dijous, 30 de juny de 2016

Quan la ciutat comença a despertar...

Després de descobrir els molins del Guadalquivir us comentava que passejaríem fins a un dels espais més populars i atractius de Còrdova. M'agrada gaudir de les ciutats quan comencen a despertar, per això iniciarem la ruta d'avui al pont romà, per veure la seva bellesa quan està il·luminat i falta poc perquè la llum del nou dia sigui la protagonista. 


La mesquita està a pocs minuts caminant, al  seu mur exterior nord del Patio de los Naranjos, al costat de la Puerta del Caño Gordo, trobem La Virgen de los Faroles. L'any 1.928 la Verge d'Antonio Fernández Castro fou destruïda per un incendi. L'ajuntament cordovès encarregà a Julio Romero de Torres un quadre de la Verge per ocupar aquest espai. El quadre que veiem actualment és una còpia  de l'original que fou traslladat al museu que té el pintor a la plaça que visitarem avui...


Caminant pels carrers Cardenal González i Lucano, sense trobar gairebé ningú, arribem a la Plaza del Potro. Falta poca estona perquè s'apagui la llum dels fanals i la gent comenci a omplir la plaça.


Diuen que el nom de la plaça ve de la figura del poltre que corona la font del 1.577; però cal recordar que durant l'edat mitjana es celebrava al voltant de la plaça una fira ramadera. La venda de cavalls d'aquesta fira es feia a la plaça. Potser aquest antic mercat va inspirar al creador de la font...


Els dos edificis més destacats de la plaça són : El Hospital de la Santa Caridad de Nuestro Señor Jesucristo, que actualment acull el Museo de Bellas Artes i el Museo Julio Romero de Torres; i La Posada del Potro.  De l' antic Hospital, fundat l'any 1.443 per la Cofradía de la Caridad, destaca la façana gòtica. A l'esquerra de la porta podem llegir, en rajola pintada:

El Príncipe de los ingenios de España
Miguel de Cervantes Saavedra
de abolengo cordobés
mencionó este lugar y barrio
en la mejor novela del mundo.
Varios cordobeses con amor de paisano y con veneración de españoles dedican este
humilde recuerdo al insuperable escritor.
MCMXVII  


Per visitar els dos museus que acull l'antic Hospital de la Caridad , cal entrar per la porta que veieu en la propera fotografia, a l'esquerra de la Fuente del Potro.


Un magnífic pati cordovès us acollirà. En aquest espai trobareu una façana molt diferent a les típiques façanes blanques que omplen el barri, és la casa que acull el Museo Julio Romero de Torres creat l'any 1.931, un any després de la mort del pintor.


La Posada del Potro és un habitatge dels segles XIV i XV, anomenat popularment corrales. Les habitacions es disposen al voltant d'un patí comú presidit per un pou. Miguel de Cervantes coneixia molt bé aquesta plaça i posada perquè hi havia passat la seva infantesa i s'hi havia allotjat. Punt de trobada de " pícaros y rufianes cordobeses", apareix a Don Quijote de la Mancha i a Rinconete y Cortadillo.


Però aquesta posada també inspirà a altres grans escriptors com Francisco de Quevedo, Luis de Góngora i Mateo Alemán que escriu sobre aquest racó cordovès a Vida del pícaro Guzmán de Alfarache. La posada va fer la funció de corral de vecinos fins al 1.974...



Actualment és l'única posada que es conserva a Còrdova amb el seu aspecte original. Impulsat per l' Ajuntament de Còrdova, acull el Centro de Flamenco Fosforito, un espai multidisciplinari que té per objectiu la divulgació del flamenc i de la figura del cantaor Antonio Fernández " Fosforito".


Després de la rehabilitació, la posada de Potro presenta intacte el seu interior: el pati, les quadres, la galeria alta, les baranes, suports, teulada i les petites habitacions gairebé iguals que fa sis-cents anys...
Marxem de la plaça del Potro, declarada Monumento Arquitectónico- Artístico, per anar a pocs quilòmetres de Còrdova per visitar una joia bastant desconeguda: Madinat Al-Zahra.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada