El passat mes de març vaig començar la sèrie d'entrades dedicades a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya que custodia l'Arxiu Gavín de les Avellanes. A les vuit primeres us he mostrat les antigues fotografies de diferents edificis religiosos de terres lleidatanes ( excepte les del terme municipal de Lleida que veurem en les properes set entrades dedicades a l'inventari ), i andorranes. Avui surto d'aquest territori per anar al Berguedà, concretament al municipi de Cercs on hi ha l'església de Sant Quirze de Pedret ( a només tres quilòmetres de Berga ). L'església està al Bergadà però les pintures murals preromàniques originals i la majoria de les romàniques les trobareu al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal ( propera fotografia ). Les de les absidioles estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ).
La passada tardor, a les entrades "Romànic amagat al Prepirineu ( 11a ) " i "Romànic amagat al Prepirineu ( 11b )", vàrem mirar i admirar els fragments de pintures murals preromàniques ( datades entre final del segle X i primers anys del segle XI ) que estaven a banda i banda de la finestra de l'absis de l'església de Sant Quirze de Pedret, i les pintures murals romàniques ( del segle XII ) de l'absis central, l'arc central i les absidioles.
"L'orant" ( fotografia anterior de detall ) i "el cavaller" ( propera fotografia, també de detall ), són els fragments de pintura preromànica més antics d'Europa. Els van pintar entre finals del segle X i primers anys del XI a la petita església del Bergadà.
Les pintures de l'absis central i l'arc central des de 1.940 estan al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal, i les de les absidioles al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ). Bona part de les pintures estan al museu de la capital del Solsonès perquè el municipi de Cercs pertany al bisbat de Solsona, que l'any 1.959 cedí l'església de Sant Quirze de Pedret a l'Ajuntament de Berga. La primera restauració de l'església la va fer la Diputació de Barcelona entre els anys 1.959 i 1.964.
Ens apropem virtualment al terme de Cercs ( Berguedà ) per veure l'església preromànica i romànica de Sant Quirze de Pedret ( segles IX al XIII ) i comparar les fotografies actuals amb les de l'Arxiu Gavín. Primer trobarem el Pont de Pedret ( fotografia anterior ). Abans de creuar aquest pont medieval gòtic ( segles XIII - XIV ) sobre el riu Llobregat, cal deixar el cotxe i continuar uns minuts a peu fins a l'església.
La fotografia anterior és del plafó informatiu del Museu de Solsona. Podeu veure l'església abans de la segona restauració iniciada l'any 1.989, que també va fer la Diputació de Barcelona, i en la que es va desmuntar el campanar d'espadanya del segle XVIII. A les properes fotografies podeu veure l'església actualment, sense el campanar de cadireta, i el nou campanar...
A l'Arxiu Gavín de les Avellanes la imatge més antiga que he trobat (
fotografia anterior ) és la postal de 1.910 en la que es pot llegir a la
part superior: 241- Bergadá-Berga-Pedret Clixé de Juli Vintró. És una
targeta postal d'Unió Postal Universal. A més a més de la targeta
postal a l'arxivador hi ha fotografies dels anys: 1.950, 1.959, 1.961,
1.964, 1.965, 1.971, 1.979, 1.983 i 1.985 ( aquestes del museu de
Solsona ). Està clar que al Josep Maria Gavín Barceló li agradava molt
aquesta església.
Com podeu observar, un segle després l'església i el seu entorn tenen un aspecte molt diferent al de l'antiga postal del 1.910.
La fotografia següent és del primer full de l'arxivador dedicat a Sant Quirze de Pedret. Al paper mecanografiat podem llegir: "Cercs. Pedret. Església de Sant Quirze - anys 1.910...- 1.950/ 1.969 / 1.969 / 1.972".
L'església de Sant Quirze de Pedret és un dels pocs edificis del primer mil·lenni que es conserva a Catalunya. Les pintures romàniques i preromàniques es van trobar els anys 1.922 i 1.937. L'any 1.922 la Junta de Museus de Barcelona comprà les pintures, que foren arrencades i traslladades a Barcelona.
La fotografia més antiga de l'església feta per Josep Maria Gavín és del 1.950. La podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall.
La fotografia que podeu veure a la dreta de la fila inferior del primer full de l'arxivador ens mostra la porta d'accés, al mur de migdia de la nau central, l'any 1.972. La podeu observar millor a la propera fotografia, i la següent és de la mateixa portalada gairebé mig segle després. Aquesta porta es construí durant les reformes fetes a l'època romànica.
També del 1.972 és la fotografia en la que podem veure el frontispici de l'església amb el campanar d'espadanya construït al segle XVIII i desmuntat, com us he explicat abans, a la segona restauració iniciada l'any 1.989. A la següent podeu observar el mateix indret actualment.
L'any 1.937 foren descobertes noves pintures a l'absis major i a la nau central. Quan es van arrencar, aparegueren a sota les de "l'orant" i "el cavaller". Aquell any les van arrencar i al 1.940 les traslladaren al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal.
A la propera fotografia de 1.959 podeu veure que s'han retirat part de les teules de la coberta. És l'any en que s'inicià la primera restauració.
Del segle IX és la nau amb capçalera trapezoïdal. L'església s'amplià al segle X a tres naus amb capçalera de tres absis. Les naus es comunicaven amb arcs de ferradura.
També del 1.959 és la fotografia de l'esquerra, i del 1.961 la de la dreta. Les dues les va fer Josep Maria Gavín durant la primera restauració.
Al segle XIII es va eliminar bona part de la nau sud que feia poc s'havia enderrocat. Es va fer una volta perquè la coberta de fusta estava destruïda ( probablement per un incendi ). La construcció de la volta implicà l'ampliació dels murs. També s'obrí la portalada romànica.
En aquesta primera restauració ( 1.959-1.964 ) es desmuntà bona part de la volta apuntada del segle XIII, els murs que la sustentaven i es van rebaixar els murs exteriors que s'havien ampliat al segle XVIII.
A la propera fotografia de l'Arxiu Gavín podeu veure l'arc triomfal i l'absis central l'any 1.964. La següents són del mateix indret actualment i de l'espai reproduït al Museu de Solsona amb les pintures originals.
Al campanar d'espadanya, que com us he explicat abans era del segle XVIII i s'eliminà en la darrera reconstrucció, s'hi accedia per l'escala que es recolzava a la nau nord que podeu veure a la fotografia del 1.959 ( la quarta l'Arxiu Gavín de l'entrada d'avui ).
La propera fotografia és del mateix indret que la fotografia anterior de l'Arxiu Gavín. Tot sembla exactament igual però les separen gairebé vint anys. Josep Maria Gavín la va fer l'any 1.983.
La primera restauració, del 1.959 al 1.964, fou dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs Arissa. Vint-i-cinc anys després s'inicià la segona restauració en la que es va retirar la coberta de formigó armar del 1.960 per una de fusta feta seguint els resultats de la investigació històrica duta a terme.
A la propera fotografia de l'arxiu Gavín, del 1.983, podeu veure les dues absidioles. Les pintures murals originals estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ). A les següents podeu veure les absidioles actualment.
Entre 1.992 i 1.995 es van renovar les cobertes reproduint la forma i materials dels segle X. Les teules de l'absis són còpia de les restes d'una teula trobada a l'excavació arqueològica. Són més petites que les teules de les naus. Entre 1.992 i 1.998 es van fer les reproduccions de les pintures murals. A Sant Quirze de Pedret encara hi ha fragments originals de pintures murals.
Deixem el Bergadà per tornar a les terres de Lleida, concretament a la capital de Ponent, on compararem en les properes set entrades dedicades a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya les fotografies dels diferents edificis religiosos custodiades a l'Arxiu Gavín amb les actuals.
Atentament.
Senyor i
