Misteri al costat dels caganers.

Si passegeu per la Plaça de la Sal no deixeu de donar un cop d'ull a l'aparador de la gairebé centenària Llibreria Fregola, ja que sovint ens ajuda a pensar en les nostres tradicions. Fa pocs dies que ens recorda que ja no falta gaire per iniciar el cicle del Nadal.

Tapeu-vos el nas, perquè una part de l'aparador màgic i dels prestatges interiors de la llibreria ja estan plens de caganers !!!

El caganer és una figura popular del nostre pessebre nadalenc que té l'origen al segle XVIII. Tradicionalment la figureta representa un home vestit amb faixa i barretina, amb el cul enlaire per fer caca. Actualment, molts personatges coneguts tenen el seu caganer.

Però en un raconet de l'aparador he descobert un misteriós personatge, un frare, que m'ha deixat molt intrigat...

Em sembla que no és ni un caganer ni cap altra figura del pessebre. Nenes i nens, algú de vosaltres pot ajudar-me?
Atentament.
Senyor i

Reflexions centenàries.

Avui recomano la lectura d'un petit-gran llibre en el que Moisès Broggi i Vallès, nascut a Barcelona l'any 1.908, fa una sèrie de reflexions sobre la vida i el seu sentit. Sempre és important escoltar o llegir el que tenen guardat al sac de la memòria les persones que ja han viscut una colla d'anys. En Moisès, de 103 anys, us farà pensar una bona estona..."Reflexions d'un vell centenari" ,editat el passat mes de setembre per Edicions 62, està dividit en dues parts: "Problemes, reptes i oportunitats del món exterior", i "Consol, al·licients i riquesa del món interior".

Edicions 62 ja va publicar les seves memòries els anys 2.001 i 2.005: "Memòries d'un cirurgià" i " Anys de plenitud".
Moisès Broggi a la Guerra Civil era el cap de l'equip quirúrgic de les Brigades Internacionals. Evidentment després de la guerra va ser depurat i va perdre tots els càrrecs públics. Malgrat tot va exercir de cirurgià de prestigi fins al vuitanta anys...
Ara que tot el dia correm i no tenim temps per pensar, guardeu-vos una estona per assaborir aquestes cent pàgines.
Gràcies Moisès.
Atentament.
Senyor i

Partidor.

He de confessar-vos que la visita a Mas de Pitoia, Centre d'Interpretació del Camí de Sirga, va deixar-me bocabadat. En el petit museu vaig descobrir una peça de fusta utilitzada pels corders per ajuntar els cordons per tal de fer la corda anomenada partidor. En altres zones de Catalunya s'anomena càbria. El partidor o càbria és un corró troncocònic de fusta, de 10 a 20 centímetres de llargària que té quatre o més canals en els quals entren els caps que s'han de trenar per formar una corda. En castellà es diu galapo.

Si sou seguidors del blog, potser recordeu entrades en les que vam descobrir eines que recorden al partidor. Al junt del 2.008 a l'entrada "Parlar i parlar" vam conèixer l'escaiador o esberlacanyes que utilitzava el cistellaire de Solsona Toni Canals per trencar canyes i vímets per poder fer els seus cistells .A la Conca de Barberà li diuen xapador i el vam veure al Museu del vidre de Vimbodí.

La càbria i l'esberlacanyes tenen funcions contràries. Amb l'escaiador ,esberlacanyes, xapador,...obrim i separem. Amb la càbria, partidor ..., tanquem i unim. Eines antigues per separar o bé unir, ambdues ja són gairebé història.
L'ofici de corder estava molt estès a les poblacions marineres on calia atendre la gran demanda de cordes i caps per a les naus de vela. La navegació fluvial també necessitava corders . Les cordes estaven generalment estaven fetes de cànem, encara que algunes es feien amb espart o lli.

A la fotografia que vaig fer al Mas de Pitoia podeu veure la planta de cànem i el cànem pentinat que ens permetrà fer les cordes.
Aquest antic ofici ens regala una colla de paraules molt especials: pinte, perpal, filadors, menadors, roda, rastell, solera, creu, tascans, ganxo, càbria, partidor, carrell, cuirols, maçot, paloma, carrot,...Els oficis antics i el seu sac de paules.
Atentament.
Senyor i

Descobrir el Camí de Sirga.

La visita a la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix ens permet conèixer un tipus de relació entre les persones i el riu que, per a molta gent, és totalment desconeguda. A Mas de Pitoia, Centre d'Interpretació del Camí de Sirga, podreu veure un audiovisual i visitar un petit museu que despertaran la vostra curiositat.

El Camí de Sirga era una via natural que resseguia la vora del riu. No era un camí per passejar sinó per fer una feina molt dura, sirgar. Sirgar era estirar el llagut amb la sirga ( la corda), des de terra per tal de fer-lo avançar a contracorrent. Aquest sistema ja existia en temps dels fenicis i els romans. Els llaguters a vegades tenien sort i el vent podia ser favorable i la seva força empenyia les veles per poder avançar com podeu veure en aquesta fotografia de l'any 1.915 en la que els llaguts estan navegant per l'Ebre a Garcia. La fotografia és del Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya.

Font fotografia: Revista Recerca 11

Al riu Ebre hi havia uns 1.300 quilòmetres de camí de sirga. Actualment només queden alguns trams del seu traçat, la resta ha desaparegut però el podem recordar gràcies a la memòria oral.
Per sirgar utilitzaven les muscleres, una espècie de teules de fusta que es posaven a les espatlles per no llagar-se amb la sirga.

Per sirgar utilitzaven una corda de cànem llarga i gruixuda, la sirga o sègula que anava de la punta de l'arbre del llagut fins a la riba. Les veles que hissaven a l'arbre eren quadrades. El trau , la més gran, a la part inferior; i la gàbia , la petita, a la superior.

Fins a finals del segle XIX és va utilitzar la navegació fluvial perquè les vies de comunicació terrestres eren molt dolentes. La implantació del ferrocarril i els camions van suposar un cop definitiu als llaguts.
No sempre podien anar per la mateixa riba, llavors calia creuar el riu. Aquesta maniobra s'anomenava fer tasia.
El sou no depenia del tonatge transportat al llagut, sinó del trajecte . Les maniobres que feien els llaguters tenien uns noms curiosos: amotllar, murar, servar, fer tasia, mallar...

En aquesta fotografia del 2.005 de la revista Recerca podem veure als sirgadors Josep Videllet Borrull ( Benifallet 1.935), i Francisco Vizcarro Panisello ( Benifallet 1.930) - els dos, fills de llaguters -, en el tram del camí de sirga anomenar Camí del Calvari.
Si voleu aprofundir en el coneixement del camí de sirga, llegiu l'interessantíssim treball d'Eva Castellanos Maduell a la revista Recerca 11 ( 2.007), titulat "El camí de sirga, traçat de la memòria fluvial".
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia, els haikus que venen del fred...

Lleida ha perdut en els últims anys una colla de botigues on gaudir remenant i comprant llibres i bona música. Encara queda alguna llibreria on pots trobar venedors que et recomanen alguna lectura que els ha entusiasmat. Molt més difícil ho tenim en el camp musical...

Al bell mig del Carrer Major, podem entrar a la llibreria Caselles i en una petita prestatgeria al fons a la dreta, al costat de l'ascensor, trobem els llibres de poesia.
Us explicaré una petita història sense importància. Els primers dies del passat octubre estava en aquest "raconet poètic" de la llibreria i una novetat em va cridar l'atenció. No tenia cap referència de l'autor, per això vaig comentar-li a la Montse que , a més a més de vendre llibres és una gran lectora. Ella tampoc en sabia res de res... Un cop d'ull a alguns poemes,... el deixo al prestatge ,potser un altre dia...El divendres 7 d'octubre torno decidit a comprar el llibre. Sorpresa, ja no hi és.La Montse em diu : Està clar que no saps la noticia. El llibre del que parlàvem l'altre dia és obra de Tomas Tranströmer, el nou Premi Nobel de Literatura. T´he guardat un llibre...

Avui volia recomanar-vos "Deshielo a mediodia" , edició bilingüe de Nórdica Libros.

L'any 2.010 aquesta editorial va publicar "El cielo a medio hacer" que recull gran part de l' obra poètica i la seva autobiografia. "Deshielo a mediodía" és una recopilació que va del seu primer llibre "17 poemas" del 1.954, als últims haikus escrits l'any 2.004. Roberto Mascaró és el traductor dels poemes del suec al castellà.

El poeta, nascut a Stockholm l'any 1.931, també ha estat seduït per aquests poemes japonesos.
Un tastet dels haikus suecs, del llibre ur Den stora gatan ( De El gran enigma - 2.004-) :

Krypande skuggor...
Vi ar vilse i skogen
i murklornas klan.

Sombras reptantes...
Perdidos en el bosque
en clan de colmenillas.

En svartvit skata
springer envist i sick-sack
tvärs over fälten.

Urraca blanca y negra,
terca, corre en zigzag,
cruzando campos.

Haikus que venen del fred...
Atentament.
Senyor i

Oficis del riu.

A l'entrada Pas de barca ( i 2 ) , heu conegut al Jaume, el barquer de Flix, que amb la seva barca no es cansa de creuar el riu Ebre... Però de la relació de les persones amb el riu van sorgir una colla d'oficis, molts d'ells ja desapareguts. Si visiteu Flix, a més a més de creuar el riu pel pas de barca, no deixeu de visitar el Mas de Pitoia on descobrireu el Centre d'Interpretació del Camí de Sirga.

Font fotografia. Mas de Pitoia.

Recordeu que un llagut és una embarcació gran - de divuit metres d'eslora ( de llargada )- que s'utilitzava pel transport de mercaderies pesants. Podia transportar fins a 30 tones de pes. La seva tripulació estava formada per quatre persones: el patró , que era el propietari, i tres peons que s'encarregaven de la navegació i de la càrrega i descàrrega.

Font fotografia: Recerca 11. El camí de sirga,traçat de la memòria fluvial. Eva Castellanos Maduell.Homes sirgant. Arxiu La Riuada de Móra d'Egre. Pàgina 260.

Quan el corrent del riu o la força del vent no eren les favorables per a la navegació fluvial, els sirgadors arrossegaven el llagut a les seves espatlles estirant de la sirga. El cap de colla dels sirgadors era el daliner que duia el dalí , un pal amb la doble funció d'apartar la brossa del camí i mirar la profunditat del riu. El saguer es col·locava al darrera i era l'encarregat de comunicar-se amb el patró sobre si convenia donar corda o no.

Els resclosers eren els encarregats del funcionament de les rescloses. Vivien amb la seva família en una caseta annexa a la resclosa. El so del corn , un caragol marí, els avisava per començar a posar en funcionament els mecanismes per tal que l'embarcació pogués realitzar l'ascens o descens de l'assut.

Els corders amb el cànem feien les cordes i la sirga que utilitzaven els sirgadors per estirar les embarcacions al riu Ebre.

Font fotografia: Mas de Pitoia.

Només queden dos calafaters que eren els que tapaven amb estopa les juntes entre les taules de les embarcacions de fusta i les cobrien després amb una capa de brea a fi d'impedir el pas de l'aigua.
Aprofitant la vegetació propera al riu hi treballaven els cistellers, canyissaires, cadirers,....
Els aiguaders portaven l'aigua del riu a les cases , els canaleros eren els guardes dels canals, els...
Paraules i oficis que no hem d'oblidar.
Atentament.
Senyor i

"L'aigua i les fonts", novetat de la Biblioteca Cordill.

Al blog no ens cansem de recomanar els llibrets de Grata Lectura, responsable de l'edició dels llibrets de la Biblioteca Cordill que ens proposa endur-nos a casa un petit tastet de la nostra cultura.
"L'oli i l'oliva", "Fem un hort" i "El pa i la farina", ens han permès petites descobertes llegint les seves minipàgines molt ben aprofitades i plenes de sorpreses.

"L'aigua i les fonts" és el número nou de la col·lecció. Ens presenta l'aigua com a font de vida , el cicle de l'aigua i ens recorda que estem fets d'aigua.
Una part important del llibret està dedicada a les fonts, als tipus d'aigua, a les seves aplicacions i a una guia dels millors dolls de Catalunya.
Refresqueu-vos amb la novetat de la Biblioteca Cordill.
Atentament.
Senyor i

Pas de barca ( i 2 ).

Ja vaig explicar-vos que els vostres companys de cicle inicial van creuar el riu 'Ebre amb una barca feta amb dos llaguts. Un llagut, nenes i nens, és una embarcació gran , de divuit metres d'eslora ( de llarg), que s'utilitzava pel transport de mercaderies pesants- principalment carbó-, i podia carregar fins a 30 tones.

Però per al transport fluvial hi havia altres tipus d'embarcació com la muleta, la puntona i el molí. La muleta era una nau més petita que el llagut que s'emprava per transportar fins a 2 tones de mercaderies. La puntona, de fons pla, servia de transbordador al riu Ebre. El molí era un molí fariner flotant compost per dos llaguts de diferent mida.

En Jaume, el barquer del pas de barca del riu de baix, els mesos d'estiu comença molt aviat a creuar el riu, a dos quarts de set , i treballa fins a dos quarts de deu. La resta de l'any, més o menys comença a dos quarts de vuit i acaba a les sis de la tarda. A les dues té una hora i mitja per dinar tranquil·lament.

Per tal que el corrent del riu no se l'endugui, la barca està subjecta a un cable metàl·lic anomenat ramalet que enllaça amb la grímera, un altre cable més gruixut que travesa el riu a una certa altura.

La barca de Flix es mou gràcies a un motor a causa de la manca de corrent del riu des de la construcció de l'embassament. A Miravet hi ha l'últim pas de barca del riu Ebre que no utilitza motor, sinó el corrent del riu.

Ja hem creuat el riu Ebre. Ara, amb les cadenes, cal ajudar al Jaume a frenar la barca.
Si voleu veure als vostres companys i companyes de cicle inicial descobrint la Reserva Natural de Sebes i creuant el riu Ebre cliqueu aquí.
Si podeu no deixeu de visitar el pas de barca de Flix.
Atentament.
Senyor i

Pas de barca ( 1 ).

Els nens i nenes de cicle inicial van visitar la Reserva Natural de Sebes i el meandre de Flix el passat 17 d'octubre.El meandre que fa el riu Ebre a Flix implica que el riu passi dues vegades per aquest poble de la Ribera d'Ebre. La gent de Flix parla de lo riu de dalt i lo riu de baix.

Ara, quan volem creuar un riu estem molt acostumats a fer-ho per un pont, però abans també hi havia els passos de barca que feien aquesta funció. Si heu visitat el Delta de l'Ebre entendreu que Lo Passador ( el nou pont que uneix els nuclis de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre), farà molt difícil la continuïtat del pas de barca que els unia.
Flix havia tingut dos passos de barca. El de dalt, d'origen medieval, va funcionar fins al 1.959. El de baix ja apareix citat en un document del segle XVII, i encara està en funcionament.Els vostres companys de cicle inicial van viure l'aventura de passar el riu pel pas de barca de baix.

Al blog del Jaume he trobat aquesta fotografia antiga en la que podeu veure el pas de barca del riu de dalt, que va desaparèixer com a conseqüència de la construcció del pont sobre l'embassament.Si mireu bé la fotografia, podeu observar la casa del barquer i la torre de defensa.
La fotografia de Tomás Riva ens mostra el pas de barca del riu de baix l'any 1.968. Es poden observar molt bé la torre de colladora o casa de la maroma o de la sirga. A l'esquerra es port veure la casa de "Ramon del riu", antiga torre de defensa.
La barca amb la que els nens i nenes del Sant Jordi van creuar l'Ebre està feta amb dos llaguts - Democràcia i Nostra Senyora de l'Assumpció-, sobre els quals hi ha una plataforma de fusta...

Si voleu pujar a la barca i descobrir com s'ho fa el Jaume per creuar el riu , no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia. Loquillo canta a Luis Alberto de Cuenca.

La discogràfica Warner Music ha presentat el tercer disc en el que Loquillo canta poemes musicats i adaptats per Gabriel Sopeña.

Al disc La vida por delante , del 1.994, José Maria Sanz ( Loquillo), va triar poemes de Jaime Gil de Biedma, Octavio Paz, Pablo Neruda, Bernardo Atxaga, Pedro Salinas,...

A Con elegancia, del 1.998, trobem poemes de Luis Alberto de Cuenca, Federico García Lorca, Mario Benedetti, Manuel Vázquez Montalbán, Joan Salvat Papasseit, Pere Quart,...

Aquesta tercera entrega poètica està dedicada íntegrament a Luis Alberto de Cuenca.
Su nombre era el de todas las mujeres, és un CD-llibre amb il·lustracions de Fernando Peira i textos de Gabriel Sopeña i Arturo Pérez-Reverte. En aquest petit llibre podem llegir perles com la de Gabriel Sopeña al seu article ¿Por qué, de Cuenca?:
"-¿Por qué ese tal de Cuenca?, me espetó aquel espécimen discográfico, con hibrida y esquizofrénica pinta entre Goofy y Walther Funk.
- Es un poeta príncipe que ha trascendido y trascenderá generaciones: y nos conmueve a los dos, a Loquillo y a mí, contesté.
O la de l'Arturo Pérez-Reverte:
" Si algo me gusta de Luis Alberto de Cuenca - y tal vez por eso es mi amigo- es que sigue creyendo en la infancia como memoria, en los viejos héroes cansados y en el amor como refugio frente al mucho frío que hace ahí fuera".

Deu cançons imprescindibles per als seguidors del poeta madrileny i el cantant del barri del Clot de Barcelona.
Escolteu l'entrevista que el Manel Fuentes li va fer el 28 de setembre als Matins de Catalunya Ràdio.Gràcies Loquillo.
Atentament.
Senyor i

Cal·ligrafies ( 2 ).

Al juliol del 2.008 l'entrada Cal·ligrafies ens mostrava com un senyor amb uns moviments ràpids i segurs escrivia utilitzant tinta i pinzells en un full de paper i amb "molt bona lletra". Eren unes lletres molt diferents a les nostres... La Mar ens va resoldre aquell misteri, aquell senyor escrivia en xinès.
El passat 2 d'octubre passejant pel Castell del Rei-La Suda vaig descobrir un altre tipus de cal·ligrafia. Hi havia molta gent al Turó de la Seu Vella perquè es celebrava la Recreació de les Noces Reials de Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV.Feia molta calor i vaig aprofitar per entrar en una tenda en la que hi havia un estrany personatge...
No portava la càmera fotogràfica, però la Pilar, gentilment, va fer dues fotografies en les que podeu veure com escriu.

Hi havia una cua de gent per demanar-li que escrivís el seu nom en aquesta llengua. Ell, molt amablement, satisfeia a tothom mentre demostrava un gran domini en aquesta manera d'escriure....

Em vaig posar a la cua i li vaig dir el meu nom i el del meu fill. Va agafar uns trossos de cartolina i amb un traç molt segur va escriure - de dreta a esquerra- el següent:

Li vaig agrair però al sortir de la tenda tenia un dubte. En quina llengua escriu aquest senyor?. Algú de vosaltres em pot ajudar?
Atentament.
Senyor i

Viatjar fins al Sinaí fa cent un anys.

El passat mes d'abril vaig recomanar-vos, francament emocionat, el llibre de Publicacions de l'Abadia de Montserrat "Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq 1.922-1.923" de Bonaventura Ubach.

L'entrada "El viatge real" presentava el llibre en el que es va basar Martí Gironell per escriure el llibre "L'arqueòleg".

Els dietaris de Bonaventura Ubach són una eina de descoberta molt important. Aquest monjo de Montserrat, gran estudiós de la Bíblia, havia escrit uns anys abans el seu llibre més important en el que descrivia el viatge per l'Aràbia pètria fins al Sinaí l'any 1.910. Publicat al 1.913, es va fer una segona edició al 1.955, que era gairebé impossible de trobar a les llibreries de vell.
Però aquest mes de setembre Publicacions de l'Abadia de Montserrat ens ha fet un magnífic regal, l'edició facsímil de la segona edició, revisada i ampliada.

Pugeu a un dels camells i acompanyeu a Bonaventura i no oblideu d'obrir molt bé els ulls...Viatjar fins al Sinaí fa cent anys era tota una aventura. Coneixereu a un home savi, gran negociador i molt enamorat de la seva feina. De la mà d' aquest llibre imprescindible entrareu al monestir de Santa Caterina i veureu la seva biblioteca. Us sorprendrà llegir que el mannà descrit a la Bíblia, és una excreció dels tamarits del Sinaí ( tammarix mannifera), tarfâ en àrab; un dels arbres que amb més freqüència es van trobar al llarg del viatge.
Però aquests només són dos exemples de les joies que llegireu al llibre.

El monestir de Santa Caterina al peu del Horeb. Font fotografia: Bonaventura Ubach

Biblioteca del monestir de Santa Caterina. Font fotografia: Bonaventura Ubach.

Un tastet. Al capítol IV de la Part Segona . Al Sinaí, podem llegir a la pàgina 227 : ..."Entrant en aquella hom endevina tot seguit que deu inclore còdex d'importància. Impossible no ja tocar-los, sinó ni solament llegir còmodament el títol que porten escrit al llom. Un té d' acontentar-se amb mirar-los de lluny; una tanca a la qual s'han afegit uns barrots que pugen fins al sostre impedeix d'atansar-s'hi. Si algú desitja consultar, com nosaltres hem fet, algun manuscrit, ho ha de demanar al bibliotecari. Aquest entra per una porta darrera la tanca,treu el llibre i el dóna a qui el demana fent-lo passar per entremig dels barrots. Després surt tot seguit de dins, i mentre hom consulta el llibre, ell i un altre monjo, que és el seu ajudant, no es mouen del seu costat, vigilant-lo contínuament amb una por cerval que se'n fiqui a la butxaca alguna fulla"....
"El Sinaí. Viatge per l'Aràbia Pètria cercant les petjades d'Israel" del monjo de Montserrat, Bonaventura Ubach una lectura molt recomanable.
Atentament.
Senyor i

Els sons de la màquina d'escriure...

Molts de vosaltres, nenes i nens, no sabeu què és una màquina d'escriure, en canvi tots heu vist gairebé cada dia l'ordinador i el seu teclat. Però abans no n'hi havia d'ordinadors, i els vostres padrins i pares a l'hora de fer un treball no podien obrir un document Word, equivocar-se moltes vegades escrivint, corregir-ho fàcilment i donar l'ordre d'imprimir...
Per escriure utilitzaven un artefacte anomenat màquina d'escriure, en la que calia posar un foli en el corró, girar un mecanisme per fer entra el foli i prémer unes tecles semblants a les del teclat de l'ordinador. Cada lletra activava un mecanisme que feia pujar una peça metàl·lica. La peça donava un cop a una cinta entintada i al foli es marcava la lletra. Es podia treballar amb dos colors: el negre i el vermell...
La màquina d'escriure no era silenciosa com l'ordinador. Prémer les tecles i colpejar la cinta i el foli, feia un so . També hi havia una campaneta que sonava quan la línia s'acabava . Per canviar de línia calia empènyer una palanca que també feia un so concret i que feia pujar el foli ...
Ho recordeu?....
Ja he recomanat moltes vegades el blog "Diari d'un llibre vell" d'en Xavier Caballé, en el que sempre es poden descobrir petits tresors.
El set d'octubre va fer una entrada titulada "The Typewriter" ( la màquina d'escriure), de Leroy Andernon.Estic segur que aquest vídeo de dos minuts us farà, com a mínim, somriure....
Martin Breinschmi interpreta amb la seva màquina d'escriure, en directe a Ludwigshafen l'any 2.008 amb la Strauss Festival Orchestra Viena...

No fa gaire va tancar l'última fàbrica que quedava al món de màquines d'escriure...
Atentament.
Senyor i

Lleida des del cel, 1.945-46, 1.956-57, 2.009.

El passat mes de juliol la Subdelegació de Defensa de Lleida va donar a la Paeria un panell fotogràfic amb tres fotografies aèries de la ciutat, en les que es veu clarament com ha crescut en una seixantena d'anys.

Aquests dies podeu donar-li un cop d'ull a la Sala Municipal de la Paeria.

A la fotografia més antiga "Vuelo de España 1.945-46 (Serie A) E:1/42.000 , podem veure com el Camp de Mart, la zona nord, Cap Pont,... no hi ha gairebé cap casa, tot són camps de conreu... El riu Segre només es pot creuar pel pont vell i el pont del tren.

A la fotografia central "Vuelo General de España 1.956-57 ( Serie B) E: 1/30.000" podem observar que la ciutat ha començat a créixer, però encara hi ha dos ponts per creuar el riu.

A la tercera fotografia "Imagen del P.N.O,A (Plan Nacional de Ortofotografia Aérea) 2.009"· ja veiem el turó de la Seu Vella envoltat d'edificis i constatem que ara la ciutat és molt més gran i el riu es pot creuar per més ponts.

Entreu al Palau de la Paeria i podreu descobrir, com si fóssiu un ocell, els grans canvis de la nostra estimada ciutat des de la meitat del segle passat fins avui.
Si no sabeu que és una ortofotografia, recordeu l'entrada "Servei de Cartografia de Lleida", on vam aprendre que eren mapes topogràfics, ortofotomapes, cartoteca, escales, cartografia,...
Atentament.
Senyor i

La nova Biblioteca Britànica.

Ja hem passejat anteriorment per la zona nord de London a la recerca dels Escenaris harrypotterians (1 ) i (2) per anar a l'estació de King's Croos i descobrir l'andana nou i tres quarts. A l'entrada Escenaris harrypotterians (5) vam visitar l'estació veïna, St Pancras. Al costat d'aquestes dues estacions tenim la nova Biblioteca Britànica ( The British Library), una de les biblioteques més grans del món.

Creada al juliol del 1.973, molt abans formava part del Museu Britànic. El nucli de les col·leccions es basa en una sèrie de donacions i adquisicions des del segle XVIII, coneguda com col·leccions de la fundació . Inclouen llibres i manuscrits de la Biblioteca del Rei George III, Sir Robert Cotton, Sir Hans Sloane i Harley Robert. Durant una colla d'anys els fons estaven repartits en diferents edificis fins que l'any 1.997 la col·lecció principal va anar al nou edifici en Euston Road, al costat de l'estació de St. Pancras.
La nova biblioteca va ser dissenyada per l'arquitecte Colin St. Jonh Wilson. La porta d'entrada és gairebé una escultura de David Kindersley i la seva dona Lida Lopes.

Només entrar sorprèn l'escultura gegant de bronze Newton de l'escocès Eduardo Paolozzi , que ,com podeu veure, es va inspirar en una pintura de William Blake.

Font fotografia Newton de William Blake -Wikipedia.

Al centre d'aquest impressionant edifici una torre de vidre de quatre pisos acull la Biblioteca del Rei que abans estava al Museu Britànic. En aquesta torre podem consultar 65.000 volums impresos, manuscrits, fulletons i mapes recopilats pel rei George III entre 1.763 i 1.820.
La nova Biblioteca Britànica és l'edifici públic més gran construït al Regne Unit el passat segle XX.

The British Library és una biblioteca gegant en la que hi ha 13.950.000 llibres, 824.101 manuscrits, 8.266.276 articles filatèlics, 4.347.505 elements cartogràfics, 1.607.885 partitures,3.000.000 enregistraments sonors,....
Una sèrie de llibres i manuscrits estan exposats a la Galeria de Sir Jonh Ritblat . Una de les moltes joies, és el Còdex Sinaiticus (del que en parlaré en una propera recomanació lectora), que és un manuscrit de la segona Bíblia més antiga del món, escrita el segle IV en grec koiné.
Si voleu donar-li un cop d'ull mireu el proper vídeo:



The British Library un espai imprescindible per a tots aquells enamorats del món del llibre.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia... japonesa.

