dimarts, 2 d’agost del 2016

L'arxiu arqueològic de Lleida ( 5 ).

Sortim de l'espai on les nenes i nens en el taller fem d'arqueòlegs excaven el "jaciment" del sorral i classifiquen les peces trobades, per tornar a les vitrines amb la línia del temps on s'exposen els estris casolans dels lleidatans des de la romana Ilerda ( 100 aC - 499 ) fins a la Lleida Moderna ( 1.492 - 1.789 ). Darrere d'aquestes vitrines tenim una tercera proposta didàctica: el taller de restauració en el que els alumnes han d'unir els fragments de les diferents peces de vaixella de taula fins recuperar l'aspecte d'abans de la trencadissa...


L'Ana Loriente, directora de l'arxiu arqueològic de Lleida, s'assabentà del taller que feien en un museu francès per treballar amb els més petits la reconstrucció de les peces de ceràmica a partir dels fragments trobats al jaciment. Els fragments eren de plàstic i tenien uns petits imants per facilitar la reconstrucció de la peça.


Va proposar a la Monti Mateu Costa, ceramista formada a l'Escola Massana de Barcelona, fer una sèrie de peces amb fang refractari de diferents colors. 


M'explica la Monti que no va ser fàcil perquè les peces les va fer al torn i, quan estaven endurides però no seques, les tallà en bocins transformant cada peça en un trencaclosques. Un cop tallades va fer uns foradets ens els que poder inserir, després de la cocció, els imants en un costat i les cabotes de ferro a l'altre.


Quan ja estaven fets els forats, el pas següent fou coure la peça a 1.260 ºC . Però en el procès que va des de que el fang s'eixuga  a la cocció, es perd volum i alguna vegada és difícil fer coincidir les peces. Amb la peça cuita, només cal empegar els imants i les cabotes de ferro. Potser no encaixen perfectament com les de la proposta francesa feta en plàstic, però s'apropen molt més a la realitat d'un jaciment arqueològic els trencaclosques fets amb fang refractari que els trencaclosques de plàstic.


Penso que l'Ana Loriente va encertar rotundament al triar a la Monti, amb una trajectòria inqüestionable com ceramista. Des de l'any 2.004 té el seu taller professional al Centre d'artistes i artesans de Lleida. Molts nens i nenes de la nostra petita ciutat han descobert la màgia de la ceràmica de la mà de la Monti Mateu Costa.
Deixem les propostes didàctiques i comencem amb la descoberta d'una sèrie de joies trobades pels arqueòlegs que us deixaran bocabadats. Per començar mireu la propera fotografia.

  
Es tracta d'un capitell del claustre del convent de Sant Francesc de Lleida fundat l'any 1.217, el més antic de la corona d'Aragó i un dels més influents de l'ordre franciscana...
Algú sap on estava aquest convent?
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada