divendres, 1 d’agost de 2014

I per acabar..., el barri armeni.

Després de passejar i passejar per la Ciutat Vella gaudint dels barris jueu, cristià i musulmà; avui tancarem la descoberta amb la visita virtual al sorprenent barri armeni, el més petit dels quatre. Passarem per dues de les vuit portes d'accés al recinte emmurallat: la porta de Sión i la de Jaffa. Recordeu que les muralles que veiem actualment són les que va restaurar  Solimà I el Magnífic entre els anys 1.537 i 1.541. Tenen un perímetre de quatre quilòmetres, una altura d'uns tretze metres i tres metres d'amplada.
Entrarem al barri per la porta de Sión construïda l'ant 1.540 per Solimà I. Malgrat la restauració encara es poden veure els impactes de les bales emprades a les guerres del 1.948 i 1.967. La propera fotografia de G.Eric and Edith Matson Photograph Collection de la Library of Congrees ens mostra aquesta porta entre el 1.898 i el 1.914; en la que no s'aprecien ferides bèl·liques...


Si mireu bé la porta actualment, constatareu que malgrat l'esforç de condicionament, és fàcil detectar els impactes de bala. Molts són del 1.948. Durant la guerra de la independència d'Israel, les forces del Palmaj hi van lluitar infructuosament pel control del barri jueu...


El carrer principal , el del Patriarcat Armeni ( Armenian Orthodox Patriarchate ), us convida a caminar lentament per un barri elegant . La comunitat és de les més antigues de Jerusalem, ja que Armènia fou el primer país que va declarar el cristianisme com a religió oficial l'ant 301. No és una comunitat gaire gran, unes 1.500 persones, però el Patriarcat Armeni està molt present a la Ciutat Vella. Recordeu que en la visita al barri cristià ja vaig explicar-vos que els armenis controlen part del Sant Sepulcre.


El més destacat del petit barri és la Catedral de Sant Jaume del segle XII, on s'honora a Sant Jaume el Savi patró dels armenis; l'església anglicana, la Ciutadella i Torre de David, el Patriarcat Armeni Ortodox i el Museu Armeni.
Descansem una estona i aprofitem per gaudir de la cuina que ens proposa l'Armenian Tavern al número 79 del carrer Armenian Orthodox Patriarchate. Baixar les seves escales ens porta a un espai misteriós on gaudir d'un ambient i una cuina que difícilment oblidarem...


No ho dubteu, cal demanar Khaghoghi Derev, un plat sensacional de carn picada condimentada i embolicada en fulles de parra , amb una mena de brou de iogurt, pebrot i tomata que es pot acompanyar amb arròs.


Deixem l'Armenian Tavern i ràpidament trobem el carrer per on vam començar la descoberta del barri cristià de Jerusalem, el carrer David ( El Bazar ). Abans de sortir per la porta de Jaffa per anar a la ciutat moderna, donarem un cop d'ull a la Ciutadella, un gran complex fortificat iniciat al segle II aC. Actualment acull un museu que ens explica la història de Jerusalem. A la propera fotografia podeu veure la Torre de Fasael. Aquesta torre defensiva la va fer construir Herodes del Gran per honorar al seu germà. Decorada amb estil grecoromà, al segle XIV una part fou reconstruïda.


Deixem la Ciutat Vella per la porta de Jaffa i , després de caminar una mica, ens girem per donar la darrera mirada al recinte emmurallat... Sembla que el minaret de la Ciutadella ens diu adéu.


El terme Torre de David s'aplica a la Ciutadella i també a aquest minaret afegit al complex l'any 1.655. Herodes denominà aquest espai Ciutadella de David o Torre de David, perquè es va edificar sobre les restes d'una fortalesa que diuen fou construïda pel rei David. L'han restaurat els creuats ( segle XII ) , mamelucs ( segle XIV )  i Solimà I el Magnífic ( segle XVI).
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada