dissabte, 4 de juny de 2016

El despatx dels enginyers...

Tornem avui al Campament de la Canadiense, concretament al xalet. A l'entrada anterior dedicada al Museu de l'Aigua, visitàrem l'exposició permanent "Aigües del món. Un món d'aigües". Al sortir us comentava que donaríem un cop d'ull a l'altre espai que hi ha al xalet de la Canadiense


"L'aventura hidroelèctrica dels enginyers de la Canadiense a les Terres de Lleida" recrea el despatx dels antics enginyers en el que podem contemplar la taula de dibuix, plànols, la caixa forta, el telèfon, amperímetres, voltímetres....


Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ( Barcelona Tracció, Llum i Força S.A ), empresa coneguda popularment com La Canadiense perquè fou fundada a Toronto  ( Canadà ) l'any 1.911 per l'enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson , tenia com objectiu la producció elèctrica i la seva distribució, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'ambiciós projecte d'aprofitament hidroelèctric a la zona del Prepirineu inclou la construcció del Canal de Seròs. Iniciat al novembre del 1.912, la primera turbina començà a funcionar al 1.914...
Si ens apropem més a la taula podem veure una " Obligación Hipotecaria. Serie 25ª " de l'empresa Hidroeléntrica Española.


La construcció del Canal de Seròs s'acabaria completant amb la construcció de dues grans preses  : Camarasa ( 1.917 - 1.920 ) i Sant Antoni ( 1.913 - 1.917 ).
Al despatx podem veure la reproducció d'un títol de l'empresa canadenca que transformà profundament les terres de Lleida.


Per construir el Canal de Seròs van treballar 20.000 obrers, i quan s'acabà l'obra es generaren molts llocs de treball a les diferents instal·lacions. Fou el primer sistema integrat d'embassaments i centrals d'Espanya. Penseu que l'any 1.914, Barcelona Traction, Light and Power Company Limited era la setena empresa productora d'electricitat a nivell mundial i la primera europea. 


Frederick Stark Pearson a més a més de fundar l'any 1.911 l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, un any després creà Ferrocarrils de Catalunya concretament el dia 1 d'abril de 1.912. Però per què un enginyer nord-americà va fundar aquestes dues empreses a Catalunya? La resposta la trobem de la mà de l'antic enginyer en cap de Tramvies de Barcelona, Carles Emili Montañés i Criquillion ( 1.877 - 1.974 ). Ell projectà l'electrificació de Catalunya, contactà amb Pearson i va convèncer al nord-americà de la capacitat dels rius lleidatans per generar electricitat i dur-la a Barcelona. Com que en el seu altre gran projecte, en Carles Emili no trobava finançament a Espanya per unir amb tren Barcelona i el Vallès a través de la serra de Collserola, tornà a explicar-ho a Frederick Stark Pearson, que s'implicà econòmicament en el projecte.
La gran capacitat de Pearson el dugué entre 1.887 i 1.912 a crear o participar en 16 empreses elèctriques i de transport ...
Però al 1.915 Pearson va morir amb només 54 anys a bord del RMS Lusitania, un transatlàntic britànic torpedinat per un submarí alemany U 20. Aquesta mort implicà que mai s'acabessin els projectes de prolongació del tren fins a Berga i França.


Barcelona Traction, Light and Power Company Limited també es coneguda per la vaga del febrer i març de 1.919, un moment històric molt important pel moviment obrer català. El conflicte es produí quan Regs i Força de l'Ebre, filial de Barcelona Traction, Light and Power Company Limited , introduí canvis en les condicions de treball, fet que implicava una disminució dels sous. Els treballadors foren representats per la CNT. Lluny de trobar una solució, el conflicte va anar creixent fins que el capità general de Catalunya, el militar català Joaquim Lleó Milans del Bosch i Carrió va declarar l'estat de guerra, i més de tres mil obrers van ser tancats al Castell de Montjuïc. La tensió encara va augmentar més fins que la vaga es transformà en general a Barcelona. El govern del Comte de Romanones envià al subsecretari de la Presidència per pactar amb el comitè de vaga. El 3 d'abril un decret del govern espanyol establia la jornada de treball de 8 hores per a tots els oficis.


Fa gairebé un segle, la feina ben feta d'enginyers i treballadors que suposà un esforç titànic, va canviar totalment la manera de viure.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada