dilluns, 7 de setembre del 2020

Romànic andorrà ( 4 ).

Deixem el conjunt històric medieval de Les Bons, baixem el turó i tornem per la CG-2 fins a Escaldes-Engordany. Si la descoberta anterior fou l'església de sant Romà ( parròquia d'Encamp ), avui la farem a la parròquia d'Ordino, concretament a l'església de sant Martí. Recordeu que la parròquia és cadascun dels set territoris en que està dividida administrativament Andorra. Un cop a Escaldes-Engordany anem a la dreta per la CG-3 fins arribar al nucli de població de La Cortinada.


Sant Martí de la Cortinada apareix citada en un document de l'any 1.162. El temple, edificat al segle XII, es modificà als segles XVI i XVII canviant fins i tot la seva orientació.


De l'església romànica es conserva part dels murs sud i oest, la torre campanar i l'absis transformat en capella lateral. Si l'església romànica tenia planta rectangular, amb les reformes barroques es transformà en un edifici de planta gairebé quadrada.


El presbiteri romànic el trobareu a la dreta només entrar a l'església. L'absis fou reconstruït al segle XX. El campanar, de base quadrada, està situat als peus de l'antiga església. És una torre de dos pisos amb dues finestres geminades al primer i quatre al segon amb decoració d'arcs cecs i dents de serra. La coberta, a quatre aigües, és de pissarra.


Entrem a l'església i fixem-nos en el tram presbiteral on veurem dos arcs torals i entre ells dos arcs formers cegats. En aquest espai podeu gaudir d'alguns fragments de pintures murals de finals del segle XII obra del Mestre de la Cortinada.


A la propera fotografia de detall dels fragments de les pintures murals romàniques podeu veure en l'intradós de l'arc un personatge amb arc.


A la seva esquerra hi ha un quadrúpede del que destaquen les seves urpes i la llengua trífida. El podeu apreciar millor a la fotografia següent.


Els fragments de pintura mural es van descobrir l'any 1.968. El costat nord del presbiteri és l'espai on se'n conserven més.


Al centre ( part superior ) de la propera fotografia podeu veure a sant Martí, patró del temple. Amb la seva mà esquerra agafa un bàcul perquè era bisbe, i amb la dreta està beneint. A l'esquerra de sant Martí hi ha representat un clergue.


Sota la representació de sant Martí, assegut en un tamboret de tres potes ( de les que només una toca aterra ), veiem un home que duu un ganivet a la seva mà dreta i una copa que agafa amb la seva mà esquerra. Podem llegir al seu costat la inscripció Gilem Gui.ret. A l'esquerra hi ha un ocell i a la dreta un cantiret.


Al frontal del pilar trobem representat a sant Brici que fou deixeble de sant Martí i el succeí a la diòcesi de Tours. A la mà esquerra porta el bàcul de bisbe.


Després de canviar l'orientació de la nau a l'època barroca, al nou altar major es col·locà un retaule de fusta policromada dedicat a sant Martí.


Davant del retaule de l'altar major i dels altres retaules barrocs de les capelles laterals dedicades a la Mare de Déu, sant Antoni Abat i la Mare de Déu del Roser, hi ha grans reixes de ferro forjat.


Sortim de l'església però no marxem del nucli de població de La Cortinada perquè a pocs metres de sant Martí ens està esperant Cal Pal, una casa pairal singular andorrana amb una colla de segles d'història.
Atentament.
Senyor i

dijous, 3 de setembre del 2020

Un cop d'ull al Tate de Liverpool.

A l'entrada anterior dedicada a la gran passejada per Liverpool vàrem gaudir d'Albert Dock, el complex d'edificis i magatzems d'estil victorià dels molls inaugurat l'any 1.846. Només entrar-hi vam trobar l'edifici Tate ubicat en un antic magatzem. Us vaig dir que no ens aturaríem en ell perquè li dedicaria aviat una entrada. Avui si que el visitarem virtualment.


Alan Bownees, que als anys vuitanta era el director del Tate de Londres, decidí crear un "Tate of the North". L'any 1.985 James Sticling rebé l'encàrrec de dissenyar la nova Tate Gallery de Liverpool. Respectant l'exterior de l'edifici de maó i pedra amb grans columnes dòriques, transformà l'interior en galeries on exposar l'art modern. La galeria obrí al maig de 1.988. A la dreta del museu ens dóna la benvinguda una gran escultura d'Ugo Rondinone.


Liverpool Mountain és una escultura de deu metres d'alçària feta amb roques de colors brillants apilades que semblen jugar amb la gravetat. S'instal·là a tocar del Tate l'octubre del 2.018. Ugo Rondinone és un artista plàstic suís que amb moltes de les seves obres pretén que l'espectador mediti...


Entrem a la galeria per amarar-nos de propostes artístiques. Obriu bé els ulls perquè les obres exposades us deixaran bocabadats. A la propera fotografia podeu veure l'obra de Michelangelo Pistoletto del 1.967 "Venus of the rags", en la que la deessa romana de l'amor, la bellesa i la fertilitat està amorrada a una gran pila de robes de colors...


Venus està d'esquena a l'espectador i la seva cara i part del seu cos "s'amaga" a la roba amuntegada. Michelangelo Pistoletto és un dels principals representants de l'Arte Povera ( art pobre ), un moviment d'artistes plàstics provinents de Roma i del nord d'Itàlia de la segona meitat dels seixanta i de la dècada dels setanta del segle passat.


L'obra del fotògraf i artista visual angolès Kiluanji Kia Henda em captivà. La sèrie del 2.013 "Rusty Mirage ( The City Skyline )" està formada per vuit fotografies -amb impressió d'injecció de tinta- d'escultures creades al desert d'Al Zaraq ( Jordània ) amb senzilles estructures de metall que formen la silueta d'una ciutat imaginaria. Cada fotografia mesura 0,665 X 1 metre.


L'artista angolès es va inspirar amb els dibuixos de sorra propis de la cultura Lunda Tchokwe. Kiluanji Kia Henda tenia vint anys quan acabà al 2.002 la Guerra Civil angolesa, un dels conflictes armats més llargs condicionat per la Guerra Freda. La guerra s'inicià després de la Guerra de la Independència l'any 1.975. Amb les seves fotografies, vídeos i performances documenta la història del seu país.


Mirar per alguna de les antigues finestres de l'antic magatzem del moll té premi. A la propera fotografia podeu veure, al centre el Museu de Liverpool (  una de les "tres desgràcies" ), i a la seva dreta The Royal Liver Building i The Port of Liverpool Building ( dos de les "tres gràcies" ).


Protegida per una vitrina podeu "mirar i admirar" la llauna de conserva del 1.961 de l'artista conceptual Piero Manzoni amb l'etiqueta "Merda d'artista"; una crítica molt clara al mercat de l'art. A l'etiqueta podem llegir en italià, francès, alemany i anglès el contingut de la llauna: " Merda d'artista. Contingut net 30 grams. Conservada al natural. Produïda i envasada al maig de 1.961". L'obra estava formada per noranta llaunes amb l'etiqueta superior numerada i signada per l'autor. Quan es van vendre el preu de cada llauna era el mateix que el de trenta grams d'or...


Per acabar aquesta pinzellada al Tate, la sorprenent obra de l'escocès Jim Lambie. Nascut a Glasgow l'any 1.964 és un artista visual especialitzat en instal·lacions escultòriques de colors i amb el treball amb cintes de vinil de colors vius que transformen màgicament el sòl de la galeria on s'exposa.


Zobop fou dissenyat inicialment l'any 1.999 a la primera exposició en solitari de Jim Lambie a The Showroom de Londres, una galeria sense ànim de lucre que exposa obres creades in situ per artistes emergents. Amb Zobop, Lambie ajusta el seu disseny multicolor a la planta de l'espai expositiu. Podem situar la proposta al moviment Op Art in Focus, que combina línies, formes geomètriques i colors per fer obres d'art sorprenents.


Després d'aquesta petita mostra de les propostes del Tate, deixem l'antic magatzem del moll transformat en galeria d'art l'any 1.988, per visitar virtualment les dues catedrals de la ciutat.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 30 d’agost del 2020

Cases singulars de Lleida ( 52 ).

Deixem el centre de la ciutat al que tornarem després de passejar pels barris de Lleida. Comencem per Pardinyes on encara podem gaudir de dues mostres d'arquitectura modernista del que fou "El Recorrido": la caseta del guardaagulles i els tallers.


En una senzilla placa de l'Ajuntament podem llegir: " Caseta del guardaagulles del "Recorrido". Primeres dècades del segle XX. Estil modernista. Cabina de Control i Canvi de Vies de l'antiga estació del "Recorrido" 1.923-1.982 ".


Des de la caseta es controlava la circulació de trens i els canvis d'agulla. L'Ajuntament la va restaurar totalment l'any 2.003, però els dropos no deixen d'embrutar-la. És un petit edifici de planta i coberta octogonal, construït amb plafons aplacats de pedra, maó de cara vista i coberta de teula ( al carener i a les arestes de la teulada les teules són de ceràmica vidrada verda. Dues esferes, també de ceràmica vidrada verda, decoren els vèrtexs.


Les obertures estan emmarcades amb maó de cara vista. Actualment està al mig del pàrquing del Barris Nord i té la funció de lavabo públic, imprescindible pel mercat dels dissabtes.


A la planta superior podeu veure els amplis finestrals que facilitaven el control ferroviari. La caseta del guardaagulles era més alta. L'espai sota els finestrals tenia el doble d'alçària que l'actual i les vies estaven uns metres sota la superfície actual.


Si pugeu les escales podreu observar on hi havia la làmpada de paret de la petita construcció modernista ( fotografia anterior de detall ). A la planta baixa, on hi ha el lavabo public, podeu veure una finestra circular al centre del plafó aplacat de pedra emmarcat amb maó de cara vista.


Deixem el pàrquing del Barris Nord i passegem pel carrer Xavier Puig i Andreu fins trobar, a la dreta, el carrer Frederic Riu Farré on hi ha els vells tallers del Recorrido i que actualment son la seu de l'Institut Municipal  d'Ocupació ( IMO ) Salvador Seguí.


El barri de Pardinyes, de gairebé 17.000 habitants, a tocar del riu Segre i de les vies del tren va deixar de ser agrícola l'any 1.923 quan la companyia ferroviària Camins de Ferro del Nord d'Espanya ( fundada l'any 1.858 i que al 1.941 s'integrà a RENFE ) va construir al barri una estació de classificació i uns tallers situats lluny de la terminal de passatgers.
A la fotografia anterior podeu veure la façana del carrer Frederic Riu Farré i a la propera la del carrer d'Anselm Charles.


Per arribar des de l'estació de Pardinyes a la terminal de viatgers calia donar una volta. Aquest trajecte fou batejat popularment com "El Recorrido". Al barri, on abans d'arribar el tren només hi havia torres, horts i alguna caseta d'estiueig, es van construir cases per als 150 treballadors de "El Recorrido" i de la terminal de passatgers, un edifici noucentista obra de l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer construït entre 1.925 i 1.929. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu donar un cop d'ull a l'edifici de l'estació.


L'actual IMO Salvador Seguí era un conjunt de tres naus per a tallers i una quarta nau amb funció de magatzem. A la propera fotografia podeu veure la façana de la plaça Rosa Sensat.


El sòcol de pedra, els murs aplacats de pedra, els maons de cara vista, els grans finestrals d'arcs rebaixats i la coberta de dues aigües amb lluernes de vidre defineixen arquitectònicament els vells tallers.


"El Recorrido" està inclòs a l'Inventari del patrimoni Arquietctònic de Catalunya. L'enginyer P.Fraile fou l'autor de les antigues naus. A la propera fotografia de detall, els murs aplacats de pedra i el maó de cara vista són els protagonistes.


L'estructura interior de les naus està feta amb pilars metàl·lics i bigues de fusta. La coberta és de teula, amb lluernes de vidre a la carena.


Del vell Recorrido només conservem aquests elements. Totes les vies ha desaparegut, però la caseta del guardaagulles i els tallers encara ens recorden el passat ferroviari d'aquesta zona de Pardinyes.


Deixem el barri de Pardinyes per apropar-nos al del Secà de sant Pere on observarem atentament l'antiga torre Queralt, construïda l'any 1.910.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 26 d’agost del 2020

Celestí Campmany a l'Arxiu Municipal ( 2 ).

Si a la primera entrada dedicada als documents custodiats a l'arxiu municipal de l'arquitecte lleidatà Celestí Campmany vàrem donar un cop d'ull al dossier amb els plànols, sol·licituds de construcció i memòria descriptiva de l'antiga Casa Aldomà, avui quedareu bocabadats al fullejar el projecte que ha trobat l'arxivera...


Obrir el dossier en el que podem llegir " Ayuntamiento de Lérida. Arxivo. Capsa nº 170.  1.880. Proyecto de teatro de verano en los Campos Eliseos de Lérida. Año 1.880.  1439 Obres municipals 1.880", és molt emocionant.


Molts enamorats de Lleida desconeixen la història del Teatre dels Camps Elisis. Pera Bardají. governador civil de Lleida, l'any 1.848 proposà a l'Ajuntament la construcció d'un passeig en terrenys municipals i del gremi d'espardenyers a l'altre costat del riu Segre. Entre 1.860 i 1.864 es van crear els Camps Elisis dissenyats per Àngel Carmona. L'any 1.864 es van trasplantar dues llargues rengleres d'impressionants plàtans provinents de la Devesa de Girona. El parc s'inaugurà el 12 de maig de 1.864. Entre la documentació del teatre d'estiu, he trobat aquest plànol, sense signar, en el que es pot llegir al mig paseo central, a la part de baix carretera i en el que apareixen punts numerats que podrien ser els plàtans.


Poc després de la inauguració, Armengol Cornudella, Marià Codina i Montagut van proposar la construcció del teatre dels Camps Elisis. L'Ajuntament concedí la llicència el 31 de juliol d'aquell mateix any ( 1.864 ). Era un teatre sense programació estable, amb un cafè i altres senzilles instal·lacions.
La segona fotografia és del plànol de la fachada de costado i la propera del de planta. Els dos plànols estan signats - a l'esquerra- per l'Ajuntament el 27 de febrer de 1.882 ( la sessió d'aprovació es celebrà el 14 de febrer ). Al centre, l'escala ( 0,02 por metro al de la fachada de costado i 0,01 por metro al de planta. A la dreta signa a Lerida ( sense accent ) 15 de setiembre de 1.880 El arquitecto Celestino Campmany.


El tercer plànol és de la sección transversal. A la part baixa podem llegir, al centre, l'escala ( 0,02 por metro ), a la seva dreta la signatura de l'Ajuntament , i a la seva dreta la de Celestí Campmany. Les dues signatures amb les mateixes dates que ela altres dos plànols.


A més a més dels tres plànols, la lectura dels diferents documents ens permet seguir detalladament el procés d'aprovació del projecte. A la propera fotografia podeu veure la primera pàgina del document que autoritza la construcció del teatre malgrat que la planta circular no despertava passions entre els tècnics municipals: ..." Que aun cuando la forma circular para la sala de un teatro no es la mas apropiada para reunir las mejores condiciones de visualidad, ni el desarrollo de palcos"...


La  fotografia següent és d'un document timbrat presentat per "Armengol Cornudella Codina y Mariano Codina Bastús ambos vecinos de esta ciudada". Demanen que "visto el abandono que se nota en el teatro y demás dependencias anejas de los Campos Eliseos ... llevar a cabo una serie de reformas haciendolo asequible a toda clase de espectaculos teatrales"...


El dibuix del timbre és diferent al que vàrem veure a la documentació de la Casa Aldomà perquè aquest és de 1.882  i l'altre del 1.881. Però el text és el mateix ( exceptuant l'any ): "SELLO 11º    AÑO 1882   IMPTO GUERRA   50 POR %   50 C DE PESETA".


La petició fa referència al teatre inaugurat l'any 1.864, el primer teatre dels Camps Elisis, també promogut per Cornudella i Codina. Van presentar la documentació abans que s'acabés la concessió del teatre primigeni. El document està signat el 14 de novembre de 1.882.


A la memòria descriptiva, signada el 6 de febrer de 1.883 per Celestí Campmany, podem llegir la capacitat del teatre: ..."Salón central 874 espectadores, Palcos 34 id., Asientos fijos 61 id., Público 325 id. Total 1.294 espectadores"...


Els tres plànols estan signats el 15 de setembre de 1.880 per Celestí Campmany. L'Ajuntament signà el 27 de febrer de 1.882, però especifica que s'aprovà a la reunió del 14 de febrer. L'escala és de "0,02 por metro" als plànols de fachada de costado i sección transversal; i de "0,01 por metro" al de planta.


A la fotografia anterior de detall del plànol de sección transversal, podeu observar les signatures de l'Ajuntament ( centre ), i de Celestí Campmany ( dreta ).
La propera, també de detall, és de la part central del plànol de la fachada de costado. Flanquejant la porta Celestí Campmany dibuixà dos cartells...


Si utilitzem el zoom de la càmera fotogràfica descobrirem que l'arquitecte lleidatà anunciava l'obra programada al teatre d'estiu: Marina. Una òpera en tres actes d'Emilio Arrieta estrenada com sarsuela l'any 1.855 i que al 1.871 ho fou com òpera al Teatre Real de Madrid.


Malauradament el teatre es va cremar el dia vint-i-dos de gener de 1.886. Al juny de 1.893 l'Ajuntament anul·là la concessió del teatre a Armengol i Codina i la concedí a Ramon Mañe, però el teatre d'estiu s'abandonà i finalment fou enderrocat l'any 1.901.


El projecte del nou teatre, que es construí al mateix lloc que l'anterior, també és de Celestí Campmany. S'inaugurà al 1.902 i si passegeu pels Camps Elisis li podeu donar un cop d'ull.


A la fotografia anterior, d'esquerra a dreta, podeu observar: el teatre dels camps elisis, el quiosc de música i el cafè-teatre.
La fotografia següent, dels anys 20 del segle passat, és una postal ATV, concretament la número 959. Àngel Toldrà Viazo ( ATV ) era un empresari dedicat al món de la impremta. No era fotògraf però es dedicà a l'edició de postals. La primera era de Barcelona, a la 959 ( que podeu veure a la propera fotografia ) hi podem llegir: "A.T.V - 959 - LÉRIDA. Teatro de los Campos Eliseos". Àngel Toldrà Viazo edità 4.477 postals


Al 1.918 el teatre va passar a ser propietat municipal i tingué aquesta funció fins al 1.936. Després de la Guerra Civil l'arquitecte Mariano Gomà reformà la façana. Posteriorment es transformà en equipament esportiu. Actualment està tancat i barrat...


Recullo curosament tota la documentació i la torno a l'arxivera, agraint-li el seu interès per ajudar-me a descobrir els secrets de Celestí Campmany custodiats a l'Arxiu Municipal.
Atentament.
Senyor i