dissabte, 12 de gener del 2019

Al soterrani de la llibreria...

Avui us proposo descobrir els secrets de la llibreria Caselles situada al cor del carrer Major, concretament al número quaranta-sis. Aquesta empresa familiar, avui llibreria de referència de Lleida, va començar com a quiosc de venda de diaris l'any 1.914 als portals de l'Ajuntament i l'Arc del Pont per anar posteriorment a la plaça de Sant Francesc.


Al voltant del 1.934 Bonaventura Caselles transformà el quiosc en la llibreria-papereria del carrer Major on continua omplin de llibres la vida dels lleidatans des de ja fa més de vuitanta anys. Els seus fills Bonaventura i Josep van continuar consolidant el negoci i actualment s'encarreguen de la llibreria els seus nets Josep Maria, Ramon, Jordi i Joan dirigint un total de vint-i-tres treballadors.


Ara que ja hem entrat us proposo anar a la dreta i baixar per l'escala de cargol per anar al soterrani d'aquest edifici de sis plantes comercials on trobareu milers de llibres.


Hi ha una colla de botigues del nostre llarguíssim Eix Comercial que "amaguen" restes arqueològiques. Al blog hem vist les de la joieria Lavaquial i de la ja desapareguda Antiga Casa Inglés. La llibreria Caselles ens fa un gran regal quan acabem de baixar aquesta escala.


L'espai, avui ple de llibres, és un antic celler del segle XVII amb parets i volta de pedra que com podreu veure a les fotografies esta ben conservat.


Antigament estava destinat a guardar oli i vi. L'any 1.994 els propietaris de la llibreria decidiren restaurar-lo. Les feines foren dues: recuperar l'antiga estructura i impermeabilitzar tot el celler.


L'antic celler està inclòs al Catàleg de Béns Protegits del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal ( POUM ). Molts dels locals on es troben les restes arqueològiques del Centre Històric de Lleida estan destinats a activitats terciàries i amb un us eminentment comercial.


Al fons del soterrani encara podeu observar, aixecant la mirada, la trapa per on es baixaven el vi o l'oli a l'antic celler del segle XVII.


Avui, evidentment, ja no té aquesta funció però serveix per subjectar el sistema d'il·luminació d'aquesta part de la llibreria Caselles.


Torna cap a l'escala de cargol amb intenció de pujar a la planta baixa i aprofito per fer una última mirada a la volta. Però no marxem de la llibreria Caselles perquè encara amaga més secrets...
Atentament.
Senyor i

dimarts, 8 de gener del 2019

Olives i confitats.

Avui anirem virtualment fins al carrer de les Corts Catalanes número quatre, entre Príncep de Viana i el segon Passeig de Ronda, per donar un cop d'ull a l'Aceitunera leridana S.L, un negoci fundat l'any 1.951. 


L'antic cartell publicitari és sorprenent. "Olives i confitats, Una aceituna como ninguna. Aceitunera leridana". Els que ja teniu una edat recordeu perfectament la frase Una aceituna como ninguna... que era l'eix publicitari de l'empresa familiar La Española, fundada a Alcoi l'any 1.941.


El personatge de l'anunci de l'empresa lleidatana amb cos de llauna d'olives farcides d'anxova, cames fetes d'ampolles de salsa, cames i braços d'escuradents, i olives que fan de mans, peus i cap; està clarament inspirat en el de La Española, com podeu constatar a la propera fotografia...


Però si observem atentament l'anunci lleidatà, concretament al centre de la llauna d'olives farcides de filet d'anxova, podreu confirmar que "són de Lleida"...


Entrem, l'Antonio, segona generació que s'encarrega de l'Aceitunera Leridana - Olives del nen- ens està esperant per explicar-nos tots els secrets del negoci que aviat farà setanta anys que ocupa aquest local del barri de Balàfia.


Els grans bidons de plàstic plens d'olives i confitats són els protagonistes d'aquest negoci on també podeu trobar conserves de peix i conserves vegetals. Per aromatitzar-les empren llorer ( a la propera fotografia ), fonoll, orenga, farigola, llimona...


Treballen preferentment amb olives arbequines, d'Aragó i partides. M'explica l'Antonio que amb seixanta-set anys el negoci  ha canviat molt perquè ara les olives no les porten els pagesos sinó que ja les compren en aquests grans bidons i ells en fan la distribució.


Però, a més a més de les olives, estan especialitzats en els confitats, en castellà encurtidos. Per confitar un vegetal cal submergir-lo en vinagre de vi.


