diumenge, 26 de juny de 2016

Pau Guimet.

Al mes de març vaig explicar-vos que estant en el carrer del Clavell vaig mirar a primera hora del matí, gairebé quan la ciutat es desperta, per la finestra que hi ha a l'esquerra del número dos. Gràcies a la llum que entrava pels grans finestrals del carrer de Segarra, podia veure un espai molt gran i desconegut. Amb aquella entrada descobrirem "La impremta" un local on fer un beure, menjar, xerrar o gaudir de les actuacions en directe; però que del 1.947 fins al 1.993 fou la mítica llibreria Guimet - la llibreria dels Porxos de Dalt- , i del 1.947 al 1.976 la impremta Artes Gráficas Ilerda...
Avui torno a la plaça Paeria número 6 per recomanar un llibre de Pagès editors escrit per Meritxell Guimet i Perenya, filla del protagonista del llibre " Pau Guimet. El compromís amb la cultura".


Amb pròleg de Josep Vallverdú, el llibre ens presenta els aspectes que donaren sentit a la vida de Pau Guimet: periodista, impressor i editor, i llibreter. Quan vaig començar a remenar llibres a la Guimet, a finals de la dècada dels 70 del segle passat,  no vaig conèixer al Pau Guimet  però si a la seva dona Maria Perenya i al Sebastià Gràcia. Potser algú recorda els tres vitralls que reprodueixen escenes d'una impremta i el vitrall amb el cap de la deessa Minerva, que estava a la part que dóna al carrer del Clavell... 


Gràcies a Dionís Gutiérrez, tipògraf jubilat de la Impremta de la Diputació, a la Sala Temàtica podem veure aquests vitralls de la Guimet. Segur que al Pau Guimet i Prats ( 1.906 - 1.988 ) li encantaria veure els seus vitralls acompanyats de les mítiques màquines Minerva. A la fotografia anterior, dos dels vitralls, i d'esquerra a dreta - entre parèntesi l'any que foren adquirides per la Diputació de Lleida- : Minerva Hispania ( 1.916 ), Minerva Barcino ( 1.942 ) i la Minerva Grafoprees ( 1.972 ).


Darrere de la Minerva Barcino podeu veure a l'esquerra el vitrall, una mica esquerdat, amb el cap de amb el cap de Minerva, que en la mitologia romana era la deessa de la saviesa, de les arts, de les tècniques de guerra, protectora de Roma i patrona dels artesans. Minerva, nom de deessa i de les mítiques màquines que revolucionaren el món de la impressió des de finals dels segle XIX fins a mitjans del segle XX. Al vitrall de la dreta hi ha el vitrall on es veu la caixa i el componedor.


A la fotografia anterior, darrere d'en Dionís que té el componedor a les mans, podeu veure a la dreta el vitrall  amb el cap de Minerva, i a l'esquerra el vitrall on un impressor prement la premsa per imprimir...


A la fotografia anterior podeu veure a en Dionís després d'imprimir un abecedari emprant la seva força per accionar la manovella de la màquina Karl Krause. Encara que han passat 134 anys les impressions fetes amb aquesta joia alemanya són perfecte. Darrere del Dionís  podeu veure un altre dels vitralls de la llibreria Guimet, en el que l'impressor també aplica la seva força per imprimir.
Però tornem al llibre en el que la Meritxell ens fa unes pinzellades biogràfiques que ens permeten veure la feina del seu pare. Pau Guimet aprengué l'ofici a la impremta Sol ( 1.918)  i a Balaguer ( 1.921 ). L'any 1.928 obrí a Blondel número 29 la impremta Arts Gràfiques Ilerda, on a partir de setembre ja s'edità Vida Lleidatana. Al 1.939 se li confisca la impremta fins al 1.947, però malgrat tot surten publicades obres de Lladonosa, Tarragó... L'any 1.947 recupera la impremta i es trasllada a plaça Paeria número 6 ampliant el negoci a llibreria i objectes de regal. L'any 1.950 ven llibres prohibits editats a París per Proa. La llibreria s'especialitzà en llibre català. L'any 1.976 el seu fill trasllada la impremta i la seva dona Maria Perenya  continua la llibreria ajudada per Sebastià Gràcia perquè ell fa alls que està malalt. Malauradament l'any 1.993 la llibreria va tancar...
El capítol impressor i editor ens permet veure com gaudia de la seva feina. Recuperar la seva impremta i crear la nova suposà un període de gran activitat. Imprimia una mitja de tres o quatre llibres l'any, la majoria d'història local, com l'imprescindible " Las calles y plazas de Lérida a través de la historia"  de Josep Lladonosa, que començà a editar a principis dels 60 del segle passat.
L'any 1.938 ingressa al sanatori de Puig d'Olena per una lesió al pulmó, on escriu el Diari íntim del que podem gaudir-ne d'alguns fragments al llibre. El dia 11 de juny ens explica la conversa a la terrassa del jardí amb el bon amic Màrius Torres. A les pàgines 82, 83 i 84 esborrona la lectura descriptiva de com quedà la nostra estimada ciutat després de ser bombardejada.
El Pau Guimet llibreter també té un espai al llibre de la seva filla. Quan obrí la nova impremta l'any 1.947 al gran aparador del negoci es podia llegir, evidentment en castellà: "Artes Gráficas Ilerda. Objetos de regalo. Libreria. Papeleria. Material para oficinas"; i amb lletra de neó: Guimet. Malgrat la censura franquista, l'any 1.944 publicà un fulletó en català sobre els armats, i al 1.949 el primer llibre en català, el recull "Rosada i celístia"  d'Agelet i Garriga.
Però si voleu descobrir més secrets de la llibreria dels Porxos de Dalt, com "el quarto dels invàlids", us caldrà llegir el llibre.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada