part del casc antic de Solsona.
Algú pot ajudar-me?
Atentament.
Senyor i

BANG

Avui volia tornar a recomanar-vos la revista editada des de ja fa onze anys per la Fundación José Manuel Lara amb l'objectiu de fomentar els llibres i la lectura. Es tracta de la revista gratuïta Mercurio que podeu demanar en qualsevol llibreria una mica important.
Aquest gener, està dedicada al còmic, un gènere cada cop més valorat i reconegut.

El monogràfic titulat El arte de la viñeta presenta cinc articles : del gran poeta Luis Alberto de Cuenca "Cómic y literaturta", del crític cinematogràfic Jordi Costa "De underground a clásicos", del Premio Nacional de Cómic 2008 Paco Roca "El cómic se está haciendo adulto porque hay autores que hemos conseguido al lector de la literatura", del director de Planeta De Agostini Cómics Antonio Pérez " Del kiosco a las librerías", i per acabar Héctor Márquez ens parla del "Eternos superhéroes".
Un bon cop d'ull a un art emergent.
Atentament.
Senyor i

Capri 1926

Avui volia tornat a la col·lecció Paisajes Narrados de editorial minúscula, per recomanar un llibret sorprenent Capri escrit l'any 1926 per Alberto Savinio ( pseudònim de Andrea de Chirico).
L'obra és una descripció plena de llum, color, sensiblitat, història, humor,... Fins i tot, en algun moment es poden sentir les olors...

La lectura de Capri us farà oblidar aquesta boira que ens inunda des de fa una colla de dies.

El llibret inclou un apòstrofe de Rafaelle La Capria on deixa molt clar que sempre havia pensat que escriure sobre Capri era impossible. No hi havia cap escriptor capaç de captar la màgia que desprèn l'illa. Però la lectura del llibret de l'Andrea de Chirico el porta a escriure: Pero al leer estas páginas sobre Capri escritas por Savinio en 1926, felizmente halladas entre sus papeles, he tenido que cambiar de idea. ¡Qué librito embriagador ha salido de ellas!¡Cómo resplandece de "vibrante fulgor" su estilo, qué "variedad de luz" ilumina cada línea, y cómo rivalizan con los de la isla los colores de las imágenes y de las palabras, hasta alcanzar la misma e irrepetible tranparencia! ....
...En la abundante pero a menudo mediocre literatura sobre Capri, este resplandeciente librito de Alberto Savinio se erige como un monumento dedicado a la numinosidad de la isla.Por una vez, Capri ha encontrado a un escritor a la altura de su mito.

Atentament.

Senyor i

Dissabtes poesia. Blai Bonet

Aquest passat mes de setembre es va presentar a l'Espai Mallorca el reportatge Entre el coral i l'espiga, dirigit per Pere Salom. El reportatge és un recorregut per la vida i l'obra del poeta Blai Bonet Rigo. El jove poeta llargament malalt va arribar al Montseny per curar-se d'una tuberculosi, i de la mà de mossèn Pere Ribot entrà en contacte amb els intel·lectuals de Barcelona.
El reportatge porta el títol del seu segon llibre de poemes publicat per Editorial Moll l'any 1952 dins la col·lecció Biblioteca "Les illes d'or".

Aquesta col·lecció edità obres de Costa i Llobera, Alcover, Dolç, Salvà, Villangómez, Sanchis Guarner,...
Un petit tastet d'un dels poetes insulars de postguerra

Mar adolescent

Hort de llimones i gínjols
i bellveures vora el mar.
Nacre verd amb ulls de plata,
mar saliner de setze anys.

Aquest noi, com se revincla
per veure l'horta i el camp!
Canaris de llimonera
volen els seus dits de sal.

-Deixau-me saltar l'arena.
Tallau-me els penyals d'aram,
i els pins d'or que sempre canten,
remulls de llum, inclinats...!

Pensar que mai no has de veure,
donzell ardent de pits blaus,
el plor morat de la vinya
ni el per gloriós del blat!

Mai! li van dir, i el seu coll
tenia cavells de sang,
i els muscles, obscurs, bromera
de nenúfars grocs i blancs...

Hortolans, deixau la sínia,
portau llimones al mar...!

Blai Bonet 1949

Atentament.
Senyor i

50 anys de la Nova Cancó.

Avui volia recomanar als pares , mares , padrins i padrines de l'escola el número 159 de la revista enderrocck corresponent al gener del 2009. Podreu llegir l'article de Joaquim Vilarnau "50 cançons de la cançó. Mig segle de cançons" . En ell ens explica com al gener del 1959 en Lluís Serrahima publicà un article a la revista Gerrminabit amb el títol "Ens calen cançons ara". Aquest article es considera el manifest fundacional de la Nova Cançó.
Col·laboren en aquest treball el mateix Lluís Sarrahima, Josep Espart i Ticó, Ermengol Passola, Joan Molas i Núria Batalla,...
Ens proposen també una llista de les cinquanta cançons imprescindibles de la Nova Cançó.
La revista inclou la nova edició del disc Els setze jutges. Audiència pública, on podreu recordar cançons de Josep Mª Espinàs, Remei Margarit, Enric Barbat, Maria del Carme Girau, Joan Ramon Bonet, Martí Llauradó, Miquel Porter, Francesc Pi de la Serra, Guillermina Mota, Xavier Elies, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manel Serrat , Delfí Abella, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.
Llegir, escoltar, recordar....
Atentament.
Senyor i

Regal de reis.

Aquest estiu passejant per Barcelona vaig veure l'exposició del fotògraf hongarès André Kertész L' íntim plaer de llegir.

Avui volia regalar-vos el pensament del poeta asturià Ángel González escrit en un dels plafons .

Al lector de pronto se le llenaron los ojos de lágrimas
Y una voz cariñosa le susurró al oido:
¿ Por qué lloras, si todo
en este libro es de mentira?
Y él respondió:
- Lo sé,
pero todo lo que yo siento es de verdad.

Ángel González
Espero que aquest any la lectura us faci plorar, riure, pensar,...
Atentament.
Senyor i

Gràcies Gilda Lopes Encarnaçao

Avui volia recomanar als pares i mares de l'escola la lectura de l'últim llibre de José Saramago El viatge de l'elefant. Si us agrada en Saramago no deixeu de llegir la novel·la.
M'ha encantat com l'autor ens explica , abans de començar la novel·la, perquè decideix escriure sobre un elefant que l'any 1551 sota el regnat del rei Joan II va ser portat de Lisboa a Viena .

Aquí és on apareix la Gilda Lopes Encarnaçao , lectora de portuguès a la Universitat de Salzburg que va convidar al magnífic escriptor per parlar amb els alumnes. Evidentment, desprès calia anar a sopar...
Afortunadament la Gilda va triar el restaurant L'elefant on en Saramago va preguntar què eren unes petites escultures de fusta posades en filera on hi havia representats diferents monuments europeus començant per la torre de Belém de Lisboa. Era un itinerari. La Gilda li va explicar el viatge de l'elefant i en Saramago dir que allà hi havia una història.Ella es va oferir ràpidament a obtenir informació històrica del sorprenent viatge.
Finalment ens diu l'escriptor : "El llibre resultant és aquest, i deu molt, moltíssim, a la meva providencial companya de taula, a qui manifesto públicament el meu agraïment més profund i expresso la meva estima i el meu gran respecte".
Atentament.
Senyor i

Volem saber.

Avui volia recomanar la col·lecció Volem saber editada per Salvatella , i que permet als nens i nenes dels primers cursos de primària fer petites recerques . La col·lecció es divideix en dues series: la blava i la groga.
A la serie blava tenim els llibrets dedicats a la Terra, amb els títols : L'Univers, El sistema solar, La Terra, Metalls i pedres precioses, L 'argila i L'aigua.
 A la serie groga tenim els llibres que parlen dels aliments amb els títols: El pa, L'oli, La mel, La llet, El sucre, La sal i El vi.
Proposo especialment als nens del cicle inicial la lectura del llibre L'oli en el que de la mà del Faust i la Merli que estan de vacances a casa dels seus oncles coneixerem molts aspectes sobre aquest aliment.

Un matí van amb l'oncle Sebastià a collir olives, com van fer no fa gaire els nens de cicle inicial. Escoltant i treballant amb l'oncle aprenen moltes paraules noves: arbequina, perenne, borrasses,sarpetes, pinyolada...
L'oncle també els hi explica les diferents classes d'olis : colza, gira-sol, coco, soia, sèsam, ametlla, lli, ... També els ensenya a preparar unes olives i comenten algunes dites on l'oli és el protagonista.
Bon any i bona lectura.
Atentament.
Senyor i
P.D.
Els nens i les nenes del cicle inicial poden mirar El Diari de classe anar al capítol de l'oli i veure i escoltar un vídeo de l'oli.

Últimes imatges del taller.

Al juny d'aquest any hem parlat del centenari del naixement del Leandre Cristòfol i d'algunes de les activitats i jocs organitzats pel blog de la biblioteca per celebrar-ho .
Ara, fins al 9 de març del 2009 a la Sala Gòtica Institut d'Estudis Ilerdencs , podeu gaudir de l'exposició Leandre Paisatge Darrer; on de la mà de les fotografies de l' Àlex Francès veiem com era el taller del Leandre Cristòfol uns dies abans del seu enderroc. Mobles, petits objectes, estris plens de pols... Un espai , en el seu moment ple de projectes, idees,... a punt de desaparèixer, de ser un munt de runa.

 Les fotografies estan acompanyades per textos de Carles Guerra, Txema Martínez, Joan Margarit, Jordi Jove, Perjaume i Anselm Ros.

Molts cops , quan era un nen, havia vist al "petit fuster d'Os de Balaguer" treballant al seu taller. Ens agradava amb els companys d'escola mirar. a traves del vidre, aquell espai misteriós.

Amb l'exposició de l'IEI s'han despertat els records.

Atentament.

Senyor i

Cartier-Bresson a Lleida.

Fins al proper 5 d'abril podeu gaudir al Caixa Forum de Lleida de la magnífica exposició Henri Cartier-Bresson Fotògraf. Poques vegades podem veure a la nostra ciutat autors d'aquest nivell i és per això que si us agrada mínimament la fotografia, la visita és obligada. Amb la col·laboració de la Fondation Henri Cartier-Bresson i de Magnum Photos tenim 133 fotografies que comprenen el periode 1932-1979 i que tracten totes les facetes del seu treball: paisatges urbans, fets històrics, retrats anònims,... Les seves fotografies ens parlen de les profundes transformacions del món al llarg del segle XX.

Cartier-Bresson fotografiat per René Burri. Magnum Photos.

Yves Bonnefoy ens diu en un assaig sobre el fotògraf: "Quan observo una obra d'Herni Cartier-Bresson, primer em sorpren que hagi pogut estar en el moment i el lloc adequats en que es produïen situacions amb tanta abundància de gent, tan intenses. Ara bé, em sembla que, més que no pas això, es tracta de saber captar el que allò que anomenem realitat s'entesta en oferir-nos .
El mateix Cartier-Bresson diu a la seva obra L'imaginaire d' Àprès Nature: "Fotografiar és reconèixer, en un mateix moment i en una fracció de segon un fet i l'organització rigorosa de les formes percebudes visualment que l'expliquen i li donen sentit". Si ja és difícil ser capaç d'això, encara ho és més aconseguir el que ens diu al continuar la cita : " És situar en el mateix punt de mira el cap, l'ull i el cor.És una manera de viure".Una exposició imprescindible !
Atentament.
Senyor i

El misteri de les mènsules de l'Anunciata.

Nens i nenes del Sant Jordi, ara que teniu uns dies de merescut descans us proposo que amb les vostres famílies llegiu el llibre La construcció del claustre de la col·lecció Els Secrets de la Seu Vella. El passat mes de juliol el blog va recomanar aquesta col·lecció que ja podeu consultar biblioteca de l'escola. De la mà d'en Josep i la Núria Piqué - pare i filla-, i acompanyats de la misteriosa ànima Maria coneixereu molts dels misteris de la nostra Catedral Vella.

A més a més de llegir el llibre us proposo pujar i visitar aquest fantàstic monument. Gaudiu del claustre, però no marxeu sense donar un cop d'ull a la porta de l'Anunciata. En el llibre els protagonistes entren a la Seu Vella per aquesta porta.Antigament, a cada banda de la porta hi havia dues imatges, una era la Verge Maria i l'altra l'arcàngel Gabriel , recordant el moment en que l'arcàngel anuncia a Maria que tindrà un fill. Per això es diu porta de l'Anunciata. Avui aquestes imatges les podeu veure al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.


























Dibuix de Josep Piqué

























Aquesta porta també era coneguda com la porta de les Núvies, ja que era per on entraben les noies que es casaven a la Seu Vella.
A partir de les obres que s'han fet a la façana de la porta de l'Anunciata, han descobert casualment la pintura que la guarnia.
Aixequeu el cap i mireu les mènsules. Ara tenen un aspecte semblant al que tenien al segle XIII, quan les van fer.

Amb el pas del temps s'havia perdut aquesta policromia , i ara tornen a lluir els colors originals.
Aquest Nadal doble plaer: llegir i descobrir curiositats dels nostres monuments.
Atentament.
Senyor i

Dissabte poesia . Misteriosament feliç.

Si doneu un cop d'ull a les entrades de poesia del nostre blog, queda clar que apreciem molt l'obra d'en Joan Margarit. El seu últim llibre, "Misteriosament feliç", editat per Proa, no és un llibre trist i pessimista. Amb la lectura tranquil·la dels seus poemes t'adones que molts cops, malgrat les estrebades que ens dona la vida es pot ser misteriosament feliç.
En el doble tastet d'avui m'agradaria regalar-vos el final del poema Ordre In Memoriam Ángel González on defineix de forma excel·lent l'obra del poeta asturià; i el poema L'amor que no m'espanta.
Ordre (fragment)

... Així ha estat per mi la teva poesia:
un lloc net, ben il·luminat.

L'amor que no m'espanta

Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil·litza.

Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè,sempre,l'amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l'altura de tanta soledat.

Atentament.
Senyor i

Més biblioteca del cordill.

Nens i nenes, a finals de novembre vaig recomanar el llibre L'oli i l'oliva editat per Grata Lectura; ja que els vostres companys de cicle inicial feien una sortida a la Pobla de Cérvoles per collir olives i visitar la cooperativa i el molí d'oli.
Avui torno a la Biblioteca del cordill per proposar la lectura del llibret Fem un hort que ens explica tot el que cal saber per a conrear les nostres hortalisses.

El llibret, com tots els de Grata Lectura, ens explica de forma molt clara i breu una bona colla de coses de l'hort: La terra i la seva preparació, adobs, sembrar i plantar, rotació dels conreus, l'hort dia a dia, feines de manteniment, l'art de regar, protecció de l'hort, plagues i remeis, el calendari de l'hortolà, les eines de l'hort, i l'hort al balcó.
Els nens del Sant Jordi en sabeu força de l'hort, ja que ho treballeu molt bé a l'escola. En una grata lectura d'aquest llibret encara descobrireu algun aspecte desconegut de l'hort.
Atentament.
Senyor i

El misteri de les rajoles del bosc de Poblet (2).

En la primera entrada del misteri de les rajoles ens vam quedar amb el nom d'Hermenegild Miralles, el fabricant de les rajoles de cartró. Però qui era l'Hermenegild? En Miralles fou un enquadernador molt important. Nens i nenes recordeu que aquest passat mes de febrer vam descobrir un enquadernador al mig de Lleida!
Al 1882 tenia un taller d'enquadernacions industrials i litografia. Enquadernava uns 1000 llibres a l'any per a l'editorial Muntaner y Simón, i tenia uns 300 treballadors.
Va aplicar els seus coneixements a les arts decoratives inventant les rajoles d'imitació. Li deien El Señor de las Artes Gráficas i al seu taller es van treballar moltes tècniques: enquadernació, joguines de paper, imitació de brodats i teixits de paper, litografies, fotografies, zincografies, ... i les rajoles de cartró!

Amb el seu invent era més barat aplicar la decoració de luxe . Les seves rajoles les van utilitzar grans arquitectes com Gaudí , Puig i Cadafalch,....Al 1894 publica el catàleg Azulejos de cartón-piedra. Patente de invención en España y el extranjero. Nuevo elemento para la decoración. Arrimaderos, frisos, artesonados, muebles,etc,etc, No se rompen, son ligeros, impermeables y baratos.


Va contractar al dibuixant Carles Llobet i Busquets per dibuixar i pintar les seves rajoles.
Si voleu donar un cop d'ull al petit tresor de les rajoles de l'Hermenegild Miralles a la Masia Font de l'Oca cliqueu aquí.
Atentament.
Senyor i

Candida Höfer a Lleida.

Fins al 4 de gener al Centre d'Art La Panera podem veure el projecte expositiu "En qualsevol lloc, enlloc", amb el que es proposa la relació entre fotografia, arquitectura i literatura.

M'han impactat molt les fotografies de gran format de biblioteques de l'alemanya Candida Höfer. Si us agraden les biblioteques i la fotografia, aprofiteu per passejar i anar a la Panera.

Höfer fa fotografies d'interiors d'edificis històrics i biblioteques.

Fins al 6 de gener exposa al Caixa Forum de Barcelona interiors de diferents edificis públics de Portugal.

Höfer - la retratista de biblioteques-, ha publicat un llibre exclusivament amb imatges de biblioteques, prologat per Umberto Eco.
Si voleu remenar la pàgina The nonist. Hot Library Smut i gaudir del seu art cliqueu aquí.
Atentament.
Senyor i

Agur Mikel !

Aquest mes de desembre ens ha portat la notícia de la mort d'un dels referents de la cultura basca, Mikel Laboa.
Metge - neuropsiquiatra infantil-, va ser un dels fundadors del grup Ez Dok Amairu . Aquesta experiència va obrir nous camins, noves formes de veure les coses. Veus com les d'en Mikel Laboa, Xabier Lete, Imanol, Benito Lertxundi, han marcat a tota una generació.

 
Fotografia del llibret de disc Xoriek 17. A la fotografia en Mikel Laboa i l'escultor Jorge Oteiza creador del nom Ez Dok Amairu.

Al 1974 va publicar Bat-Hiru que inclou una de les seves cançons més conegudes Txoria txori - l'ocell -, tot un cant a la llibertat.

Txoria txori

Si l'hi hagués tallat les ales,
hauria estat meu,
no hauria escapat.
Però així,
hauria deixat de ser ocell.
I jo ...
jo el que estimava era l'ocell.


S'ha apagat una veu diferent, inclassificable. Si vols veure i escoltar a Mikel Laboa cantant Txoria txori clica aquí.

Agur Mikel.
Eskerrik asko.

Atentament.
Senyor i

El misteri de les rajoles del bosc de Poblet (1).

Passejant pel Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet veig una finca amb una gran casa. M'expliquen que tenen set hectàrees de bosc privat i al jardí veig magnífics castanyers,plàtans, cedres,... alguns d'ells centenaris. La masia és un edifici del segle XVIII, però ja al segle XIV hi havia una petita edificació on fabricaven teules.

Em diuen que la masia era propietat d'un oftalmòleg barceloní , i que ells la van comprar a la tercera generació d'aquest metge. Em queda clar que era una casa d'estiueig, on el metge també visitava als seus pacients.
Actualment la masia és un petit hotel, Masia Font de l'Oca, a només 2 quilòmetres del Monestir de Poblet .
A l'entrar em sorprèn la decoració amb rajola d'una part important de la casa.

Però el que m'explica el Josep, el propietari, em deixa parat. Les rajoles no són de ceràmica, són de cartró . Al veure la meva cara de sorpresa em deixa una de les rajoles i , realment, és de cartró pedra.

Al girar-la llegeixo un nom que em farà trencar una mica la closca: Hermenegild Miralles. Nens i nenes, la curiositat és molt important, i em dic a mi mateix: " Senyor i, has de descobrir qui era l'Hermenegild". Tinc una pista, al darrera de la rajola hi ha escrit: Hermenegildo Miralles . Fábrica de azulejos de cartón piedra. Començo a investigar...
Si voleu saber més coses de les rajoles de cartró, molt aviat podreu llegir la segona part al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Biblioteca del cordill.

Nens i nenes de cicle inicial , m'ha dit un ocellet que el proper dimarts dia 2 de desembre anireu a collir olives a la Pobla de Cérvoles - quin fred!! - . Volia recomanar-vos el llibret de la petita col·lecció Biblioteca del cordill. La cultura de casa. Aquest cap de setmana el podeu llegir i fullejar amb els pares.
L'oli i l'oliva està dividit en quatre parts: L'arbre que dóna suc, la collita, qualitats de l'oli i els nostres olis.
 El llibret ens explica de forma breu i clara molts aspectes del món de l'oli i l'olivera: el conreu de l'olivera , el cicle biològic, els tipus d'olives ,les qualitats de l'oli, els tipus d'olis, l'acidesa,les denominacions d'origen,receptes, conserves,...
També parla d'elements màgics. La lectura de les 47 minipàgines donarà resposta a una colla de misteris: Les olives fan somiar?. Què podem fer amb l'oli usat? Quins beneficis dóna l'oli al nostre cos? Quines propietats medicinals ens aporta? Podem embellir els nostre cos amb l'oli?
Si voleu la resposta a totes aquestes preguntes i descobrir tots els secrets del principal ingredient de la dieta mediterrània , llegiu L'oli i l'oliva.
Atentament.
Senyor i

Gràcies Pedro.

Ahir al vespre al Caixa Forum de Lleida una colleta de lleidatans vam gaudir de l'espectacle La palabra en el aire: Homenaje a Ángel González. Era la primera vegada ,desprès dels actes per la mort del poeta, que en Pedro Guerra presentava aquest espectacle. Ara li tocava a ell recitar els poemes i cantar, però el poeta d'alguna manera estava allí.


Els poemes de l' Ángel González musicats per Pedro Guerra i part de la grabació feta a Oviedo l'any 2002 ens van emocionar altra vegada.
Gràcies Pedro.
Atentament.
Senyor i