El barquillero.

Les ciutats han de vetllar per conservar aquells trets que les identifiquen. Amb els nostres eixos comercials plens de franquícies i celebrant festes procedents d'altres cultures el que fem és empobrir el nostre patrimoni més íntim.Moltes vegades aquests símbols que ens diferencien  són molt senzills, però també molt estimats pels moradors de les ciutats...  

En el nostre cas, als lleidatans, que ningú ens qüestioni els caragols.Els madrilenys s'estimen la figura del barquillero, que vestit de chulapo va cridant: ¡Al rico barquillo! ¡ Barquillos de canela y miel que son buenos para la piel! Molt populars als carrers de Madrid en el segle XIX i començaments del XX, actualment només queda una família que els fa artesanalment en un petit obrador del castís barri de Lavapiés.

Parlo de la nissaga de barquilleros Cañas , la cinquena generació de la qual està comanda per Julián Cañas, el último barquillero de Madrid. Al seu obrador fan artesanalment 500 barquillos al dia.

El barquillo  s'assembla molt a les nostres neules i per fer-los cal barrejar farina, sucre, vainilla, una mica d'oli i aigua.

Retrat de Julián Cañas. Font: web barquilleros de Madrid. Página oficial de los barquilleros de Madrid.

Julián Cañas va aprendre a fer barquillos al 12 anys i explica que abans els barquilleros no portaven cistell. Els barquillos els duien a l'interior de la barquillera. A la tapa d'aquest cilindre metàl·lic, hi ha una  ruleta que es feia rodar i segons el nombre que sortia, el barquillero et donava 1, 2 , 3 ... barquillos.Quan hi havia una colla de clients, el que treia el nombre més baix pagava tots els barquillos. 

Barquillera de la família Cañas. Font: web barquilleros de Madrid. Página oficial de los barquilleros de Madrid.

Hi havia gent que li agradava el juego del clavo, en el que podies tirar totes les vegades que volguessis però, si et sortia un clavo ( un dels quatre cargols que subjecten la ruleta a la tapa de la barquillera), perdies tots els barquillos i diners que havies jugat.En el moment que el barquillero cridava ¡Clavo! estaves perdut!

Si passegeu per Madrid, els podreu trobar a la calle Preciados a l'altura de la calle Tetuán, al Rastro, al Parque del Retiro, a la Plaza de Oriente o a la Catedral de la Almudena. Els barquilleros són una peça imprescindible de les festes amb més sabor madrileny com San Isidro, la Paloma o San Cayetano.

Si voleu veure l'últim obrador artesà de Madrid i escoltar les explicacions de la cinquena generació de la nissaga Cañas, cliqueu aquí i posteriorment la fotografia del Julián a la porta de casa seva.Descobrireu que amb uns cilindres de fusta de diàmetre diferent i quan la pasta encara està calenta fan els diferents barquillos: el parisien ( el més gruixut), el sorbete... Utilitzant cons de fusta fan la pasta per posar els gelats de bola. Antigament la barreja s'escalfava en motllos amb forma convexa , de vaixell ( en castellà barco), d'aquí el nom de barquillo.

Si el Julián i el José Luis , fills del Julián Cañas no donen continuïtat a la nissaga, la Villa y Corte perdrà un dels deus signes d'identitat.

Si aneu a Madrid aprofiteu per tastar-los. Per un moment oblideu la constant innovació en el món dels dolços i deixeu-vos seduir pel barquillero.

Atentament.

Senyor i