No és la primera entrada que dediquem al blog a la poesia japonesa. fa tres anys vam parlar dels haikus, però no tot són haikus a la poesia nipona. La poesia sempre s´ha valorat molt al Japó i és una manifestació artística molt popular.
Avui volia proposar-vos l'antologia editada aquest any 2.011 per Alianza Editorial " El pájaro y la flor". Mil quinientos años de poesía clásica japonesa". Aquesta edició il·lustrada i bilingüe és una petita joia feta pel professor Carlos Rubio que ens permetrà iniciar-nos en aquesta poesia tan especial.

A més a més de l'antologia, Carlos Rubio escriu una introducció que ens ajudarà molt a conèixer la poesia japonesa. Ell mateix ha fet la traducció del japonès. En Carlos és lexicògraf i traductor de les obres clàssiques de la literatura japonesa. Actualment treballa a la Universitat Complutense de Madrid. Entre 1.985 i 1.990 era professor de la Universitat de Tokio.
Podem llegir haiku, chooka, haikai, tanka, renga, waka,... Aquest cop d'ull a mil cinc-cents anys de poesia japonesa us sorprendrà.
Un tastet . Dels 174 poemes del llibre , un de Minamoto no Sanetomo ( 1.192-1.219) que podeu veure i llegir a la pàgina 106.

Yo no naka wa

Tsune ni mogamo na

Nagisa kogu

Ama no obune no
Tsunade kanashi mo


( Shinchokusenshuu )

En este mundo
con aspecto inmutable
¡ oh, qué tristeza
tan dulce ver los barcos
bogar en la corriente!

"El pájaro y la flor" , un llibre amb el que descobrireu la poesia japonesa.
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca del Rei ( i 2).

Passejar per la Biblioteca del Rei del British Museum és impressionant . La sala, coneguda també com la Galeria de la Il·lustració , està dividida en set seccions centrades en les set disciplines bàsiques d'aquella època.

El món natural. Al segle XVIII les col·leccions del British es dividien en rareses naturals i artificials - objectes trobats a la natura o fets per persones. Podem veure moltes mostres de botànica, minerals, animals, fòssils,...

El naixement de l'arqueologia. Els historiadors i els arqueòlegs van substituir al 1.828 als antiquaris que últims dos-cents anys havien recollit llibres manuscrits, dibuixos i objectes del passat. Hi havia molt interès per l'estudi de les restes antigues que servien per conèixer la història.

Art i civilització. Al 1.824 la famosa col·lecció de Charles Townley d'escultures gregues i romanes adquirides en el seu viatge per Itàlia, va arribar al Museu Britànic. Es va unir a altres col·leccions de gravats, dibuixos, joies,monedes,gerros, antiguitats clàssiques..., com les de Sir William Hamiltton i Richard Payne Knight.

Classificar el món.Els grans coneixements del món que es van reunir en el segle XVIII van ser organitzats i classificats per entendre'ls i utilitzar-los millor. La Biblioteca del Rei George III de 70.000 llibres aproximadament, era com una gran enciclopèdia i estava organitzada per temes.

Els escrits antics.L'interès pel coneixement sobre el passat va donar pas a una renovada passió per desxifrar els jeroglífics egipcis, les inscripcions cuneïformes, el sànscrit,...
Religió i rituals. La desconfiança cristiana, les supersticions, els ídols, rituals i màgia havia portat a la societat a recelar de les altres religions del món. Els il·lustrats van intentar dissipar aquesta ignorància estudiant les religions.

El comerç i el descobriment.La col·lecció de Sir Hans Sloane inclou objectes cerimonials i quotidians que representen els costums i cultures dels pobles de tot el món. Després de descobrir Austràlia, Nova Zelanda , Tahití, i altres illes del Pacífic, es va recollir molta informació sobre la vida i cultura d'aquests pobles desconeguts.
La Biblioteca del Rei és un retrat perfecte de la visió del món en el període de la Il·lustració.
Atentament.
Senyor i