Últim dia de la drogueria Simon.

Al febrer del 2.008 vam visitar virtualment una de les botigues més antigues de Lleida. L'entrada Alquímia al mig de Lleida !! Botigues i oficis antics, ens presentava una botiga i una rebotiga màgica.

El passat dilluns dia 18 vaig tornar per dir-li adéu. Havia llegit al diari que tancava i volia fer-li l'últim cop d'ull. Molt amablement em van permetre fer fotografies per tots els racons. Gairebé ja no quedava gènere, però encara vaig poder copsar l'atmosfera d'aquest laboratori d'alquímia.

En poc temps veurem una nova botiga. L'Eix s'està despersonalitzant i omplint de franquícies i ja no queden botigues i botiguers d'ofici.
L'any 1.890, ja fa 120 anys, Simon Suñé Ribera la va fundar en un local d'un edifici adossat a l'Ajuntament ja desaparegut. Els primers anys era una botiga de queviures.

Al 1.924 es va traslladar al local actual, i a la dècada dels 60 van renovar l'aparador. Es podien comprar molts productes a granel i els embolicaven amb paper. Uns minuts abans de desaparèixer com a botiga , els prestatges i els seus taulells antics estaven gairebé buits i la vella bàscula sabia que no tindria més feina...

Quatre generacions han despatxat en aquesta drogueria que ara tanca per jubilació. Llegir els rètols dels calaixos de fusta de la botiga era molt curiós. Fixeu-vos en els productes que s'hi podien comprar: Pebre negre gra, anís verd, canyella branca , orenga, anís estrellat, canyella Ceylan molta, pebre negre de Singapur, fècula de patata, midó,...

Els calaixos de la rebotiga, el lloc més misteriós de la drogueria, ja estaven buits però encara s´hi podien llegir una colla de noms fantàstics: Gelatina, sulfat de coure, goma laca, comí, metabisulfat de potassa, mostassa, sosa, pega grega, naftalina, fregalls, sulfit de níquel, esterina, clorat de potassa ...

On podrem comprar ara aquests estranys productes?Surto una mica trist d'una botiga a la que mai més podré tornar...
Atentament.
Senyor i