La posada.

Els primers anys del segle XX la capçalera del riu Flamisell , a la Vall Fosca, va viure una gran revolució... Grans quantitats de treballadors van arribar-hi per fer una feina molt dura.

Leonardo Vidal, avi de l'actual propietària, i el seu cunyat Josep Gallart, van construir a Senterada una posada i una botiga d'ultramarins. Un s'ocupava de subministrar aliments a la gent que treballava al nord de la vall, i l'altre de l'hostal. 

Amb el pas del temps en Leonardo es va quedar el negoci. Quan va morir, la seva dona Maria Rollan, va regentar el negoci fins l'any 1.977 , en que es va jubilar. L'hostatgeria i la botiga van tancar les portes.

L'any 2.001 la seva neta va decidir reobrir el negoci. Primer el cafè-bar i posteriorment la casa de turisme rural, amb vuit habitacions  a la que la Generalitat ha concedit quatre espigues , la màxima distinció possible. 

Si aneu Senterada, atureu-vos a Casa Leonardo, un racó que ens parla del gran canvi viscut a la zona ara fa cent anys. Si obriu els ulls veureu, ràpidament, detalls que ens parlen del passat com, per exemple, el tirador i els vidres de la porta d'entrada.

No dubteu a demanar als propietaris que us ensenyin l'antiga botiga. Si ja teniu uns anyets segur que recordareu alguns dels productes, la venda a granel, les balances, el molinet de cafè ...

Però tornem al començament de l'entrada d'avui... Algú de vosaltres s'imagina per què el Josep i el Leonardo van obrir aquest negoci? Què feien tanta i tanta gent treballant al nord de la Vall Fosca?

Atentament.

Senyor i