Estrany artefacte a la Rambla de Ferran.

Aprofitant el matí assolellat, passejo fins a la Rambla de Ferran on, com cada diumenge de nou a dues de la tarda, els brocanters exposen els seus objectes. Recordeu que l'ofici de brocanter consisteix en comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys.

Avui, a més a més de donar un cop d'ull als llibres, en una de les paradetes un estrany artefacte m'ha deixat bocabadat. Entre una colla de gerros, capsetes de vidre, càmeres fotogràfiques antigues, marcs, figuretes,... una mena de capsa de llauna es mostrava orgullosa.

Com podeu veure a les fotografies, cal endollar-la perquè funcioni. Una manovella  lateral sembla que ens convida a girar, i unes ranures a prop d'on hi ha la bombeta ajuden a que l'artefacte no s'escalfi excessivament...

Estic segur que quan era petit hi havia jugat, però ara no recordo la seva utilitat. Com que ja tinc uns anyets us demano que pregunteu als vostres padrins si saben perquè serveix  i així m'ajudareu. Una pista, al davant es pot llegir NIC.

Atentament.

Senyor i

París t'acompanyarà...

Poques llibreries queden a Lleida, i encara menys d'aquelles en que coneixen els teus gustos, et recomanen llibres o pots parlar de les sensacions produïdes pels llibres llegits... Ja feia temps que li havia demanar a la Montse B. per un dels llibres de Hemingway, i les seves recerques sempre arribaven al mateix punt:

.- Està exhaurit, potser algun dia el tornaran a publicar, senyor i...  

Aquest mes de febrer he tingut una grata sorpresa, mentre donava un cop d'ull als llibres de les prestatgeries, la Montse, ànima de la llibreria Caselles, em deia:

.- Senyor i, no havies demanat ja fa molt temps per " París era una fiesta" ?

Em quedo bocabadat, ja ni ho recordava i ara tinc a les mans aquesta joia editada per Lumen fa tres mesos.

No ho dubteu ni un segon, "París era una fiesta" d'Ernest Hemingway, amb traducció de Gabriel Ferrater, és un dels llibres que no pot faltar a la vostra biblioteca.

 

Submergiu-vos en aquestes memòries dels anys viscuts a París amb la seva primera dona, Hadley Richardson, on eren molt pobres però molt feliços...  

L'any 1.956 Hemingway i la seva quarta dona es van instal·lar a l'hotel Ritz de París. El personal de l'hotel li va donar dues caixes que trenta anys abans havia deixat en dipòsit a l'hotel. Durant quinze dies es va dedicar a revisar les moltes llibretes escrites amb llapis amb apunts sobre el París dels anys 20 del segle passat. De la recerca del material feliçment retrobat , va sorgir "París era una fiesta".

Publicada pòstumament l'any 1.964, ens explica els anys de joventut a París en companyia d'escriptors com Scott Fitzgerald o Ezra Poun, l'anomenada " generació perduda". Amb la lectura del llibre podeu descobrir la formació d'un jove escriptor, passejar per una ciutat perfectament retratada pel geni americà, conèixer el gran valor que l'Ernest Hemingway donava a l'amistat.

A la propera fotografia, d'autor desconegut, podeu veure a Ernest Hemingway amb el seu fill Bumby l'any 1.927 a París.

 

Font fotografia: John F. Kennedy Presidential Library and Museum. Boston.

Els anys que van viure a París no van ser fàcils. La lluita per tirar endavant treballant d'escriptor va ser molt dura i els suposà molts equilibris en la seva minsa economia. Però malgrat tot es van permetre capricis inoblidables. 

L'any 1.950 escrivia en una carta adreçada a un bon amic: " Si tens la sort d'haver viscut a París en la teva joventut, després París t'acompanyarà, vagis on vagis, la resta de la teva vida, ja que París és una festa que ens segueix"

"París era una fiesta" us està esperant...

Atentament.

Senyor i

Les orenetes estan molt enfeinades...

El 8 de març la gent del Projecte orenetes ens comunicava que aviat tornarem a estar molt enfeinats amb el cens d'enguany.Com a col·laboradors ens han regalat el pòster que ajuda a diferenciar les vuit espècies d'orenetes i falciots que nidifiquen a Catalunya. Martí Franch  és el responsable d'aquesta petita joia.

Les nenes i nens de segon ja fa dies que han descobert a la Floreta reconstruint el seu niu que va caure als pocs dies de marxar.

En els propers vídeos podeu veure com les orenetes agafen fang i refan els nius malmesos. 

El pati de l'escola aquests dies no nota la crisi en el món de la construcció...

 Atentament.

 Senyor i

Mestre vidrier ( i 2 ).

Ja vau veure a la primera entrada dedicada al vell ofici de mestre vidrier que un cop feta la rosa de vidre, l'Albert, ajudant del Paco, la va deixar en un petit forn perquè cal que es refredi a poc a poc, sinó es pot trencar.
Veure treballar al Paco Ramos és tota una experiència i els nens van quedar molt sorpresos amb la feina i les explicacions per fer un setrill.Sembla molt fàcil, però l'aparent facilitat només surt de les mans dels mestres.

En els tres propers vídeos compartim aquest moment màgic. Gràcies Paco i Albert !

 

No deixeu de visitarel Museu del vidre de Vimbodí. A més a més de veure treballar al Paco i l'Albert podreu descobrir a la primera planta tots els secrets del vidre; i a la petita botiga de l'entrada comprar alguna de les joies fetes al forn del museu.

L'ofici de mestre vidrier encara està viu a Vimbodí!

Atentament.

Senyor i.

Mestre vidrier ( 1 ).

Des de 1.997 el mestre vidrier Paco Ramos treballa en el museu del vidre de Vimbodí a la Conca de Barberà. Aquest és l'únic taller de Catalunya on es poden veure demostracions comentades d'artesania del vidre sense utilitzar motlles, en vidre bufat i massís.

A temperatures elevades, el vidre és una substància pastosa i plàstica, formada per la barreja de sosa, silici i calç. Se li pot donar color afegint petites quantitats d'òxids metàl·lics. Quan es refreda, es torna dur i es transforma en un material delicat que, amb un cop, es pot trencar.

El Paco seu a la seva banca de vidrier envoltat de les eines característiques del seu ofici artesà: estisores, molletes de marcar, molletes d'estirar els brocs, motlle d'etzagar, pinces de marcar, bufador, puntill, canya, ... i comença a fer màgia.

Avui podeu veure en els vídeos següents , com el Paco Ramos i el seu ajudant Albert fan un cargol de vidre i una rosa. Un regal visual perfecte per als nens i nenes de l'escola Sant Jordi de Lleida

  

   

No deixeu de seguir el blog perquè molt aviat podreu gaudir del mestratge del Paco Ramos i l'Albert, fent un setrill ! Segur que quedareu bocabadats.

Atentament

Senyor i

Sorpresa al passar la galilea ( i 2 ).

La minsa llum i el silenci omplen l'església abacial de Poblet. No puc resistir-me i amb la mà  toco els senyals que en el seu moment van fer els picapedrers. Acabo de passar la galilea que és el pòrtic d'una església on estaven les tombes dels personatges important. Al girar-me em quedo sorprès per dues columnes de nova construcció sobre les quals hi ha un orgue nou.

Ktesibi d'Alexandria va inventar l' hydraulos ( orgue hidràulic ), al segle III  abans de Crist. Va ser un instrument molt important al món grecoromà .

Mozart anomenava l'orgue el rei dels instruments. Aquest rei regna a Poblet des de 1.423. L'abadia ha tingut sis orgues al llarg de la seva convulsa història.

El primer, fabricat a Barcelona, era de l'any 1.423. Un gran incendi el va destruir. El segon era petitet i estava a la Sala Capitular. Parlem del 1.576. Entre 1.581 i 1.592 l'orguener de Solsona Josep Bordons, va construir el tercer orgue, que en la primera exclaustració al 1.823, va ser cremat. El quart també el van fer a Solsona entre els anys 1.824 i 1.830. Seguint la mala sort dels orgues de Poblet, va ser cremat a la segona exclaustració del 1.835. El cinquè, construït per Organeria Española S.A - Alberdi, es va inaugurar l'any 1.961. Al 2.011 el van desmantellat i donar a la Basílica del Pi de Barcelona.L'actual, inaugurat el passat desembre, és de la prestigiosa casa suïssa Metzler, fundada l'any 1.890.

Al proper vídeo del Telenotícies Comarques del 7 de desembre del 2.012 podeu veure una pinzellada del concert inaugural  del nou orgue fet pel titular de la Catedral de Notre-Dame de París, Olivier Latry.

No hauria pogut escriure aquesta entrada sense la lectura de l'article " El nou orgue Metzler de Poblet "de Fra Josep Antoni Peramos, monjo de poblet i organista que podeu trobar a la revista Poblet II època Any XII nº 25 desembre del 2.012.

Atentament.

Senyor i

Sorpresa al passar la galilea ( 1 ).

Si sou seguidors del blog coneixeu la meva fascinació per Poblet. Hem visitat virtualment la Biblioteca del Monestir i l'Arxiu Montserrat Tarradelles i Macià.

Aquest hivern, en una de les moltes visites que hi faig va sorgir la sorpresa ...

Trobar les vinyes enfarinades, potser era un presagi del que m'esperava... No es gaire freqüent veure neu per aquesta zona del nostre país, i per això sorprèn quan cobreix ametllers, vinyes i avellaners; i el regal visual s'agraeix.

Després de gaudir de la novetat, decideixo entrar a l'església de planta basilical per escoltar el silenci i tornar a deixar-me sorprendre  amb la minsa llum que dóna un caràcter molt especial als seus racons.

Només passar la galilea, puc submergir-me en un mar de pedra. Però quan em giro... Quina sorpresa!
Si voleu descobrir què és la galilea i el perquè de la sorpresa, no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i

Col·lecció Josep M Queraltó ( i 5 ).

Per acabar aquesta sèrie d'entrades dedicades a l'exposició "Il·lusió i moviment. De les ombres al film". Col·lecció Josep M Queraltó, que podeu visitar fins al 5 de maig a la Sala Montsuat de l'Institut d'Estudis Ilerdencs; donarem un cop d'ull a una de les joies més preuades, el cinematògraf Lumière.

La primera projecció cinematogràfica es va fer a París el 28 de desembre de 1.865. Els germans Lumière, Louis i Auguste, en van ser els responsables. El cinematògraf exposat  es va fabricar a França l'any 1.896. Amb el cinematògraf ideat per aquests dos germans, es podia filmar, fer còpies de pel·lícules i projectar-les.

El cinematògraf funcionava a 16 imatges per segon. Els fotogrames tenen perforacions als dos costats de la pel·lícula. El mecanisme d'arrossegament s'inspira en el de l'agulla mòbil de la màquina de cosir. 

L'any 1.896, l'enginyer J. Carpentier va començar a fabricar en sèrie aquests artefactes.

Si sou uns enamorats del cinema,no podeu oblidar-vos de visitar aquesta exposició.

Atentament.

Senyor i

José y Pilar.

Al gener del 2.009 recomanava el llibre de José Saramago " El viatge de l'elefant". Gilda Lopes Encarnaçao lectora de portuguès a la Universitat de Salzburg va ser companya de taula del gran escriptor. Ella va triar el restaurant, y Saramago li va preguntar per unes petites escultures de fusta .El mateix escriptor reconeix que sense Gilda , no existiria el llibre ...

Avui us recomano el vídeo José y Pilar. Los dias de José Saramago y Pilar del Rio. La primavera del 2.012 vam entrar virtualment a Una casa feta de llibres en la que va viure els últims 18 anys el gran geni portuguès acompanyat de la seva estimada Pilar. La pel·lícula ens deixa entrar a casa seva i compartir la seva intimitat, el dia a dia, la feina, la malaltia, l'amor... Durant dues hores els podem acompanyar a casa o en una colla de viatges per tot el món.

La pel·lícula de l'any 2.010. dirigida per Miguel Gonçalves Mendes és un document fonamental per als seguidors de Saramago. Compartiu els quatre últims anys de vida del nobel portuguès i el procés de creació del llibre " El viatge de l'elefant".

José y Pilar, una gran lliçó de dignitat.

Atentament.

Senyor i

Col·lecció Josep M Queraltó ( 4 ).

La llanterna màgica la va inventar el jesuïta Athanasius Kircher l'any 1.654. Va ser un precursor molt popular del cinema. Al segle XVIII hi havia l'ofici ambulant de llanternista, que era l'encarregat de les projeccions a les diferents localitats que visitava. Al segle XIX és va utilitzar a les escoles. Els fabricants, a més a més  de la llanterna màgica de dos objectius, es preocupaven per les col·leccions de vistes i pels textos  que calia llegir durant la projecció. La font d'il·luminació era una espelma o una flama obtinguda amb alcohol o petroli. Les millors tenien una flama de carbur. 

A la propera fotografia podem veure a la dreta un Kinora fabricat a França l'any 1.910, i a l'esquerra un Kinora Viewer fabricat a Londres l'any 1.912. El Kinora és un artefacte de sobretaula per veure imatges a través d'una lent. Amb una maneta es fa girar un engranatge de rellotgeria que fa girar les imatges del rotlle. Cada imatge correspon a un fotograma i al girar tenim sensació de moviment.L'enginy conegut com Kinora Viewer també té una maneta que mou les fotografies i les fa passar a gran velocitat. Per veure-ho millor, l'aparell té una lupa d'augment.

La llanterna màgica rotativa Pettibone Peacock, fabricada a Cincinnati l'any 1.890 consisteix en una caixa metàl·lica amb un mirall còncau i un focus de llum que es projecta sobre imatges pintades en un vidre. El disc rotatiu és el responsable de la sensació de moviment.

 

Per acabar les entrades dedicades a l'exposició " Il·lusió i moviment. De les ombres al film", molt aviat descobrirem una de les joies de la Col·lecció Josep M Queraltó, un cinematògraf Lumière fabricat a París l'any 1.896.

Atentament.

Senyor i

Col·lecció Josep M Queraltó ( 3 ).

La primera peça d'avui és un diorama fabricat a França la primera meitat del segle XIX. El pioner de la fotografia Louis Daguerre va inventar l' any 1.822 el diorama , una instal·lació que ens proporciona sensació de fondària en  les imatges.

Per fora podeu veure un gran acordió de paper, però agenolleu-vos davant de la finestra circular i mireu amb un sol ull, observareu una gran profunditat d'imatge.

 

Al juny del 2.011, a l'entrada Màgia entre les pàgines ( 2 ) vam donar un cop d'ull al llibre-túnel del 1.953 Coronation Peep-Show Book, en el que al mirar per la finestra vèiem  l'nterior de l'Abadia de Westminster el dia de la coronació d'Isabel II. Aquest llibre també és un  diorama.

Però tornem al de l'exposició en el que podem veure les noves de Maria Eugenia de Montijo amb Napoleó III.

 Hi ha molts personatges de paper pintats i col·locats en diferents plànols, uns davant dels altres. Això crea una vista en perspectiva Avui es conserven molt pocs diorames degut a la fragilitat dels materials amb els que estan fets. 

No falta cap detall, i a dreta i esquerra tenim les botigues del carrer per on va la comitiva. A la fotografia podem llegir  boulager ( forner) i libraire ( llibreter).

El visor estereoscòpic és un aparell inventat pel físic anglès Charles Wheatstone que consisteix en uns binoculars que donen un efecte tridimensional a les imatges. Cal introduir-hi una imatge estereoscòpica que està formada per dues imatges amb una diferència mínima entre elles.

El visor estereoscòpic múltiple fabricat a França l'any 1.910  té una palanca amb la que es canvien les fotografies que estan en el cartutx. A cada cartutx hi ha vint fotografies. Aquest model permet  enfocar les imatges.

Si voleu gaudir de més aparells màgics de la col·lecció Queraltó no deixeu de visitar el blog.

Atentament.

Senyor i

La visita ( i 4 ).

L'altre grup de primer va anar al cor del Carrer Major per visitar una botiga oberta a la nostra ciutat des de 1.883. Sí, nenes i nens, Casa Guarro ja fa 130 anys que es dedica a vendre instruments musicals.El Joan us va rebre amb els braços oberts per ensenyar-vos una de les deu joies del comerç lleidatà. Recordeu que a la ciutat de Lleida només tenim deu botigues centenàries.

Joan Guarro té el mateix nom i cognom que els seu besavi, fundador de la botiga. És la quarta generació d'aquesta família  apassionada per la música.

  

La bateria que ocupa una part de l'aparador era sorprenent, però un cop a l'interior de la botiga, els acordions i els ukeleles feien que els vostres ulls estiguessin molt oberts.

 

 El Joan estava enfeinat contestant les vostres preguntes. Ja no fabriquen pianos, però en venen a la tercera planta.Recordeu que dos germans Guarro van començar a fabricar pianos a Barcelona l'any 1.860. Eren uns pianos de molta qualitat, premiats i reconeguts

El Joan va ensenyar-vos una colla de guitarres. La diferència entre baix i guitarra va quedar molt clara gràcies a una petita demostració ... Sembla que la guitarra va guanyar al baix en les vostres preferències.

Quina sort, nenes i nens de primer, un petit concert a l'interior de la botiga centenària  plena d'instruments i accessoris musicals.
Per acabar un vídeo de la Gabriela per recordar la demostració del Joan.

Gràcies Joan per acollir-nos a casa teva.

Atentament.

Senyor i

Obrigado Mankell.

A la pàgina 281 de " El último cuaderno " , podem llegir:

Día 2

El ejército israelí ataca la flotilla

de ayuda a Palestina.

Obrigado Mankell.

José Saramago ja no va escriure més al seu blog. Setze dies després, el 18 de juny del 2.010, va morir a Las Tias de Fajardo ( Lanzarote). Aquest geni de les lletres que és indiscutiblement José Saramago, va acabar els seus escrits al blog amb obrigado ( gràcies) Mankell. Amb dues paraules va sintetitzar tota una vida de compromís, admiració i solidaritat. Donant les gràcies a les persones que lluiten per un món millor, l'escriptor portuguès ens va donar l'última lliçó. Henning Mankell, novel·lista i dramaturg suec, era una de les persones que viatjaven amb el flotó de la Pau.

Alfaguara recull en dos llibres totes les reflexions que Saramago va fer al seu blog.  A "El cuaderno" podem llegir els textos que van del 15 de setembre del 2.008 al 15 de març del 2.009; i a "El último cuaderno", els del 23 de març fins al que encapçala aquesta entrada, escrit el 2 de juny del 2.009. Els dos llibres estan traduïts per la seva estimada dona Pilar del Rio.

Si us agraden els llibres de memòries, a més a més dels dos que recullen els Cuadernos de Lanzarote, i Les petites memòries, no oblideu al Saramago blogger.

El blog va iluminándole  el camino al autor: es esa su virtud, va escriure Saramago. Ell sí que il·lumina el nostre camí.

Atentament.

Senyor i

La visita ( 3 ).

Un dels grups de primer va anar a la Plaça Sant Joan per visitar la botiga fundada l'any 1.901 per Jaume Josa i Miquel Gassó. L'Eduard i el Damià us van rebre amb els braços oberts. Escoltar-los era descobrir tots els secrets d'aquesta botiga centenària.

Primera sorpresa. Al setembre del 2.007, el net del fundador, que també es diu Jaume, es va prejubilar i el negoci situat als baixos del número 10 de la Plaça Paeria va tancar. Tres mesos després, Josa & Gassó obria la nova botiga a la plaça Sant Joan 21; però els nous propietaris eren l'Eduard i el Damià, dos antics empleats de la botiga.

Us va deixar bocabadats el misteri del taulell. A començament del segle passat anar a Lleida a comprar suposava moltes hores de viatge, i calia quedar-se a dormir. Aquests taulells van servir més d'una vegada de llit!

El Damià i l'Eduard van desplegar sobre els taulells de fusta quatre peces de roba. Al tocar les diferents robes, les sensacions no eren les mateixes. Hi havia seda natural, cotó, fil i llana.

Es sorprenent trobar uns botiga amb cadires per seure. Triar la roba per fer-se un vestit requereix el seu temps, i a Josa & Gassó gaudeixen tractant bé als clients.

La història del mirall és genial. A les senyores gairebé les emboliquen amb la roba que els agrada, perquè puguin veure si les afavoreix!

Moltes gràcies Eduard i Damià per les explicacions i el vostre savoir-faire.
Atentament.
Senyor i

Col·lecció Josep M Queraltó ( 2 ).

El fotògraf i òptic venecià Carlo Ponti ( 1.823 - 1.893 ), va inventar el megaletoscopi. Seieu davant de l'artefacte i mireu per la finestreta. Sorpresa, dues imatges de Venècia, una de dia i l'altra de nit. 

La primera escena es veu en obrir les portes. Uns miralls dirigeixen la llum a la part del davant de la diapositiva i la sensació és que mirem una ciutat amb la llum del dia.

 

Si tanquem les portes, la llum va a la part posterior de la diapositiva i el que veiem és la mateixa imatge, però de nit. La diapositiva és una fotografia pintada per la part del darrere amb petits forats en diferents llocs  per fer-nos imaginar els llums de la ciutat.

A la propera fotografia, a la dreta , podem veure un zoòtrop fabricat a la Gran Bretanya l'any 1.867. Zoòtrop en grec vol dir "roda de vida". El va inventar em matemàtic anglès William Gerorge Horner l'any 1.834 . L'invent va permetre veure a diverses persones alhora imatges en moviment.Va ser una joguina molt popular, només cal fer rodar i mirar per les ranures, la sensació de moviment és total.

A l'esquerra del zoòtrop tenim un  praxinoscopi . Era una versió millorada del zoòtrop. El seu inventor, el francès Charles Émile Reynaud ( 1.844  - 1.918 ) el va crear l'any 1.877, substituint les ranures del zoòtrop per un prisma central amb miralls on es reflectien els dibuixos de la tira de paper. Amb aquest canvi la sensació de moviment era millor.

A la propera entrada donarem un cop d'ull al diorama i als visors estereoscòpics.
Atentament.
Senyor i

La visita ( 2).

El grup 1 de segon va visitar la joieria Lavaquial. Abans de la visita recordeu que mentre fèiem el recorregut pel carrer Carme, plaça de la Sal, plaça Sant Joan, plaça Paeria i carrer Major per recordar tot el que hem treballat sobre les botigues centenàries, ens calia descansar una estoneta.

A la plaça Paeria els nens i nenes van seure al banc del " Si no fos". Aleshores de la joieria va sortir emocionada una senyora que es va abraçar a la Montse. Aquesta senyora és la Maria Antonieta, quarta generació encarregada de la joieria. El que no sabeu és que fa una colla d'anys la Maria Antonieta era mestra de l'escola Sant Jordi i amb la Montse tenien molt bona relació..

Un cop a la joieria, la Maria Antonieta va deixar a les nenes i nens de segon bocabadats amb les seves explicacions. Ella estava feliç recordant el període de la seva vida com a mestra.... A la propera fotografia us està ensenyant un mur de contenció fet pels jueus.

Us va explicar que mentre realitzaven  les obres per millorar la joieria, un dels paletes els hi va dir que la paret al picar feia soroll de buit. Quan van investigar el perquè,.... sorpresa! Hi havia amagat un trull de vi de l'època moderna, del segle XVI. Aquest trull actualment és el lavabo de la joieria.

Envoltada de murs i voltes impressionants la Maria Antonieta va mostrar-vos el passadís secret que passa per sota de la plaça fins arribar a la Paeria! 

En el moment de marxar, dues generacions de la joieria Lavaquial van dir-vos adéu; la Maria Antonieta ( quarta generació), i la seva mare Rosa Maria ( tercera generació)

Moltes gràcies per la vostra gentilesa.

Atentament.