El mitjà àcid del vinagre mata la major part dels bacteris. Previament es pot emprar salmorra per facilitar la conservació amb vinagre.


Aquesta tècnica s'utilitza habitualment per conservar cogombres, cebes, pastanagues, naps, gingebre, cols, bitxos,... Les hortalisses confitades amb vinagre amb pots hermèticament tancats es poden conservar entre un i dos anys.


A les poselles d'aquest petit negoci podeu veure pots de vidre o plàstic amb els diferents tipus d'olives i confitats. També li podeu demanar a l'Antonio que us faci les barreges que més us agradin.


Però tornem a les olives i anem al fons de la botiga on hi ha un espai que comunica amb el magatzem. Uns misteriosos quadrats negres, al terra, amaguen un gran secret...


Després de retirar la protecció queda al descobert una planxa metàl·lica. No entenc quina és la seva funció, però l'Antonio m'ho deixarà molt clar.


Ràpidament el propietari del negoci resol els meus dubtes després d'esforçar-se una mica perquè el mecanisme fa molts dies que no s'utilitza. Aixeca la aquesta peça i m'ensenya l'espai on abans deixaven les olives que portava el pagès i en el que s'estaven quatre mesos les olives amb aigua, sal i herbes.


A la propera fotografia podeu veure que al terra també hi ha tapat amb una gran peça de goma negra un dels quatre trulls on es preparaven les olives per conservar-les.


A mitjans del segle passat a Lleida hi havia tres petites empreses que es dedicaven a les olives i els confitats: Encurtidos Barberà ( que encara continua el negoci al número quaranta-quatre del carrer Alfred Perenya ), Vallés ( que ja va tancar ) i Aceitunera Leridana- Olives del nen.


Agraeixo les facilitats per descobrir el petit negoci de l'Antonio, un ofici que a l'era digital utilitza mètodes molt antic per conservar els aliments.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 5 de gener del 2019

Cases singulars de Lleida ( 32 ).

Deixem el Palau de la Diputació, edificat sobre l'antic Hospital del Sant Esperit fundat els primers anys del segle XIII, per continuar passejant per la rambla de Ferran. A pocs metres, concretament al número vint-i-vuit, trobem la Casa Cros que podeu veure al centre de la fotografia.


A l'esquerra de la fotografia hi ha l'edifici del Banc de Bilbao. Als anys 50 del segle passat aquest espai podia presumir de la bellesa de la Casa Mangrané, un edifici modernista del 1.907 que fou enderrocat per construir el banc... A la propera fotografia de l'Arxiu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la podeu assaborir. A la dreta es veu un trosset de la Casa Cros.


Font fotografia: Arxiu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs

Construït entre els anys 1.920 i 1.025, aquest edifici historicista de base clàssica és obra de l'arquitecte Manuel Cases Lamolla ( 1.900 - 1.974 ). La Casa Cros fa cantonada amb els carrers de Vila Antònia i Comerç.


L'edifici d'habitatges, amb façana a tres carrers, té planta baixa, entresòl, cinc pisos i terrassa. La façana més destacable és la que mira a la rambla de Ferran. Les quatre pilastres que s'enfilen per la planta baixa i l'entresòl fan que l'entrada tingui un aspecte monumental.
A la fotografia següent podeu observar la tribuna de tres pisos amb columnes i capitells jònics que es transforma en la terrassa del quart pis.


Està catalogada com Bé Cultural d'Interès Local a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català. El quart pis llueix una magnífica balconada amb balustrada de ferro forjat que ressegueix les tres façanes de la Casa Cros. A la cantonada de la rambla de Ferran amb el carrer de Vila Antònia l'edifici està coronat per una petita torre.


A la balconada del primer pis amb balustres de pedra que recorre les tres façanes, trobem un gran escut decorat amb fruits i amb les inicials SAC...


Aquestes inicials misterioses ens parlen de l'empresa de fertilitzants i adobs químics que encarregà l'edifici. Parlo de la Societat Anònima Cros. Fundada l'any 1.817 per Francesc Cros, fou una de les principals empreses químiques de l'Estat. L'any 1.989 es fusionà amb Unión de Explosivos de Rio Tinto per formar Ercros.


Com podeu veure a la fotografia anterior l'edifci a la cantonada dels carrers de Vila Antònia i Comerç també llueix al seu coronament una petita torre idèntica a la de la rambla de Ferran.
La Casa Cros tingué una història agitada durant la Guerra Civil. L'any 1.936 durant el cop d'estat contra la Segona República fou un punt de resistència de falangistes i requetès. Després va ser el Quarter General de l'Exercit de l'Est de la República dirigit pel general Sebastián Pozas. Hi van instal·lar una sirena d'alarma durant la guerra.


Deixem la Casa Cros per continuar passejant per la rambla de Ferran fins al número trenta-set on hi ha l'edifici noucentista conegut com Casa Montull.
Atentament.
Senyor i

dijous, 3 de gener del 2019

Del santuari del Miracle al Peu del Romeu...

Durant les festes de Nadal és una bona idea passejar fins a la capella del Peu del Romeu, a la cantonada dels carrers Major i Cavallers de Lleida. L'Agrupació Lleidatana de Pessebristes hi te la seu social i fins al proper dia sis de gener podreu gaudir de més de cent diorames repartits entre la capella i les tres plantes.


La capella és una construcció del segle XIV, gairebé cúbica,  d'estil gòtic amb dues grans portes adovellades ( com podeu veure a la fotografia anterior). A la façana del carrer Cavallers hi ha un altra porta més petita. Sobre l'antiga estructura al començament del segle XX van afegir-hi un segon nivell donant al conjunt un aspecte de torre.


Dels molts diorames vull mostrar-vos un dels quatre del mestre pessebrista de Sant Pere de Torelló Manel Font. Quatre petites joies que reprodueixen tres retaules barrocs catalans i l'interior de la catedral de Vic. Em centraré en la reproducció a escala del retaule barroc del santuari del Miracle del municipi de Riner, a la comarca del Solsonès, construït per Carles Morató i Brugaroles que es considera un dels millors escultors barrocs catalans.
A les sis properes fotografies podreu comparar el retaule de Carles Morató amb la feinada del pessebrista Manel Font. Primer veureu fotografies generals o de detall del retaule i a sota generals o de detall del diorama a escala.



Obra espectacular contractada l'any 1.747, fou enllestida per Carles Morató l'any 1.758, i del 1.760 al 1.774 el pintor solsoní Antoni Bordons s'encarrega de la policromia i els daurats.



Carles Morató va fer el gran retaule amb fusta d'àlber i pi. Una obra monumental, d'una alçaria de vint-i-tres metres i una amplària de dotze metres, formada per tres cossos sobreposats.



Diu la tradició que l'any 1.458 la Mare de Déu s'aparegué a dos nens: Jaume i Celdoni. L'any 1.459 s'edificà la primera església i al 1.546 la segona. Abans de marxar, alcem la mirada per veure l'orgue renaixentista construït l'any 1.593 i  restaurat fa poc temps. Deixem el santuari del Miracle sortint de l'església actual ( la tercera ) inacabada, construïda l'any 1.652.


Que la mandra no us faci quedar a casa. Tapeu-vos bé, submergiu-vos en la boira i aneu a la capella del Peu del Romeu on podreu gaudir de l'art dels diorames fins al proper diumenge des les 6 a les 8,30 de la tarda.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 31 de desembre del 2018

Tornar a passejar pel call després de més de cinc segles...

Avui, últim dia de l'any, us convido a passejar pels nous Jardins de la Cuirassa, un espai inaugurat el passat vint de setembre després de tres anys d'obres. Es pot accedir a l'antic barri jueu medieval per diferents punts, nosaltres ho farem enfilant les escales que hi ha a tocar del col·legi Cervantes, al número quaranta-dos del carrer Cavallers de Lleida.


Com podeu veure a la fotografia anterior, al final del petit carreró ens espera una de les passarel·les de fusta amb baranes metàl·liques que es permetran visitar ordenadament el poc que es conserva del que fou un dels barris jueus més importants de Catalunya. Pocs metres després de començar a passejar per la passarel·la, a la dreta trobem les restes d'una casa benestant incendiada pels cristians al 1.391, batejada com la Casa del Pogrom. Les restes estan tapades perquè encara continuen les excavacions arqueològiques.


El dia 13 d'agost del 1.391 el barri jueu de Lleida fou saquejat i cremat, però un dels habitatges ha conservat moltes restes arqueològiques. Aquesta revolta antijueva es coneix històricament com Pogrom, i va afectar ales principals calls de tots els regnes cristians de la península ibèrica.


A la fotografia anterior podeu veure la passarel·la per la que hem accedit al call. A la dreta hi ha el pati de l'edifici antic del col·legi Cervantes, i al centre l'oratori dels Dolors. Les terrasses enjardinades permeten salvar el gran desnivell de catorze metres de la Cuirassa de Lleida.
Però tornem a la passarel·la i situem-nos davant de la casa del Pogrom. A la barana en forma de faristol podem veure la fotografia de les restes d'aquesta casa en la que els arqueòlegs han trobat moltes restes, algunes úniques en tota la península.


A més a més hi ha una colla de fotografies de moltes de les restes trobades en aquesta rica casa jueva: vaixella, roba doblegada, ceràmica, una destral de ferro, un petit calderó de coure, un muntant de pedra d'una porta amb tres estrelles de David gravades, llànties, fragments de hanukkiyyà, restes d'una pinta, una mà de morter, un encenser, una greixonera,...


Però les restes més espectaculars són el suport per a una gerra d'aigua d'època andalusina, del segle XIII, que podeu veure a la propera fotografia.


D'una gran bellesa són els fragments de gerra, exquisidament decorada com podeu constatar a la fotografia següent, també de l'època andalusina.


Els Jardins de la Cuirassa tenen un total de sis mil metres quadrats als que accedim passejant per les passarel·les que "volen" sobre el sistema de terrasses enjardinades amb 28.000 plantes entapissants ( heura, timó i saponària ) i una setantena d'arbres que estan pendents de trasplantar. A la propera fotografia podeu veure els dipòsits d'un antic taller de pergaminers. Podeu recordar la visita virtual que vàrem fer  al taller de pergaminers el 23 de juny del 2.016 clicant el proper enllaç: "Al carrer pergaminers ( 1 )". A l'esquerra podeu veure l'ascensor que permetrà l'accés al call  des del carrer Major.


Els punts d'informació que anireu trobant durant la vostra passejada us ajudaran a imaginar com eren els diferents habitatges dels que només hem descobert les restes, com la casa del pergaminer, del segle XIV. Les recreacions 3D de Jordi Sirisi en mostren com era el nostre call.


Enfilem ara la gran passarel·la que ens permet arribar fins al carrer del Canyeret. A l'esquerra de la fotografia podeu veure el cimbori de l'església del convent del Roser, i  a la seva dreta l'oratori dels Dolors.


On es troben els antics carrers de la Lleida medieval ( Costa del Jan i carrer del Canyeret ), hi ha l'aparcament de la plaça del Seminari. D'esquerra a dreta, a la propera fotografia, podeu veure: el campanar de la Seu Vella ( de planta octogonal, erigit entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del XV, far imprescindible de la gent de Ponent), la Torre de l'ascensor del Canyeret ( obra de B01arquitectes ), l'edifici del COAC - Col·legi d'Arquitectes de Catalunya -  ( obra dels arquitectes Francisco Burgos i Luis Pereda ), i el monòlit de metall i fusta que ens recorda que estem a la Cuirassa de Lleida.


Tornem a baixar per la passarel·la salvant el desnivell del call per observar atentament un conjunt de quatre habitatges. En un d'ells hi havia un taller amb una bassa de decantació per a l'obtenció d'argiles. A l'altra banda del carrer, hi ha un habitatge amb un baixant d'aigües i a la terrassa superior es conserva l'entrada a un tercer habitatge. Al quart hi ha una estructura d'emmagatzematge.


Una nova recreació 3D de Jordi Sirisi del plafó informatiu ens ajuda a entendre l'estructura d'aquestes quatre cases. El carrer Soquet. al que donen aquestes cases, conté una claveguera central on van a parra els baixants de cada habitatge.


Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos amb més claredat l'empedrat de còdols del carrer Soquet pel que passejaven els lleidatans fa més de cinc segles...


Els jueus s'establiren al costat de la muralla de l'antiga ciutat andalusina dels segles IX i X. Aquesta muralla tenia el nom de "la Cuirassa" i el barri jueu va anomenar-se com la muralla.


El projecte de rehabilitació i millora de l'espai a l'entorn de la Cuirassa ( call jueu ) de Lleida, tenia un pressupost de 730.002,4 € i un termini d'execució de sis mesos, Finalment ha costat 1,1 milions d'€ i han trigat tres anys..


Tornem a buscar la passarel·la per la que hem entrat al call, que ens deixarà al carrer Cavallers. Aprofiteu, quan marxi la boira, per gaudir d'un dia assolellat del mes de gener que comença demà per deixar-vos acaronar pel sol d'hivern mentre visiteu el call de Lleida. Obriu molt bé els ulls, potser veureu Crescas Abnarrabí, físic i oftalmòleg que operà de cataractes al rei Joan II. Si el trobeu, parleu una estoneta amb aquest il·lustre lleidatà jueu...
Atentament.
Senyor i