diumenge, 14 de setembre del 2014

A l'antic castell de Cubells.

Segur que molts de vosaltres heu passat  força vegades per Cubells, al cor de la Noguera, camí d'Andorra. Fins i tot potser us heu aturat a fer benzina o a descansar als bars i restaurants que hi ha a peu de carretera. Avui vull proposar-vos un petit esforç que segur agraireu perquè té premi... El poble es va enfilant per un turonet, i per arribar on hi havia l'antic castell, hem de pujar a dalt de tot. Al punt més alt de la vila trobem l'església de Santa Maria, únic element que es conserva de l'antic castell de Cubells.


El castell ocupava l'espai on avui hi ha una plaça; però d'aquell antic recinte, exceptuant l'església,no en queden restes, vestigis  ni documentació a partir del segle XV. Construïda al segle XIII, l'església de Santa Maria és una mostra bellíssima del romànic de l'escola de Lleida , que definí un estil molt concret en un conjunt de monuments de l'etapa final del romànic ( segle XIII ). La característica principal és la complexitat de la decoració de les portalades decorades amb filigranes i elements geomètrics. Podem gaudir d'aquests tresors del romànic a les esglésies d'Agramunt, Vilagrassa, Santa Maria de Bell-lloc a Santa Coloma de Queralt,... i evidentment a la Seu Vella de Lleida.


Travesso la plaça per apropar-me a la portalada i veure-la detalladament i el primer que em sorprèn és el fris ( decoració tallada, pintada o gravada en bandes horitzontals) ,que ressegueix la zona dels capitells i que fins i tot gira el cos sobresortint on està emmarcada.


Si sou uns enamorats de l'arquitectura romànica, la portalada que s'obre al mur del migdia us emocionarà. Hi trobem sis grups d'arquivoltes que són el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc seguint-ne la curvatura. Una dovella és un bloc de pedra en forma de tascó per formar arcs, voltes,...Al guardapols de l'última arquivolta, podeu veure la decoració de puntes de diamant.


La decoració és molt rica: ocells en diferents actituds, figures humanes, un lleó, ... Moltes d'aquestes decoracions zoomòrfiques semblen inspirades en l'art del teixit i del treball del guix, dels quals els àrabs lleidatans eren uns artistes excelsos. Els motius temàtics i ornamentals són els propis dels tallers lleidatans del segle XIII: dents de serra, puntes de diamant, arquets entrellaçats, relleus baixos amb figuració,...Les arquivoltes descansen sobre sis parells de columnes que estan coronades per capitells molt ornats amb ocells, motius vegetals, geomètrics, serps.... Al fris que realça la zona dels capitells, també trobem figures humanes. El material emprat per fer l'església és la pedra sorrenca, poc resistent a l'erosió. Hi ha parts una mica malmeses, però gràcies a la profunditat de les arquivoltes, encara es conserva bastant bé.


Ara que ja hem xalat amb la portalada, és hora d'entrar. Agafo les claus que m'ha deixat molt amablement la Càndida de cal Barla i passem de la riquesa ornamental de la gran portalada romànica de l'escola de Lleida, a la gran austeritat de l'interior. Santa Maria és una església d'una nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i reforçada amb dos arcs torals, que són arcs disposats en sentit transversal amb relació a la llargària de la nau i, que en les voltes de canó, tenen per funció reforçar la volta. L'arc presbiteral situat al fons de la nau central, on hi ha l'altar major, i que separa la nau de l'absis; arrenca de dos relleus esculpits com a capitells, un d'ells amb figures humanes. La nau fou allargada pel costat de ponent l'any 1.748, amb la construcció d'un cor des del qual està feta la propera fotografia.


La protagonista d'aquest espai és la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell  o de la Llet, perquè està en postura d'alletar amb el pit dret l'Infant Jesús. Aquesta imatge d'alabastre del segle XIV de la mare de Jesús asseguda, és la patrona de Cubells. En el mateix poble, a l'església parroquial de Sant Pere, hi ha una altra imatge de la Mare de Déu de l'Esperança, antigament del Castell: una talla de fusta policromada del segle XIII, que també hauria estat a l'església de Santa Maria. Aquesta informació detallada i els goigs de les dos Mares de Déu de Cubells els podeu consultar al blog de mossèn Josep Maria Viñolas Esteva Goigs i devocions populars


Tanco bé la reixa, la llum i la porta lateral d'entrada a l'església com m'ha demanat la Càndida i , abans de tornar-li les claus aprofito per fixar-me en la porta de fusta d'estil mudèjar que és el resultat de la fusió d'elements de l'art cristià i de l'art àrab.


Baixo xino-xano pels carrers de Cubells amb la satisfacció d'haver assaborit una de les joies del romànic clarament lleidatà.
Atentament.
Senyor i

2 comentaris:

  1. Molt interessat el blog i l'entrada. Demà estarem per Cubells i ens agradaria entrar dins l'esglèsia. Ens pots assesorar on poder trobar la senyora Càndida per si pot tambè deixar-nos entrar a veure-la.
    Moltes gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Just davant de l'absis de l'església de Sant Pere teniu Cal Barla. La Càndida o el Jaume us deixaran la clau.
      Atentament.

      Elimina