dilluns, 27 de juny de 2011

Köprüsü.

Deixo Sultanahmet per descobrir amb vosaltres una llibreria molt especial. Començo a passejar per Galata Köprüsü , el pont de Galata . Aquest pont és un espectacle permanent. Ple de gent de tota mena. Pescadors amb centenars de canyes que omplen les baranes del pont, venedors ambulants en qualsevol racó. Les olors dels cafès i restaurants que hi ha sota el pont, el soroll dels ferris que llisquen per les aigües del Corn d'Or, les mesquites que dibuixen el seu perfil en el cel de la ciutat,...Tots els sentits s'estimulen al pont de Galata.


L'escriptor italià Edmundo de Amicis, novel·lista i autor de llibres de viatges, va publicar l'any 1.879 Constantinopli on ens explica el que va veure mentre estava al pont de Galata: Un eunuc gras muntat a cavall, un turc cobert amb turbant i caftà ( capa llarga d'origen oriental, oberta per davant i amb amples mànigues) de color blau, un dervix amb el seu barret , un narrador professional que portava una capa de nigromant ( persona que invoca els difunts per conèixer coses del futur), ...
Aturar-se a Galata Köprüsü, encara avui, és gaudir de la gran diversitat que caracteritza Istanbul.


Camino en direcció Beyoglu. Al segle XIX el barri es coneixia com Pera i era el centre de la moda, el comerç , de les ambaixades europees,... Ara les ambaixades estan a Ankara, la capital. Després d'un període de decadència, a partir de la dècada dels noranta va recuperar el seu esplendor i és el cor de l'Istanbul modern.
Des de el pont el primer que ens crida l'atenció és la torre construïda l'any 1.384, Galata Kulesi ( la torre Galata) ; que en aquell moment era el punt més alt de les fortificacions genoveses.


Enfilo, no sense dificultat, per Galip Dede Caddesi. Hi ha un formigueig de gent malgrat les obres que tenen desmanegat el carrer. Sembla una cursa d'obstacles la recerca del nostre objectiu. Les coses es compliquen , una gran excavadora no em deixa passar. En esquivar-la trobo finalment l'aparador de la Librarie de Pera.


Si mireu amb atenció la fotografia podreu veure reflexada al vidre de l'aparador la maquinaria que sembla amagar aquest espai especial pels enamorats del món del llibre. Estic preparat per entrar. I vosaltres?
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada