dijous, 18 de setembre de 2014

El rossinyol tropical.

Baixo de Masada amb el telefèric molt impressionat per la descoberta de la immensa rampa que van fer els romans amb la finalitat d'arribar a les muralles del palau fortalesa del rei Herodes; una obra d'enginyeria militar extraordinària. La lliçó d'història antiga i conèixer la tragèdia viscuda en aquest altiplà rocallós del desert de Judea, ha estat molt impactant.    


Agafo el cotxe per tornar a Jerusalem però a pocs quilòmetres de Masada decideixo fer una parada per refrescar-me en un dels establiments turístics que hi ha al costat del Mar Mort. Entrar en un local amb tots els serveis i aire condicionat després d'una bona estona passejant a 40ºC, s'agraeix profundament.El lloc està especialitzat en productes de bellesa del Mar Mort. La casa de cosmètica Ahava ,paraula hebrea que vol dir amor, ofereix als clients tota mena de cremes i fangs. En el moment de marxar, en la zona ajardinada, trobo un regal inesperat. Si a Masada vaig gaudir amb l'Onychognathus tristramii , estornell de Tristram o estornell irisat, ara tinc davant meu, en una palmera, un Pycononotus xanthopygos  conegut com a bubul àrab, bubul culblanc o bubul cabecinegro en castellà.És curiós perquè el nom en castellà coincideix amb el color del cap d'aquest ocell, gairebé negre; però en català no hi ha coincidència... Com podeu veure a les properes fotografies, el cul no és blanc sinó d'un groc cridaner.

 
El primer que em sorprèn és que l'ocell no s'espanta, està clar que la presència  humana no el neguiteja gens. Viu en palmerars, com el de la fotografia, jardins i uadis amb una mica de vegetació. Els uadis, nom d'origen àrab, són els llits o lleres dels rius en regions càlides, àrides o desèrtiques que només transporten aigua durant breus temporades plujoses.
Marxa del petit palmerar per anar als arbres del davant dels que desconec el nom. Aquest ocell és el membre més comú de la família bubul a Israel i el Líban. També el podem veure a Turquia, Síria, Jordania, al desert del Sinaí i al sud d'Aràbia.

    
Els dos sexes són similars. Els exemplars joves tenen la caputxa més marró i els anells oculars menys definits. Els adults es caracteritzen per la cucurulla ( caputxa) gairebé negra, anell ocular blanc i taca groga a les plomes infracobertores cabals ( baix ventre ). Els membres de la família Pycnonotidac s'anomenen bubuls o rossinyols tropicals del Vell Món. Existeixen unes 130 espècies que, per regla general, mengen fruita. La paraula bubul podria venir del persa o del turc, i vol dir rossinyol.


He de donar les gràcies a Blas Molina, Area de Estudio y Seguimiento de Avifauna de Seo BirdLife. Sense ell no hauria sabut classificar l'ocell.
Torno a la carretera del desert camí de Jerusalem on encara ens esperen descobertes apassionants.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada